Saps els signes més importants de l'Hipotiroïdisme congènit?

Hipotiroïdisme: Recomanacions pràctiques

Símptomes més freqüents de l'hipotiroidisme

Dades sobre sobre l'hipotiroïdisme

Tractament dels trastorns tiroïdeos a la gestació

DOCUMENT

Preguntes i respostes 

Quins són les dades de seguretat dels fàrmacs antitiroideos en l'embaràs? 

Quin és l'antitiroideo d'elecció en el tractament de l'hipertiroidisme durant la gestació?

La metformina disminueix els nivells de TSH en pacients hipotiroideos

Poc aporta afirmar que la metformina és fàrmac clau en qualsevol estratègia farmacològica de la diabetis tipus 2. Malgrat això no deixin d'aparèixer evidències que recolzen la seva utilització. Creo interessant revisar permanentment la literatura en el que afecta a fàrmacs com aquest molt utilitzats. 

Tenim articles parlant de la seva relació amb el dèficit de vitamina B o la desdramatització del seu impacte de la seva utilització conjunta amb contrastos intravenosos.

Ara parlem de la seva relació sobre els nivells de TSH. Fa uns mesos es va publicar un petit metaanàlisi i fa pocs dies un ampli estudi poblacional longitudinal i els dos arriben a la mateixa conclusió: 

La metformina disminueix els nivells de TSH en pacients hipotiroideos (subclínics o no) però

no afecta als nivells de TSH en pacients eutiroideos.

Els autors deixen oberta la necessitat de precisar l'impacte clínic d'aquesta troballa però sens dubte creo hauríem de mirar amb interès els nostres hipotiroideos en tractament amb metformina.

Nous protocols de la disfunció tiroïdal

La disfunció tiroïdal és un terme que engloba un conjunt de patologies amb una alta prevalença, principalment l’hipotiroïdisme, i per tant freqüent motiu de consulta en Atenció Primària.

En l'última dècada l'estratègia diagnòstica ha canviat com a resultat, entre d’altres, dels avenços en la sensibilitat dels mètodes. En l'actualitat totes les societats científiques reconeixen que la determinació de tirotropina (TSH) és més sensible que la de tiroxina lliure (T4L) per a la detecció tant d’hipotiroïdisme com d’hipertiroïdisme.

Tot això ens ha portat a revisar els protocols actuals des d'un enfocament clínic en termes de diagnòstic i seguiment, i a contemplar cinc situacions clíniques diferents.

1. Diagnòstic de laboratori de la disfunció tiroïdal.

2. Hipotiroïdisme (subclínic o no) no tractat.

Els anticossos antiperoxidasa (ATPO) s’han de sol—licitar apart.

3. Hipotiroïdisme tractat: control inici tractament

4. Hipotiroïdisme tractat: seguiment

5. Hipertiroïdisme: seguiment

Bibliografia
UK Guidelines for the use of Thyroid Test. British thyroid association. 2006 www.british-thyroid-association.org/
AACE Medical guidelines for clinical practice for the evaluation and treatment of hyperthyroidism and hypothyroidism. Endocr Pract 2002; 8:457-469
Management guidelines for patients with thyroid nodules and differentiated thyroid cancer. The American thyroid association guidelines taskforce. Thyroid 2006, 2:1-33
U.S. Preventive Services Task Force. Screening for thyroid disease: recommendation statement. Ann Intern Med 2004 Jan 20; 140(2):125-7
Ladenson PW, Singer PA, Ain KB, Bagchi N, Bigos ST, Levy EG, Smith SA, Daniels GH, Cohen HD. American Thyroid Association guidelines for detection of thyroid dysfunction. Arch Intern Med 2000 Jun 12; 160 (11):1573-5
Guia 3Clics: Hipotiroidismo (www.ics.gencat/3clics/)

Últimes guies sobre el maneig de l'hipotiroïdisme publicades per l'American Association of Clinical Endocrinologist (AACE)

CLINICAL PRACTICE GUIDELINES FOR HYPOTHYROIDISM IN ADULTS.
ATA/AACE 2012

 

 

 

 

Últimes guies sobre el maneig de l'hipotiroïdisme publicades per l'American Association of Clinical Endocrinologist (AACE) 

 

ATA/AACE Guidelines for hypothyroidism in adults. Endocr Pract. 2012; 18 (6)

 

 

 

DOCUMENT

 

 

 

 

Resum pràctic i actualització del tractament del Hipotiroïdisme Subclínic

Esplèndida presentació sobre un tema molt freqüent en la consulta diària.

Quan tractar i quan no? I sobretot,  informant al pacient dels possibles riscos.

Pel Dr. Víctor Ortega Mackliff  R4 MFyCM  
Docència Calvià

Idees Clau

1.- Afecta a un 8% de la població femenina a partir dels 45-50 anys

2.- Un 25-50% dels pacients amb hipotiroïdisme subclínic presenten símptomes que milloren amb tractament substitutiu en normalitzar-se els valors de TSH,comparant-ho amb placebo

3.- No es recomana realitzar screeening en la població general.

4.- La progressió a hipotiroïdisme clínic,  la possible millora de la qualitat devida i  la possibilitat de que l'hipotiroïdisme subclínic es comporti com un factor de risc cardiovascular són indicacions a tenir en compte.
.

5.- Una revisió Cochrane va trobar que el tractament substitutiu amb levotiroxina no va produir millora en la supervivència ni disminució de la morbiditat cardiovascular.

6.- Hem de tenir en compte que el tractament pot ocasionar un hipertiroïdisme iatrogènic en 14-21% dels casos tractats

Quan tractar?

Decisió individualitzada:

a.- Nivells de TSH

b.- Anticossos antitiroidals

c.- La patologia associada

d.- Ll'edat i les preferències del pacient,que degudament informat dels beneficis potencials i els possibles riscos del tractament substitutiu decidirà entre aquest i l'observació periòdica

Indicació raonable:

1.- Depressió.  Sobretot depressió major o rebel al tractament.

2.- Embaràs o desig d'embaràs. Pels efectes adversos de l'hipotiroïdisme sobre el desenvolupament neurològic fetal, la supervivència del fetus i la seva associació a toxemia i hipertensió gestacional.

3.- Nens i adolescents. Per no interferir en el creixement i desenvolupament.

4.- Hipotiroïdisme per determinades causes: autoinmune, PostI131, postradioterapia externa, postiroidectomia subtotal

5.- TSH major a 10mU/l.

6.- Goll.

7.- Pèrdua de memòria.

8.- Intentar tractament de prova (6 mesos) en pacients con dislipèmia.

Dubtes en:

Existeixen dubtes sobre el seu benefici en:

1.- Cardiopatia isquémica. Per a alguns autors les dosis utilitzades no són contraindicació.

2.- Arítmies

3.- Osteoporosi.

4.- Majors de 70 anys, especialment en majors de 80 anys,en els quals l'hipotiroïdisme subclínic s'associa a longevitat.

IMPORTANTÍSSIM

1.- En majors de 70 anys, patologia cardiovascular i hipotiroïdismes de llarga evolució es recomana iniciar el tractament amb dosi de 12,5-25mg/dia.

2.- La dosi adequada és aquella que aconsegueix nivells normals deTSH, (0.5-3mU/L).

3.- No es recomanen dosi supresives.

4.- Els increments de dosi han de ser progressius no abans de 6 setmanes, amb control analític, fins a aconseguir la dosi adequada i posteriorment controls anuals.

Recull d´informació d´utilitat sobre l´hipotiroïdisme

També et pot interessar:

Actualització del tractament de l´Hipotiroïdisme

L'hipotiroïdisme pot deure's a diverses causes que produeixen una síntesi insuficient d'hormones tiroïdals, cursant amb signes i símptomes característics en ocasions; mentre que en unes altres, aquests són inespecífics o no es presenten.

Resulta més freqüent entre les dones i en la població anciana. A les àrees sense dèficit de iode, la tiroiditis autoinmune sol ser la causa més freqüent.

La importància de l'hipotiroïdisme subclínic, en el qual la simptomatologia és menys aparent o inexistent, és controvertida. En l'actualitat es discuteix tant la seva definició, com la seva significació clínica i possibles implicacions, així com les recomanacions de tractament.

El tractament de l'hipotiroïdisme consisteix en l'administració de levotiroxina sòdica que, en la majoria dels pacients, es manté de forma indefinida. La dosi ha de ser ajustada d'acord amb els nivells d'hormones tiroïdals del pacient.

Boletín Terapéutico Andaluz, editat per CADIME

Recull d´articles d´interès sobre l´Hipotiroïdisme





També et poden interessar:

Patologia tiroïdal a l´atenció primària

La patologia tiroïdal és un trastorn molt comú en la consulta d'Atenció Primària.

La patologia tiroïdal està constituïda per un grup de trastorns de prevalença elevada, mes freqüent en el sexe femení i quan existeixen antecedents familiars. Les manifestacions clíniques són variades i d'instauració lenta, generalment inespecíficas, per la qual cosa és freqüent que el diagnòstic sigui casual.

El tiroides s'encarrega de produir les hormones tiroïdals: T3 (triyodotironina) i T4 (tiroxina). L'estímul per a la secreció d'hormona tiroïdal prové de la TSH ( Hormona estimulant del tiroide) hipofisaria, que al seu torn ve regulada per la TRH hipotalámica (hormona alliberadora de tirotropina).

Les quantitats de T3 i T4 circulants van a exercir inhibició tant de la secreció de TSH com la seva estimulació per la TRH a través d'un mecanisme de feed-back negatiu.

La T3 és produïda en un 20-25% en la glàndula tiroïdal, la resta prové de la desiodació de la T4 en els teixits perifèrics.

En sang les hormones tiroïdals es troben lligades a proteïnes transportadores, sent la TBG (globulina transportadora de Tiroxina) la més important.

L'estudi de la funció tiroïdal inclou anamnesis i exploració física detallades que orientin sobre la sospita diagnòstica i en el tipus d'estudis realitzar.


Deixo la presentació realitzada pel Dr.Vilà cap d´Endocrinologia de l´Hospital M. Broggi.

Patologia tiroidea

View more presentations from miguelmolina

i més informació d´interès sobre l´ Hipotiroidisme i la glàndula tiroïdal.
.
.
.
.
.
.
..

Diagnòstic de l´Hipotiroïdisme

L'hipotiroïdisme és una malaltia produïda per la disminució de la producció d'hormona tiroïdal per la glàndula de la tiroide.

La tiroide és la glàndula situada aproximadament a la meitat del coll, per sota de la laringe, que és l'encarregada de produir hormones (T3 i T4), que, al seu torn, són les encarregades del funcionament de l'organisme.

L'hipotiroïdisme és una malaltia que pot produir gran nombre de símptomes i signes amb una aparició variable depenent de la gravetat i durada de la malaltia. En general es pot observar un alentiment del metabolisme amb tendència a augmentar de pes, fatiga, disminució de la resistència a l'exercici i intolerància al fred.

Físicament es pot observar una disminució de la sudoració així com la pell seca, el cabell prim i la desaparició de la part més externa de les celles. Es poden produir canvis en el to de la veu i un augment de la grandària de la llengua. L'estrenyiment i els cicles menstruals irregulars o absents també poden coexistir.

Com fer una bona exploració?

Us deixo la presentació molt pràctica sobre la patologia tiroïdal de la Dra. Torrejón la nostra Endocrinòloga del H. M. Broggi.

View more presentations from miguelmolina

.

Més informació sobre patologia i actualització de  l´ Hipotiroïdisme

..
.
.
.
.

La levotiroxina...pel matí o a la nit?

Les instruccions són habituals per prendre levotiroxina al matí amb l'estómac buit.

Investigadors holandesos van dur a terme un assaig controlat aleatori i creuat per determinar si la ingesta de levotiroxina a l'hora de la nit (i no al matí) millora els nivells d'hormones tiroïdals.

Es van incloure 105 pacients consecutius amb hipotiroïdisme primari en Maasstad Hospital de Rotterdam als Països Baixos.

Els pacients van ser instruïts durant 6 mesos per prendre una càpsula al matí i 1 càpsula abans de ficar-se al llit durant 3 mesos.

Resum i conclusions
 

1.- La levotiroxina presa a l'hora de ficar-se al llit va millorar significativament els nivells de l'hormona tiroïdal.

2.- Les variables de qualitat de vida i els nivells plasmátics de lípids no van mostrar canvis significatius amb la ingesta en anar-se al llit o al matí.

3.- Els metges han de considerar la prescripció de la ingesta de levotiroxina abans de ficar-se al llit

4.- Els resultats dels pacients van ser equivalents, ja sigui amb la dosi al matí o abans de ficar-se al llit.

Resum complet,

Arch Intern Med 170 (22) :1996-2003, 13 / 27 12 2010 © 2010 Associació Mèdica Americana

L'hipotiroïdisme subclínic és un factor de risc per a la retinopatia diabètica

L'hipotiroïdisme subclínic (HSC) és un factor de risc vascular.

La prevalença en en pacients diabètics tipus 2 és més gran que en la població general (17% front 10%).


L´HSC tradicionalment es va associar a infart de miocardi i altres complicacions vasculars de grans vasos.

La bibliografia sobre l'impacte en les malalties de vasos petits (retinopatia, nefropatia, etc.) és escassa. Per això, en aquest estudi es va avaluar si la presència de HS en els diabètics tipus 2 augmenta la prevalença de retinopatia diabètica.

Es van incloure 1.170 pacients amb diabetis tipus 2 amb una mitjana d'evolució de la malaltia de 8,8 anys.
.
En tots ells es van determinar els valors de T4 lliure, T3 lliure i TSH.
.
El HSC es va definir pels valors sèrics de TSH majors de 4,0 µg, amb valors normals de T4 lliure i T3 lliure.
.
Es va detectar la presència de HSC en 127 pacients i va prendre una mostra de 200 pacients eutiroideos com a grup control.

Els eutiroideos es van assignar al seu torn en 2 grups segons el valor de THS (de 0,4 a menys de 2 i de 2 a 4).

Van prendre fotografies digitals de la retina de tots els pacients inclosos i es va determinar la gravetat dels casos segons l'escala internacional de gravetat de la retinopatia diabètica.
.
Les imatges amb una classificació de gravetat igual o més grans que la retinopatia diabètica no proliferativa es van interpretar com a retinopaties que amenaçaven la visió.

Es va observar que els pacients diabètics amb HSC tenien major prevalença de retinopatia i aquesta era més greu comparats amb els pacients diabètics sense HSC (p. valor=0,0001).
.
Després d'ajustar per edat, durada de la diabetis, hemoglobina glicosilada, índex de massa corporal, pressió arterial i colesterol LDL, l'associació del HS amb retinopatia diabètica es va mantenir (quocient de riscs/Odds ratio 2,02 (IC 95% 1,18-3,46) i també amb la retinopatia que amenaçava la visió (quocient de riscs/Odds ratio 4,15 (IC 95% 2,17-7,96).

Entre els pacients eutiroideos es va trobar que els valors de TSH entre 2 i 4 µg s'associaven a taxes mes altes de retinopatia que amenaçava la visió, que els valors entre 0,4 i menys de 2 µg.
.
A més, en els pacients amb HSC i diabetis tipus 2 es van observar valors de proteïna C reactiva majors i taxes de filtrat glomerular significativament menors que en els pacients sense HSC.

Els autors conclouen que la presència de HSC en pacients diabètics tipus 2 augmenta la taxa de malaltia de petits vasos, particularment de la retinopatia diabètica que amenaça la visió.
.
Además, la troballa de valors de proteïna C reactiva elevats i taxes de filtrat glomerular disminuïdes concorda amb els resultats d'altres publicacions i recolza la hipòtesi que el HSC és un factor de risc de malaltia de petits vasos.

Font:
An association between subclinical hypothyroidism and sight-threatening diabetic retinopathy in type 2 diabetic patients
Jin-Kui Y, Wei L, Jing S i cols.

Diabetis Care 2010; 33: 1018-20.
.
.
.
.

Actualitzacions sobre el tractament de l´hipotiroidisme

 

RESUM

S’ha demostrat que entre un 40 i un 48 % dels pacients amb hipotiroïdisme estan insuficientment
o excessivament tractats.

.

 

Un monitoratge clínic i de laboratori acurat permet ajustar el tractament en aquests pacients.

.

 

Cal prendre la levotiroxina sola, separada dels àpats i vigilar possibles interaccions amb altres fàrmacs.

.

 

No se’n recomana l’ús rutinari en l’hipotiroïdisme subclínic.

.

 

És recomanable mantenir el pacient amb la mateixa formulació per evitar diferències en la seva resposta degudes a diferències en la biodisponibilitat entre les diverses marques.

.

 

Cal recordar que la levotiroxina té un temps de semivida de set dies, per la qual cosa el malalt pot trigar una setmana o més a començar a sentir-se millor i poden passar uns quants mesos fins que desapareguin els símptomes d’hipotiroïdisme després de la correcció bioquímica.

.

 

En individus per sota dels 60 anys, es recomana l’inici del tractament substitutori a dosis completes.

.

 

En pacients ancians o amb malaltia isquèmica, cal iniciar el tractament amb dosis més baixes i progressives.

.

 

No és recomanable mantenir les concentracions de TSH excessivament baixes en pacients majors de 60 anys.

.

 

Tampoc no és aconsellable el tractament combinat de l’hipotiroïdisme amb triiodotironina i levotiroxina.

.

En determinats pacients, com les embarassades, es requereix el consell expert de l’especialista per fer-ne la supervisió i el seguiment.

Document

Hipotiroidisme subclínic: Ens limitem a controlar o a tractar?

A l'edició de Febrer de la Journal of Family Practice hi ha una revisió clínica titulada Hipotiroïdisme subclínic: Es limita a controlar o tractar? per Robert M. McCarron, DG. from the Oregon Health and Science University, Portland, Oregon USA.

La disfunció de la tiroides entra en el diagnòstic diferencial de la majoria de l'estat d'ànim, ansietat, pensament, i trastorns cognitius. Més de la meitat dels aproximadament 27 milions de nord-americans amb hipertiroidismo o hipotiroïdisme no són diagnosticats, per això l'Associació Americana de Tiroide recomana el screening universal per a la disfunció de la tiroide després de 35 anys, amb una vegada cada 5 anys.

Malgrat que alguns metges diuen que aquesta recomanació és excessiva, amb una selecció estratègica d'hormona estimulant del tiroide (TSH), és una prova molt important pels pacients amb malalties psiquiàtriques.

La revisió descriu els següents punts claus a la pràctica cínica:


1.- La disfunció tiroide subclínica és un diagnòstic de laboratori que mereix d'observació, però no necessàriament tractament.


2.- L'espera vigilant és preferible en els pacients de 65 anys, amb lleu hipotiroïdisme subclínic (TSH <10 mU / L) llevat que hagin un destacat l'estat d'ànim, cognitius, o condicions mèdiques, tals com a insuficiència cardíaca congestiva o hiperlipidemia, que podria beneficiar-se d'una substitució tiroide.


3.- En adults d'edat <65, es considera la possibilitat de TSH 4.5 a 10 mU / L com un nivell per iniciar la substitució tiroidea, sobretot si els anticossos anti-TPO són presents (encara que encara prevalen les recomanacions d'observació en espera).


Per a la revisió completa, faci click aquí.
The Journal Of Family Practice Vol. 8, No. 2 / February 2009 © Copyright 2009 The Journal of Family Practice.Hipotiroïdisme Subclínic: Es limita a controlar o a tractar?. Robert M. McCarron, DG. from the Oregon Health and Science University, Portland, Oregon USA.