Les metes de la pressió sistólica per reduir la morbiditat i mortalitat cardiovascular en persones sense diabetis romanen incertes.
Mètodes:
Es van assignar aleatòriament 9361 persones amb pressió sistólica de 139 mmHg o més i amb risc cardiovascular elevat però sense diabetis en 2 grups: un grup amb objectiu de la Tensió Arterial Sistólica (TAS) de menys de 120 mmHg (tractament intensiu) i un altre grup amb menys de 140 mmHg (tractament estàndard).
Els desenllaços primaris van ser:
infart de miocardi i altres síndromes coronàries agudes,
ACV,
aturada cardíaca o
mort per causes caridovasculars.
Resultats:
A un any, la pressió sistólica mitjana va ser de 121.4 mmHg en el tractament intensiu i de 136.2 mmHg en el tractament estàndard.
La intervenció va ser detinguda abans de la finalització, amb una mitjana de seguiment de 3.26 anys a causa d'una taxa significativament menor dels punts de desenllaç primari en el grup intensiu que en el grup estàndard (1.65 % per any vs. 2.19 % per any; hazard ràtio amb el tractament intensiu, 0.75; 95 % d'interval de confiança [CI], 0.64 to0.89; P < 0.001).
Tota causa de mortalitat va ser significativament menor en el grup intensiu de tractament (hazard ràtio, 0.73; 95 % CI, 0.60 to 0.90; P=0.003).
La taxa d'efectes adversos severs d'hipotensió, sincope, alteracions en els electròlits, lesió renal aguda va ser major en el tractament intensiu que en el tractament estàndard,
Conclusions:
En els pacients amb risc cardiovascular elevat però sense diabetis, l'objectiu de la TAS menor de 120 mmHg comparat amb l'objectiu de la TAS menor de 140 mmhg, va resultar en menor taxa d'esdeveniments cardiovasculars fatals i no fatals així com la mort de qualsevol causa. No obstant això, en el grup intensiu, hi ha mes taxa d'esdeveniments adversos.
A un any, la pressió sistólica mitjana va ser de 121.4 mmHg en el tractament intensiu i de 136.2 mmHg en el tractament estàndard.
La intervenció va ser detinguda abans de la finalització, amb una mitjana de seguiment de 3.26 anys a causa d'una taxa significativament menor dels punts de desenllaç primari en el grup intensiu que en el grup estàndard (1.65 % per any vs. 2.19 % per any; hazard ràtio amb el tractament intensiu, 0.75; 95 % d'interval de confiança [CI], 0.64 to0.89; P < 0.001).
Tota causa de mortalitat va ser significativament menor en el grup intensiu de tractament (hazard ràtio, 0.73; 95 % CI, 0.60 to 0.90; P=0.003).
La taxa d'efectes adversos severs d'hipotensió, sincope, alteracions en els electròlits, lesió renal aguda va ser major en el tractament intensiu que en el tractament estàndard,
Conclusions:
En els pacients amb risc cardiovascular elevat però sense diabetis, l'objectiu de la TAS menor de 120 mmHg comparat amb l'objectiu de la TAS menor de 140 mmhg, va resultar en menor taxa d'esdeveniments cardiovasculars fatals i no fatals així com la mort de qualsevol causa. No obstant això, en el grup intensiu, hi ha mes taxa d'esdeveniments adversos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada