Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atenció Primària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atenció Primària. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de juny del 2017

Què és l´atenció centrada en les persones?



Els serveis integrats de salut i centrats en les persones significa posar les necessitats integrals de les persones i comunitats, no només les malalties, al centre dels sistemes de salut i capacitar les persones a tenir un paper més actiu en la seva pròpia salut.


dimecres, 18 de gener del 2017

Respecte per l'Atenció Primària!




En resposta a l'article del Sr Marc Marcè. Regió 7 (05/01/17)

El metge et mira

"....La grip satura els serveis d’urgències dels hospitals i immediatament apareix la crida oficial a utilitzar més els ambulatoris i recórrer als serveis hospitalaris només quan sigui necessari. Anar a urgències amb un problema banal, diuen, satura el sistema i, a més, sotmet l’usuari a esperes inútils. O sigui que la gent s’equivoca. La qüestió és per què la gent està tan equivocada i per què perviu la filosofia popular que diu que «a l’hospital t’has d’esperar, però t’ho fan tot; a l’ambulatori no soluciones res». Els metges insisteixen que no és veritat, però el ciutadà, tossut, no es deixa convèncer. Continua equivocat. Potser és pura psicologia. Recordem el CAP com un lloc on el metge és assegut a l’altra banda de la taula escrivint a l’ordinador, com a cal notari, i recordem l’hospital com un lloc on seus en una llitera d’un box i tens al davant un metge dret que et mira i, fins i tot, et toca, com a cal metge. El notari no cura, el metge sí. Ves que no sigui per això...."

 

Resposta dels companys de l'EAP Artés/SAP Bages-Berguedà-Solsonès.

M'adhereixo al contingut

https://pbs.twimg.com/media/C2XiJYpXEAAcXog.jpg

dilluns, 13 d’abril del 2015

Avui és el día de l´Atenció Primària!: Un simple gest pot ajudar a moltes persones!

Per la importància del tema, repeteixo l'entrada que hem realitzat en l'EAP Lluís Millet

El 13 d'abril la Comunitat Sanitària celebra el Dia de l'Atenció Primària.

Des de l´EAP Lluís Millet volem felicitar als milers de professionals que treballen cara a cara amb els seus pacients, guanyant-se cada dia la seva confiança. Lloem el seu servei d'acompanyament, la seva proximitat i l'atenció integral que realitzen. Malgrat les dificultats diaries, continuen resolent emergències, solucionant problemes i manejant incerteses amb només un objectiu:
    
Cuidar de les persones!

Enlace permanente de imagen incrustada 2

i un excel·lent video


 i recordar què significa ser Metge de Família...http://www.youtube.com/watch?v=JiBcTGXF0IU

dilluns, 21 de gener del 2013

La renovació de l´Atenció Primària desde la consulta

Analitza molts aspectes de la tasca diaria i com a la introducció proposa canviar des de "abaix" i com renovar l'atenció primària des de la consulta.

 
 
 Realitzat per Josep Casajuana i Juan Gérvas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font original Udmafic Girona
 
 
La Refundació de l'Atenció Primària, dirigit per Vicente Ortún i editat en la seva meritòria col·lecció d'economia de la salut i gestió sanitària. 

Per a aquesta nova obra i a la vista de comentaris que va suscitar la Refundació, es decideix fer cas omís i s´inclour a més mèdics de família, alguns d'ells estrangers exercint en països del nostre entorn, amb un enfocament més pràctic, embarcant-nos en la renovació des del treball quotidià, personal i grupal, sense esperar al fet que canviïn les circumstàncies i condicions que marquen "uns altres" i que no són controlables.
 
Com canviar des de "a baix", com renovar l'atenció primària des de la consulta? Si volem, podem. Convé deixar anar el motiu constant de la queixa, del tirar la culpa a tots els altres.

En el sistema sanitari hi ha greix de sobres i fa falta múscul, cal convèncer-se que la solució depèn en molt de la nostra decisió. La renovació és possible i desitjable.

Els autors



Més informació en Castellà:

 
Texto y contexto que responden claramente al título bajo la batuta de dos médicos de familia, Josep Casajuana y Juan Gérvas, que aman su profesión pero que, sobre todo, llevan décadas impulsando iniciativas clínicas, gestoras y de investigación para mejorar la atención a los pacientes. De ellos (y Mercedes Pérez) son los dos capítulos iniciales que sitúan el tema: qué cambios pueden impulsar los profesionales para recuperar el protagonismo y liberarse de ataduras y complejos y cómo, de manera muy práctica, se combina ciencia y tecnología para obtener lo mejor de los valores y tiempo del profesional comprometido. Para acabar de tener consciencia de la situación y organización de la atención primaria en España, analizan en los dos capítulos siguientes (junto con Marc Casajuana y Roberto Sánchez) qué supone ser médico de familia en Europa y cómo en un día cualquiera se resuelven hasta 17 problemas distintos de atención y seguimiento.
El contexto de la consulta –en la segunda mitad del libro– plantea la renovación como exigencia social aportando investigación original sobre: 1) cómo lo que vamos aprendiendo acerca de la elección de especialidad médica puede ayudar a refundar la Medicina de Familia y Comunitaria (Patricia Barber y Beatriz González); 2) las formas de reasignar recursos (Francisco Hernansanz); 3) cómo renovar los servicios sanitarios en su conjunto en época de crisis (Vicente Ortún y María Callejón); y 4) un panorama muy documentado sobre los campos de manifiesta necesidad de mejora en atención primaria (Ricard Meneu y Salvador Peiró), cuyo abordaje da sentido y complementa la renovación planteada en la primera parte del libro.
Profesionales sanitarios, ciudadanos, gestores, investigadores sobre servicios sanitarios se sentirán a gusto con esta destacada obra: infor- mados y armados para entender, primero, y mejorar después.

Pertany a la col.lecció Càtedra, UPF-SEMG-Grünentahl de Medicina de Familia y Economia de la Salud, Universitat Pompeu Fabra.
 
 

Accede al libro completo


CAPÍTULO 1. Introducción: la necesaria renovación de la Atención Primaria desde “abajo”, desde la consulta. El ímpetu innovador contra la rutina y la “cultura de la queja”. Juan Gérvas y Josep Casajuana


CAPÍTULO 2. La renovación de la Atención Primaria desde la consulta. Josep Casajuana


CAPÍTULO 3. Propuesta práctica de renovación clínica en la consulta de Atención Primaria. Juan Gérvas y Mercedes Pérez Fernández


CAPÍTULO 4. Aprendiendo de los otros países europeos. Josep Casajuana y Marc Casajuana


CAPÍTULO 5. ¿Cómo responden los médicos de cabecera
a los problemas clínicos diarios en países europeos con pago por capitación y lista de pacientes?. Juan Gérvas, Mercedes Pérez Fernández y Roberto Sánchez


CAPÍTULO 6. Cómo lo que vamos aprendiendo acerca
de la elección de especialidad médica puede ayudar a refundar la Medicina de Familia y Comunitaria. Beatriz González López-Valcárcel y Patricia Barber Pérez


CAPÍTULO 7. ¿Recibimos demasiada asistencia? ¿Innecesaria? Algunos elementos para no perderse en el debate de la reasignación. Francisco Hernansanz Iglesias


CAPÍTULO 8. Crisis en España: ¿cómo renovar los servicios sanitarios? Vicente Ortún y María Callejón


CAPÍTULO 9. La renovación de la Atención Primaria. Vistas desde la platea. Ricard Meneu y Salvador Peiró

dimarts, 29 de maig del 2012

Innovació i Transferència en Atenció Primària


 
Una molt bona presentació a l'hora d'innovar en les relacions Hospital i l´AP!












Idees i punts desenvolupats:
 
1.- Innovació i Transferència en Atenció Primària.
2.- Innovació i transferència en l’àmbit assistencial.
3.- Reptes per a l’Atenció Primària


Per Glòria Palomar. Directora de Gestió de la Fundació Parc Taulí


També et pot interessar:

dimecres, 19 d’octubre del 2011

5 i més magnífiques idees per millorar els recursos clinics!


Em permeto prendre aquesta excel·lent entradadel bloc Basc: Cosas del PAC  on recorden "5 magnífiques idees" a tenir en compte.
.
En el NEJM, a l'agost d'aquest any, es va  publicar aquest article on es triava activitats on la qualitat del maneig podria ser millorable.
.
Van identificar activitats i tractaments clínics comuns que podrien afavorir termes de més alta qualitat i una millora dels recursos clínics.
.
L'evidència ens dóna suport a aquestes activitats i podríem augmentar l'impacte positiu potencial en qualitat d´atenció mèdica,  el cost que tindrien i la facilitat amb que les activitats podrien ser realitzades.
.
Recomano implementar aquestes "5 i més magnífiques idees".




   
.

Atenció primària 
. 
1.- No sol·licitar proves d'imatge en el dolor lumbar de menys de 6 setmanes d'evolució si no existeixen signes d'alarma.

  •No millora els resultats i incrementa els costos
  •És el 5º motiu de consulta

.
2.- No prescriure rutinàriament antibiòtics per a la sinusitis aguda lleu almenys que els símptomes durin més de 7 dies o es produeixi un empitjorament després d'una millorança.

    •La majoria de les sinusitis maxil·lars que consulten en els CS són d'origen viral
    •Malgrat l'existència d'aquesta recomanació s'utilitzen els antibiòtics en més del 80% dels pacients amb sinusitis
 .
.
Pediatria

3.- No prescriure antibiòtics per la faringitis almenys que el pacient tingui un test per a estreptococ positiu.
.
    •La majoria de les faringitis són d'origen víric    •Els antibiòtics té riscos potencials per als pacients, incrementen les resistències bacterianes i incrementen les despeses


4.- No sol·licitar proves d'imatge per traumatismes cranials menors sense perduda de consciència o altres factors de risc
.
    •Rarament es detecten anormalitats i quan es detecten rarament precisen cirurgia
    •Augmenta l'exposició a radiacions que poden resultar cancerígenes
..
5.- Advertir als pacients de no utilitzar medicaments per a la tos o el catarro 

    •Existeix poca evidència sobre la utilitat d'aquests medicaments que poden tenir efectes adversos, inclosa la mort
    •Més del 10% dels nens els utilitzen totes les setmanes
.
.
6.- Utilitzar apropiadament els corticoides inhalats per al control de l'asma

    •Asma persistent    .
    •Són relativament segurs i bé tolerats


Més idees interessants










També et pot interessar:

dimecres, 25 de maig del 2011

Tenim que conèixe molt bé les Rutes Assistencials i les Unitats de Diagnòstic Ràpid!

 
Condemna per la mala gestió d'un carcinoma!






.
.


Idees Clau

1.- El metge de primària no ha de conèixer totes les malaltia, però sí accionar els protocols de detecció del càncer en pacients amb certs antecedents

2.- La no derivació a l'especialista és causa de condemna per una mala organització dels serveis sanitaris, segons els tribunals de justícia 

 

Més informació de la sentencia en Castellà:

 

El TSJ de Cataluña condena por la deficiente gestión clínica de unos síntomas persistentes en un paciente cuyo estado no mejoraba y que sugerían la existencia de un carcinoma. El fallo indemniza el daño moral.

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha condenado al Instituto Catalán de la Salud a pagar a los familiares de un paciente una indemnización de 20.000 euros en concepto de daño moral por el fallecimiento de un paciente. El fallo censura la actuación de los servicios médicos, tanto de primaria como de especializada, y aprecia una mala gestión y una organización inadecuada en la detección de un cáncer de pulmón.
Según detalla la sentencia, el paciente acudió a finales de 1999 a su médico de cabecera con síntomas de expectoración con sangre, dificultad respiratoria, febrícula, tos y malestar general. Entre sus antecedentes consta una tuberculosis, una enfermedad pulmonar obstructiva crónica y fumador importante desde los doce años. El facultativo prescribió antibióticos y mandó realizar una radiografía en la que se apreció un engrosamiento pleural izquierdo. El enfermo acudió hasta en diez ocasiones al médico de primaria al no mejorar su estado hasta que un suplente de su facultativo acordó el ingreso hospitalario.
Tras varios días de ingreso recibió el alta hospitalaria, sin constar en la historia un control de los síntomas. La situación del enfermo no mejoró hasta que finalmente ingresó por urgencias por un dolor en el hombro que resultó ser una metástasis ósea clavicular. Finalmente se le detectó un carcinoma escamosonecrótico, instaurándole un tratamiento paliativo hasta su fallecimiento.
Una lectura médica
Los magistrados del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña aclaran que si bien el médico de primaria "no puede conocer todas las enfermedades, debe accionar los correspondientes protocolos de detección del cáncer ante pacientes tributarios con unos antecedentes claros que conducen sin más a unos síntomas que debían ser leídos en clave médica de detección y diagnóstico de cuál es el verdadero proceso que enmascara la situación de desmejoría continua".
Uno de los informes periciales aportados al juicio revela claramente que existió "un retraso en el diagnóstico situado tanto en la previa derivación a un especialista respiratorio como con posterioridad con determinadas pruebas diagnósticas que evidencian sospechas, síntomas que no desaparecen y deterioro progresivo".
Por tanto, la resolución judicial admite que se produjo "un fracaso de la organización, una inadecuada gestión del proceso patológico del paciente". Ese fallo provocó que se sumiera a la familia y al enfermo "en un dolor innecesario y con visos de impotencia de la situación que se agrava y no se ataja". Es más, aunque la enfermedad era de "muy mal pronóstico, ello no determina que no se deba ver, descartar, diagnosticar y reflexionar sobre aquellos síntomas que el propio cuerpo va evidenciando".
En cuanto a la indemnización, la sentencia del TSJ publicada por La LLei, aclara que la patología del paciente habría tenido "indefectiblemente el mismo resultado" si la actuación de la Administración hubiera sido diferente, por lo que aprecia que "sólo queda por indemnizar el daño moral unido a la vivencia de tal situación de agravación de la enfermedad".

Font: Diario Médico



També et poden interessar:

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Dificultats a l'hora de l'entrevista mèdica



De vegades la comunicació entre metges i pacients és una mica més que concordança entre llenguatges.!

dimecres, 1 de juliol del 2009

L´ Atenció Primària a Espanya. Cal canvis importants!


Font:Impacto
Excelencia Clínica Boletín clínico, sanitario y social al servicio del Sistema Nacional de Salud

Informació en Castellà:
Evaluando la atención primaria en España y sus Comunidades: quo vadis?




Una evaluación de la atención primaria pone de manifiesto sus fortalezas y debilidades y propone sugerencias importantes para el futuro

Un estudio liderado por el Programa de Políticas Públicas y Sociales de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona y el Instituto de Investigación en Atención Primaria Jordi Gol de Catalunya, con la participación financiera del Institut Català de la Salut, coordinado por los profesores Vicenç Navarro y Amando Martín Zurro y con la participación de conocidos expertos de todo el país (2009, IDIAP), ha puesto de manifiesto de una manera clara y bien estructurada, las fortalezas y debilidades de la Atención Primaria (AP) en España y de las diferentes comunidades autónomas (CCAA).

El objetivo de este estudio ha sido hacer una foto de la situación actual de los elementos y características claves de la AP, para después, en una segunda fase trabajar en la construcción de un sistema de información estatal que permita analizar de una manera fiable la evolución de la AP en España, comparando las diferentes CCAA, y obtener información sobre la eficiencia y los resultados en salud.

El presente estudio evalúa de una manera exhaustiva y rigurosa la AP desde diferentes prismas como son la gestión, la docencia, la formación, la investigación, el gasto y la financiación, la coordinación sociosanitaria y el abordaje comunitario, entre otros.

Para cada uno de éstos capítulos se presenta al final una serie de recomendaciones en forma de propuestas o sugerencias, de entre las que destacan las siguientes: la descentralización y potenciación de la capacidad gestora de los responsables de los centros de salud; el fomento de la participación de los ciudadanos en las decisiones de política sanitaria además de potenciar la corresponsabilidad de los mismos en el cuidado de la propia salud; evaluar bajo criterios de la mejor evidencia científica disponible las actividades preventivas, diagnósticas y terapéuticas; impulsar la introducción de la AP y la Medicina de Familia en los curriculums formativos de las facultades de medicina; mejorar la competencia investigadora de los profesionales de AP; corregir los desequilibrios existentes en España entre los dotaciones de la medicina de familia y enfermería, en las carteras de servicios y en la accesibilidad a pruebas diagnósticas; invertir la tendencia decreciente desde el año 2003 en la financiación de la AP; incrementar las prestaciones del sistema público para disminuir las barreras de acceso y las desigualdades existentes entre diferentes estratos sociales.

Cabe destacar algunas cifras: el gasto público en AP por habitante se sitúa en el 37% de la media de la UE-.15, el gasto en servicios primarios de salud ha pasado de representar el 0.91% del PIB en el año 1992 al 0.85% en el 2005.
El gasto sanitario en AP representaba un 16,3% del total en el año 1992 y en el 2005 representaba un 15,1%.
Una de las explicaciones de esta tendencia decreciente es el aumento del gasto en servicios hospitalarios y especializados, lo que comporta una ampliación de la brecha de la relación hospital/primaria que ha pasado de ser de 3 a 1 en el año 1995 a ser de 4 a 1 en el 2005.

Estos no son datos muy esperanzadores si lo que se espera es una mejora de la calidad y los resultados en salud de la AP, e ilustra todavía más la importancia de disponer de un sistema de información estatal que permita hacer un seguimiento real del proceso y resultados de la atención primaria.

También a destacar en el estudio es que cuando se comparan los resultados de la gestión por los diferentes modelos de provisión de servicios existentes, se demuestra que si los propios profesionales se autogestionan mejora la eficiencia y se reducen los tiempos de espera de la visita espontánea (0,5 días de media para las entidades de base asociativa y 3,79 días para los centros de salud de gestión pública).

Finalmente, se comenta la importancia de la continuidad de la atención y que para ello es fundamental el esfuerzo del ‘médico personal, de cabecera de toda la vida, y para toda la vida’.
Referencias:
Navarro López V, Martín Zurro A: Proyecto de investigación: LA Atención Primaria de Salud en España y sus comunidades autónomas. 2009, IDIAP Jordi Gol. Barcelona.

dijous, 5 de març del 2009

Excel lència de la mà de la innovació

Amb l'objectiu de donar àmplia difusió al coneixement generat en el context del cicle de seminaris Innovació en Atenció Primària, s'ha editat el llibre "L´organització dels Serveis en Atenció Primària", inspirat en els quatre seminaris que, emmarcats en el cicle Innovació en Atenció Primària, s'han dut a terme des de la Fundació de Ciències de la Salut en col laboració amb la Fundació per a la Formació de la Organización Médica Colegial

Més informació:

http://www.medicosypacientes.com/colegios/2009/03/09_03_05_fundacion