Nou document del grup d´ètica de la CAMFIC molt important!
La mort (i el que passa després d’ella) ha inquietat permanentment a homes i dones al llarg de la història i les cultures. La certesa de la seva existència no alleuja l’angoixa, especialment si reflexionem sobre la pròpia mort.
En el nostre entorn social, parlar explícitament del significat de la mort és difícil, més encara si es tracta de la pròpia mort o, en el cas dels professionals de la salut, de la dels nostres pacients. I és que sembla que visquem al marge de la vellesa, del patiment o de la mort, com si fossin errors en un món dominat per la ciència i la tecnologia. Moltes persones, inclosos metges, veuen i viuen la mort com un fracàs de la medicina!
Només qui ha reflexionat sobre el tema de la mort està preparat per atendre a qui ha de morir. Els sanitaris hem d'estar preparats per afrontar-la, amb independència de la nostra edat, amb la mateixa qualitat que atenem a altres processos. La dificultat, manifesta en la literatura mèdica, dels professionals per parlar del tema posa en evidència una necessitat bàsica de formació.
Quan atenem un pacient amb pronòstic vital curt la nostra responsabilitat va més enllà dels aspectes merament tècnics habituals (què he de fer, com i quan). Ens cal saber abordar les dimensions emocionals (acceptar les limitacions, gestionar emocions pròpies i alienes), socials (qui cuidarà de qui, com i on) o espirituals (la transcendència, més enllà del seu sentit religiós) de la persona .
A més, acompanyar en el final de la vida comporta una experiència intensa. És una oportunitat per prendre plena consciència de la pròpia finitud. És un moment clau per demostrar el nostre respecte per la dignitat de la persona, atenent les seves preferències i mantenint un diàleg constructiu, sense enganys però esperançat, disposats sempre a alleujar i confortar fins al darrer moment.
L’atenció longitudinal que prestem al llarg de la vida ens situa, com a metges de família, en un lloc adequat per prestar una atenció de qualitat tècnica i humana quan la vida s’acaba. Disposem de competències tècniques, d’àmplia informació sobre la biografia del pacient, tant biològica, com social o familiar, incloent els seus valors, preferències i expectatives. Tenim una relació de confiança teixida al llarg d’anys i de múltiples i diverses situacions.
Però atendre a qui està proper a la mort no és fàcil; cal una sòlida formació tècnica i en aspectes ètics. Ens movem en un equilibri difícil i inestable: El compromís amb el pacient i la bona pràctica mèdica ens obliguen, tant a renunciar a tractaments fútils com a reconèixer les situacions reversibles, en un context en què l’esperança de vida és presumiblement curta, sigui per l’edat i/o per la patologia del pacient.
És evident que l’entorn en què treballem (feina excessiva, escassa flexibilitat...) pot facilitar o entorpir l’atenció. Però en aquest document ens interessa reflexionar sobre la responsabilitat personal de cadascun de nosaltres, del que ens ha de guiar com a metges de família.
CONSELLS PRÀCTICS
1.- Intenta parlar amb el pacient abans que arribi el final de la seva vida: què prefereix, quina és la seva persona de referència. Aprofita qualsevol circumstància mentre està sà.
2.- Promou el document de voluntats anticipades.
3.- Sempre que sigui possible segueix preguntant al pacient de forma continuada què vol i desitja. La situació és canviant, l’opinió que avui és bona, demà pot no ser-ho.
4.- Si no podem preguntar al pacient guiem-nos per les seves voluntats (escrites o no) i per l’opinió dels qui més el coneixen.
5.- Escolta, aclareix, explica, raona... Sempre amb atenció i veracitat. No fugis!, dedica-hi temps: seu!
6.- Repeteix-te: els meus valors poden ser diferents i, sempre, han de prevaldre els del pacient.
7.- Revisa contínuament el pla de cures. Pensa si aquell tractament és encara útil. Si no ho és: retira’l.
8.- Dóna seguretat al pacient i a la família: sempre tindrà accés a l’atenció més adequada.
9.- Intenta evitar que el pacient mori als passadissos de l’hospital.
10.- Procura mantenir la proximitat i la serenitat en els moments difícils. Entrena’t!
11.- Identifica quines són les persones de referència per al pacient i cuida’ls: són els millors aliats del pacient i nostres.
12.- Anticipa a la família informacions útils i pràctiques sobre el moment de la mort i els tràmits.
13.- Si estàs present en el moment de la mort no et neguitegis per actuar sobre el pacient, deixa’l evolucionar. Presta atenció a l’entorn familiar.
14.- No t’amaguis: el moment de la mort és molt important per l’entorn familiar. Presta atenció.
15.- Disposa d’impresos per certificar la mort en el teu centre.
16.- Certifica la mort sempre que no sospitis violència: no ens cal saber la causa (només se’ns demana que aproximem la més probable!).
17.- Cal mantenir i millorar les nostres habilitats en l’atenció al final de la vida, com en tots els aspectes de la nostra professió.
Recomano especialment visualitzar el curtmetratge “La dama y la muerte”, accessible a:
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada