Constitueix el suïcidi un accident laboral?

. .
. .







.

.

Cas clinic Mèdic-laboral

 

Un treballador presta serveis a l'empresa «AA,SA» amb la categoria d'obrer qualificat.

L'any 2006 i a causa d'una reestructuració del treball en l'empresa, el treballador va canviar la seva activitat laboral en una màquina on el maneig de la qual no coneixia i que li va suposar un greu estat de nerviosisme.

.

A finals d'aquell mateix any l'empresa rep un gran encàrrec d'un client. Des de la direcció de l'empresa es pressiona el treballador perquè realitzi hores extres, això motiva la realització continuada d'hores extraordinàries durant els anys 2007 i 2008. Igualment el treballador es veu obligat freqüentment a avançar l'hora de començament de la jornada laboral així com a retardar el final de la mateixa.

.

Aquesta situació de pressió i exigència porten al treballador a iniciar, el març de 2008, una situació d'incapacitat temporal, presentant un quadre depressiu reactiu a estrès laboral (astènia, anorèxia i pèrdua de pes, cefalees tensionals, simptomatologia ansiosa generalitzada, insomni i distimia). Des d'aquesta data rep tractament específic en la Unitat de Salut Mental. El juny de 2008 el treballador mor per suïcidi.

Els informes dels serveis de Salut Mental posen en relació la depressió del treballador amb el seu treball i l'ambient de pressió en l'empresa.
.

Pot qualificar-se la mort del treballador com un accident de treball?.La jurisprudència del Tribunal Suprem estableix com a factor determinant per a la qualificació del suïcidi com accident laboral la relació de causalitat entre el treball i la conducta de suïcidi, concretant-se en l'existència o no de trastorn mental del suïcida i en l'etiologia laboral o no de l'esmentat trastorn mental o de la malaltia mental que condueix a la decisió suïcida.
.El suïcidi pot considerar-se com accident de treball, quan queda provat que la situació emocional determinant d'aquesta decisió es troba directament relacionada amb les condicions laborals del treballador que adopta tan dràstica mesurada fruit de l'angoixa i tensió que la seva vida laboral li produeix.

Aquesta consideració posa de manifest la importància que en l'enjudiciament dels supòsits de suïcidi tenen les circumstàncies de cada supòsit concret.
.En el cas exposat, el suïcidi no es va esdevenir al lloc i temps de treball, ja que el treballador es trobava de baixa, pel que és necessari demostrar que el trastorn o patologia mental que sofria el mort i que va ser el desencadenant de la seva acció de suïcidi, tenia la seva causa última en una situació d'estrès laboral. De manera que si la gènesi de la malaltia mental és laboral estarem davant d'un accident de treball.
.L'article 115.2 i) de la Llei General de la Seguretat Social estableix que tindran la consideració d'accident les malalties no incloses a l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució del mateix.

.

En aquest presumpte encaixa el quadre depressiu sofert pel treballador, constant als informes mèdics que l'esmentat quadre va ser reactiu a estrès laboral, no existint factors aliens al seu ambient de treball que poguessin haver actuat com a agents coadjuvants.Doncs bé, si la patologia basica hem dit que té com causa el treball, encara que és cert que el suïcidi es va produir quan el treballador portava gairebé tres mesos en situació d'incapacitat temporal, i que aquell inclou un element de voluntarietat, aquests factors (voluntarietat i allunyament de l'ambient laboral no trenquen el nexe causal), ja que el condicionant de l'actuació del treballador va ser la malaltia patida, ja que no consten altres factors personals aliens al seu àmbit laboral que poguessin haver actuat com a agents coadjuvants de decisió tan dràstica.
.

Per tant la mort del treballador ha de ser qualificada com un accident de treball.

.

.

.