Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ITU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ITU. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de gener del 2017

Tractar amb ibuprofè les ITUs no complicades en la dona: una altra opció!

Imatge relacionada 

Font original en Castellà de Cosas del PAC


Realmente traigo los resultados de este estudio más para la reflexión que para cambiar nuestra práctica habitual. Una vez más se pone en "solfa" esa "costumbre" que tenemos de tratar casi cualquier cosa con antibióticos, para luego interpretar como "éxito" de nuestra actuación lo que ha sido simplemente la evolución normal del proceso.
 
Os dejo la traducción de la interpretación de Minerva: L’ibuprofène comme alternative aux antibiotiques en cas d’infection urinaire non compliquée ?
 
Question clinique
Chez les femmes adultes présentant une infection urinaire non compliquée, un traitement par ibuprofène peut-il diminuer le nombre de prescriptions d’antibiotiques sans allonger la durée des symptômes et sans accroître le risque de rechute et de complications graves ? 
 
Era de esperar que el uso de antibióticos en este estudio fuera menor en el grupo de ibuprofeno que en el grupo de fosfomicina. Es importante tener en cuenta que las dos terceras partes de mujeres que recibieron ibuprofeno inicialmente no necesitaron antibióticos después de la aleatorización. Tanto a nivel individual como social, este hecho es muy relevante, pero no es realmente nuevo. Estudios anteriores han demostrado que el 54% de las personas con ITU no complicada también sanó igual con placebo que con los antibióticos.
La no inferioridad de fosfomicina frente a ibuprofeno no pudo, sin embargo, demostrar para el tratamiento de los síntomas. Los síntomas duraron en promedio un día más con ibuprofeno que con fosfomicina. Sin embargo, hay que calificar la relevancia clínica de este hallazgo, ya que podemos rastrear esta diferencia de otras enfermedades: por ejemplo, esto corresponde a la diferencia en la duración de los síntomas entre el tratamiento con antibióticos y tratamiento sin antibióticos en la angina aguda estreptococos.
En el grupo de ibuprofeno, hubo más casos de pielonefritis. La diferencia con el grupo fosfomicina no fue estadísticamente significativa, pero tal vez el estudio no tenía, el poder suficiente para detectar una diferencia en términos de efectos adversos graves. Un estudio anterior controlado con placebo no mostró diferencias estadísticamente significativas en comparación con el producto de referencia con respecto a los eventos adversos graves. 
Tras el sesgo de selección, debido al hecho de que las mujeres con síntomas más graves tenían menos probabilidades de ser incluido (porque se negaron a participar en el estudio), podemos sospechar aún mayor diferencia entre el ibuprofeno y la fosfomicina en cuanto a la carga de los síntomas y la aparición de efectos adversos graves. Por otro lado, la dosis de ibuprofeno para adultos fue menor a la habitual. Continuando el recorrido intelectual de los autores, es cuestionable si la pequeña diferencia en la duración de los síntomas persisten con 3 x 600 mg de ibuprofeno. 

Como tantas otras veces, concluyen que es un resultado a tener en cuenta en el tratamiento de las ITUs no complicada leves/moderadas siempre compartiendo con las pacientes la decisión.

divendres, 2 de setembre del 2016

Revisió sobre les ITU en el pacient d’edat avançada

Resultat d'imatges de residencia ancianos


Per Francesc Riba, Geriatra. Unitat Geriatria d´Aguts. Hospital de Granollers.


La Dra. Lindsay Nicolle, és una reconeguda investigadora en el camp de les infeccions del tracte urinari (ITU). Aquest mes d’agost ha publicat al Clinics in Geriatric Medicine un article de revisió sobre les ITU en el pacient d’edat avançada i pocs mesos abans col.laborava en una altre al The New England Journal of Medicine.
La ITU és un patologia molt prevalent, sobretot en dones, però amb l’envelliment es produeixen canvis anatòmics i funcionals que afavoreix l’aparició d’ITU de forma similar entre ambdós sexes. El debat sobre el procés diagnòstic i tractament, és un dels temes clàssics, atemporals i imprescindibles que segueixen interpelant-nos, avui. He aprofitat aquests dos articles per reobrir-lo, novament, i seguir recalcant alguns aspectes.
Sabem que una ITU no sempre és un diagnòstic molt evident, a vegades pot ser molt difícil diferenciar-ho d’una bacteriúria assimptomàtica (BA). Per limitar l’excés de tractament de la BA, hauríem de partir de la premissa que les anàlisis d’orina s’haurien de realitzar només dels pacients que tenen símptomes o signes que són potencialment atribuïbles a una ITU. A part dels símptomes típics de vies urinàries, tot i que, també, poden ser per patologia crònica, en pacients geriàtrics és conegut que les ITU poden manifestar-se com a síndromes geriàtriques, igual que tantes altres patologies infeccioses i no infeccioses. Amb l’intenció de millorar la precisió diagnòstica, es presenta un estudi preliminar en dones majors de 80 anys que treballa amb la hipòtesi que els nivells d’algunes citoquines en orina podrien discriminar entre cistitis i bacteriúria assimptomàtica. Quan valorem un sediment d’orina, l’absència de piúria té un elevat valor predictiu negatiu (VPN) del 95%, i en aquest sentit recordaria que les tires reactives d’orina, també, són una bona eina per descartar ITU (VPN del 100%). És sempre important tenir present com i quan s’ha recollit una mostra d’orina. Aquestes haurien de ser obtingudes sempre abans d’iniciar el tractament antibiòtic i en els portadors de sonda vesical permanent, sobretot si porten més de dos setmanes, sempre extreure la mostra amb un nou catèter vesical. Un motiu que porta, a vegades, a cursar sediments d’orina de forma errònia són les característiques de l’orina (color, olor…), ja que tenen més a veure amb l’estat d’hidratació de la persona que no pas amb una infecció.
La etiologia de les ITU no ha variat massa en els últims anys, però els nous patrons de resistència representen un creixent problema en la població que atenem i fa que el tractament empíric sigui cada cop més complicat. A l’hora de seleccionar un antibiòtic cal considerar: eficàcia, tolerància, presentació clínica, funció renal, necessitat o no de via parenteral i patró local de susceptibilitat dels principals uropatògens. Pensant més en la repercussió de l’augment de resistències, els antibiòtics de primera  línia que proposa per a les cistitis són el sulfametoxazol-trimetropin i, sobretot, la nitrofurantoina (tot i que no és efectiu per a les pielonefritis aguda (PNA) ni prostatitis ni per pacients amb insuficiència renal) pot ser susceptible per a bacteris β-lactamases d’espectre estès i enterococs resistents a vancomicina. Pel que fa a la duració del tractament, com a norma general, les cistitis amb 7 dies de tractament acostuma a ser suficients, tot i que en dones amb esquemes terapèutics més curts tenen resultats similars i pel que fa a les PNA s’aconsella de 10 a 14 dies.  En homes, tot i la probabilitat d’infecció prostàtica, els resultats del tractament de ITU febrils són similars tant si s’administra el tractament durant 2 setmanes com 4 setmanes.
Comentari:
Si practiquem un model de medicina “fast food” en què es sol.liciten proves complementàries basant-se en una supèrflua valoració del pacient i s’interpreten els resultats de forma poc reflexiva, fàcilment, en els nostres pacients ens trobarem amb el diagnòstic d’ITU, que molts cops serà incorrecte, comportarà tractar de forma innecessària una BA (condicionant una augment de resistències) i passar per alt una altra patologia que pot ser molt greu. Per a tractar de forma adequada una ITU i fer un bon ús dels antibiòtics, cal conèixer patrons locals de resistència dels uropatògens i seguir buscant estratègies per evitar tractar BA. Per acabar, tot i que la prevenció de les ITU no era l’objectiu del post, em sembla adient adjuntar el programa per prevenir les infeccions urinàries associades a catèters, publicat el mes de juliol i realitzat per la Generalitat de Catalunya.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Ibuprofèn, una opció en Infeccions del tracte urinari (ITU) no complicada












En infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades en dones entre 18 i 65 anys amb símptomes lleus o moderats, el tractament amb ibuprofèn és una opció raonable front al tractament directe amb fosfomicina. S’aconsegueix una reducció significativa de l’ús d’antibiòtics, tot i que la durada i la intensitat dels símptomes és superior amb ibuprofèn. Cal descartar en tot cas factors de risc de pielonefritis subclínica.  

Les infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades suposen el 25% de les prescripcions antibiòtiques en atenció primària. Com les ITU sovint són autolimitades i la prescripció d’antibiòtic augmenta la presència de resistències, s’han de fer esforços per disminuir les taxes de prescripció. En aquest assaig clínic aleatoritzat (ACA) fet a Alemanya es va avaluar si la prescripció d’antibiòtic per les ITU no complicades es podria reduir amb tractament simptomàtic amb ibuprofèn, reservant els antibiòtics per a les dones que tornen amb empitjorament o recurrència dels símptomes.

En 42 centres d’atenció primària es van aleatoritzar dones entre 18 i 65 anys amb símptomes típics d’ITU (disúria i/o augment de la freqüència/urgència de la micció) a rebre una dosi de fosfomicina 3 g (N=246; 243 analitzades) o ibuprofèn 3x400 mg (N=248; 241 analitzades) durant 3 dies (amb les respectives pastilles placebo per emmascarar). En ambdós grups es va prescriure tractament antibiòtic addicional si era necessari en cas de persistència, empitjorament o recurrència dels símptomes. Els criteris d’exclusió van ser: qualsevol signe d’infecció del tracte urinari superior (febre, puny-percussió lumbar positiva); situacions que augmenten el risc de complicació (embaràs, malaltia renal); ITU en les dues setmanes anteriors; sondatge urinari. També es van excloure les pacients que en aquell moment estaven prenent antiinflamatoris no esteroïdals per al dolor o antibiòtics, les que tenien antecedent d’úlcera gastrointestinal o malalties cròniques greus o aguditzades. Es van fer tires reactives d’orina i cultius a totes les pacients, però els resultats no modificaven la inclusió.

El nombre de tandes de tractament antibiòtic als 28 dies va ser significativament inferior en el grup d’ibuprofèn . El número de cicles en el grup de fosfomicina va ser de 283 (243 com a part de l’estudi més 34 cicles addicionals per ITU i 6 cicles prescrits per altres raons, com bronquitis o otitis mitjana). En el grup d’ibuprofèn hi va haver 94 prescripcions d’antibiòtic (81 per ITU i 13 per altres raons). Això es correspon amb una reducció de l’índex d’incidència d’ús d’antibiòtic  del 66,5 % (IC 58,8 %-74,4 %). En el grup tractat amb ibuprofèn la intensitat dels símptomes va ser superior entre els dies 0 i 7, i la durada dels mateixos va ser de 5,6 dies, un dia més que en l’altre grup. En el grup d’ibuprofèn hi va haver 5 casos de pielonefritis (PNA) i en el de fosfomicina un, sense ser la diferència estadísticament significativa, a causa del petit nombre de casos.

Vist que la PNA té una fisiopatologia diferent de les ITU, més relacionada amb les característiques de l’agent patogen i amb factors del pacient (embaràs, malformacions de la via urinària, ITU en la infància, PNA recent, immunosupressió, diabetis, instrumentació...), caldrien estudis més potents per confirmar que no prescriure antibiòtic des del primer moment no suposa un risc afegit quan es descarten aquests factors. En cas de PNA fosfomicina no seria un antibiòtic d’elecció.

En dones entre 18 i 65 anys amb símptomes lleus o moderats d’ITU, iniciar tractament antiinflamatori pel control de símptomes és una bona estratègia per a disminuir l’ús d’antibiòtics. Es pot posposar la prescripció d’antibiòtic, bé esperant que la malalta torni a consultar quan els símptomes empitjoren, com a l’estudi, o bé fent una prescripció diferida, deixant en mans de la pacient la decisió de prendre l’antibiòtic si l’evolució no és l’esperada o els símptomes es fan intolerables.


Gágyor I, Bleidorn J, Kochen MM, Schmiemann G, Wegscheider K, Hummers-Pradier E. Ibuprofen versus fosfomycin for uncomplicated urinary tract infection in women: randomised controlled trial. BMJ (Clinical research ed.). 2015 Dec 23; 351 :h6544link

divendres, 4 de desembre del 2015

Tractament de la Cistitis Aguda i de les ITU recurrents

S'ha publicat La Guia Multidisciplinària de la SEGO, sobre les Infeccions Urinàries en dones amb alteracions del sòl pèlvic , que essencialment no difereix de les recomanacions ja conegudes de l'Associació d'Urologia o de la Societat de Microbiologia. 

Idees Clau

1.- Cal recordar que l'ús de quinolones com a tractament de primera elecció ha de ser proscrit per no incrementar les ja molt elevades taxes de resistència dels bacteris més freqüentment implicades en la ITU . 

2.- que l'ús d'Amoxi Clavulanic tampoc és la primera elecció i per descomptat no menys de 5 dies!


Així donçs en aquesta guia el plantejament seria:






I pel que fa al tractament de la Infecció Urinària recurrent:


dijous, 3 de gener del 2013

Actualització de les Infeccions de vies urinàries







 
El Dr. Carro, metge adjunt del Servei de Medicina Interna i de la Unitat de Malalties Infeccioses, adjunta una presentació sobre aquesta patologia en la que repassa la seva classificació, factors de risc i es centra en el tractament, sobretot dels E. coli multiresistents o productors de BLEE.








També et pot interessar:

dimarts, 24 de gener del 2012

dijous, 30 de juny del 2011

Cistitis de repetició. Durant quant de temps tractar?














.
Idees Clau

1.- No s'han identificat assajos clínics que perllonguin més de l'any (12 mesos) la profilaxi antibiótica en dones diagnosticades d'infecció urinària recurrent.

2.- Una revisió sistemàtica de la Cochrane, actualitzada en el 2004, conclou que la la profilaxi contínua amb antibiòtics durant 6 a 12 mesos va reduir la taxa d'infeccions urinàries durant la profilaxi, en comparació de placebo. Pel que fa a la profilaxi a llarg termini amb antibiòtics comenta que no existeixen proves clares sobre la durada òptima de la mateixa i que els estudis identificats no van considerar la profilaxi per més de 12 mesos.

3.- La majoria d'experts recomanen indicar l'antibiòtic administrat a la nit durant 6 mesos, seguit d'observació de futures infeccions. No obstant això, sembla que en la majoria de les dones, una vegada que la profilaxi se suspèn, es torna al patró d'infeccions urinàries recurrents.

4.- Alguns experts recomanen profilaxis durant 2 o més anys en les dones que després de suspendre la quimioprofilaxi continuen presentant infeccions simptomàtiques.



Font original de Preevid


Referències


1.Albert X, Huertas I, Pereiró I, Sanfélix J, Gosalbes V, Perrota C. Antibióticos para la prevención de la infección urinaria recurrente en mujeres que no están embarazadas (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.). [Texto Completo] [Consulta: 10/06/2011]

2.Urinary tract infections in women.(based on April 2007 search).BestPractice (Consultado el 08/06/2011 en http://bestpractice.bmj.com )

3.Dynamed Editorial Team. Urinary tract infection (UTI) in adults Updated 2011 May 26 . Accesible desde Dynamed : www.ebscohost.com/dynamed [Consultado el 08/06/2011]

4.Hooton TM. Recurrent urinary tract infection in women.Last literature review version 19.1: enero 2011.In: UpToDate, Basow, DS (Ed), UpToDate, Waltham, MA, 2011.

5.CKS Guidelines.Urinary tract infection (lower) - women. Last revised in October 2009. CKS *Precisa registro gratuito para el acceso a texto completo.

6.Epp A, Larochelle A, Lovatsis D, Walter JE, Easton W, Farrell SA, Girouard L, Gupta C, Harvey MA, Robert M, Ross S, Schachter J, Schulz JA, Wilkie D, Ehman W, Domb S, Gagnon A, Hughes O, Konkin J, Lynch J, Marshall C. Recurrent urinary tract infection. J Obstet Gynaecol Can 2010 Nov;32(11):1082-90. [Resumen] [Texto Completo] [Consulta: 10/06/2011]

7.Nicolle LE, Harding GK, Thomson M, Kennedy J, Urias B, Ronald AR. Efficacy of five years of continuous, low-dose trimethoprim-sulfamethoxazole prophylaxis for urinary tract infection. J Infect Dis. 1988 Jun;157(6):1239-42.







També et poden interessar: