VACUNACIÓ EN LA DONA EMBARASSADA. RECOMANACIONS DE VACUNACIÓ ABANS,DURANT I DESPRÉS DE L’EMBARÀS

La vacunació de la dona embarassada té l’objectiu d’evitar els riscos que es puguin produir per infeccions prevenibles amb vacunes sobre la mare, el fetus en desenvolupament i el nadó. És molt important no acotar la vacunació al període de l’embaràs, ja que és fonamental assegurar la immunització de la gestant contra malalties com la rubèola, la varicel·la o el xarampió, contra les que no es pot vacunar durant l’embaràs. Històricament, l’ús de vacunació en l’embaràs ha estat restringit sota una premissa de prudència respecte a possibles efectes indesitjables, així com una possible mala resposta a les vacunes. Per garantir la seguretat davant aquesta hipotètica possibilitat, les vacunes atenuades (triple vírica, antivaricel·losa, vacuna BCG, antitifoidal oral, contra la febre groga i de la grip intranasal) estan contraindicades durant la gestació i es recomana que s’eviti l’embaràs durant el mes posterior a la seva administració. Les vacunes inactivades es consideren segures durant la gestació. 

En cada embaràs es recomana de manera sistemàtica la vacunació contra la tos ferina entre les setmanes 27 i 36 de la gestació i contra la grip, si l’embaràs coincideix amb la campanya de vacunació antigripal. També és necessari vacunar contra el tètanus si l’embarassada no està vacunada. En cas de presentar factors de risc, també es pot realitzar vacunació selectiva amb les vacunes inactivades que estiguin indicades. La vacunació de l’embarassada constitueix una part molt important de l’atenció prenatal.

Punts clau

 La vacunació és una part important de l’atenció prenatal que té com a objectiu assegurar el naixement de nadons sans amb el mínim de risc per a les mares. Cal realitzar una avaluació de la situació immune i antecedents de vacunació de la dona que desitja quedar-se embarassada. És especialment important que les dones susceptibles en edat fèrtil assegurin la immunitat contra el xarampió, la rubèola i la varicel·la, ja que aquestes vacunes estan contraindicades durant l’embaràs i la infecció en dones embarassades sense immunitat pot afectar negativament el resultat de l’embaràs.

 
• L’embaràs ofereix una oportunitat per avaluar l’estat vacunal de la mare.

 
• Només es recomanen dues vacunes durant l’embaràs: la vacuna contra la grip i la vacuna contra la tos ferina (dTpa) entre les setmanes 27 i 36 de gestació

• Altres vacunes es poden administrar en circumstàncies especials, però no es recomanen rutinàriament.

• Les vacunes atenuades estan contraindicades durant l’embaràs, tot i que no hi ha proves d’efectes adversos en cas de l’administració inadvertida.

• Recomanar la vacunació a les dones embarassades és important. L’evidència demostra que és més probable que es vacunin si els professionals sanitaris que l’atenen li ho aconsellen.

• És important que els professionals sanitaris informin sobre els benefcis i la seguretat de la vacunació durant l’embaràs.

Destacar els benefcis per al nadó és important per ajudar les dones a decidir.

                   DOCUMENT COMPLERT
 

Efectes adversos de la Ressonància Magnètica durant la gestació

L'exposició a una ressonància magnètica (RMN) durant el primer trimestre de l'embaràs no s’associa a un augment del risc d'efectes adversos per al fetus o en la primera infància, segons un estudi retrospectiu (JAMA 2016;316:952-61). 

La RMN amb gadolini, en canvi, en qualsevol moment durant l'embaràs pot augmentar el risc d'algunes malalties reumàtiques, inflamatòries o cutànies infiltrants i de mort fetal o neonatal. 

A partir de bases de dades de salut canadenques, es van estudiar més d’1,4 milions de parts entre 2003 i 2015. D’aquests, 1.700 embarassos havien estat exposats a la RM durant el primer trimestre, i 400 van ser exposats a la RMN amb gadolini en qualsevol moment. 

En comparació de les gestacions no exposades, la pràctica d’una RMN durant el primer trimestre no va augmentar el risc de cinc resultats avaluats des del naixement fins als 4 anys d’edat, com mort fetal o neonatal, anomalies congènites, neoplàsies, pèrdua de visió i pèrdua de l'audició. 

No obstant, la RMN amb gadolini es va associar a un augment del 36% d’alteracions reumàtiques, inflamatòries, o cutànies infiltrants durant els 4 anys, i també a un augment de gairebé quatre vegades del risc de mort fetal o neonatal (encara que només hi van haver set esdeveniments).

Betabloquejants a l´embaràs!

RECLA MNEMOTÈCNICA

- "A embarazadas les das laBEtalol, que es bueno con el BEBE"

- "A embarazadas NO puedes darles ateNOlol"

Conceptes clau de l´evolució i proves d´un embaràs normal

Què poden prendre les pacients dones afectes de malalties reumatològiques durant l'embaràs?

Recorda que...filtrat a l´embaràs!

Els ronyons augmenten en longitud 1cm durant l´embaràs.

Amb aquest increment renal, l'índex de FILTRACIÓ GLOMERULAR s'augmenta d´un 30 a 50%

Recla mneumotècnica: antibiòtics contraindicats a l'embaràs

Els temps de l'embaràs. Des del primer al novè mes!

Maniobres de Leopold

Antibiòtics contraindicats en la gestació

Tractament farmacològic de la diabetis gestacional: només amb insulina?

El tractament farmacològic d’elecció de la diabetis gestacional és la insulina. Els antidiabètics orals, sobretot la metformina però també algunes sulfonilurees com la glibenclamida, s’utilitzen en la diabetis gestacional en països com Austràlia o Gran Bretanya, però no en el nostre país. Tot i l’ex-periència d’ús en la gestació, la informació quant a la seva seguretat és limitada.

Aquesta revisió sistemàtica d’assaigs clínics aleatoritzats i controlats tenia com a objectiu sintetitzar l’evidència disponible quant a resultats obtinguts a curt termini entre glibenclamida amb insulina, metformina amb insulina i glibenclamida amb metformina en dones amb diagnòstic de diabetis gestacional que requerien tractament farmacològic.

Com a variables primàries en la gestant es van analitzar: HbA_1c al 3r trimestre, hipoglucèmies greus, preeclàmpsia, augment de pes durant l’embaràs, cesària i fracàs terapèutic.

Les variables primàries analitzades en el fetus van ser: edat gestacional del nadó, prematurs, pes en el moment de néixer, macrosomia (≥ 4000 g), pes > p90, pes < p10, hipoglucèmies en el nounat i mortalitat perinatal.

Es varen analitzar 15 estudis, que varen incloure 2.509 dones. Comparada amb la insulina, la glibenclamida es va associar a un pes major en el moment de néixer [diferència de 109 g (IC 95 % 35,9 a 181)], més macrosomia [risc relatiu-RR 2,62 (IC 95 % 1,35 a 5,08)] i més hipoglucèmies en el nounat [RR 2,04 (IC 95 % 1,30 a 3,20)]. El tractament amb glibenclamida va fracassar en un 6,37 % de les pacients.

Comparada amb la insulina, la metformina va associar-se a un guany de pes menor en la gestant [diferència de -1,14 Kg (IC 95 % -2,22 a -0,06)], menor edat gestacional del nadó [diferència -0,16 setmanes (IC 95% -0,30 a -0,02)] i més nounats prematurs [RR 1,50 (IC 95 % 1,04 a 2,16)]. La metformina va mostrar també menor glucèmia postprandial i menys hipertensió en la gestant, així com menys hipoglucèmies greus en el nounat. El tractament amb metformina va fracassar en un 33,8 % de les pacients.

Comparada amb la glibenclamida, la metformina va associar-se a un guany de pes menor en la gestant [diferència de -2,06 Kg (IC 95 % -3,98 a -0,14)], menor pes en el moment de néixer [diferència de -209 g (IC 95 % -314 a -104)], menys macrosomia [RR 0,33 (IC 95 % 0,13 a 0,81)]. La metformina va mostrar també glucèmies majors en la gestant. Un 26,8% de les pacients van fracassar amb metformina i un 23,5 % amb glibenclamida.

Repercussions a la pràctica clínica

1.- A curt termini, en dones amb diabetis gestacional que requereixen tractament farmacològic, la insulina i la metformina són millors opcions de tractament que la glibenclamida.

2.- La glibenclamida no s’hauria d’utilitzar en el tractament de la diabetis gestacional si es poden usar la metformina o la insulina.

3.- Tot i que la metformina sola (o associada a insulina) sembla presentar alguns avantatges respecte a la insulina quant a glucèmia postprandrial, risc d’hipoglucèmies i d’hipertensió en la gestant, també s’associa a una major taxa de fracàs terapèutic. 

Font: 3 clics

AIP PREVELSAL: eina d'identificació de riscos durant l'embaràs i la lactància a l'àmbit sanitari

PREVELSAL és un instrument per orientar l'activitat preventiva durant l'embaràs i la lactància natural en el Sector Salut.

Està basat en els models de matriu ocupació, exposició i prevenció que tenen l'objectiu d'oferir, de forma ordenada, informació que ajudi a orientar l'activitat preventiva.

PREVELSAL és un instrument que permet, a partir d'una eina de cerca, obtenir informació dels riscos durant l'embaràs i la lactància associats a diferents tasques, tant sanitàries com parasanitaries. A més d'informar sobre els riscos ofereix informació sobre la valoració del risc i les mesures preventives que es poden implementar. Ha de tenir-se en compte que, com qualsevol matriu, ofereix orientacions pel que, en cap cas, substitueix la necessària avaluació de riscos específica que s'ha de realitzar davant la comunicació d'una treballadora de la seva situació d'embaràs o lactància natural (article 26 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals)

La informació de PREVELSAL està basada en l'evidència científica en els criteris de valoració del risc de les Directrius per a l'avaluació de riscos i protecció de la maternitat en el treball elaborades per l'INSHT, i en el coneixement i experiència d'un ampli grup de persones expertes en les activitats de prevenció en el sector sanitari i sociosanitari.

En la pestanya d'ajuda es descriuen les característiques tècniques de la cerca i la interpretació dels resultats.

© INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) 

RESUM

1.- Aquesta aplicació informàtica, de consulta directa on line no requereix instal·lació. 

2.- Permet, a partir d'una eina de cerca, obtenir informació dels riscos durant l'embaràs i la lactància associats a diferents tasques, tant sanitàries com parasanitàries. 

3.- A més d'informar sobre els riscos, ofereix informació sobre la valoració del risc i les mesures preventives que es poden implementar.

Accés a Prevelsal

 

• 
  
  
  
  
  INFORMACIÓ ANNEXA

Altres documents de l'INSHT, relacionats amb aquesta publicació, cal destacar:

• Directrices para la evaluación de riesgos y protección de la maternidad en el trabajo

y las NTP pertenecientes a la serie 26 (Año 2011) y a la serie 28 (Año 2013):

• NTP 914: Embarazo, lactancia y trabajo: promoción de la salud - Año 2011 (pdf, 375 Kbytes)
• NTP 915: Embarazo, lactancia y trabajo: Vigilancia de la salud - Año 2011 (pdf, 382 Kbytes)
• NTP 992: Embarazo y lactancia natural: procedimiento para la prevención de riesgos en las empresas - Año 2013 (pdf, 265 Kbytes)
• NTP 993: Embarazo y lactancia natural: el papel de la empresa en la prestación por riesgo laboral - Año 2013 (pdf, 245 Kbytes)

Nou llibre sobre "Maternitat i condicions ergonòmiques de treball"

Nova publicació de FREMAP que pretén ajudar a les dones treballadores a conciliar la seva activitat laboral amb l'embaràs i la lactància natural, abordant la identificació dels riscos d'origen ergonòmic i aportant propostes per a l'adaptació de les condicions de treball als requeriments de la dona embarassada.

Aquest títol complementa el manual publicat en 2010 sobre "Protecció de la maternitat en el treball respecte als factors de risc d'higiene industrial", atès que, a diferència dels factors higiènics (agents químics, físics i biològics), el control dels riscos ergonòmics que afecten a la maternitat sol ser compatible amb la major part dels processos. 

Els 9 fàrmacs que no hauries de receptar a embarassades!

Entrada original de Sapiens Medicus

Los 9 fármacos que no deberías recetar a embarazadas, sea cual sea la circunstancia.

1. Psicofármacos: Litio, Diacepam y cols.

De 21-33% de las embarazadas consumen algún psicofármaco. Aunque muchos de ellos atraviesan la barrera placentaria, sus estudios científicos hasta la fecha no han sido concluyentes en relación al desarrollo de malformaciones congénitas, sólo se sabe que el riesgo teratogénico se aumenta con:

• Valproato/Carbamazepina, que aumentan el riesgo de espina bífida, dismorfología facial, autismo, comunicación interauricular, paladar hendido, hipospadias, polidactilia, craneosinostosis y defectos en el tracto urinario.
• Litio, que se relaciona con coartación aórtica, atresia mitral, y de manera muy particular con la anomalía de Ebstein (afectación de válvula tricúspide y ventrículo derecho). En esta última, después de la exposición en el primer trimestre, el riesgo aumenta 20 veces más que en la población normal.
• Haloperidol/Olanzapina/Risperidona, estos ejercen su mayor toxicidad en el producto durante el tercer trimestre y en etapa neonatal cursando con: sedación, hipotonía muscular, dificultad respiratoria, hipotensión, entre otras.
• Benzodiazepinas; aunque no está muy clara su participación, se han relacionado con fisura oral, estenosis pilórica, así como con riesgo elevado de parto prematuro y bajo peso al nacer.

2. Antibióticos (pero no todos)

Los antibióticos que debes evitar recetar durante el embarazo son:

• Claritromicina, pues se ha relacionado con mayor riesgo de aborto involuntario.
• Doxiciclina/tetraciclina, por su relación con trabajo de parto prematuro.
• Fluoroquinolonas, debido a la relación que tiene con artropatía fetal.
• Trimetroprim, que aunque es común que sea indicado para tratar infecciones del tracto urinario, se ha relacionado con una mayor incidencia en defectos del tubo neural (medítalo dos veces).

Como alternativa para tratar procesos infecciosos, procura indicar fármacos de la familia de las penicilinas, cefalosporinas, azitromicina o gentamicina, los cuales se ha registrado que tienen un riesgo teratogénico mínimo.

3. IECA’s o ARA II

En el embarazo es importante estar al pendiente de la tensión arterial, pero JAMÁS utilices IECA ó ARA II, existen riesgos fetales significativos asociados con su uso en todas las etapas del embarazo. Durante el primer trimestre se relacionan con anomalías tales como defectos en la aurícula y/o defecto septal ventricular, ductus arterioso permeable, espina bífida, microcefalia y coloboma.

Y por si fuera poco, durante el segundo/tercer trimestre los problemas más comunes están relacionados con deterioro de la función renal del producto; lo que resulta en oligohidramnios, así como anuria e insuficiencia renal después del parto.  El oligohidramnios aumenta el riesgo de compresión del cordón umbilical y muerte fetal; también conduce a hipoplasia pulmonar y al desarrollo de contracturas de extremidades y deformaciones esqueléticas.

En cambio, existen fármacos antihipertensivos que tienen un buen perfil de seguridad para su uso en mujeres embarazadas, estos incluyen: metildopa, antagonistas del calcio, hidralazina y labetalol.

4. AINES

En el embarazo son comunes las molestias que pueden ser tratadas fácilmente con AINE’s, sin embargo recuerda evitar:

• Durante el primer trimestre: Ibuprofeno, pues su ingesta se relaciona con defectos cardíacos estructurales detectados durante los primeros 18 meses de vida.
• Durante el tercer trimestre: Ácido acetilsalicílico, Naproxeno, Diclofenaco, Piroxicam, Indometacina o Ibuprofeno pues se ha demostrado que provocan cierre prematuro del conducto arterioso. Además, se asocian con aborto espontáneo y, aunque esta relación es débil, se recomienda evitarlos.

5. Metamizol

Aunque atraviesa la barrera placentaria, no se ha demostrado su efecto teratogénico; sin embargo, es recomendado no consumirlo durante el primer trimestre. Hacia el tercer trimestre no se recomienda su administración por las mismas razones que cualquier otro AINE. 

6. Warfarina

La exposición temprana durante el embarazo puede causar hipoplasia nasal, epífisis punteada y restricción del crecimiento intrauterino; también pueden producirse malformaciones del sistema nervioso central si se consume al final del embarazo, debido a la hemorragia.

7. La infame talidomida

El villano favorito sin lugar a dudas, a este fármaco se le ha achacado el aumento en la incidencia de sordera, anotia, defectos de reducción pre-axiales de extremidades, focomelia, defectos septales ventriculares y atresias gastrointestinales. Y todo por no llevar medidas de bioseguridad antes de aprobarlo durante el siglo pasado (bendita sea la Medicina Basada en Evidencias).

8. Andrógenos

Están contraindicados durante el embarazo debido a que son responsables de producir datos de virilización en el feto femenino. Durante el primer trimestre producen fusión de los pliegues labioescrotales con una inadecuada formación de uretra y vagina; su consumo posterior al primer trimestre produce clitoromegalia.

9. Micofenolato de mofetilo

La exposición durante el primer trimestre se ha visto asociada a abortos espontáneos, anormalidades del oído, extremidades distales, corazón, esófago, riñón y labio/paladar hendido. Si quieres que la familia y el pediatra sean felices y tengan un neonato adecuadamente formado, ¡evítalo a toda costa!

Para finalizar, un dato interesante nivel #RetoalNerdo: la Food and Drug Administration (FDA) anunció que quitará las categorías de embarazo (A, B, C, D y X), que se han utilizado desde hace 40 años para evaluar el potencial de un medicamento para dañar al feto, debido a que a menudo son confusas, lo que podría dar lugar a la toma de decisiones clínicas mal informadas. A partir del 30 de junio de 2015, se debe agregar en el etiquetado de los medicamentos un resumen de los riesgos potenciales, tales como anomalías estructurales, alteraciones funcionales, mortalidad embrión/feto o alteraciones del crecimiento potencialmente causadas por su consumo.

Referencias:

1. Bonnie L Bermas, MD (2014). Use of antiinflammatory and immunosuppressive drugs in rheumatic diseases during pregnancy and lactation. En: UpToDate, Post TW (Ed), UpToDate, Waltham, MA. (Accessed on March 17, 2015.)
2. FDA Scraps Pregnancy Labeling Classification System in Favor of New Standard. http://www.raps.org/Regulatory-Focus/News/2014/12/03/20893/FDA-Scraps-Pregnancy-Labeling-Classification-System-in-Favor-of-New-Standard/ (Accesed on March 18, 2015)
3. Lucia Larson, MD, Raymond Powrie, MD (2014). Treatment of respiratory infections in pregnant women. En: UpToDate, Post TW (Ed), UpToDate, Waltham, MA. (Accessed on March 17, 2015.)
4. Phyllis August, MD, MPH (2013). Angiotensin converting enzyme inhibitors and receptor blockers in pregnancy. En: UpToDate, Post TW (Ed), UpToDate, Waltham, MA. (Accessed on March 17, 2015.)
5. Victoria Hendrick, MD (2015). Teratogenic and postnatal risks of antipsychotics, benzodiazepines, lithium, and electroconvulsive therapy. En: UpToDate, Post TW (Ed), UpToDate, Waltham, MA. (Accessed on March 17, 2015.)

Tenen les hostesses de vol un risc incrementat d'avortament?

Treballar durant les hores normals de somni, les altes exigències del treball físic i l'exposició a la radiació còsmica poden posar a les hostesses embarassades en major risc d'avortament involuntari, segons un estudi publicat en la revista Epidemiology. 

L'estudi és el primer fins avui que va analitzar els possibles riscos per a la reproducció dels assistents de vol.

Més informació en castellà:

Trabajar durante las horas normales de sueño, las altas exigencias del trabajo físico y la exposición a la radiación cósmica pueden poner a las azafatas embarazadas en mayor riesgo de aborto involuntario, según un estudio publicado en la revista Epidemiology. El estudio es el primero hasta la fecha que analizó los posibles riesgos para la reproducción de los asistentes de vuelo.

Para este estudio, los investigadores analizaron 840 embarazos entre 673 asistentes de vuelo femeninos y examinaron los registros de 2 millones de vuelos individuales tripulados por estas mujeres. A partir de estos datos, los investigadores estimaron un marcador de la interrupción circadiana-  trabajo durante las horas normales de sueño- y la exposición a radiación cósmica y a partículas de eventos solares para cada vuelo, y evaluaron las exigencias físicas del trabajo.

Empleando los registros de las aerolíneas, los investigadores estimaron la alteración crónica del sueño de cada asistente de vuelo durante el primer trimestre del embarazo, para lo que totalizaron el tiempo que los asistentes de vuelo estaban trabajando en el aire cuando normalmente deberían estar durmiendo en casa. Los resultados indicaron que los asistentes de vuelo que volaron más de 15 horas durante las horas normales de sueño en el primer trimestre estaban en mayor riesgo de aborto involuntario.

Para estimar la exposición de los asistentes de vuelo a la radiación cósmica de fondo, los investigadores utilizaron el programa de software CARI de la Administración de Aviación Federal de Estados Unidos, que está diseñado para proporcionar estimaciones de las dosis de radiación para vuelos. Además, los investigadores de NIOSH colaboraron con la NASA  para comparar los datos de los vuelos empleando un modelo que estima la exposición de las tripulaciones de líneas aéreas comerciales a radiación de eventos de partículas solares.

El análisis de la exposición a la radiación cósmica y solar sugiere que la exposición a 0,1mGy o más puede estar asociada con un mayor riesgo de aborto involuntario. Eventos de partículas solares fueron poco frecuentes, pero durante uno de los eventos de partículas solares estudiados, las dosis de radiación alcanzaron 0,45 mGy en un solo vuelo. Estos datos sugieren que si una azafata embarazada trabaja en un vuelo que viaja a través de un evento de partículas solares, podría estar expuesta a más radiación de la que se recomienda durante el embarazo.

A partir de un cuestionario aplicado a los asistentes de vuelo, los investigadores encontraron que el aborto prematuro involuntario fue aproximadamente 2 veces más probable para un asistente de vuelo embarazada con altas exigencias físicas del trabajo en comparación con las que no tienen grandes exigencias físicas de trabajo. Las altas demandas físicas incluían estar de pie y caminar durante más de 8 horas al día y doblar la cintura más de 25 veces al día.

"Nuestro estudio muestra que la exposición de la tripulación de vuelo son singulares; la exposición a la radiación cósmica y la interrupción circadiana están vinculados muy estrechamente en muchos vuelos ", dijo el Dr. Grajewski, autor principal del estudio. "Este es el primer estudio que ha separado estas dos exposiciones para determinar cuál pudiera estar vinculada al aborto involuntario. Los resultados apoyan la necesidad de directrices más claras y más investigaciones sobre los posibles riesgos para la reproducción de los asistentes de vuelo ".

La noticia en NIOSHArtícle original

Ús d’antipsicòtics durant la gestació

 

L’ús d’antipsicòtics durant la gestació no s’associa a un risc important de resultats adversos materns i perinatals a curt termini, segons els resultats d’un estudi canadenc (BMJ 2015;350:h2298).

A partir de bases de dades de salut al Canadà, es van aparellar 1.021 dones gestants tractades amb antipsicòtics durant la gestació amb 1.021dones gestants no tractades. No hi va haver diferències significatives entre ambdós grups en les taxes de diabetis gestacional, trastorns hipertensius de la gestació o tromboembolisme venós. Tampoc no es van observar diferències en la incidència de part prematur ni de baix o alt pes per l’edat gestacional. No obstant, les tractades amb antipsicòtics van presentar més risc d’abrupció de placenta, inducció del part, cesària i part vaginal operatori.

Els autors conclouen que els antipsicòtics no semblen tenir un gran impacte negatiu sobre les mesures importants de benestar perinatal a curt termini i de salut mèdica materna. No obstant, les dones que requereixen tractament amb antipsicòtics tenen més risc d’alguns efectes adversos materns i perinatals que la població general. Per tant, és prudent una vigilància acurada d’aquestes gestants abans i durant la gestació, amb especial atenció a les qüestions relacionades amb la diabetis, la hipertensió, el part prematur, i el creixement fetal.

Cal valorar en cada pacient la relació benefici-risc del tractament amb antipsicòtics, tenint en compte la gravetat de la malaltia i el risc de recaiguda, la resposta prèvia al tractament, les comorbiditats mèdiques, així com els riscos per a la mare i el nen d’aturar el tractament i el perfil de toxicitat dels fàrmacs (BMJ 2015;350:h2260).

Tractament dels trastorns tiroïdeos a la gestació

DOCUMENT

Preguntes i respostes 

Quins són les dades de seguretat dels fàrmacs antitiroideos en l'embaràs? 

Quin és l'antitiroideo d'elecció en el tractament de l'hipertiroidisme durant la gestació?

Diabetis en l'embaràs: maneig i les seves complicacions des de la preconcepció fins al període postnatal (Clinical guideline 2015)

Publicada pel UK National Institute for Health and Care Excellence

Ús òptim d'antihipertensius per la HTA no severa de l'embaràs (GRADE)

La hipertensió arterial (HTA) en l'embaràs s'associa amb riscos per a la mare i el fetus. Diversos autors coincideixen a tractar amb medicaments a les gestants amb hipertensió severa persistent durant l'embaràs, però no hi ha acord en si les hi ha de medicar en cas d'hipertensió no severa (< 160 / 110 mmHg). 

El balanç entre els beneficis (riscos evitats) i els riscos afegits per a la mare i el fill amb un control estricte de la pressió sanguínia (que persegueix una PAD de 85 mmHg) enfront d'un control menys estricte (que persegueix una PAD de 100 mmHg) no és clar a dia d'avui. 

Alguns assajos clínics de moderada a baixa validesa, per la seva petita grandària de mostra, suggereixen que el control estricte s'associa amb un benefici per a la mare (menys casos d'HTA severa i hospitalització), però amb un major risc per al fetus (creixement i benestar). Els nadons de les dones amb control estricte poden ser més petits de l'esperat i poden sofrir més problemes de salut, sobretot poc després del naixement, doncs la baixada estricta de la PAD pot originar una disminució de la perfusión placentària, i ocasionar un creixement fetal pobre i/o trastorns metabòlics, amb el consegüent perjudici fetal.

Acaba de publicar-se l´Estudio CHIPS l'Estudi CHIPS per orientar la presa de decisions sobre l'òptim ús d'antihipertensiu per la HTA no severa de l'embaràs.

Donat l'interès del tema, Manuel Martínez Castany[1] ha fet una avaluació GRADE d'aquest estudi, el resultat del qual hem posat a la disposició dels lectors en evalmed.es,, pestanya FORMACIÓ, encara que es pot veure directament en:

 http://evalmedicamento.weebly.com/formacioacuten/control-menos-estricto-frente-a-control-estricto-de-la-hipertension-no-severa-lt-160110-mmhg-sin-proteinuria-en-el-embarazo-manuel-martinez-castano

[1] Manuel Martínez Castaño. Médico de Familia. Centro de Salud Zona Norte, Cáceres

Ús d’estatines durant la gestació

L’ús d’estatines durant el primer trimestre de la gestació no s’associa amb un augment del risc de malformacions congènites, segons un estudi observacional (BMJ 2015; 350:h1035).

Les estatines estan contraindicades durant la gestació per la preocupació que puguin ser teratògenes. El fet que el colesterol i derivats són components essencials per al desenvolupament fetal, fa pensar que reduir-ne la síntesi (com fan les estatines) pugui ser nociu per al fetus si es donen a embarassades. En alguns estudis retrospectius s’han descrit anomalies en nens exposats durant el primer trimestre a estatines, però en altres no s’ha observat aquesta associació, si bé la mida de la mostra o altres característiques dels estudis no permeten descartar augments petits del risc.

A partir d’una gran base de dades, es van avaluar prop de 900.000 gestacions que van donar lloc a nens nascuts vius entre l’any 2000 i 2007. D’aquestes, un 0,13% de les dones van prendre alguna estatina durant el primer trimestre de la gestació (sobretot atorvastatina i simvastatina). Es van registrar malformacions congènites en un 6,3% de les gestants tractades amb estatines i en un 3,6% de les gestants que no en van prendre. No obstant, després d’ajustar per factors de confusió, com una diabetis prèvia, el risc de malformacions no va ser diferent entre els dos grups. Els autors suggereixen que, tot i que la preocupació sobre l’ús d’estatines durant la gestació podria no estar justificada, caldrien més estudis i dades a llarg termini per confirmar aquests resultats.

Malgrat aquestes troballes tranquil·litzadores, se segueix recomanant que es retirin l’estatina durant la gestació (BMJ 2015; 350:h1484).