Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hta. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de març del 2018

Guies Nord-americanes de Hipertensió Arterial: HTA ≥ 130 / ≥ 80 ó ≥ 140 / ≥90?

Resultado de imagen de camfic


Resultado de imagen de debate


Recomanacions del Grup de Treball de HTA de la CAMFiC 

Les noves Guies Nord-americanes sobre hipertensió arterial (HTA) prometen un ampli debat a Europa. Desapareix el concepte de prehipertensió com a tal i es considera que es pateix HTA amb registres de 130 mmHg a 139 mmHg, i de 80 mmHg a 89 mmHg. Aquestes guies americanes, a més, estableixen que en termes generals tots els pacients han d'assolir uns objectius de control de la pressió arterial menor de 130/80 mmHg per considerar-se dins del concepte de bon tractament, incloent als pacients d’edat avançada i als diabètics: les dades es basen en l'assaig clínic SPRINT i els resultats no han estat reproduïts en cap altre estudi, amb la qual cosa estem davant d'uns objectius que poden generar molta frustració perquè són molt difícils d'aconseguir si no s’utilitzen 3 o 4 fàrmacs antihipertensius. El fet de considerar que amb aquestes xifres una persona ja és hipertensa suposarà haver d'afrontar una important sobrecàrrega assistencial, ja que això significaria que a partir dels 65-70 anys d'edat més del 80 % de la població és hipertensa: òbviament es crea una situació de sobrediagnòstic de HTA. Previsiblement les properes Guies Europees no estaran d'acord amb les noves guies americanes. 

Al darrer Congrés Català d'hipertensió arterial celebrat fa unes setmanes un dels membres del Grup Europeu de les Guies avançava, tot i no ser oficial, allò que en el proper mes de Juny de 2018 apuntaran les guies europees, i és que probablement es mantindran els límits que fins ara havíem acceptat, els de 140/90. Abans de poder etiquetar a una persona com hipertensa s’hauria de confirmar de manera ambulatòria, amb autodeterminació domiciliària de la pressió arterial o amb monitorització ambulatòria de la PA de 24 hores. Si es confirma la hipertensió ambulatòria, allò que expressa la guia americana -i també l'europea, la canadenca i moltes altres- és que cal una estimació del risc cardiovascular global, tenint en compte l'edat, el sexe, si el pacient té altres factors de risc com diabetis, hiperlipèmia, si és fumador, o si té ja alguna repercussió en forma de malaltia d’òrgan diana derivada de la hipertensió. En aquests casos, malgrat la hipertensió sigui classificada com lleugera, es recomana tractament farmacològic. Sigui com sigui, a Europa seguim utilitzant el concepte que probablement romandrà igual: xifres de 140/90 abans d’emprendre decisions terapèutiques. 

El grup d’HTA de la CAMFiC, reitera el seu posicionament favorable a les Guies Europees, mantenint el diagnòstic a ≥ 140 i/o ≥ 90, i sobretot, recomana no tractar només les xifres de PA, si no valorar el risc Cardiovascular global davant una persona hipertensa

dimecres, 1 de febrer del 2017

Tractament antihipertensiu en ancians: quins objetius tenim? Fins quan tractar?


Resultat d'imatges de anciano y medico


Font original: Nico Moron Geriatra at Hospital de Mataró (CSDM) Licenciat en Medicina Universidad de Navarra Residencia geriatria Hospital Central Cruz Roja (Madrid ) Societat Catalana de Geriatria I Gerontologia


El tractament de la HTA redueix el risc d’esdeveniments cardiovasculars en ancians amb pluripatologia, existeix una fina línia entre la prevenció de la patologia cardiovascular i l’aparició d’efectes adversos derivada de l’ús d’antihipertensius entre els que podem destacar mareig, inestabilitat, caigudes... el que porta a una pèrdua de qualitat de vida.
Hem de tenir en compte que les persones grans hipertenses presenten generalment altres comorbiditats, tractament que també pot associar hipotensió a la vegada que es veu incrementat el risc d’efectes adversos, medicamentosos i interaccions. Per una altra banda, s’ha de tenir en compte l’efecte hipotensor associat al tractament de la ICC i la insuficiència renal així com els canvis fisiològics dels envelliment que incrementen encara el risc dels efectes adversos. Aquests porten a un augment en el nombre d’ingressos hospitalaris, cost, risc de institucionalització i morbimortalitat.
A més, és important que una vegada s’inicia el tractament antihipertensiu en vells, aquest no sempre es revisa de forma regular ni s’ajusta en funció dels controls de TA. Actualment no existeix un clar consens dels quals deurien ser xifres òptimes de control de TA en aquesta població, si bé es podria dir que en octogenaris no es recomanen TAS < 130 i TAD < 65mmHg. Algunes clíniques parlen d’objectius de TA 150/90mmHg en majors de 65 anys, a la vegada que recomana la conciliació farmacològica almenys una vegada l’any.
En aquest estudi l’objectiu es determinar la prevalença d’hipotensió en pacients en tractament antihipertensiu i l’impacte de la mateixa cohort de població en atenció primària. Es tracta d’un estudi retrospectiu de les dades recollides de la població, inclosa en un altre estudi, per estudi de insuficiència renal crònica i incloïa dades de medicació, TA, funció renal i comorbiditat (en aquest camp, cal destacar com a limitació la no inclosa de discapacitat o demència). El recullen dades de TA a la inclusió, 12 mesos abans i 12 mesos de seguiment. La medicació és va recollir en el moment de la inclusió i 4 mesos previs a la mateixa així com les modificacions 8-12 mesos posteriors. S’estableixen punts de tall de TA120 i es registren ingressos, episodis d’insuficiència renal i mortalitat. Es va estudiar l’associació de mortalitat al rang de TA. Es va realitzar una regressió logística binària per a valorar factors associats ala mortalitat i insuficiència renal aguda. La probabilitat de mort al any es va estimar mitjançant regressió logística binaria per a valorar factors associats a mortalitat i insuficiència renal aguda.
Dels resultats destaca que una proporció significativa de pacients en Atenció Primària mantén tractament antihipertensiu a pesar de ser “hipotensos”. La hipotensió d’associació de forma independent en augment d’ingrés, episodis d’insuficiència renal i mortalitat (no es pot concloure si la hipotensió va ser resultat d’una patologia aguda severa o va ser causa d’ingrés per si mateixa, donat que molts pacients també presentaven ICC i insuficiència renal i no sabem si el tractament es mantenia com a tractament de la ICC (diürètics...). La hipotensió en pacients amb ICC podria ser conseqüència d’un correcta tractament però en l’analísi multivariant van demostrar que la hipotensió era un indicador de mal pronòstic.


Assaigs clínics han demostrat que el tractament antihipertensiu redueix esdeveniment cardiovascular però han infraestimat la importància de realitzar una adequada valoració risc/benefici en pacients vells amb comorbiditat, donades les seqüeles que poden derivar de la hipotensió (caigudes, síncope, por al caure…) Aquestes conseqüències resulten costoses per els sistemes de salut a la vegada que comporten una important reducció de la qualitat de vida dels vells. D’aquí la importància de revisar la medicació de forma periòdica i ajustarla segons el risc/benefici de les mateixes. Així és parla d’objectius de control de TA 80 anys i < 14/90 per els vells més joves, segons les guies NICE. Fins on em de reduir les xifres en pacients fràgils, no queda tant clar si bé TAS < 110 s’associa a un augment de caigudes les quals poden tenir conseqüències fatals. Existeixen evidències de que pacients amb deteriorament cognitiu, criteris de fragilitat i pacients institucionalitzats requereixen una valoració personalitzada a l’hora d’iniciar o no tractament antihipertensiu. De la mateixa manera s’ha de destacar el paper primordial que en el maneig d’aquesta i altres patologies del vell juga el metge A’atenció Primària.


Comentari:
Crida l’atenció, a judici meu, l’alta incidència de hipotensió en pacients vells hipertensos tractats amb antihipertensius, així com l’alt risc de complicacions que de la mateixa es deriven. No obstant, donades les característiques d’aquesta població i la complexitat de la mateixa s’ha de realitzar un abordatge individualitzat tenint en compte la comorbiditat així com la situació funcional, cognitiva i el suport social que asseguri el compliment terapèutic a la vegada que minimitzi els riscs. De la mateixa manera crec que poder hauríem de plantejar-nos objectius menys estrictes en el control de la TA, donades les greus conseqüències que poden derivar d’un control exhaustiu.
Referència:

dimarts, 15 de desembre del 2015

És la hipertensió ortostàtica un factor de mal pronòstic en ancians?


Font original en Castellà: Cardioteca

Con la reciente publicación del ensayo SPRINT ( Estudio SPRINT: ¿Cuál es el objetivo de presión arterial en no diabéticos de alto riesgo cardiovascular? »), ha vuelto a reactivarse la controversia sobre los objetivos de presión arterial en la población general, y especialmente en algunos subgrupos, como ancianos, diabéticos o aquellos de alto riesgo cardiovascular.


¿Es la hipertensión ortostática un factor de mal pronóstico en ancianos?
¿Es la hipertensión ortostática un factor de mal pronóstico en ancianos?

En el caso de los ancianos, sabemos que los mecanismos de la regulación de la presión arterial son diferentes a los de la población general, lo que podría explicar el efecto negativo que en ellos tienen las cifras muy bajas de presión arterial. Asimismo, en este subgrupo de población, es frecuente encontrar otras alteraciones, como la hipotensión ortostática, que confieren un mal pronóstico.

Sin embargo, otra entidad completamente diferente, como es la hipertensión ortostática (aumento de la presión arterial de al menos 20 mmHg tras 1 y 3 minutos de la bipedestación), no ha sido convenientemente estudiada en ancianos. Este estudio analiza este aspecto en población anciana institucionalizada, considerando una muestra del estudio PARTAGE. Los autores concluyen que la aparición de hipertensión ortostática en esta población, independientemente de las comorbilidades y de la presión arterial en reposo, se ha asociado a mayor morbimortalidad en el seguimiento. 

Por tanto, este estudio recalca la importancia de evaluar y controlar la presión arterial en ancianos. En ellos, debe tenerse no solo en cuenta las cifras de presión arterial en reposo, sino también la aparición de hipotensión o hipertensión ortostática.


Enlaces:
  1. Hypertension. - Evidence for a Prognostic Role of Orthostatic Hypertension on Survival in a Very Old Institutionalized Population 

dimecres, 2 de desembre del 2015

Per a prevenir la diabetis, dóna un anti-hipertensiu a la nit!


Aquests dos articles espanyols suggereixen que una pressió arterial més alta a la nit podria augmentar el risc de diabetis de nova aparició i prendre part de la medicació anti-hipertensiva (ARA II, IECA o beta-blocadors) a la nit podria reduir aquest risc.

En espera de la confirmació d’aquests resultats amb nous estudis, l’absència d’efectes secundaris, convida a tenir presents els beneficis potencials de la prescripció d’aquests fàrmacs en el moment d’anar a dormir.

La hipertensió es presenta sovint juntament amb resistència a la insulina. L’activació del sistema renina-angiotensina-aldosterona (SRAA) amb la consegüent elevació d’angiotensina II i aldosterona contribueix a elevar l’alliberament de glucosa hepàtica i a disminuir la sensibilitat a la insulina. A més la hiperglucèmia també augmenta els nivells sèrics d’aldosterona. Com que el SRAA té un ritme circadià i s’activa durant la son nocturna, la presa de medicació anti-hipertensiva nocturna podria també tenir un efecte sobre l’aparició de diabetis, com semblen indicar aquests articles.

En el primer estudi es van seguir de manera prospectiva 2.656 individus sense diabetis, 1.292 homes i 1.364 dones d’una mitjana de 50,6 anys, amb una pressió arterial (PA) basal que anava des de normotensió fins a hipertensió, d'acord amb criteris de monitoratge ambulatori de la pressió arterial (MAPA). Durant els 5,9 anys de seguiment es va monitorar la seva PA a l’inici i anualment amb MAPA de 48 hores. Si hi havia canvis en el tractament anti-hipertensiu es feien controls més sovint.

Van desenvolupar diabetis 190 pacients. Va aparèixer en major proporció en homes, en la gent més gran (hazard ratio [HR] 1,02, interval de confiança [1,01-1,03]), en els que presentaven glucèmia basal alterada (HR 3,44, IC 2,71-4,36), síndrome metabòlica, síndrome apnea-hipopnea del son (SAHS), augment del perímetre abdominal (HR 1,03, IC 1,02-1,04) o malaltia renal crònica (HR 1,53, IC 1,13-2,08). Les persones que prenien almenys un fàrmac anti-hipertensiu a la nit tenien menys incidència de diabetis que els que prenien tots els fàrmacs en despertar-se (HR 0,43, IC 0,31-0,61).

La mitjana nocturna de la PA sistòlica (PAS) per MAPA va ser el predictor de diabetis més important, ajustat per edat, circumferència abdominal, glucèmia, malaltia renal crònica i tractament anti-hipertensiu. Per cada disminució d’1-desviació estàndard de la mitjana nocturna de PAS per MAPA es va reduir un 30 % l’aparició de diabetis. La PA clínica durant el dia, la PA per MAPA en despertar o la PA mitjana per MAPA de 48 hores no van tenir valor predictiu.

En el segon estudi, es van aleatoritzar 2012 pacients hipertensos sense diabetis (48 % homes, edat mitjana 53) a prendre tot el tractament anti-hipertensiu en despertar-se o a prendre almenys un fàrmac a la nit. Es va fer un seguiment de 5,9 anys de mitjana.

Van desenvolupar diabetis 171 persones. Entre els que prenien algun medicament a la nit, es va trobar un risc menor (HR 0,43, IC 0,31-0,61) de presentar diabetis després d’ajustar per glucèmia basal, circumferència abdominal, mitjana de PAS durant el son, classificació dipper/non-dipper i malaltia renal crònica. La taxa de presentació de diabetis va ser del 4,8 % versus 12,1 % per la presa de fàrmacs anti-hipertensius a la nit o al matí, respectivament. El benefici més gran va ser per a la presa de tractament a la nit amb ARA II (HR 0,39, IC 0,22-0,69), beta-blocadors (HR 0,35, IC 0,14-0,85) i IECA (HR 0,31, IC 0,12-0,79). No es va trobar aquest efecte protector amb altres fàrmacs anti-hipertensius ni tampoc es van detectar efectes adversos de prendre tots els fàrmacs al matí, o algun a la nit.


Tot i que calen més estudis per a confirmar aquests resultats, sembla fàcil tenir en compte els potencials beneficis de prescriure algun dels fàrmacs anti-hipertensius a la nit, especialment en els pacients que tenen millor adherència als tractaments.


Referències
  1. Hermida RC, Ayala DE, Mojón A, Fernández JR. Sleep-time BP: prognostic marker of type 2 diabetes and therapeutic target for prevention. Diabetologia. 2015 Sep 23; link
  2. Hermida RC, Ayala DE, Mojón A, Fernández JR. Bedtime ingestion of hypertension medications reduces the risk of new-onset type 2 diabetes: a randomised controlled trial. Diabetologia. 2015 Sep 23; link

Revisió del NEJM del 2015: Control intensiu vs control estandar de la tensió arterial sistólica en pacients sense DM

NEJM control de la ta en no diabeticos

Antecedents:

Les metes de la pressió sistólica per reduir la morbiditat i mortalitat cardiovascular en persones sense diabetis romanen incertes.

Mètodes:

Es van assignar aleatòriament 9361 persones amb pressió sistólica de 139 mmHg o més i amb risc cardiovascular elevat però sense diabetis en 2 grups: un grup amb objectiu de la Tensió Arterial Sistólica (TAS) de menys de 120 mmHg (tractament intensiu) i un altre grup amb menys de 140 mmHg (tractament estàndard).

Els desenllaços primaris van ser:

infart de miocardi i altres síndromes coronàries agudes,
ACV,
aturada cardíaca o
mort per causes caridovasculars.


Resultats:

A un any, la pressió sistólica mitjana va ser de 121.4 mmHg en el tractament intensiu i de 136.2 mmHg en el tractament estàndard.

La intervenció va ser detinguda abans de la finalització, amb una mitjana de seguiment de 3.26 anys a causa d'una taxa significativament menor dels punts de desenllaç primari en el grup intensiu que en el grup estàndard (1.65 % per any vs. 2.19 % per any; hazard ràtio amb el tractament intensiu, 0.75; 95 % d'interval de confiança [CI], 0.64 to0.89; P < 0.001).

Tota causa de mortalitat va ser significativament menor en el grup intensiu de tractament (hazard ràtio, 0.73; 95 % CI, 0.60 to 0.90; P=0.003).

La taxa d'efectes adversos severs d'hipotensió, sincope, alteracions en els electròlits, lesió renal aguda va ser major en el tractament intensiu que en el tractament estàndard,

Conclusions:

En els pacients amb risc cardiovascular elevat però sense diabetis, l'objectiu de la TAS menor de 120 mmHg comparat amb l'objectiu de la TAS menor de 140 mmhg, va resultar en menor taxa d'esdeveniments cardiovasculars fatals i no fatals així com la mort de qualsevol causa. No obstant això, en el grup intensiu, hi ha mes taxa d'esdeveniments adversos.

Bibliografia:

dimecres, 18 de novembre del 2015

Nou instrument en AP: Mapa de 1hora de registre (MPA1)















La hipertensió arterial (HTA) és, juntament amb el tabaquisme i la hipercolesterolemia, un dels tres factors de risc cardiovascular més freqüents a Espanya: la seva prevalença en adults en mayores de 18 anys és d'aproximadament un 38 % dels homes i un 28 % de les dones, proporció que va en augment en relació amb l'envelliment de la població.


Els resultats de la MAPA permeten classificar als pacients en diferents subgrups: normotensió o PANA (Pressió Arterial Normal Alta), HBB (Fènomen de bata blanca o Hipertensió arterial), hipertensió emmascarada i hipertensió refractària (HAR). 

Entre els pacients hipertensos de grau 1, la prevalença d'HBB oscil·la entorn del 15 , i l'efecte de bata blanca és una de les principals indicacions de la MAPA. 

Malgrat els avantatges de la MAPA, la seva implementació sistemàtica en el primer nivell assistencial queda restringida a nomes un pacient per dia, a més de l'elevat cost dels dispositius validats.

La sensibilitat i l'especificitat del nou mètode per al diagnòstic d'hipertensió de bata blanca van ser del 85,2 % (interval de confiança del 95 %, 67,5-94,1) i el 92 % (interval de confiança del 95 %, 83,6-96,3).

CONCLUSIONS

 
1.- La MPA1 obté elevades sensibilitat i especificitat per al diagnòstic d'HBB i d'HR. 


2.- Aquest nou mètode s'ha demostrat tan útil com la MAPA de 24 h en el diagnòstic i el seguiment de diferents subpoblacions d'HTA. 

3.- És previsible que la seva aplicabilitat en la pràctica clínica real pugui convertir-ho en un mètode diagnòstic de referència en qualsevol nivell assistencial.






dimarts, 24 de març del 2015

Ús òptim d'antihipertensius per la HTA no severa de l'embaràs (GRADE)

Resultat d'imatges de embarazo y hta

La hipertensió arterial (HTA) en l'embaràs s'associa amb riscos per a la mare i el fetus. Diversos autors coincideixen a tractar amb medicaments a les gestants amb hipertensió severa persistent durant l'embaràs, però no hi ha acord en si les hi ha de medicar en cas d'hipertensió no severa (< 160 / 110 mmHg). 

El balanç entre els beneficis (riscos evitats) i els riscos afegits per a la mare i el fill amb un control estricte de la pressió sanguínia (que persegueix una PAD de 85 mmHg) enfront d'un control menys estricte (que persegueix una PAD de 100 mmHg) no és clar a dia d'avui. 

Alguns assajos clínics de moderada a baixa validesa, per la seva petita grandària de mostra, suggereixen que el control estricte s'associa amb un benefici per a la mare (menys casos d'HTA severa i hospitalització), però amb un major risc per al fetus (creixement i benestar). Els nadons de les dones amb control estricte poden ser més petits de l'esperat i poden sofrir més problemes de salut, sobretot poc després del naixement, doncs la baixada estricta de la PAD pot originar una disminució de la perfusión placentària, i ocasionar un creixement fetal pobre i/o trastorns metabòlics, amb el consegüent perjudici fetal.




Acaba de publicar-se l´Estudio CHIPS l'Estudi CHIPS per orientar la presa de decisions sobre l'òptim ús d'antihipertensiu per la HTA no severa de l'embaràs.

Donat l'interès del tema, Manuel Martínez Castany[1] ha fet una avaluació GRADE d'aquest estudi, el resultat del qual hem posat a la disposició dels lectors en evalmed.es,, pestanya FORMACIÓ, encara que es pot veure directament en:


 http://evalmedicamento.weebly.com/formacioacuten/control-menos-estricto-frente-a-control-estricto-de-la-hipertension-no-severa-lt-160110-mmhg-sin-proteinuria-en-el-embarazo-manuel-martinez-castano

[1] Manuel Martínez Castaño. Médico de Familia. Centro de Salud Zona Norte, Cáceres

dijous, 20 de març del 2014

Aplicant les recomanacions de les noves guias d'HTA


Molt bona entrada de Ágora Docente del Blog de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitaria de Menorca











Em permeto copiar aquesta magnifica entrada i  presentació d'un tema molt prevalent en la consulta clínica i actualització en el maneig de l'última guia d'HTA.


Preguntes Clíniques:

1.- Com hauríem d´abordar a un pacient al que en una revisió d'empresa se li detecten unes xifres altes de tensió arterial? 

2.- Quina seria la "foto"d'un pacient amb risc cardiovascular?

3.- Com hem d'actuar en una primera visita? 

4.- Que hem de valorar en cada visita de seguiment?


Casos cínics en relació a la presa de decisions en hipertensió arterial que se'ns presenten tots els dies en les nostres consultes.


dimecres, 5 de febrer del 2014

Publicada la nova versió 2014 de la GPC d'hipertensió del National Joint Committee

Directrius basades en l'evidència per al Maneig de la Hipertensió Arterial en Adults. Informe dels membres del panell (JNC 8)




Resum de la Guía en el Bloc Metge de Prop