L'ecografia simple de vies urinàries és suficient per descartar el càncer de pròstata?

Pregunta Preevid

Respuesta

El diagnóstico en un paciente de cáncer de próstata se establece con el resultado de la biopsia de próstata, y la ecografía se emplea para guiar la punción prostática⁽¹⁾; sin que las técnicas de imagen permitan descartar la presencia del cáncer de próstata^(1,2). De acuerdo con una revisión sistemática⁽²⁾ la ecografía transrectal presenta una sensibilidad del 49 % y una especificidad del 57 % , por lo que su realización no permite descartar la presencia de cáncer de próstata. La elastosonografía, aunque mejora la utilidad de la prueba^(3,4) tampoco descarta la presencia de cáncer de próstata.

De acuerdo a una revisión sistemática publicada en 2014⁽²⁾, que incluyó tres estudios de validación de ecografía transrectal con Doppler, ésta técnica no permitió ni confirmar, ni descartar, el diagnóstico de cáncer de próstata. Comparado, como patrón oro, con el resultado de las biopsias sistemáticas de próstata, el análisis conjunto de los tres estudios mostró para la ecografía transrectal con Doppler una sensibilidad del 49 % (IC al 95 % de 42 a 55 %) y una especificidad del 57 % (IC al 95 % de 52 a 61 %).

La elastosonografía transrectal con contraste mejora la utilidad de la prueba, obteniendo en una revisión sistemática publicad en 2013⁽³⁾, una sensibilidad del 70% y una especificidad del 74%; con un cociente de probabilidad para un resultado positivo de 2,81 y un cociente de probabilidad para un resultado negativo de 0,35; insuficiente para descartar el diagnóstico.

Otra revisión sistemática publicada en 2012⁽⁴⁾ , con importantes limitaciones metodológicas, mostró que cuando el patrón de oro empleado fue el resultado de histopatología de la pieza operatoria de próstata, una sensibilidad entre el 71 y el 82 % y una especificidad entre el 60 y el 95 % para la elastosonografía transrectal. Cuando se comparó con el resultado de las biopsias tomadas de forma sistemática, la sensibilidad de la elastosonografía osciló del 26 al 87 % y la especificidad del 17 a 76 %.

Referencias (4):

1. Kantoff, PhW,Taplin M-E,Smith JA. Clinical presentation and diagnosis of prostate cancer. This topic last updated: Jan 15, 2015. In: UpToDate, Basow, DS (Ed), UpToDate, Waltham, MA, 2015.
2. Blomqvist L, Carlsson S, Gjertsson P, Heintz E, Hultcrantz M, Mejare I, Andrén O. Limited evidence for the use of imaging to detect prostate cancer: a systematic review. Eur J Radiol. 2014 Sep;83(9):1601-6. [Resumen] [Consulta: 31/12/2015]
3. Li Y, Tang J, Fei X, Gao Y. Diagnostic performance of contrast enhanced ultrasound in patients with prostate cancer: a meta-analysis. Acad Radiol. 2013 Feb;20(2):156-64.[Resumen] [Consulta: 31/12/2015]
4. Aboumarzouk OM, Ogston S, Huang Z, Evans A, Melzer A, Stolzenberg JU, Nabi G. Diagnostic accuracy of transrectal elastosonography (TRES) imaging for the diagnosis of prostate cancer: a systematic review and meta-analysis. BJU Int. 2012 Nov;110(10):1414-23 [Resumen] [Texto Completo] [Consulta: 31/12/2015]

Estas referencias son del tipo:

1. Metaanálisis y/o revisiones sistemáticas: 3 referencias
2. Ensayos clínicos: 0 referencia
3. Cohortes, casos controles, serie de casos clínicos: 0 referencia
4. Consenso de profesionales: 0 referencia
5. Guías de práctica clínica: 0 referencia
6. Sumario de evidencia: 1 referencia
7. Información para pacientes: 0 referencia

Fuente original 

Exploració, símptomes i molèsties del càncer de pròstata

Teràpia hormonal intermitent vigilada al Càncer de Pròstata

El càncer de pròstata és el tipus de càncer amb una major prevalença i incidència a Catalunya (17.212 casos totals al 2007 i 4.258 nous casos cada any segons dades del període 2003-2007), per sobre de la mitjana europea. Actualment, la majoria dels casos es diagnostiquen en estadis localitzats i la supervivència relativa esperada en aquests pacients és alta, sigui quin sigui el tractament aplicat.

La variabilitat de la pràctica clínica és notable en el tractament del càncer de pròstata, on s’observa que el grau de seguiment d’algunes de les recomanacions de l'Associació Europea d'Urologia és inferior al 40%. Un dels tractaments que recomanen les guies en estadis avançats de la malaltia és la teràpia hormonal (o supressió androgènica) que té l'objectiu de baixar els nivells d’andrògens per tal de reduir la grandària dels tumors o fer que creixin més lentament per un temps. Per aquesta funció es fan servir principalment els anàlegs de l’hormona alliberadora de l’hormona luteïnitzant (LHRH) en teràpia hormonal contínua. No obstant això, la teràpia hormonal sola no elimina els tumors i amb el temps les cèl·lules tumorals es fan resistents al tractament.

Tot i que l’eficàcia dels anàlegs de l’LHRH està ben demostrada, els efectes adversos de la teràpia hormonal contínua són ben coneguts: osteoporosi, fatiga, depressió, ginecomàstia, disfunció erèctil, impotència, fogots, debilitat en general, fractura de maluc o diabetis. L’evidència científica que relaciona la teràpia hormonal contínua amb complicacions cardiovasculars és encara poc clara però la U.S. Food and Drug Administration demana que s’alerti d’aquest risc. Aquests efectes adversos limiten la qualitat de vida dels pacients i la seva adherència al tractament.

Una alternativa a la teràpia hormonal contínua és la teràpia hormonal intermitent vigilada (revisions de PSA cada tres o sis mesos) amb l’objectiu de reduir els efectes adversos i augmentar la qualitat de vida. 

Els pacients candidats a la teràpia hormonal intermitent són pacients que estan rebent teràpia hormonal contínua i que compleixen el criteris següents: 

1) pacient ben informat i complidor de la pauta terapèutica; 

2) resposta bioquímica completa (PSA menor a 4 ng/ml en estadi avançat i PSA menor a 0,5 ng/ml en casos de recidiva) després d’un període mínim d’inducció de sis mesos de teràpia hormonal contínua; 

 3) no hi ha cap indicador de progressió clínica de la malaltia; 

4) baixa càrrega tumoral; i 

5) revisions estrictes cada tres o sis mesos (com més avançada la malaltia més curt ha de ser el seguiment).

Hi ha evidència en estudis, revisions sistemàtiques recents i guies de pràctica clínica, que la teràpia hormonal intermitent pot ser una alternativa tan eficaç com la teràpia hormonal contínua pel que fa a la supervivència global en pacients amb càncer localment avançat, recurrent o metastàtic, tot i que en un estudi de no inferioritat de la teràpia hormonal intermitent respecte a la teràpia contínua, s’observa que els resultats no van ser concloents. No obstant això, aquest tractament es tolera millor que la teràpia hormonal contínua i millora la qualitat de vida en el càncer de pròstata avançat a tres mesos. D’altra banda, l’aplicació de la teràpia hormonal intermitent en aquest subgrup de pacients suposaria una reducció del 47 % del període de medicació.

Per tant, en pacients ben informats amb càncer de pròstata amb previsions d’un tractament llarg amb teràpia hormonal (PSA menor a 4 ng/ml en estadi avançat i PSA major a 0,5 ng/ml en casos de recidiva) sense cap indicador de progressió clínica de la malaltia després d’haver rebut tractament hormonal per sis mesos, s’hauria de plantejar substituir la teràpia hormonal contínua per la teràpia hormonal intermitent vigilada (revisions del PSA cada tres o sis mesos) per tal de millorar la qualitat de vida del pacient i reduir els efectes adversos de la medicació.

Quan hi hagi nivells de PSA  major a 10 ng/ml o signes de progressió clínica, es reiniciaria la teràpia hormonal continuada. Si la resposta bioquímica torna a ser completa es podria tornar a repetir un altre cicle d’intermitència.

Fonts

• Prapotnich D, Sánchez-Salas R, Cathelineau X, Stakhovskyi O, Rocha JEA, Vallancien G. Intermittent androgen deprivation (IAD) for advanced prostate cancer. Why not the standard of therapy?  [PDF, --]
  Arch Esp Urol. 2009;62(9):689–94.
• Hussain M, Tangen CM, Berry DL, Higano CS, Crawford ED, Liu G, et al. Intermittent versus continuous androgen deprivation in prostate cancer.  
  N Engl J Med. 2013;368(14):1314–25. 
• Crook JM, O’Callaghan CJ, Duncan G, Dearnaley DP, Higano CS, Horwitz EM, et al. Intermittent androgen suppression for rising PSA level after radiotherapy.  
  N Engl J Med. 2012;367(10):895–903.
• Botrel TEA, Clark O, Dos Reis RB, Pompeo ACL, Ferreira U, Sadi MV, et al. Intermittent versus continuous androgen deprivation for locally advanced, recurrent or metastatic prostate cancer: a systematic review and meta-analysis.  
  BMC Urol. 2014;14(1):9. 
• Seruga B, Tannock IF. Intermittent androgen blockade should be regarded as standard therapy in prostate cancer.  
  Nat Clin Pract Oncol. 2008;5(10):574–6. 
• Kumar RJ, Barqawi A, Crawford ED. Adverse events associated with hormonal therapy for prostate cancer.  
  Rev Urol. 2005;7 Suppl 5:S37–43. 
• Shaw GL, Wilson P, Cuzick J, Prowse DM, Goldenberg SL, Spry N a, et al. International study into the use of intermittent hormone therapy in the treatment of carcinoma of the prostate: a meta-analysis of 1446 patients.  
  BJU Int. 2007;99(5):1056–65.
• Abrahamsson PA. Potential benefits of intermittent androgen suppression therapy in the treatment of prostate cancer: a systematic review of the literature.  
  Eur Urol. 2010;57(1):49–59. 
• Salonen AJ, Taari K, Ala-Opas M, Viitanen J, Lundstedt S, Tammela TLJ. Advanced prostate cancer treated with intermittent or continuous androgen deprivation in the randomised FinnProstate Study VII: quality of life and adverse effects.  
  Eur Urol. 2013;63(1):111–20. 

 

Material addicional

• Heidenreich A, Bastian PJ, Bellmunt J, Bolla M, Joniau S, Mason MD, et al. Guidelines on Prostate Cancer.  
  EAU Guide. 2012.
• Prostate cancer: diagnosis and treatment  
  NICE Guidelines, 2014.
• Guía de Práctica Clínica sobre Tratamiento de Cáncer de Próstata.  [PDF, 1,46 MB ]
  Guías de Práctica clínica en el SNS (Ministerio de Sanidad y Consumo). Madrid: Guías de Practica Clínica en el SNS: I+CS No 2006/02; 2008.

Maneig del Càncer de Pròstata de baix risc

Nova Guia NICE 2014: Càncer de pròstata: noves recomanacions

Més "vigilància activa" en càncer de baix risc i menys tractaments agressius. La guia amb les recomanacions i el protocol de seguiment.

Font original IntraMed. Article en Castellà

Se acaba de publicar una actualización de la guía NICE con orientación sobre la mejor manera de diagnosticar y tratar el cáncer de próstata que ayudará a los médicos para asegurarse de que a los hombres se les da información sobre las opciones de tratamiento disponibles y para ayudar en la toma de decisiones individualizada. Dado que las recomendaciones originales fueron publicadas en 2008, desde entonces una serie de nuevos tratamientos han sido autorizados para el manejo del cáncer de próstata metastásico hormono- recidivante.  También hay más información disponible sobre la mejor manera de diagnosticar e identificar las diferentes etapas de la enfermedad en el ámbito hospitalario, así como la mejor manera de manejar los efectos secundarios del tratamiento radical. “El cáncer de próstata puede ser de crecimiento lento y en muchos hombres no causará ningún daño en su vida” El profesor Mark Baker, Centro de Clínica Directora Práctica en NICE, dijo : "El cáncer de próstata es una enfermedad común y grave , con más de 37.000 hombres diagnosticados en Inglaterra y Gales cada año [ 1 ] Es más frecuente en hombres mayores,  pero algunos menores de 65 años también pueden verse afectados también. Sabemos que los hombres de una familia de origen afro- caribeña negra son tres veces más propensos a desarrollar la enfermedad en comparación con los hombres caucásicos blancos. Este tumor puede ser de crecimiento muy lento y mientras muchos hombres tienen un cáncer que no les causa ningún daño en su vida, casi 10.000 hombres siguen muriendo cada año en Inglaterra y Gales. "En los últimos años han visto mejoras significativas en el tratamiento de hombres con cáncer de próstata avanzado.  NICE ha recomendado nuevos tratamientos como la abiraterona , y también enzalutamide y degarelix en un proyecto de orientación. “Para algunos hombres  la "vigilancia activa" debe ser ofrecida en lugar de las opciones de tratamiento extremas” La guía actualizada incluye una serie de nuevas recomendaciones sobre el diagnóstico rápido y el tratamiento de las diferentes etapas de la enfermedad y un nuevo protocolo para los hombres que optan por la vigilancia activa, que consiste en las revisiones periódicas para ver  cómo el cáncer se está desarrollando, en lugar de un tratamiento radical. El objetivo de esta guía NICE es asegurarse de que se proporcione un tratamiento excelente de acuerdo a la evidencia disponible para los hombres que se beneficiarán de ella. El Dr John Graham, Consultor Oncólogo Clínico plomo en Taunton y Somerset NHS Trust y Presidente del Grupo de Desarrollo de la Guía, dijo: "Todos los tratamientos para el cáncer de próstata tienen graves efectos secundarios que pueden afectar la calidad de vida, especialmente sus efectos sobre la función eréctil, la fertilidad y la continencia. Por ello es tan importante que los hombres son capaces de entender las opciones de tratamiento disponibles para ellos y, con el apoyo de su profesional de la salud, puedan hacer una elección en función de sus necesidades individuales, tanto clínicas como en relación con su calidad de vida. Es importante aportar información y apoyo de fácil acceso para asegurar que los pacientes puedan tomar la decisión más apropiada para ellos en términos de tratamiento. Esta guía hace recomendaciones sobre el cuidado de apoyo". La Dra. Sarah Cant, que representa a pacientes y cuidadores en el Grupo de Desarrollo de la Guía, dijo: "Queremos asegurarnos de que todos los hombres diagnosticados de cáncer de próstata reciben el mismo alto nivel de atención, sin importar dónde vivan y sus cuidadores deben ser apoyados en todo momento por profesionales debidamente capacitados que pueden explicar todas las opciones de tratamiento y darles apoyo.   Asegurar la información y el apoyo son aspectos importantes de la atención, esperamos que todos los hombres estarán en mejores condiciones para tomar las decisiones de tratamiento más adecuadas para ellos " . Las recomendaciones incluyen: Información y apoyo a la decisión: Los médicos deben discutir todas las opciones de gestión pertinentes que se recomiendan en esta guía con los hombres con cáncer de próstata y sus parejas o cuidadores, con independencia de que estén disponibles a través de los servicios locales.   Resonancia magnética (RM) para la re-biopsia: Considere la RM multiparamétrica (usando T2- y las imágenes de difusión ponderada ) para los hombres con una biopsia con aguja gruesa con ultrasonido transrectal 10-12 negativa para determinar si se necesita otra biopsia.   Cáncer de próstata localizado de bajo riesgo: Oferta de vigilancia activa como una opción para los hombres con cáncer de próstata localizado de bajo riesgo para los que la prostatectomía radical o radioterapia radical es adecuada.   Cáncer de próstata localizado de intermedio y alto riesgo: Ofrezca a los hombres con el cáncer de próstata localizado de alto riesgo una combinación de radioterapia radical y terapia de deprivación de andrógenos, en lugar de la radioterapia radical o la terapia de deprivación de andrógenos sola. Considere la posibilidad de una vigilancia activa de los hombres con cáncer de próstata localizado de riesgo intermedio que no deseen someterse a una prostatectomía radical inmediata o radioterapia1 radical.    Protocolo de vigilancia activa *Descargue la guía completa en idioma inglés: http://guidance.nice.org.uk/CG175/NICEGuidance/pdf/English

Troben el primer factor genètic pel pronòstic del càncer de pròstata

Investigadors del CNIO, en col·laboració amb científics del Regne Unit, han desvetllat que mutacions heretades en el gen BRCA2 predisposen a una pitjor evolució del càncer de pròstata i major risc de metàstasi. Les conclusions del treball plantegen una revisió en l'abordatge clínic d'aquests pacients.

Noticia

Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), de l'Institute of Cancer Research i The Royal Marsden NHS Foundation Trust, ambdós del Regne Unit, han descobert el primer factor genètic per al pronòstic del càncer de pròstata, després de comprovar que els pacients amb mutacions en el gen BRCA2 presenten un pitjor pronòstic i una menor supervivència que la resta.

La troballa es publica en el últim nombre de la revista 'Journal of Clinical Oncology', i planteja una revisió en l'abordatge clínic d'aquests pacients, dirigit al diagnòstic inicial i tractament immediat fins i tot en les fases més inicials de la malaltia. A Espanya es diagnostiquen més de 25.000 nous casos cada any representant la tercera causa de mort per càncer en homes.

"Si bé la majoria dels pacients amb càncer de pròstata té un pronòstic excel·lent, un dels majors reptes amb que ens trobem en la pràctica clínica diària és la dificultat per identificar aquells pacients en els quals la malaltia pot ser letal", ha explicat David Olmos, cap de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata i Tumors Genitourinaris del CNIO.

Amb l'objectiu de buscar indicadors genètics que oferissin pistes sobre l'evolució de la malaltia, els autors del treball van examinar a 61 pacients amb càncer de pròstata portadors de mutacions en el gen BRCA2 (gen supresor de tumors que protegeix l'ADN), 18 amb mutacions en BRCA1 (la funció de les quals és similar a la de BRCA2) i 1.940 en que s'havia exclòs la presència de mutacions.

La magnitud de l'estudi ho converteix en el de major importància realitzat fins a la data amb pacients de càncer de pròstata i mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2, coneguts tradicionalment per ser els responsables de la síndrome de càncer de mama i ovari familiar.

Les anàlisis dels pacients van mostrar que els portadors de mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2 tenien més probabilitats de presentar un càncer de pròstata avançat en el moment del diagnòstic, així com de desenvolupar metàstasi.

A més, dins del subgrup de pacients en que la malaltia no s'havia estès en el moment del diagnòstic, el 23 per cent dels portadors de mutacions va desenvolupar metàstasis en els cinc anys següents, enfront del 7 per cent dels no portadors.
Als cinc anys del diagnòstic, el 19 per cent dels portadors de mutacions en BRCA2 amb malaltia inicial havia mort, enfront del 4 per cent dels no portadors. En aquest cas, no es van observar diferències significatives entre pacients amb mutacions en BRCA1 i pacients sense mutacions en aquests gens.

La doctora Elena Castro, primera autora de l'article, ha destacat "com aquestes dades converteixen al gen BRCA2 en el primer factor genètic per al pronòstic del càncer de pròstata".

A més, segons apunta, plantegen la necessitat d'un canvi de paradigma en l'abordatge clínic dels pacients amb càncer de pròstata portadors de mutacions en els gens BRCA, "els estàndards de tractament actuals semblen ser insuficients i no existeixen guies específiques d'actuació".

"Ara que hem aconseguit identificar pacients en que la malaltia és potencialment letal, el nostre repte és explorar els tractaments més adequats i amb menys efectes secundaris que tinguin un impacte real en supervivència", afegeix Olmos.

DOCUMENT

Referència bibliogràfica:

Elena Castro, Chee Goh, David Olmos, Edward Saunders, Daniel Leongamornlert, Malgorzata Tymrakiewicz, Nadiya Mahmud, Tokhir Dadaev, Koveela Govindasami, Michelle Guy, Emma Sawyer, Rosemary Wilkinson, Audrey Audern-Jones, UKGPCS collaborators, Steve Ellis, Debra Frost, Susan Peock, D. Gareth Evans, Marc Tischkowitz, Trevor Cole, Rosemarie Davidson, Diana Eccles, Carole Brewer, Fiona Douglas, Mary E. Porteous, Alan Donaldson, Huw Dorkins, Louise Izatt, Jackie Cook, Shirley Hodgson, M. John Kennedy, Lucy E. Side, Jacqueline Eason, Alex Murray, Antonis C. Antoniou, Douglas F. Easton, Zsofia Kote-­‐Jarai, Rosalind Eeles.

 

 “Germline BRCA mutations are associated with higher risk of nodal involvement, distant metastasis and poor survival outcomes in prostate cancer”. Journal of Clinical Oncology (2013). Doi: 10.1200/JCO2012.43.1882

INFORMACIÓ D´INTERÈS

 

Articles relacionats amb el Càncer de Pròstata

 

 

 

 

 

Actualització del Càncer de Pròstata

Índex

Introducció
Factors de risc
Clínica
Screeenig i detecció precoç
Diagnòstic
Tractament
Seguiment
Tractament de la recidiva
CaP resistent a la castració
PSA?
La nostra experiència
Conclusions

DOCUMENT

Recull de Documents d´interès sobre el Càncer de Pròstata

També et pot interessar:

Exploració de càncer de pròstata: 20 anys de seguiment

Conclusió de l´estudi

Després de 20 anys de seguiment,  la taxa de mortalitat per càncer de pròstata no és significativament diferent entre els homes en el grup de cribatge i els del grup control.

Resum de l´estudi: 

 ESTUDI ESTUDI

Recull d´informació sobre el Càncer de Pròstata

També et pot interessar:

Guia de pràctica clínica sobre el tractament del càncer de pròstata

Una guia del càncer de pròstata feta a l´Aragó i reconeguda a nivell internacional

.

És la tercera publicada a Espanya que avala l'agència de qüalitat americana.

Una guia de pràctica clínica sobre el tractament del càncer de pròstata realitzada a l´Aragó ha estat inclosa en la base de dades de l'Agència per a la Investigació i la Qualitat de la Cura de la Salut (AHRQ) d'Estats Units, l'organisme més important del món a recopilar i garantir la qualitat d'aquest tipus de publicacions.

.

La inclusió d'aquesta publicació en la AHRQ marca una fita, ja que es tracta de la tercera guia espanyola a ser avalada per aquesta agència.

El treball ha estat coordinat pel cap de servei d'Urologia de l'hospital Miguel Servet de Saragossa, Luis Ángel Rioja, a l'àrea clínica, i per Juan Ignacio Martín Sánchez i José Mª Mengual Gil, de l'Institut Aragonés de Ciències de la Salut, a la seva àrea metodològica.

GPC Cancer de Prostata

View more documents from miguelmolina.

Ajudar als pacients amb càncer de pròstata localitzat a prendre decisions de tractament

Revisió Clínica de la Canadian Family Physician titulada: Ajudar als pacients amb càncer de pròstata localitzat a prendre decisions de tractament per Kathryn Birnie i John Robinson.

.

.

.

 

.

.

Al Canadà des de 2002 fins a 2004, la proporció relativa de supervivència a 5 anys per al càncer de pròstata va ser de 95%, el que indica que una gran proporció dels supervivents viuen durant anys amb aquesta malaltia i les seves seqüeles de tractament.

.

Si bé les opcions de tractament són típicament ponderades per als millors resultats mèdics, els pacients amb càncer de pròstata s'enfronten a una difícil elecció entre diversos tractaments mèdics equivalents.

.

La decisió es complica a més, per les recomanacions dels especialistes en conflicte, com a uròlegs, oncòlegs radioterapeutes i metges oncòlegs, mitjans de comunicació, els seus familiars i amics.

.

Els pacients també informen que senten angoixa per a la presa de decisió del tractament, i es preocupen per la idoneïtat de les seves decisions.

.

Més enllà de la seva idoneïtat mèdica, una decisió de tractament bo, és que en última instància, es caracteritza per un mínim estudi de les decisions relacionades.

.

Les taxes notificades de arrepentiment de presa de decisions entre els pacients amb càncer de pròstata localitzat rang de 4% al 19%, amb majors taxes de notificació amb major temps transcorregut des del tractament. Les úniques relacions que els metges de família tenen amb els seus pacients poden exercir un paper clau a la bona presa de decisions.

.

Els metges de família poden veure els pacients amb més regularitat que els especialistes, i molts pacients continuaran consultant als seus metges de família per a la tasca contínua de seguiment i el maneig dels efectes secundaris del tractament.

.

Hi ha diverses idees bàsiques per als metges de família per facilitar bones decisions de tractament:

.

1) garantir que la decisió del tractament del pacient es basa en informació precisa i adequada,

.

2) ajudar el pacient a aclarir els seus valors i garantir que siguin tingudes en compte, i

.

3) direccionar la influència de sistema de suport social del pacient a la presa de decisions de tractament .

.

Document

.

.

Canadian Family Physician

56( 2):137-141 © 2010 pel Col.legi de Metges de Familia de Canadà.

.

.

.

..

L´escreenig del Càncer de Pròstata per determinació del PSA encara no mostra resultats concloents

Recentment s'han publicat els dos estudis més importants realitzats sobre l´escreening del Càncer de Pròstata, un dut a terme a Europa i un altre als Estats Units. Entre ambdós han reunit uns 250.000 homes participants

Font: Impacte Excel·lència Clínica

Informació en Castellà:

"El cribado de cáncer de próstata por determinación del PSA todavía no muestra resultados concluyentes.

Recientemente se han publicado los dos estudios más importantes realizados sobre el cribado de cáncer de próstata, uno llevado a cabo en Europa y otro en Estados Unidos. Entre ambos han reunido unos 250.000 hombres participantes .

A principios de los años 90 y en respuesta a la gran controversia respecto al cribado del cáncer y en especial del cáncer de próstata, se iniciaron paralelamente dos grandes estudios cuyo objetivo principal era determinar el efecto del cribado mediante la determinación del Antígeno Prostático Específico (APE o más conocido como PSA, sus siglas en inglés) sobre la mortalidad por cáncer de próstata. Ambos son ensayos clínicos aleatorizados que han incluido un gran número de participantes, han completado su seguimiento y comparten el mismo objetivo, pero sus resultados han sido ligeramente discordantes.

El European Randomized Study of Screening for Prostate Cancer (ERSPC) (N Engl J Med. 2009; 360(13):1310-9) se ha llevado a cabo en 7 países de Europa, entre ellos España, y ha incluido en total unos 180.000 hombres entre 50 y 74 años; se inició en 1990 y el seguimiento se realizó hasta el 31 de diciembre de 2006. Los participantes fueron distribuidos aleatoriamente para ser asignados al grupo experimental, al que se le ofreció el cribado con APE (realizándose una biopsia cuando el nivel de APE sobrepasaba el límite determinado previamente en cada país) y un control cada 4 años, o al grupo control al que no se le hizo cribado con APE.

El principal resultado fue la tasa de muerte por cáncer de próstata y la media de seguimiento fue de 8,8 y 9 años respectivamente para los dos grupos.

Según los resultados ahora publicados, en este estudio el cribado de cáncer de próstata con PSA se asocia a una reducción significativa absoluta de la mortalidad por este cáncer de 0,71 por cada 1.000 hombres. En concreto, en el grupo de edad de 55 a 69 años y entre los que han cumplido con las citaciones del cribado cada 4 años, la reducción relativa de la tasa de muerte por cáncer de próstata ha sido de un 20%.

Según los autores, para prevenir una muerte por este cáncer es necesario “cribar” a 1.410 hombres, pero a su vez 48 hombres serán tratados sin que probablemente fuera necesario.

También a principios de los años 90 se inició en Estados Unidos el Prostate, Lung, Colorectal and Ovarian Cancer Screening Trial (PLCO) (N Engl J Med 2009; 360(13):1310-9).

La parte del estudio cuyo objetivo era determinar la influencia del cribado sobre la mortalidad por cáncer de próstata, incluyó unos 76.000 hombres de 55 a 74 años de 10 centros de diferentes estados. Los participantes fueron distribuidos aleatoriamente a dos grupos: a los del cribado se les ofreció una determinación de PSA cada 4 años y un tacto rectal cada 6 (practicándose la biopsia tras niveles elevados de PSA o tacto rectal sospechosos), y a los del grupo control no se les hizo ninguna intervención especial, aparte de los controles que seguían habitualmente. La media de seguimiento para ambos grupos fue de 11,5 años y el resultado principal fue la tasa de mortalidad por cáncer de próstata.

El análisis de los resultados se realizó a los 7 y 10 años. A los 7 años, las tasas de mortalidad por cáncer de próstata fueron muy similares en ambos grupos; a los 10 años, con un cumplimiento del seguimiento del 67% de los participantes, las diferencias continuaron siendo mínimas.

 

El riesgo del sobrediagnóstico

Estos dos estudios son los más extensos realizados hasta la fecha para demostrar la eficacia del cribado de cáncer de próstata mediante la determinación del PSA, pero en base a sus resultados no se puede todavía recomendar la implantación de programas poblacionales. Ambos han demostrado una mayor proporción de casos diagnosticados de cáncer de próstata en el grupo en el que se realiza el cribado, pero muchos de estos casos son pacientes “sobrediagnosticados” que probablemente hubieran seguido asintomáticos y el cáncer se confirmaría al cabo de unos años o quizás nunca se hubiera llegado a diagnosticar. Este adelantamiento en el diagnóstico no influye apenas en las tasas de mortalidad porque como demuestra el estudio americano apenas hay diferencias en el estadio en el que se diagnostican los casos de cáncer en ambos grupos.

El ensayo europeo confirma una reducción en las tasas de muerte por este cáncer de un 20%, algo menor de la esperada. Pero por otra parte estas cifras son tan bajas que no permiten hacer análisis específicos por grupos de edad o por centros para evaluar posibles diferencias.

Se publicarán muchos más datos sobre estos estudios pues quedan muchos factores por analizar. Los expertos, por tanto, tendrán que esperar pues por el momento las diferencias entre beneficios y riesgos del cribado de cáncer de próstata mediante la determinación del PSA no han quedado del todo establecidas. "