Ús d'antidepressius i risc de suïcidi, intent de suïcidi o autolesió en adults

Els pacients amb depressió presenten taxes més altes de suïcidi i d’intent de suïcidi, per la qual cosa la reducció d’aquest risc esdevé prioritari quan es tracta aquests pacients.

Tot i així, preocupa que aquestes taxes augmentin paradoxalment amb l’ús d’antidepressius, especialment en pacients joves. A més a més, es desconeix si hi ha diferències en els riscos entre els diferents antidepressius i quina influència té la dosi utilitzada i la durada dels tractaments.

Aquest estudi de cohorts té com a objectiu investigar l’associació entre diferents antidepressius i el risc de suïcidi, intent de suïcidi o autolesió.

Es van incloure pacients d’entre 20 i 64 anys del registre d’atenció primària del Regne Unit, amb un primer diagnòstic de depressió entre gener de 2000 i juliol de 2011 i amb un seguiment fins a agost de 2012, que estaven en tractament amb antidepressius o sense.

Les variables analitzades van ser: suïcidi, primer intent de suïcidi o d’episodi autolesiu i exposició a antidepressius (dosi i durada de tractament).

Del total de pacients inclosos (238.963), el 87,7 % van rebre un o més antidepressius. La durada mediana del tractament va ser de 221 (rang interquartil 79–590) dies.

Els 11 antidepressius més prescrits van ser (en aquest ordre): Citalopram (el més prescrit, 31,5% del total), Fluoxetina, Amitriptilina, Sertralina, Venlafaxina, Paroxetina, Mirtazapina, Escitalopram, Dosulepina, Lofepramina i Trazodona.

Es va observar que les taxes de suïcidi i d’autolesió van ser similars durant els períodes de tractament amb els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i amb els antidepressius tricíclics o relacionats (ATC). No obstant això, i emprant com a referència el citalopram, les taxes de suïcidi van ser superiors amb mirtazapina (hazard ratio (HR):3,70; IC 95 % 2,00-6,84)) i venlafaxina (HR:2,23; IC 95 % 1,14-4,39). Les taxes d’intent de suïcidi també foren superiors amb venlafaxina (HR:1,85; IC 95 % 1,61-2,13), trazodona (HR:1,73; IC 95 % 1,26-2,37) i mirtazapina (HR:1,70; IC 95 % 1,44-2,02), i van ser menors per l’amitriptilina (HR:0,71; IC 95 % 0,59-0,85).

Les taxes de suïcidi o autolesió van ser més elevades en els primers 28 dies de tractament així com en els 28 primers dies després de la retirada del tractament.

Cal assenyalar que el nombre de suïcidis va ser petit i els resultats s’han d’interpretar amb cautela.

Repercussions a la pràctica clínica
Cal un seguiment acurat dels pacients tractats amb antidepressius a l’inici i a la retirada del tractament, més encara davant de risc de suïcidi.

Guia de Pràctica Clínica de Prevenció i Tractament de la Conducta Suïcida

Aquesta Guia de Pràctica Clínica (GPC), finançada mitjançant el conveni subscrit per l'Institut de Salut Carlos III i l'Agència d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries de Galícia (avalia-t), en el marc de col·laboració del Pla de Qualitat per al Sistema Nacional de Salut, tracta de donar resposta a un dels greus problemes de Salut Pública, el suïcidi, que és la desena causa de mortalitat a Europa.

El suïcidi representa un greu problema de Salut Pública amb al voltant d'un milió de morts anuals a tot el món. A Espanya se suïciden nou persones al dia, fet de gran repercussió emocional, social i econòmica a l'entorn de les persones mortes. És per això de gran importància l'adopció de mesures i el desenvolupament d'estratègies per disminuir la conducta suïcida i l'avaluació d'accions específiques per combatre les taxa de suïcidi en grups de risc..

DOCUMENT.

DOCUMENTS D´INTERÈS PER LA CONSULTA D´AP

1.- Un cas de sentència

2.- Constitueix el suïcidi un accident laboral?

3.- Valoració del suïcidï a l´AP (escala SAD PERSONS)

4.- Avaluació del risc suïcida

5.- Recomanacions clíniques de bona pràctica per al tractament de la depressió en la infància i l'adolescència








També et pot interessar:

Condemna per no ingressar davant d´indicis de suïcidi

La malalta va ser atesa a Urgències hores abans de penjar-se.

El TSJ de Madrid ha condemnat al Sermas per no ingressar a una pacient que va acudir a l'hospital apuntant la seva intenció de suïcidi. La sentència ha deixat clar que d'haver estat hospitalitzada no hagués tingut aquest final.

Els psiquiatres no poden evitar que un malalt se suïcidi. Però tenen l'obligació de posar tots els mitjans per prevenir aquest final. Malgrat l'imprevisible que pot resultar aquest tipus de comportaments, existeixen unes pautes que, al llarg d'anys d'exercici professional i estudis sobre aquesta qüestió, s'ha demostrat que precedeixen a un intent d'acabar amb la pròpia vida. La condemna judicial a aquests professionals ve per ignorar aquestes indicacions.

Sentència en Castellà:

Así ocurrió en el caso de una mujer que terminó suicidándose en su domicilio pocas horas después de ir al servicio de urgencias de un hospital de Madrid dando muestras de una conducta autolítica. Las hijas de la fallecida reclamaron al Sermas porque consideraban que se había cometido una negligencia con su madre al no haberla dejado ingresada cuando fue al hospital. El Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha dado la razón a la familia, condenado a la Administración.

La paciente recibió el alta el mismo día de su muerte, después de haber permanecido doce días ingresada. El diagnóstico de la fallecida era de trastorno de personalidad, síndrome ansioso depresivo y hospitalismo (repetidos ingresos en poco tiempo). Llevaba en tratamiento cuatro años, sin presentar una mejoría significativa.

Cuando la fallecida fue al hospital señaló que había ingerido varias cajas de antidepresivos y procedieron a hacerle un lavado de estómago, que no arrojó un resultado claro, según figura en la sentencia. El psiquiatra de guardia que la valoró le apuntó un tratamiento ambulatorio. La mujer volvió a su casa y a las pocas horas se ahorcó en su habitación. Los facultativos que la atendieron testificaron que efectivamente la paciente había manifestado su intención auto- lítica, "pero no era la primera vez".

Los informes periciales prácticamente coinciden en señalar que el seguimiento de la mujer a lo largo de los cuatro años de su enfermedad ha sido ajustado a la lex artis. Sin embargo, la discrepancia está en si fue atendida correctamente en Urgencias. La sentencia concluye con claridad que no, pues una asistencia ajustada a la lex artis hubiera requerido el ingreso. El fallo señala que "se cumplían varios de los requisitos determinantes de un nuevo ingreso especialmente los referidos a una tendencia seria de suicidio y plan suicida letal con empeoramiento de su sintomatología de carácter depresivo, un nuevo ingreso que hubiese, sin duda, evitado el suicidio acontecido pocas horas tras el alta".

¿El suicidio es previsible?

En Psiquiatría existe una discusión sin resolver que afecta a la responsabilidad judicial del especialista: si el suicidio es previsible y, en consecuencia, evitable. Hay una corriente profesional que alude a las numerosas estadísticas y estudios sobre el perfil del suicida que, junto con otros conocimientos de la especialidad, suponen instrumentos muy valiosos para identificar al enfermo mental con riesgo autolítico.

DOCUMENTS D´INTERÈS

1.- Un altre cas de sentència
2.- Constitueix el suïcidi un accident laboral?
3.- Valoració del suïcidï a l´AP (escala SAD PERSONS)
4.- Avaluació del risc suïcida
5.- Recomanacions clíniques de bona pràctica per al tractament de la depressió en la infància i l'adolescència





També et pot interessar:

Constitueix el suïcidi un accident laboral?

. .
. .







.

.

Cas clinic Mèdic-laboral

 

Un treballador presta serveis a l'empresa «AA,SA» amb la categoria d'obrer qualificat.

L'any 2006 i a causa d'una reestructuració del treball en l'empresa, el treballador va canviar la seva activitat laboral en una màquina on el maneig de la qual no coneixia i que li va suposar un greu estat de nerviosisme.

.

A finals d'aquell mateix any l'empresa rep un gran encàrrec d'un client. Des de la direcció de l'empresa es pressiona el treballador perquè realitzi hores extres, això motiva la realització continuada d'hores extraordinàries durant els anys 2007 i 2008. Igualment el treballador es veu obligat freqüentment a avançar l'hora de començament de la jornada laboral així com a retardar el final de la mateixa.

.

Aquesta situació de pressió i exigència porten al treballador a iniciar, el març de 2008, una situació d'incapacitat temporal, presentant un quadre depressiu reactiu a estrès laboral (astènia, anorèxia i pèrdua de pes, cefalees tensionals, simptomatologia ansiosa generalitzada, insomni i distimia). Des d'aquesta data rep tractament específic en la Unitat de Salut Mental. El juny de 2008 el treballador mor per suïcidi.

Els informes dels serveis de Salut Mental posen en relació la depressió del treballador amb el seu treball i l'ambient de pressió en l'empresa.
.

Pot qualificar-se la mort del treballador com un accident de treball?.La jurisprudència del Tribunal Suprem estableix com a factor determinant per a la qualificació del suïcidi com accident laboral la relació de causalitat entre el treball i la conducta de suïcidi, concretant-se en l'existència o no de trastorn mental del suïcida i en l'etiologia laboral o no de l'esmentat trastorn mental o de la malaltia mental que condueix a la decisió suïcida.
.El suïcidi pot considerar-se com accident de treball, quan queda provat que la situació emocional determinant d'aquesta decisió es troba directament relacionada amb les condicions laborals del treballador que adopta tan dràstica mesurada fruit de l'angoixa i tensió que la seva vida laboral li produeix.

Aquesta consideració posa de manifest la importància que en l'enjudiciament dels supòsits de suïcidi tenen les circumstàncies de cada supòsit concret.
.En el cas exposat, el suïcidi no es va esdevenir al lloc i temps de treball, ja que el treballador es trobava de baixa, pel que és necessari demostrar que el trastorn o patologia mental que sofria el mort i que va ser el desencadenant de la seva acció de suïcidi, tenia la seva causa última en una situació d'estrès laboral. De manera que si la gènesi de la malaltia mental és laboral estarem davant d'un accident de treball.
.L'article 115.2 i) de la Llei General de la Seguretat Social estableix que tindran la consideració d'accident les malalties no incloses a l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució del mateix.

.

En aquest presumpte encaixa el quadre depressiu sofert pel treballador, constant als informes mèdics que l'esmentat quadre va ser reactiu a estrès laboral, no existint factors aliens al seu ambient de treball que poguessin haver actuat com a agents coadjuvants.Doncs bé, si la patologia basica hem dit que té com causa el treball, encara que és cert que el suïcidi es va produir quan el treballador portava gairebé tres mesos en situació d'incapacitat temporal, i que aquell inclou un element de voluntarietat, aquests factors (voluntarietat i allunyament de l'ambient laboral no trenquen el nexe causal), ja que el condicionant de l'actuació del treballador va ser la malaltia patida, ja que no consten altres factors personals aliens al seu àmbit laboral que poguessin haver actuat com a agents coadjuvants de decisió tan dràstica.
.

Per tant la mort del treballador ha de ser qualificada com un accident de treball.

.

.

.

Recomanacions clíniques de bona pràctica per al tractament de la depressió en la infància i l'adolescència

Resum de les Recomanacions:

Cheung i col. han reunit les recomanacions clíniques de bona pràctica per al tractament de la depressió en la infància i l'adolescència internacionalment acceptades:

1-És imprescindible una avaluació minuciosa davant tota sospita d'un quadre depressiu en un menor.

2-Si es confirma el diagnòstic, tant els pacients com els pares necessitaran: informació positiva sobre la malaltia, suport emocional i una exposició clara de les opcions terapèutiques que existeixen.

3-Cal determinar el risc de suïcidi que pogués haver.

4-En el cas d'una depressió lleu o moderada, es començarà el tractament amb teràpia cognitivoconductual (TCC).

5-Si no hi ha resposta terapèutica o la depressió és greu, es combinarà la TCC amb farmacoteràpia.

6-El antidepressiu d'elecció és la fluoxetina (tant la FDA i el NICE com l'Agència Europea del Medicamento recomanen aquest principi actiu per ser el que millors resultats d'eficàcia i seguretat ha obtingut en assaigs clínics controlats). La sertralina i el citalopram es consideren de segona elecció.

-La tècnica de tractament és com segueix: es comença amb 5.-10. mg / dia de fluoxetina, administrada en l'esmorzar o el dinar, i es va augmentant en la mateixa proporció cada 2 setmanes fins a trobar la dosi de resposta del pacient, excepte si es presenten efectes adversos que aconsellin la retirada del fàrmac.

-La FDA suggereix una revisió clínica setmanal del mateix, almenys durant les 4 primeres setmanes de tractament antidepressiu.

-Establir un procediment d'intervenció immediata si sorgeix ideació autolítiques.

Més informació i el document complert:

http://www.msc.es/biblioPublic/publicaciones/recursos_propios/infMedic/docs/vol33_2TratDepreNinos.pdf