Autors: Alba Vilajeliu, Luis Urbiztondo, Montserrat Martínez, Joan Batalla, Carmen Cabezas
Breu descripció
Vols informació?
El Metabuscador
dimecres, 29 de gener del 2014
Tos Ferina en les dones embarassades: Programa de Vacunacions de l´Agència de Salut Pública de Catalunya
Autors: Alba Vilajeliu, Luis Urbiztondo, Montserrat Martínez, Joan Batalla, Carmen Cabezas
dimecres, 5 de setembre del 2012
Excepcions al llistat de medicaments exclosos de la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut
També et pot interessar:
dilluns, 27 d’abril del 2009
El Departament de Salut ha detectat tres possibles casos sospitosos de grip porcina en humans a Catalunya


La Conselleria de Salut de la Generalitat ha detectat tres casos sospitosos de grip porcina a Catalunya, dues a Girona i un a Barcelona, segons ha anunciat la consellera de Salut, Marina Geli.
La consellera ha notificat els casos al Ministeri de Sanitat i Política Social, per la qual cosa s'eleven a sis els casos detectats a Espanya, després dels detectats a València, Bilbao i agost.
Els tres afectats a Catalunya són un noi de 21 anys, ingressat a l'Hospital Clínic de Barcelona; una noia de 22 anys, ingressada a l'Hospital Josep Trueta de Girona, i un noi de 24 anys, ingressat a l'Hospital de Campdevànol (Girona ).
Els tres han iniciat en els últims dies un quadre respiratori lleu, amb tos, cansament general i febre, i que tenen l'antecedent d'haver tornat de Mèxic en la darrera setmana
Es recorda que les persones que hagin tornat de Mèxic en els darrers 10 dies però que no presentin cap quadre respiratori febril no han de fer res, com tampoc ha de prendre cap precaució específica la resta de la població general resident a Catalunya.
En el cas de les persones que tinguin previst viatjar a Mèxic en els propers dies, es recomana seguir les precaucions d’higiene habituals en les situacions de grip, que es poden consultar a les webs del Departament de Salut i del Ministerio de Sanidad y Política Social.
La grip porcina és una malaltia respiratòria dels porcs, causada pel virus de la grip tipus A, que provoca amb freqüència brots de grip entre aquests animals. Encara que, en general, els virus de la grip porcina no infecten els humans, en algunes ocasions s'han presentat casos d'infeccions en persones. Els casos en humans es presenten més sovint en persones que tenen contacte directe amb porcs.
Cal recalcar que la transmissió del virus de la grip porcina, com de la resta de virus de la grip, és per via respiratòria (a partir de les secrecions nasals o orals), i que en cap cas es transmet per via digestiva, per la qual es recorda que es pot menjar qualsevol tipus d’aliment que contingui porc o productes derivats del mateix, ja que no comporta cap risc de transmissió de grip porcina.
Més informació:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc30552.html
dimarts, 31 de març del 2009
Noves webs del Consell de la Professió Mèdica i Infermeria de Catalunya


Nou web del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya
Nou web del Consell de la Professió Infermera de Catalunya
divendres, 13 de març del 2009
Drets d'informació sobre la salut, autonomia del pacient i documentació clínica
El Govern de Catalunya ha sotmès a informació pública l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació sobre la salut, autonomia del pacient i documentació clínica. Més informació:
http://www.actasanitaria.com/fileset/doc_48756_FICHERO_NOTICIA_26036.pdfdivendres, 13 de febrer del 2009
EL CONSELL DE LA PROFESSIÓ MÈDICA DE CATALUNYA APROVA DOS NOUS DOCUMENTS

El Ple del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya s'ha reunit en el Departament de Salut per dur a terme una sessió on es van aprovar dos documents:
1.- "Les relacions entre centres hospitalaris" i
2.- "La presentació del marc conceptual i legal de la jornada especial i de les aliances estratègiques entre centres".
El Consell de la Professió Mèdica aprova dos documents sobre les relacions i aliances entre centres sanitaris
1.- “Les relacions entre centres hospitalaris”, elaborat per la comissió de l’ordenació de la professió;
2.- “La presentació del marc conceptual i legal de la jornada especial i de les aliances estratègiques entre centres”, elaborat per la comissió de l’exercici professional. “Les relacions entre centres hospitalaris.
Una oportunitat d’afavorir el manteniment i la millora de la competència, i la satisfacció dels professionals”
L’objectiu d’aquest document és analitzar i examinar les interrelacions dels professionals que treballen en hospitals i les possibilitats de millora de l’actual sistema sanitari català públic de cara a poder oferir als metges que treballen en el sistema sanitari públic de Catalunya més possibilitats de progrés professional.
El document aprovat avui pel Ple és un primer informe en el que s’examinen les relacions dels professionals que treballen en hospitals.
La Comissió de l’ordenació abordarà, posteriorment les relacions entre els d’hospitals, els d’Atenció Primària i els dels centres sociosanitaris.
La proposta que conté el document, que es concreta en la necessitat de que els hospitals estableixin acords de treball conjunt que permetin als metges de diferents centres desenvolupar actuacions assistencials, docents i de recerca conjuntament, pretén millorar en últim extrem l’eficàcia i l’eficiència del sistema sanitari i, de manera immediata, satisfer la necessitat de mantenir-se al dia dels metges i millorar les seves expectatives professionals.
Arran de l’aprovació d’aquest document, el Departament de Salut estableix un compromís d’assumir el seu contingut i d’impulsar la seva implementació, amb la creació de les estructures orientades a donar-li suport.
“Presentació del marc conceptual i legal de la jornada especial i de les aliances estratègiques entre centres” La Comissió de l’exercici professional ha exposat en el Ple el contingut del debat que en relació a la jornada especial s’ha dut a terme en el si de la Comissió i ha plantejat interrogants encara no resolts, respecte dels elements a incloure dins d’aquest concepte.
En relació a les aliances estratègiques entre centres sanitaris s’ha exposat també el treball realitzat en quan a la seva conceptualització i la seva implementació en el sector sanitari i els interrogants que sorgeixen en relació a com poden incidir en les condicions laborals d’exercici dels metges.
Per altra banda, s’ha presentat el següent document: El nou model retributiu dels metges a Catalunya. Febrer 2009.
Aquest document ha estat elaborat per la Comissió mixta tècnica de les dues comissions que el darrer Ple del Consell de 17 de març de 2008 va acordar constituir, per aprofundir en tres dels aspectes més novedosos d’aquest nou model retributiu, i que són:
• El Desenvolupament Professional Continuat Individual (DPCI)
• L’activitat addicional en l’àmbit d l’atenció especialitzada
• El pagament per càpita en l’atenció primària La Comissió mixta tècnica ha desenvolupat al llarg d’aquests darrers mesos un treball intens en el debat i anàlisi d’aquests conceptes per intentar assolir un consens, en cadascun d’ells: Respecte del DPCI, s’ha consensuat la seva conceptualització, però s’ha considerat que cal un debat i desenvolupament amb més profunditat i un marc normatiu de desplegament.
Respecte de l’activitat addicional en l’àmbit de l’atenció especialitzada, Metges de Catalunya fa una reserva a aquest apartat, que sí compta amb el suport de la resta d’institucions representades en la Comissió mixta.
Respecte del pagament per càpita en l’atenció primària, el model està consensuat, però els factors de ponderació cal actualitzar-los i reconsiderar-los. Per això s’ha proposat la creació d’una comissió dins del Consell de la Professió Mèdica, que amb la participació del CatSalut, comprovi l’aplicabilitat sistema de ponderació i incorpori criteris de ponderació mes adequats.
D’altra banda, en aquest apartat el Consell de la Professió Mèdica assumeix el paper de garant de la de la correcta i equitativa aplicació de la càpita.
Aquest document encara està en procés de revisió ja que encara no s’ha arribat a un consens. Abans del 30 de maig la comissió mixta haurà d’arribar a un acord sobre el seu contingut i a les recomanacions que hi consten.
En el Ple del Consell de la Professió, l’Institut d’Estudis de la Salut ha presentat el nou web del Consell de la Professió Mèdica que ha de permetre difondre i publicitar a tots els metges de Catalunya el treball del Consell i ha de facilitar el treball en xarxa entre els membres que formen part del Ple i de les dues Comissions.
Finalment, el CatSalut ha presentat al Ple el “Model d’atenció urgent de base territorial i poblacional”: Les línies generals d’aquest model varen ser presentades en el Ple de 2 d’octubre de 2007, quan encara era un projecte. I en aquest Ple, es va adquirir el compromís de traslladar-lo de nou al Ple una vegada finalitzada l’elaboració d’aquest model.
Més informació:
http://www.actasanitaria.com/actasanitaria/frontend/desarrollo_noticia.jsp?idCanal=3&idContenido=11702
dimecres, 4 de febrer del 2009
Camfic i CatSalut arriben a un principi d'acord sobre l'eliminació d'activitats burocràtiques en primària



Bones notícies!!!
Camfic i CatSalut arriben a un principi d'acord sobre l'eliminació d'activitats burocràtiques en primària La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han assolit un principi d'acord per eliminar activitats burocràtiques en atenció primària, després de revisar les propostes de la societat científica.
La negociació entre les dues parts continua per acabar de precisar les mesures que s'aplicaran per alliberar de tasques no assistencials el primer nivell, després de la seva revisió per experts i juristes.
Segons ha informat la Camfic, que presideix Dolors Forés, el CatSalut ha admès realitzar un estudi jurídic per valorar si fa falta una normativa o una instrucció per regular els procediments sobre receptes indicades per a tractament hospitalari privat-concertat i aclarir qui ha de fer què i com utilitzar les receptes oficials per a assistència pública.
Patologia aguda i crònica
El CatSalut també ha acceptat revisar el llistat de medicaments de prescripció hospitalària que s'han de visar després en atenció primària, però creu que la solució definitiva vindrà de la mà de l'extensió de la recepta electrònica (prevista per a finals de l'any 2010).
En el cas de les receptes de prescripció realitzades pels especialistes fins a la pròxima revisió s'ha acordat igualment valorar l'elaboració d'una normativa o instrucció específica que els especialistes facin les receptes en el cas de la patologia aguda, i es faci un informe amb recomanació de tractament als facultatius del primer nivell assistencial per a la patologia crònica. Resta pendent en cas d'aclarir si en el cas de l'aguda els especialistes faran també les receptes de continuació de tractament o només les primeres.
Altres preacords assolits entre ambdues parts són:
1.- els especialistes són els qui han de receptar els estupefaents
2.- les entitats sociosanitàries haurien de tenir receptes
3.- els administratius són els qui han de fer justificants d'assistència a consulta
4.- les escoles no han de demanar justificants d'assistència a consulta
5.- els metges no han de fer justificants de malaltia a posterior
6.- i cal revisar els circuits hospitalaris per evitar la formalització de sol·licituds de proves complementàries d'altres professionals.
Font: Diario Medico
http://www.diariomedico.com/edicion/diario_medico/mi_dm/atencion_nuevo/profesion/es/desarrollo/1198656_01.html
dimecres, 26 de novembre del 2008
El CatSalut intenta pujar ' in extremis' la partida per a concertats el 2009
Mentre el Parlament debat el projecte de pressupost de Salut de Catalunya per a 2009, que recull un increment del 2,7 per cent, el Servei Català de la Salut es disposa a pressionar a Economia per aconseguir que les tarifes dels centres concertats, que són la majoria en aquesta comunitat autònoma, creixin almenys igual que la inflació.Font: Carmen Fernández. Diario Médico
"La consejera Marina Geli anunció un incremento del presupuesto de sanidad para 2009 del 2,7 por ciento sobre lo presupuestado para este año (Ver DM de 29 y 30-X-2008y 10-XI-2008), lo que recibió el rechazo unánime de los agentes sociales, pero el director del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut), Josep Maria Sabaté, ha informado a Diario Médico que intentará que las tarifas de los centros concertados, que son la mayoría en atención de agudos, sociosanitaria y de salud mental, suban al menos igual que el incremento del IPC de este año, del 3 por ciento."
dimarts, 25 de novembre del 2008
La vacuna del Papil·loma humà serà administrada a les noies de 6è de Primària a partir de dilluns pròxim
Aquestes vacunes les administraran directament les escoles abans de finals d’any. La primera dosi s’administra conjuntament amb la vacuna de l’Hepatitis A+B i la de la varicel·la, que també s’adrecen als nens. La segona dosi està previst que s’administri entre el 24 de gener i el 24 de febrer del 2009 i la tercera, entre el 24 de maig i el 20 de juny. Salut ha incorporat la vacuna del VPH al calendari oficial de vacunacions i l’ha recomanada a totes les nenes de sisè de Primària, dins el programa de salut escolar.
Més informació:
http://www.anunci.info/?p=1589#more-1589
http://www.anunci.info/?p=1602
i una noticia amb relació a la Vacuna:
Farmacèutics del sistema sanitari nord-americà acaben de publicar a Am J Health-Syst Pharm una àmplia revisió clínica sobre l'infeccion pel virus del papiloma humà i la vacuna.
L'estudi descriu la infecció pel VPH i les seves conseqüències, els resultats dels assaigs clínicos duts a terme en fase II i III amb les dues vacunes comercialitzades, així com diferents aspectes relatius a la seva eficàcia, efectes adversos, règim d'administració i cost.
Com en altres articles publicats prèviament, algun de ja comentat a "Hemos Leído", també es destaquen una sèrie de controvèrsies sobre la vacuna:
Ø Edat de vacunació: l'eficàcia de la vacuna és major quan s'administra a dones VPH negatives, per la qual cosa és important administrar-la abans que pugui ocórrer l'exposició al VPH. El Comitè Americà d'immunitzacions recomana la immunització a noies d'11-12 anys.
Ø Vacunació de menors: esmenta el debat de com l'accés a la vacuna pot implicar un canvi en els hàbits sexuals de les adolescents i dones joves en crear una sensació de seguretat contra el càncer de cérvix.
Ø Vacunació en homes: ja que la transmissió del virus és via sexual sembla raonable que la immunització dels barons pugui prevenir la trasmisión. Els resultats dels assaigs que s'estan duent a terme en barons de 9-15 Kg, afegirà arguments a aquesta qüestió.
Ø Vacunació de dones majors de 26 anys: malgrat que la FDA va denegar una sol·licitud d'autorització d'ús de la vacuna cuatrivalent i no ha resolt encara la sol·licitud d'autorització de la vacuna bivalent, l'organisme regulador a Austràlia va aprovar l'ús de la vacuna bivalent en dones de 10 a 45 anys. L'ús de la vacuna en dones no infectades pel VPH o infectades per algun dels serotips inclosos a la vacuna en dones majors de 26 anys dependrà dels resultats que s'obtinguin en els estudis que s'estan duent a terme.
Ø Eficàcia de la vacuna i seguretat a llarg termini: la durada dels assaigs duts a terme (4,5-5 anys), no permet conèixer de moment si és necessari administrar una dosi de record per continuar mantenint l'eficàcia a llarg termini. Encara que en general la vacuna és segura i ben tolerada han sorgit algunes veus qüestionant la seva seguretat.
Ø Pressió selectiva: preocupa la possibilitat que sorgeixin soques no inclosos a la vacuna com a serotips oncogénicos predominants, com ha vingut passant anteriorment amb altres vacunes.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Geli anuncia gratuïtat del servei podologia per a persons amb diabetis
La consellera Marina Geli anuncia la gratuïtat del servei de podologia per a diabètics a partir del 2009Berga.- La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, ha anunciat aquest divendres a Berga, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Diabetis, la gratuïtat del servei de podologia per a persones amb diabetis a partir de l’any vinent.
dimecres, 12 de novembre del 2008
A finals d'any la recepta electrònica estarà totalment implantada a les farmàcies de Tarragona
Més informació:
dimarts, 11 de novembre del 2008
Geli ofereix un acord per la qualitat del sistema sanitari

La consellera afirma que la sanitat catalana "no està en crisi, però necessita alguns reajustaments"
Demana la implicació de patronal, indústria, professionals i ciutadans
Font: Diari Avui
Els 83,7% dels ciutadans estan satisfets o molt satisfets amb la sanitat pública, segons l'enquesta del 2006 X.
"El nostre sistema sanitari no està en crisi. Ha donat molt bons resultats i no volem canviar-lo, però cal fer-hi reajustaments per salvaguardar-lo".En plena crisi econòmica, aquest és el diagnòstic que ahir va fer la consellera de Salut, Marina Geli, en la conferència que va pronunciar davant de representants del sector sanitari a l'escola de negocis ESADE.
La consellera ho va aprofitar per llançar una proposta d'acord que impliqui partits polítics, patronals del sector, mútues, professionals, ciutadans, etc. per garantir la qualitat i l'equitat del sistema sanitari català, amb canvis normatius, si escau.
Una setmana després que les principals patronals sanitàries qualifiquessin d'"insostenible" l'actual sistema i proposessin un paquet de mesures per limitar algunes prestacions -pagament de serveis com la bugaderia i els àpats, copagament de la medicació als hospitals, etc.-, la consellera va intentar posar sobre la taula les regles del joc que haurien de regir el debat sobre la sostenibilitat del sistema, abans que cada implicat comenci a proclamar els seus remeis.
Geli va recordar que el sector sanitari no s'ha de veure només com una font de despesa, ja que és un dels principals generadors de riquesa del país, tenint en compte que atrau inversions, recerca i innovació. Això, a més de donar negoci a molts sectors i feina -directa i indirecta- a 200.000 persones.
Més enllà de la defensa del sistema sanitari i de la necessitat d'un gran acord per fer-hi "petits canvis", la consellera no va fer propostes concretes, al marge d'esbossar-ne algunes de ja conegudes: des de la revisió dels sistemes de copagament o del paper de mútues i asseguradores fins a la possibilitat d'augmentar impostos finalistes com el del tabac. Es tracta, però, de mesures que s'haurien de debatre en l'àmbit estatal.
La consellera també va recuperar el discurs sobre la necessitat de coordinar tots els nivells assistencials i sobre l'ús racional dels serveis per part dels ciutadans. "Tot el que es pugui fer per telèfon, no s'ha de resoldre al centre d'atenció primària [CAP], i el que es pugui solucionar al CAP no ha d'anar a l'hospital".
Geli va advertir que Catalunya està "infrafinançada" i que fins que no es tanqui el nou model de finançament no podrà avançar mesures més concretes.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Nova Guia per a Embarassades del CatSalut
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Balanços i Subfinanciació dels Centres Concertats


Font: Diario Medico
"La Central de Balances admite la subfinanciación de los centros concertados"
"Otras conclusiones relevantes: el gasto financiero se duplicó en los últimos cuatro años, los salarios de los médicos subieron alrededor de un 20 por ciento (pactos laborales y convenio XHUP), la deuda con las entidades de crédito se multiplicó por tres y la deuda con las Administraciones Públicas se mantuvo (469 millones, básicamente con la Seguridad Social). Hay que tener en cuenta que los ingresos de los hospitales durante ese periodo crecieron casi un 50 por ciento.
La lectura que hace el CatSalut, responsable de financiar la actividad asistencial del sector concertado que dirige Josep Maria Sabaté, es algo más positiva: "En el 2006 el incremento de los ingresos del 11,23 por ciento ha sido superior al incremento de los gastos del 10,92 por ciento, con un resultado de explotación de menos 49,7 millones de euros, lo que supone una mejora del 10,69 por ciento respecto al año anterior".
La mejora, a su juicio, se produjo por el incremento de la financiación para pactos laborales con los profesionales sanitarios (más de 179 millones); la mejora en la contratación y eficacia de los centros; la aplicación de planes estratégicos en grandes hospitales universitarios, y el aumento de ingresos para actividad accesoria (investigación y formación).
No obstante, admite que "la mejora del resultado de explotación del 2006 no ha sido suficiente para hacer frente al resultado financiero negativo de menos 33,1 millones de euros, consecuencia del aumento de los gatos financieros".
Tercera lectura
La opinión de los centros concertados es esta: "En los resultados del 2006 se pone de manifiesto una mejora a nivel global de los resultados económicos de los centros, si bien se ha incrementado el endeudamiento en los últimos años, tanto con los proveedores como con las entidades financieras.
Esta situación se tendrá que tener en cuenta a la hora de afrontar los próximos escenarios presupuestarios restrictivos (...) para que no agraven la subfinanciación y el endeudamiento de las entidades".
divendres, 3 d’octubre del 2008
Dimeteix el Director de Recursos Sanitaris del CatSalut

"Dimite el director de Recursos Sanitarios del CatSalut"
"Ferran Cordón i Granados, director del Área de Servicios y Calidad del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) desde el 24 de julio de 2007, ha dimitido de su cargo oficialmente por motivos personales y para volver a ejercer de médico en Gerona. Cordón, militante del Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC), fue delegado del Gobierno de la Generalitat en la provincia de Gerona y gerente de la Región Sanitaria Gerona del CatSalut.
"Su última intervención pública fue para dar a conocer los últimos datos sobre las listas de espera quirúrgicas y para pruebas diagnósticas en la comunidad autónoma, así como para anunciar las medidas inmediatas para mejorar su control y gestión; en ese momento no había indicios de que no fuese a aplicarlas él mismo en el corto y medio plazo.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Augment significatiu de les reclamacions al CatSalut
Font: DM
Augment significatiu de les reclamacions al CatSalut
Noticia:
"El número de reclamaciones que recibió el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) el año pasado ha aumentado de forma significativa. Se han registrado 6.531 más que en 2006, según figura en su memoria anual."
Carmen Fernández. Barcelona 26/09/2008
"El año pasado el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) recibió 50.521 reclamaciones de usuarios, que representan 6,87 por cada mil habitantes; de ellas, 268 se interpusieron ante los tribunales, según figura la memoria anual que acaba de hacer pública el organismo que dirige Josep Maria Sabaté. Esa cifra supone un aumento significativo respecto al 2006, en el que se registraron 43.990 quejas (6.531 menos).
Según el CatSalut, que dispone de un registro centralizado y de respuesta rápida a usuarios, los principales motivos de reclamación en atención primaria son el desacuerdo con el cambio o asignación de médico, la insatisfacción con la asistencia y el trato o actitud inadecuados del personal.
En la atención hospitalaria las causas más declaradas son: demora excesiva en la lista de espera quirúrgica y para consulta o visita previa e insatisfacción con la asistencia.
En cuanto a las reclamaciones de responsabilidad patrimonial, el CatSalut no facilita datos de 2007 pero informa que en los últimos años se ha observado un progresivo incremento de las demandas de indemnización por daños y perjuicios derivados de asistencia sanitaria, de tal manera que el número anual se ha doblado entre 2001 (143) y 2006 (281).
"Se trata de reclamaciones que tienen un gran impacto en la organización, no sólo por la creciente incidencia, sino también por las elevadas cifras económicas requeridas y por la complejidad en su tramitación", según la memoria.
En el ámbito judicial se ha constatado, igualmente, que las demandas formalizadas en 2006 superan ampliamente el doble de las de 2001.
Las reclamaciones tienen que ver con un amplio abanico de especialidades, entre las que destacan urgencias y traumatología.
La mayor parte de ellas se concentran en la región sanitaria de Barcelona (69 por ciento).
También en el Colegio de Barcelona
En el Colegio de Médicos de Barcelona también se registró el año pasado un aumento de siniestros de responsabilidad civil profesional respecto a años anteriores; 306 casos 2007, 260 en 2006, 301 en 2005 y 260 en 2004. Según Josep Arimany, director del Servicio de Responsabilidad Profesional, "la evolución de nuestra siniestralidad durante 2007 confirma la tendencia progresiva de estabilización de las demandas contra los médicos iniciada hace cinco años.
También hay que destacar que, del análisis de las 1.649 reclamaciones de todo ese periodo, un 84 por ciento se han resuelto sin ningún tipo de responsabilidad, mientras que las condenas penales sólo han representado un uno por ciento de todas las demandas". Los motivos principales de reclamación en los últimos cinco años son: defunción tras práctica quirúrgica (28,3 por ciento), error de diagnóstico (16,7), deficiente seguridad clínica (12,3 por ciento), secuelas (10,9), complicación posquirúrgica (11,6) e información deficiente (5,1 por ciento)."
dilluns, 8 de setembre del 2008
Decàleg de Mesures Urgents...

"Estas dos comunidades han sido las primeras en contestar a las propuestas promovidas por la SEMG y respaldadas por siete organizaciones más del primer nivel asistencial"
Llistes d´espera. Monitorització.

"CatSalut monitorizará esperas en primera visita especializada"
"El Servicio Catalán de la Salud tiene que resolver desequilibrios territoriales en esperas quirúrgicas y diagnósticas, pero eso no le impide marcarse otros objetivos tan ambiciosos como, por ejemplo, monitorizar también las demoras en las primeras visitas a los especialistas."
"El Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) tiene pendiente de equiparar territorialmente a la baja las esperas para los procedimientos quirúrgicos programados y las pruebas diagnósticas que monitoriza actualmente (ver DM de 1-IX-2008 ) pero ya tiene la vista puesta en otras metas: controlar las demoras en el cien por cien de las operaciones que se realizan en la región a lo largo del año, empezar a controlar también las esperas para primeras visitas a los especialistas y elaborar, validar y generalizar el uso de un sistema de gestión basado en la prioridad de los casos (patología, edad del paciente y calidad de vida).El director del Área de Servicios y Calidad del CatSalut, Ferran Cordón, ha dicho a Diario Médico que bajar de los 3,78 meses la actual demora media en la cirugía programada para los catorce procedimientos que se están monitorizando será difícil, aunque ha admitido que a través de la compra de más actividad a los hospitales (si el presupuesto de los próximos ejercicios lo permite) podrían reducirse los actuales desequilibrios territoriales (especialmente en el área de Barcelona) y las elevadas demoras en algunas intervenciones (cataratas).A su juicio, los últimos datos globales de listas de espera en Cataluña, teniendo en cuenta el reciente incremento de población (2,31 por ciento), son positivos. En esa valoración incluye la cirugía cardiaca, cuya espera en el primer semestre de este año se ha situado en 40 días (la peor cifra desde el año 2004), porque el CatSalut espera cerrar el ejercicio con una cifra similar a la del 2007 (37 días). "Gracias a la hemodinamia (angioplastia coronaria) muchos pacientes no son sometidos a cirugía, por lo que esta lista, en concreto, se puede mantener estable", ha manifestado.500.000 intervencionesSobre los nuevos objetivos del CatSalut, Cordón ha precisado que este mismo año podría haber datos de las demoras en las 500.000 intervenciones (todo tipo de procedimientos quirúrgicos) que se realizan al año en toda la comunidad; ahora se monitorizan cerca de 170.000 (14 patologías). Esta información es necesaria para elaborar el nuevo sistema de priorización de pacientes en lista de espera, cuyos criterios (por patologías) tienen que consensuarse con sociedades científicas y profesionales implicados.En estos momentos las listas para cirugía programada se gestionan así: el paciente que antes llega, antes sale, excepto los casos en los que los cirujanos deciden un adelanto o un retraso.En las listas de espera para primera visita a los especialistas, que según Cordón es donde hay ahora más quejas de los usuarios, se está acabando de perfilar un sistema de registro homogéneo, cuyos datos podrían estar disponibles también en pocos meses.Pocos certificados¿Hay muchas peticiones para certificados de permanencia en lista de espera y cambio de hospital, en cumplimiento del decreto de garantía de espera máxima? "Muy pocas, porque los pacientes prefieren esperar a que les operen en sus hospitales de referencia".Por otro lado, Cordón ha destacado el esfuerzo que hace la Generalitat en materia de transparencia en esta cuestión, a pesar del riesgo de crítica y uso partidista: "Hacemos públicos los datos del registro cada seis meses y los tenemos accesibles en internet".Un estudio dirigido por Xavier Castells, jefe del Servicio de Evaluación y Epidemiología Clínica y director médico del Instituto Municipal de Asistencia Sanitaria (IMAS-Hospital del Mar) de Barcelona, y publicado en la revista Value in Health (ver DM de 30-VII-2008), sugiere que el tiempo que esperan los pacientes para una cirugía podría reducirse en función de la prioridad de su patología, consiguiendo al mismo tiempo una distribución más equitativa y más eficiente de los recursos.Eso se ha podido demostrar por medio del uso de una metodología de simulación de eventos discretos aplicada a la gestión de listas de espera y comparando sus resultados con los del sistema de gestión tradicional, consistente en "el primero que llega, primero que sale" (conocido como FIFO, por sus siglas en inglés).Los resultados de este trabajo han demostrado que el sistema de priorización propuesto por el IMAS acorta el tiempo de demora por puntos de prioridad en 1,55 meses. La diferencia es estadísticamente significativa en todos los escenarios, que van desde una espera de 4 a 24 meses con el sistema FIFO. "
divendres, 5 de setembre del 2008
Llistes d´espera a Catalunya

Font: Diario Medico
"Las esperas para la cirugía programada están empeorando"
"Las listas de espera quirúrgicas, incluyendo la cirugía cardíaca, han empeorado en cinco de las siete regiones sanitarias de Cataluña. Esta situación indica que la compra de actividad por parte del CatSalut a los centros concertados está muy por debajo de lo necesario."
Carmen Fernández Barcelona 01/09/2008
"Los últimos datos oficiales sobre listas de espera para cirugía programada en Cataluña, una comunidad en la que se monitorizan sistemáticamente las quince técnicas con mayor demanda (incluyendo la cirugía cardíaca), son poco alagüeños e indican que el Defensor del Pueblo autonómico (Síndic de Greuges), Rafael Ribó, tendrá que intervenir un año más por esta cuestión (ver DM de 22-II-2008).La consejera de Salud, Marina Geli, ha hecho públicos los datos relativos a junio de 2008 destacando que respecto al mismo mes de 2007 representan una reducción del 0,68 por ciento de los pacientes en espera (de 53.358 se ha bajado a 52.995) y del 2,83 por ciento en el tiempo medio de demora, pasando de 3,89 meses a 3,78. Sin embargo, en el detalle de los datos se puede comprobar que el problema de las listas de espera sigue siendo una asignatura pendiente del Gobierno catalán, que argumenta que incrementó la actividad quirúrgica un 2,25 por ciento el año pasado y que la población aumentó un 2,31 por ciento (de 7.444.417 habitantes en junio de 2007 a 7.616.299 en 2008).Por territorios se observa que las listas de espera han aumentado en cinco de las siete regiones sanitarias: en el Alto Pirineo y Arán, un 34,7 por ciento; Lérida, un 8,9; Tierras del Ebro, 4,3 por ciento; Cataluña Central, 3,1 por ciento, y Barcelona, 0,8. Por patologías, la lista ha aumentado en cataratas, un 8,96 por ciento; prostatectomías, 6,24; amigdalectomías, 8,64; circuncisiones, 5,24; histerectomías, 0,3; hallux valgus (juanetes), 1,85, y quiste o seno pilonidal, 9,74.Lo peor, en CataratasLas cataratas, que tradicionalmente son objeto de grandes demoras en Cataluña, ostentan el peor indicador: de 14.986 pacientes en espera en junio de 2007 se ha pasado a 16.328 en junio de 2008 (11.073 son de Barcelona) y el tiempo medio de resolución ha subido de 3,22 meses a 3,49 (8,39 por ciento) en ese mismo periodo. La media de espera también ha aumentado en amigdalectomías, circuncisiones, histerectomías y quiste pilonidal.Hay que recordar que en Cataluña la mayor parte de la atención a agudos la realizan centros concertados y que estos se ciñen a la actividad quirúrgica que les compra el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut), que según demuestran estos datos está contratando por debajo de las necesidades reales. Los datos oficiales también arrojan un alarmante saldo negativo en las esperas para cirugía cardíaca: de 37 días de demora media en diciembre de 2007 se ha subido a 40 días en junio de 2008, que es el peor dato desde diciembre de 2004. Precisamente las esperas en cirugía cardíaca son las que provocaron el plan de choque que actualmente se aplica en Cataluña en materia de demoras.También en diagnosticoLa situación también va a peor en las demoras para pruebas diagnósticas: el número de pacientes en lista de espera (actualmente 136.671 personas) ha aumentado un 12,96 por ciento; mucho más que la actividad, que ha crecido sólo un siete por ciento.En el total de las quince pruebas diagnósticas que se monitorizan figura que de 49 días de demora media se ha bajado en el periodo analizado (de junio de 2007 a junio de 2008) a 45, pero el detalle muestra un empeoramiento en colonoscopias, endoscopias esofagogástricas y mamografías.En este ultimo caso, los datos oficiales señalan que hay 26.926 mujeres pendientes de someterse a una mamografía y que desde la indicación a la realización de la prueba tendrán que esperar 77 días de media (99 días las que viven en la región sanitaria de Barcelona).Por otro lado, en el Plan de Salud en el horizonte 2010 y el Mapa sanitario, socio sanitario y de salud pública que aprobó el Gobierno catalán a finales de julio no figuran las listas de espera para cirugía programada ni para pruebas diagnósticas entre los cinco ejes estratégicos en los que se articularán las políticas de la Generalitat en esta materia durante los próximos años."
.jpg)



