Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bioètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bioètica. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de novembre del 2016

Posicionament des de la bioètica sobre el dubte vacunal

Font original: Cosas del Pac

"....Por el título ya habréis adivinado que hoy toca "cultura general. El tema de las vacunas está en el debate público y sobrevuela en ocasiones la tentación de hacer la vacunación "obligatoria". Sobre esto trata el documento elaborado por el Grupo de Trabajo en Bioética de la semFYC. En esta entrada de NOgracias lo podéis leer entero. Así empieza:

A pesar de que ninguna sociedad profesional u organismo oficial apoya la vacunación obligatoria, tras casos desafortunados de niños con daños debido a enfermedades prevenibles, tanto los medios de comunicación como la opinión pública vuelve a exigirla, muchas veces con ataques virulentos a las familias que sufren la pérdida. 


El documento nace por la percepción dentro del GDT de Bioética de la semFYC de que:

(1) es necesario profundizar en la argumentación ética que existe tras las recomendaciones de no vacunar de manera coercitiva; 

(2) hay que mejorar cómo se hacen los debates públicos sobre controversias científicas. 

(3) solo desde la reflexión ética será posible proponer a sanitarios e instituciones profesionales algunas pautas para actuar ante el preocupante incremento de la duda vacunal..."

dimecres, 23 de novembre del 2016

Conflictes bioètics en la relació sanitària derivada de les baixes laborals

Revista de Bioética y Derecho 



Resultat d'imatges de conflictos eticos 

Font original: Revista de Bioética y Derecho Perspectivas Bioéticas www.bioeticayderecho.ub.edu - ISSN 1886-5887  de Mónica Ballesteros Polo.

OBSERVATORI DE BIOÈTICA I DRET DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Resum

El present article realitza una reflexió sobre els conflictes bioètics que sorgeixen en la relació mèdic pacient quan un treballador presenta un problema de salut que deriva en una baixa laboral.

Es limita a aquells casos d'origen comú, és a dir, quan el problema de salut no té una relació directa amb el treball. Així mateix es centra específicament en els treballadors per compte d'altri el règim dels quals integra la seguretat social i reben una prestació econòmica mentre continui el procés a través de la Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social (Mútua) i a la qual la seva empresa està afiliada.
 
Encara que el treballador acudeix al metge per un problema de salut, la relació no és únicament assistencial, sinó que també inclou una valoració de la capacitat laboral, ja que en cas de veure's disminuïda, s'emetrà un certificat d'incapacitat temporal. A través d'aquest certificat s'activen mecanismes que engeguen la participació d'altres sanitaris, en aquest cas de la Mútua, amb l'objectiu de gestionar aquest procés.

Per tant, parlem d'una relació més àmplia, complexa, que va més enllà de l'assistència sanitària, i que en ocasions pot generar conflicte d'interessos.

Nova enciclopèdia de Bioètica i Dret


Obra impulsada per la Càtedra Interuniversitària Fundació BBVA, Diputació Foral de Bizkaia de Dret i Genoma Humà, radicada a la Universitat de Deusto i a la Universitat del País Basc. 
Amb col·laboració l'Institut Roche i l'Editorial Comares de Granada.

http://enciclopedia-bioderecho.com/

dijous, 5 de juny del 2014

Continuem amb les classes de bioètica: el principi de no maleficència



Amb la Dra.Montse Espuga repassarem un a un els principals conceptes bioètics. També ens recomana bibliografia i una pel·lícula d´interès:

No maleficència



INFORMACIÓ ANNEXA





dimecres, 26 de febrer del 2014

Nocions e informació sobre Bioètica




A cops pensem que l’Ètica, més concret la Bioètica, basada en la Filosofia, es una disciplina lluny de la nostre feina diària en el mon sanitari i que confluïm en ella al moment d’adoptar decisions cruentes al voltant de la mort. Pensem també que es un tema feixuc i que cal formació específica.

L’objectiu d´aquesta entada és donar informació sobre coses que ens afecten en el dia a dia i la visió des el punt de vista de la Bioètica.

Intentarem aportar material que ens ajudi a moltes de les reflexions diàries, notícies d’actualitat sobre temes punyents i algun recurs lúdic sobre el tema comentat.

Acceptarem amb gust els comentaris, critiques i  suggeriments i donarem suports si se’ns plantegen dubtes, sempre que siguem capaços o cercarem informació.

Idea original i autora de l´entrada, Montse Espuga, Metge de Família, membre del Grup d’Ètica Pare Claret  EAP 6A i B ICS. Barcelona   grupeticapareclaret@gmail.com



Per iniciar-nos us volem proposar 3 apartats d´interès:


1.- Una lectura sobre els Principis de la Bioètica

Es un article del Professor Joan Mir i Tubau de la Universitat de Vic i l’institut Borja, que de manera clara centra el tema.




2.- Notícia relacionada amb Bioètica: Un regal. Sense comentaris, només llegir.




3.-  El Jardinero fiel

Pel·lícula britànica del 2005, dirigida por Fernando Meirelles i protagonitzada per Ralph Fiennes y Rachel Weisz. Està basada en la novel·la homònima de John Le Carré, a l’hora està basada uns assajos il·legals en nens nigerians per empreses farmacèutiques als 90.

Opinió: No deixa de ser una pel·lícula americana, però un pel atípica. Fa pensar en coses que passen al mon global, organitzades a un lloc i patides a un altre, i ens fa preguntar si cal que tinguem present la Ètica en el dia a dia. De pas una història d’amor tampoc convencional, i Àfrica...






divendres, 9 de novembre del 2012

Consideracions sobre l’embrió humà. Bioètica i debat



Document facilitat per la Dra. Montse Espuga. Metgessa de Família. EAP Vila de Gràcia, Barcelona.


En les darreres dècades i especialment en els darrers anys la investigació biomèdica ha avançat molt en diferents terrenys.

Un d’ells és el de la recerca en biologia molecular i cel·lular en els processos de creixement, diferenciació i desenvolupament i mort cel·lular, de manera que se’ns planteja la qüestió de si el principi de la inviolabilitat de la vida humana necessita més precisió.

Aquest document, elaborat pel Grup Interdisciplinari de Bioètica (GIB) de l’Institut Borja de Bioètica (IBB) –grup estable que fa recerca en bioètica–, és una reflexió en veu alta adreçada als professionals de la salut, i a la societat en general, sobre algunes qüestions biològiques, ètiques i jurídiques que es plantegen entorn a l’inici de la vida humana.

Analitzarem aquestes qüestions en el present document que consta de dues parts. En la primera part, més descriptiva, la refl exió se centra en l’estatut biològic, ètic i jurídic de l’embrió humà, un camp d’estudi i de controvèrsia vast i complex en el qual hi ha una notable varietat de posicions.

En primer lloc ens preguntem què és un embrió humà des del punt de vista biològic. En segon lloc, estudiem l’estatut ètic de l’embrió humà, una qüestió intrínsecament lligada al seu estatut ontològic o biològic, i ens fem ressò de la pluralitat d’opinions que hi ha sobre aquest punt. En tercer lloc, abordem la qüestió del seu estatut jurídic, és a dir, sobre quina protecció dóna la llei a l’embrió humà i més endavant al nasciturus (en camí cap al naixement), i en quins casos i en quines condicions de seguretat jurídica es pot intervenir en el procés d’una vida incipient.

En la segona part presentem el punt de vista de l’IBB sobre algunes intervencions en els primers estadis del desenvolupament embrionari, relacionades amb la recerca i la teràpia embrionàries, amb la reproducció assistida i amb la interrupció voluntària de la gestació.

A l’hora d’endinsar-nos en l’estudi dels problemes biològics, ètics i jurídics que es plantegen en l’inici de la vida humana hem partit de la premissa que vivim en una societat plural, no en una societat de codi ètic únic. Per tant, entenem que es puguin donar respostes diverses i fi ns i tot oposades a aquests problemes.

En un context plural com el nostre no hauria de sorprendre que no hi hagi unanimitat a l’hora de respondre preguntes com quins són l’abast i els límits del dret a la vida i quin lloc ha d’ocupar l’autonomia reproductiva de la dona a l’hora de parlar de l’avortament.

En l’elaboració d’aquest document hem fet un exercici de diàleg bioètic i, per tant, el nostre parer és el resultat de la interacció i integració dels diversos punts de vista dels membres del GIB.

Respectem aquelles persones, grups o institucions que, en aquest tema, van més enllà de la nostra posició i també aquelles que es queden més ençà. En una societat plural no es pot imposar una ètica de màxims per a tothom, sinó que cal cercar uns mínims ètics compartits que garanteixin la convivència.

Aquest document vol contribuir al diàleg social sobre les qüestions biològiques, ètiques i jurídiques que fan referència a l’inici de la vida humana i aportar elements de reflexió que ajudin.









 




MOLT INTERESSANTS!!!!!!!






També et pot interessar:

divendres, 2 de març del 2012

Com acompanyar fins a la mort



Nou document del grup d´ètica de la CAMFIC molt important!












La mort (i el que passa després d’ella) ha inquietat permanentment a homes i dones al llarg de la història i les cultures. La certesa de la seva existència no alleuja l’angoixa, especialment si reflexionem sobre la pròpia mort.

En el nostre entorn social, parlar explícitament del significat de la mort és difícil, més encara si es tracta de la pròpia mort o, en el cas dels professionals de la salut, de la dels nostres pacients. I és que sembla que visquem al marge de la vellesa, del patiment o de la mort, com si fossin errors en un món dominat per la ciència i la tecnologia. Moltes persones, inclosos metges, veuen i viuen la mort com un fracàs de la medicina!

Només qui ha reflexionat sobre el tema de la mort està preparat per atendre a qui ha de morir. Els sanitaris hem d'estar preparats per afrontar-la, amb independència de la nostra edat, amb la mateixa qualitat que atenem a altres processos. La dificultat, manifesta en la literatura mèdica, dels professionals per parlar del tema posa en evidència una necessitat bàsica de formació.

Quan atenem un pacient amb pronòstic vital curt la nostra responsabilitat va més enllà dels aspectes merament tècnics habituals (què he de fer, com i quan). Ens cal saber abordar les dimensions emocionals (acceptar les limitacions, gestionar emocions pròpies i alienes), socials (qui cuidarà de qui, com i on) o espirituals (la transcendència, més enllà del seu sentit religiós) de la persona .

A més, acompanyar en el final de la vida comporta una experiència intensa. És una oportunitat per prendre plena consciència de la pròpia finitud. És un moment clau per demostrar el nostre respecte per la dignitat de la persona, atenent les seves preferències i mantenint un diàleg constructiu, sense enganys però esperançat, disposats sempre a alleujar i confortar fins al darrer moment.

L’atenció longitudinal que prestem al llarg de la vida ens situa, com a metges de família, en un lloc adequat per prestar una atenció de qualitat tècnica i humana quan la vida s’acaba. Disposem de competències tècniques, d’àmplia informació sobre la biografia del pacient, tant biològica, com social o familiar, incloent els seus valors, preferències i expectatives. Tenim una relació de confiança teixida al llarg d’anys i de múltiples i diverses situacions.

Però atendre a qui està proper a la mort no és fàcil; cal una sòlida formació tècnica i en aspectes ètics. Ens movem en un equilibri difícil i inestable: El compromís amb el pacient i la bona pràctica mèdica ens obliguen, tant a renunciar a tractaments fútils com a reconèixer les situacions reversibles, en un context en què l’esperança de vida és presumiblement curta, sigui per l’edat i/o per la patologia del pacient.

És evident que l’entorn en què treballem (feina excessiva, escassa flexibilitat...) pot facilitar o entorpir l’atenció. Però en aquest document ens interessa reflexionar sobre la responsabilitat personal de cadascun de nosaltres, del que ens ha de guiar com a metges de família.


CONSELLS PRÀCTICS


1.- Intenta parlar amb el pacient abans que arribi el final de la seva vida: què prefereix, quina és la seva persona de referència. Aprofita qualsevol circumstància mentre està sà.

2.- Promou el document de voluntats anticipades.

3.- Sempre que sigui possible segueix preguntant al pacient de forma continuada què vol i desitja. La situació és canviant, l’opinió que avui és bona, demà pot no ser-ho.

4.- Si no podem preguntar al pacient guiem-nos per les seves voluntats (escrites o no) i per l’opinió dels qui més el coneixen.

5.- Escolta, aclareix, explica, raona... Sempre amb atenció i veracitat. No fugis!, dedica-hi temps: seu!

6.- Repeteix-te: els meus valors poden ser diferents i, sempre, han de prevaldre els del pacient.

7.- Revisa contínuament el pla de cures. Pensa si aquell tractament és encara útil. Si no ho és: retira’l.

8.- Dóna seguretat al pacient i a la família: sempre tindrà accés a l’atenció més adequada.

9.- Intenta evitar que el pacient mori als passadissos de l’hospital.

10.- Procura mantenir la proximitat i la serenitat en els moments difícils. Entrena’t!

11.- Identifica quines són les persones de referència per al pacient i cuida’ls: són els millors aliats del pacient i nostres.

12.- Anticipa a la família informacions útils i pràctiques sobre el moment de la mort i els tràmits.

13.- Si estàs present en el moment de la mort no et neguitegis per actuar sobre el pacient, deixa’l evolucionar. Presta atenció a l’entorn familiar.

14.- No t’amaguis: el moment de la mort és molt important per l’entorn familiar. Presta atenció.

15.- Disposa d’impresos per certificar la mort en el teu centre.

16.- Certifica la mort sempre que no sospitis violència: no ens cal saber la causa (només se’ns demana que aproximem la més probable!).

17.- Cal mantenir i millorar les nostres habilitats en l’atenció al final de la vida, com en tots els aspectes de la nostra professió.






Recomano especialment visualitzar el curtmetratge “La dama y la muerte”, accessible a:











També et pot interessar:

dimecres, 13 de juliol del 2011

Nou Codi Deontològic de l'Organització Mèdica Col·legial




El nou Codi Deontològic de l'Organització Mèdica Col·legial, elaborat per la Comissió Central de Deontologia Mèdica i aprovat per l'Assemblea General el passat 9 de juliol, constitueix el primer Codi de Deontologia Mèdica del segle XXI.











També et pot interessar:

dimarts, 27 d’abril del 2010

Seminari-debat amb la presentació de la guia: Ética dels incentius a professionals Sanitaris





NOVA GUIA: ÉTICA DELS INCENTIUS A PROFESSIONALS SANITARIS
.
.
.
.

El Dijous, 29 d´abril, en el COMB es celebra aquest important debat i la presentació d'aquesta nova Guia.
.
El debat estarà liderat per companys nostres i amb gran coneixement de la matèria.

Lloc de celebració: Col-legi Oficial de Metges de Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona

Inscripció gratuïta en: http://www.fcs.es/
.

.
.
.
.
.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Ètica i mort digna











,Amb motiu de l'elaboració del Projecte de Llei sobre la dignitat de les persones davant el procés de la mort, la Comissió Autonòmica d'Ètica i Investigació Sanitària, va presentar el document 'Ètica i Mort Digna', de la Consejeria de Salud de Andalucia.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya per a l'ajuda al malalt en el final de la vida



 
.
.
.
.
.
Les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya recalquen que el principi de màxima eficàcia contra la malaltia ha de ser compatible amb el de la màxima ajuda possible a la persona malalta, incloent-hi l’ajuda a morir.
Això implica tant una priorització del respecte a la voluntat del pacient com el coneixement integral de les seves necessitats i la idea de bé individual.
El document recorda que tot pacient autònom és a dir, lliure, competent i degudament informat té dret a no consentir propostes terapèutiques, i la seva voluntat s’ha de respectar sense que hi càpiga l’objecció de consciència del professional sanitari.
En canvi, el professional ha d’ajudar a morir el pacient que està a prop de la mort sense que aquesta acció es consideri de cap manera com a “eutanàsia passiva”, sinó com l’acceptació del ple dret a la integritat i el no-patiment del malalt.
El CBC creu que el millor model d’atenció en els estadis del final de la vida és la ‘planificació anticipada de cures’, a través de la qual els professionals sanitaris, el pacient i els familiars fan una previsió consensuada, dins el límit d’allò raonable i possible, del procés d’actuació: indicacions terapèutiques, sedació, trasllats i lloc on es vol morir.
Durant aquest diàleg, el professional pot aconsellar l’elaboració d’un document de voluntats anticipades que obligarà a considerar vigents els desitjos explicitats pel pacient en cas que perdi la capacitat d’entendre i d’expressar-se.
En les recomanacions del CBC es recorda que hi ha una sèrie de condicions que cal tenir presents en aquesta bona praxi assistencial: que el tractament sigui personalitzat, que la informació sigui verídica i prudent, que el diàleg i l’acompanyament estiguin sempre presents, i que l’equip assistencial s’asseguri de la llibertat i de la capacitat que té el pacient de decidir.
Finalment, el Comitè de Bioètica de Catalunya creu que comprendre la complexitat que comporta l’aplicació de tots aquests factors és bàsic per prendre decisions correctes i orientar-se en les dificultats.
Per aquesta raó, demana que l’ajuda per tenir una bona mort sigui també un objectiu institucional, i que l’autoritat sanitària faci públic el seu compromís en l’objectiu primordial que és, a més de prevenir la malaltia i tractar-la, lluitar contra el sofriment de la persona que està prop de la mort.
Partint d’una situació que ha millorat en els darrers anys amb la creació de dispositius de l’àmbit sociosanitari, aquesta implicació institucional suposa la realització d’una sèrie d’iniciatives en tots els àmbits:

1.- Seguir informant activament dels drets dels malalts que estan a prop de la mort.
2.- Continuar estenent les unitats de cures pal·liatives; elaborar un pla de millora a partir d’un estudi profund sobre l’esdeveniment de la mort.
3.- Propiciar l’elaboració de protocols i guies clíniques.
4.- Continuar fent difusió de la utilitat del document de voluntats anticipades i crear els circuits per a una millor utilització.
5.- Impulsar l’activitat dels comitès d’ètica assistencial amb relació amb els possibles conflictes que sorgeixin i, sobretot, complementar el missatge de disposar de més recursos per procurar una millor cura de les persones que es troben properes a la mort amb el d’un respecte més gran als seus desitjos i a la seva voluntat.

Aquesta sensibilització hauria de transmetre’s en la formació universitària i continuada dels professionals, així com materialitzar-se en les iniciatives polítiques.

Legislació (06/10/2009)
.
.

dijous, 15 d’octubre del 2009

ETICAPS: Butlletí del Comitè d'Ètica de l'IDIAP Jordi Gol.





Comitè d'Ètica de l'IDIAP Jordi Gol.


Darrer Butlletí




Temes a debat i Recomanacions:

1.- Maltractament. (+)

2.- Recomanacions del CEA sobre la Grip A (+)

3.-En Rafael Rodríguez, membre del CEA de l’IDIAP Jordi Gol fa un resum sobre la Jornada “Els professionals d’Atenció al ciutadà i les voluntats anticipades” (+)

4.- El CEA t’ofereix assessorament en situacions que et presentin dubtes ètics.



Per enviar consultes (http://www.idiapjgol.org/home_cea_dubtes_etics.php)
o al mail ssanchez@idiapjgol.org al fax 93 482 41 74 o trucar al telèfon 93 482 46 37 (Stela Sànchez).





Document complet



.



.

divendres, 17 de juliol del 2009

Comitè de Bioètica de Catalunya: Informe de la persona menor d'edat en l'àmbit de la salut" i "Interrupció de la gestació en noies de 16-18 anys"



El Comitè de Bioètica de Catalunya aprova l'informe "La persona menor d'edat en l'àmbit de la salut" i una declaració respecte a la "Interrupció de la gestació en les noies de 16 a 18 anys"


El Comitè recorda que, d’acord amb la legislació vigent i amb bases ètiques fonamentals, el o la menor de 16 anys competent té la majoria d’edat en l’àmbit sanitari; és a dir, en principi és subjecte autònom capaç de decidir per si mateix i d’assumir la responsabilitat derivada de les seves decisions.

En cas de perill greu per a la salut del menor, el facultatiu ha d’informar obligatòriament de la situació els pares o tutors, tal com ho assenyala la LAP en l’article 9.3.

El Comitè remarca que si el professional sanitari considera que, des d’un punt de vista clínic, el menor presenta una manca de competència per prendre la decisió ha de valorar la possibilitat de trencar la confidencialitat per informar els pares o tutors, sempre després d’haver intentat modificar la seva opinió, de manera raonable.

Seguint aquest criteri, el Comitè es mostra partidari que qualsevol regulació legal de la interrupció de la gestació (IG) consideri les menors entre 16 i 18 anys capaces per sol·licitar-la i per donar-ne el consentiment, sense que sigui necessària la representació dels pares o tutors.

El Comitè recorda que s’ha de recomanar a la menor la conveniència d’informar els pares davant d’una situació difícil com és la IG; però, en el cas de la seva negativa explícita, el Comitè creu que se li ha de respectar la confidencialitat. En la seva 67a reunió plenària, el Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha aprovat l’informe sobre: " La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut i una declaració respecte a la Interrupció de la gestació en les noies de 16 a 18 anys".

Informe sobre La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut
Aquest informe té l’objectiu d’oferir uns elements de reflexió i unes recomanacions que serveixin als professionals sanitaris en la seva atenció als adolescents.

D’acord amb la legislació vigent i amb les bases ètiques fonamentals, el CBC recorda que el o la menor de més de setze anys té la majoria d’edat sanitària; és a dir, és subjecte autònom capaç de decidir si és competent en aquell moment, per si mateix, i d’assumir la responsabilitat derivada de les seves decisions. Consegüentment, el professional sanitari l’ha de mantenir adequadament informat perquè pugui prendre les seves decisions i donar-ne els consentiments pertinents en relació amb les qüestions que l’afecten, així com prioritzar el deure del respecte a la seva voluntat, tot mantenint-ne la confidencialitat. Això no obstant, convé que el menor comparteixi la seva situació amb els pares o tutors si es considera que li seria d’ajut per afrontar millor el problema, sempre tenint en compte que la intervenció dels pares o tutors ha d’ésser inversament proporcional a la maduresa del menor: com més capacitat tingui, hi ha d’haver menys intervenció dels adults.

Lluny de fer generalitzacions, és molt important que cada cas sigui tractat d’una manera individualitzada, sempre mantenint l’horitzó del principi del millor interès per al menor.

Si el professional sanitari considera que, des d’un punt de vista clínic, el menor presenta una manca de capacitat de fet per prendre aquelles decisions o bé que hi ha un risc greu per a la seva vida, ha de trencar la confidencialitat i informar els pares o tutors, sempre després d’haver intentat modificar l’opinió del menor d’una manera raonable. En tot cas, pot demanar l’assessorament del comitè d’ètica assistencial de la seva institució i, si fos necessari, hauria de demanar l’autorització corresponent al jutge, d’acord amb criteris clínics, per tal d’actuar immediatament i no només en cas de situació límit.

La idea de fons del document és que el professional ha d’evitar tant la interpretació restrictiva del deure a la confidencialitat com la interpretació excessiva de la conveniència del deure d’informar els pares o tutors: l’adequada ponderació dels diferents principis i drets en joc permetrà al professional prendre la decisió més encertada.

En conjunt, això suposa que l’àmbit assistencial creï un marc de confiança per al menor i s’impliqui en l’adequada educació sanitària i en el seu desenvolupament personal.

Declaració respecte a la Interrupció de la gestació en noies de 16 a 18 anys Aquesta declaració que el CBC
ha aprovat recorda que l’avantprojecte de llei de salut sexual i reproductiva, i d’interrupció voluntària de l’embaràs, que impulsa el Govern de l’Estat, planteja dues qüestions fonamentals: la capacitat de la menor per decidir una interrupció de la gestació i la confidencialitat d’aquesta decisió.

En relació amb la capacitat de la menor per decidir una IG, creu que, encara que la legislació vigent sobre l’autonomia del pacient (21/2000 i 41/2002) estableix la plena capacitat de la persona de 16 anys per prendre decisions relatives a les actuacions clíniques que l’afecten, fa excepció per a certes situacions com ara la decisió de la IG. No obstant això, el CBC entén que no hi ha cap raó per considerar la IG com a radicalment diferent d’altres decisions mèdiques i, en conseqüència, defensa que qualsevol regulació legal de la IG ha de considerar les menors entre 16 i 18 anys capaces tant per sol·licitar-la com per a donar-ne el consentiment, sense que sigui necessària la representació dels pares o tutors.

El CBC sosté, però, que tenint en compte tant la dificultat intrínseca que suposa prendre la decisió d’una IG, com la complexitat pròpia del període de vida de l’adolescència, es constata la necessitat d’una atenció personalitzada de la dona per part del professional sanitari, amb l’objecte d’assegurar-se de la seva maduresa per prendre’n la decisió.

Pel que fa a la confidencialitat de la decisió de la menor, el CBC entén que, quan sigui considerada capaç, una menor ha de gaudir del dret a l’autodeterminació, que inclou el de la intimitat i, per tant, el de la confidencialitat. En aquest sentit, informar els pares o tutors sense el seu consentiment podria comportar un dany per a ella, tot provocant la ruptura de la seva confiança en la confidencialitat del sistema sanitari. Malgrat això, en cas de perill greu a criteri mèdic, el facultatiu ha d’informar obligatòriament de la situació els pares o tutors, tal com ho diu la LAP en l’article 9.3.

El CBC recalca que s’hauria d’evitar el perill que els professionals utilitzin aquest article com a eina d’imposició del seu propi criteri, interpretant tota IG com a situació de risc greu per se. El CBC considera que el professional sanitari hauria d’aconsellar un termini de reflexió i proposar informar els pares o tutors, sense que el resultat de la negativa de la menor, que constitueix un dret per a ella, comporti una objecció de consciència suplementària per part d’aquest professional.

Finalment, recorda que, en la pràctica, es poden cercar fórmules d’acompanyament de la menor que decideix fer-se una IG, que aportin més seguretat per als professionals i més tranquil·litat social; però sempre que es respecti (i afavoreixi) l’autodeterminació de la noia per sobre dels 16 anys, de forma lliure, informada i competent.

Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC)

És un òrgan assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya que, mitjançant la reflexió fonamentada, vol ajudar a decidir davant de situacions dubtoses.

Difonent les seves reflexions i parers, el CBC vol fomentar que aquesta reflexió s’estengui en les organitzacions i en les persones de manera que, tant els canvis en les actituds com en les accions que poden suposar algunes decisions, siguin compartits o bé respectats per una societat plural i diversa.