Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Etica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Etica. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de maig del 2017

La figura del tutor en la formació del metge resident de Medicina Familiar i Comunitaria

Resultat d'imatges de tutor de medicina de familia


Video-presentació basada en la documentació del Grup de Treball d´Ètica de la CAMFiC sobre el paper del tutor en la formació dels residents de medicina familiar i comunitària.





Un nou document en imatges :DOCUMENT

En aquest document s´aborda el deure i les implicacions ètiques dels metges que participen en la docència dels nous metges i metgesses de família en període de formació de postgrau (al nostre país, dins el sistema MIR).

divendres, 18 de novembre del 2016

Declaració de Girona

Resultat d'imatges de 3 congres professio medica declaracio de girona

La societat catalana, com la resta de societats modernes i avançades, està experimentant canvis sociodemogràfics profunds. L’increment de l’esperança de vida és, sens dubte, un gran èxit col·lectiu que alhora ens planteja el desafiament de com fem front a l’envelliment progressiu de la població i a les necessitats assistencials i d’atenció que se’n deriven. En aquest escenari, hi convergeixen altres reptes decisoris. 

Un dels més importants és aconseguir el consens polític i social necessaris per mantenir la qualitat i l’equitat del serveis sanitaris i per garantir que el nostre sistema continua sent un element fonamental de justícia i cohesió social, fins i tot en un context com l’actual marcat per la manca de recursos econòmics. D’altra banda, els avenços constants en l’àmbit de les tecnologies de la comunicació han contribuït de manera cabdal a fer dels ciutadans persones més informades i disposades a participar activament en les decisions que afecten la seva salut. Ciutadans que, des de creences i sensibilitats diverses, també volen decidir com, per qui, a on i fins quan volen ser atesos i que reclamen que els professionals els acompanyem en aquest camí fins el final. 

Òbviament, els metges no som aliens als canvis que afecten el conjunt de la societat. De fet, la professió també viu immersa en un procés de transformació propi que fa preveure, entre d’altres coses, la necessitat d’abordar un important relleu generacional en els propers deu anys. Ens trobem, per tant, davant d’un escenari ple d’oportunitats per tirar endavant canvis i per innovar, tenint en compte que se’ns plantegen també nous dilemes ètics que hem de resoldre. Especialment, els relacionats amb l’augment del nombre de pacients amb malalties cròniques i amb la conseqüent pèrdua d’autonomia personal. Però també d’altres que tenen a veure amb l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i amb noves demandes dels ciutadans. 

Tenint en compte aquest context, un dels grans reptes de la professió és posar més que mai al centre de la nostra atenció les persones i el seu entorn familiar i social. Això implica consolidar el treball amb altres professionals dins d’equips multidisciplinaris que permetin tenir una visió integral de cada persona i de les seves necessitats. 

És imprescindible que els professionals vetllem al llarg de tota la nostra trajectòria per rebre una formació orientada a l’excel·lència, no només científica, sinó també pel que fa a habilitats i a actituds. Alhora, no podem oblidar que la nostra participació i el nostre lideratge dins les organitzacions sanitàries també són imprescindibles si volem respondre a les necessitats de les persones amb qualitat i eficiència. 
Els metges, des de la nostra vocació de servei i des del nostre compromís amb els pacients i les persones, estem disposats a fer front a tots aquests reptes i volem fer palesa la voluntat de renovar el nostre contracte amb la societat. 

Per això, reunits al 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, declarem:

1. Les persones són el centre de la nostra activitat i de la nostra vocació professional. Creiem fermament en els vincles de confiança amb els pacients, sobre la base del coneixement científic, el respecte i l’empatia. Volem compartir amb ells les decisions que afecten la seva salut i ens comprometem a acompanyar-los, especialment, en els moments de més incertesa i en les situacions de final de vida. 

2. Ens reafirmem i ens identifiquem plenament amb els valors del professionalisme: l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, l’autoexigència, la feina ben feta i l’excel·lència. Alhora, també fem nostres valors emergents com el lideratge, el treball en equip, la capacitat de gestió i adaptació i el retiment de comptes. 

3. Defensem models organitzatius que garanteixin la continuïtat, la qualitat i la seguretat en l’atenció a les persones, que facilitin la col·laboració entre professionals, centres i àmbits assistencials i que afavoreixin la recerca i la innovació. 

4. Creiem en el treball en equip entre diferents professionals sanitaris, socials i comunitaris. Estem convençuts que és la millor manera de donar una resposta integral a les necessitats de les persones i de fer front als reptes que es deriven, tant dels canvis socials, com dels nous coneixements científics i dels constants avenços tecnològics en medicina. 

5. Estem disposats a mantenir actualitzat el nostre Codi de Deontologia, referència principal dels nostres actes, per tal de donar resposta als dilemes que ens plantegin la societat, la ciència i la tecnologia. 

6. Ens exigim mantenir l’excel·lència al llarg de la nostra vida professional. Per això, ens comprometem a formar-nos de manera continuada i a acreditar periòdicament la nostra competència. 

7. Ens comprometem a vetllar perquè la formació dels futurs metges sigui excel·lent tècnicament i humanísticament i perquè incorpori àmbits com l’ètica, la comunicació, la salut global i la gestió clínica, entre d’altres. 

8. Volem decidir amb autonomia i participar de manera més activa en la gestió dels centres sanitaris. Volem liderar projectes de futur i fer-ho amb els recursos necessaris. 

9. Necessitem exercir en entorns organitzatius i laborals que promoguin la qualitat en la pràctica mèdica i que ens permetin bastir vincles de confiança amb les persones que atenem. 

10. Volem renovar el nostre compromís amb la ciutadania i amb el país. Volem construir junts la professió del futur al servei de les persones. 

Girona, 10 de novembre de 2016

dimecres, 13 de juliol del 2016

Podem ocultar dades al nostre metge?


Excel·lent article de la Dra. Carmen Rodrigo de Larrucea

Sobre la HC se han escrito mares de literatura jurídica, los datos sanitarios se empezaron a registrar de modo sistemático a partir del XIX, sirviendo de recordatorio al médico; debido a ello cada paciente podía tener historia clinicas triplicadas o cuadruplicadas¡

Es a partir de la Ley General de Sanidad que se instaura la HC única para cada enfermo en cada institución, forma embrionaria de la actual HC electrónica que pretende permitir el acceso desde todo el Sistema Nacional de Salud. La regulación de la HC por la LGS 86 dejó agujeros negros que se fueron soslayando con la Ley 21/00 de la C.A. Catalana  que sirvió de precedente a la legislación estatal 41 /2002

 
La regulación de la HC extralimita la normativa sanitaria 

La regulación de la HC extralimita a la normativa sanitaria, pues dada la naturaleza y sensibilidad de los datos sanitarios incide plenamente la normativa de Protección de Datos de Carácter Personal y disposiciones reglamentarias, especialmente el Real Decreto 1720/07 que lo desarrolla.

La HC contiene dos planos a valorar el aspecto formal o soporte físico de la de la documentación clínica y datos sanitarios personales; y por otro el objeto intelectual del dato sanitario y la conceptuación de la información sanitaria del paciente.

Mi reflexión del post de hoy incide– sobre la VERACIDAD de los datos sanitarios de salud contenidos en la HC y su repercusión. El art. 15 de la Ley 41/2002 fue redactdo por el legislador dando una preeminencia a la veracidad y por ello determina que la HC debe incorporar la información que se considera trascendental para el conocimiento VERAZ y actualizado del estado de salud del paciente. Si se leen detenidamente el art. 15 observarán que el legislador alude en dos ocasiones a la veracidad en el mismo artículo.

Reciente modificación 

El Ministerio de Sanidad en su web tiene la HC digital , sostiene que el ciudadano puede limitar parte de sus datos de salud a determinados profesionales y ello  ha generado una gran controversia. En esencia “no es un derecho explícitamente recogido ni en la legislación de protección de datos ni en las leyes sanitarias”, admite.

Para dar esta potestad a los ciudadanos, la Administración se ha apoyado en el documento del grupo de trabajo del artículo 29 de la Unión Europea sobre protección de datos en la HCE. La única excepción a la ocultación de datos hace referencia a la situación urgente que “requiera una actuación indemorable”. Además, el sistema antes de ejecutar la reserva de la información advierte siempre al paciente de las condiciones negativas que ello puede ocasionarle.

Diversos expertos opinan en Diario Médico sobre el tema y coinciden en que reservar al médico datos de salud es contrario a lo que dice la Ley de Autonomía del Paciente, que obliga a aquél a obtener datos veraces sobre el estado clínico del enfermo, y choca con el ejercicio profesional adecuado a la lex artis.  También inciden que ello deteriora la relación de confianza entre médico y paciente; provoca la repetición de pruebas diagnósticas innecesarias, contribuye a errores médicos e incluso puede representar una merma en la propia seguridad de los pacientes.

El paciente tiene el deber de proporcionar la información que posea  sobre su enfermedad y de  facto en caso de omitirla  exonera al facultativo de responsabilidad profesional.

Consecuencias colaterales  

Determinados facultativos consideran que el hecho de esconder datos refleja una pérdida de confianza en el la relación médico paciente y ello incide directamente en  la calidad asistencial y en la seguridad del paciente.

De otra parte, también esta posibilidad puede generar la realización de pruebas de diagnóstico innecesarias encaminadas a asegurarse de la existencia o no de potenciales patología son declaradas, y en ese sentido supone un mayor gasto en recursos y una posible deriva hacia la medicina defensiva.

Previsión en la Ley de Salud Sexual  
 
La Ley de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo (IVE), de 2010, estableció unas medidas específicas para reforzar el derecho a la intimidad de las pacientes, incluso frente al acceso realizado por los médicos y demás profesionales de los centros sanitarios. La norma establece que toda información relacionada con la IVE deberá ser conservada en la historia clínica, pero podrá ocultarse excepto para el personal que ha participado en la IVE y así de este modo intenta preservar la intimidad de la paciente.

Concluyendo, si podemos esconder datos de nuestras enfermedades a nuestro médico, pero si lo hacemos  – por la causa que sea – acarreamos con toda la responsabilidad de la ocultación y  exoneramos al sistema sanitario de ello ante un eventual daño.

Por tanto no debemos ocultar datos, un paciente no conoce la trascendencia real de los datos clínicos que oculta y además supone una pérdida de confianza que debe presidir la relación asistencial.

dilluns, 13 de juny del 2016

Compromís com a metge de família


 

El Grup d'Ètica de la CAMFiC ha iniciat l'elaboració d'un document on explica breument quins són els valors amb què volem orientar la nostra pràctica quotidiana. Amb el "Compromís del metge de família" es vol explicitar als ciutadans el nostre compromís professional amb tots i cadascun d'ells.

Un compromís que:


1.- ens identifica com a col·lectiu,
2.- ens fa més propers, més humans,
3.- ens motiva, ens dóna moral, ens obliga.

Per tant jo m'adhereixo a aquests valors i els comparteixo en aquest Blog i ho aplicaré a la meva consulta. 


M’adhereixo als valors definits per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària que m’encoratgen a fer de metge de familia amb ...


DEDICACIÓ ...fent de l'atenció a la seva salut el centre del meu interès professional
 

RESPECTE ...respectant la seva dignitat, el seu dret a decidir, la seva intimitat i guardant secret de la informació que conec de la seva persona

PROXIMITAT ...tractant-lo amb calidesa, estimació i cortesia, procurant comprendre les seves emocions i mantenir la serenitat en els moments difícils

LLEIALTAT ....donant-li informació clara i sincera dels seus problemes de salut, les opcions, riscos i beneficis previsibles i el meu consell, atenent les seves necessitats i creences

PRUDÈNCIA ...no actuant sense informació adequada, ni recomanant accions poc provades, d'utilitat o seguretat dubtoses o que aportin més risc que benefici

EQUITAT ...tractant tothom amb el mateix interès i fent bon ús dels recursos de què disposo pel conjunt dels ciutadans
 

HONRADESA ...fent de l'atenció a la seva salut el centre del meu interès professional

Compromís - CAMFiC


dimarts, 16 de febrer del 2016

La Formació Continuada, una necessitat i una obligació ètica per al metge



La Formació Continuada, una necessitat i una obligació ètica per al metge.



Article molt interessant:

Causes cardíaques de dolor toràcic pediàtric


Buf de Still (benigne): per escoltar feu clic aquí.
Els bufs patològics són forts, durs o diastòlics. Les obstruccions del flux ventricular esquerre tindran un buf sistòlic dur que s'irradia al coll. La miocardiopatia hipertròfica obstructiva (MHO) es fa més forta quan el pacient s'atura. Per a un exemple de buf de la MHO, feu clic aquí .

Taula de continguts

dilluns, 1 de febrer del 2016

El decàleg del bon metge!: Empatia i no sentir-se cremat

Enlace permanente de imagen incrustada 

Empatia i no sentir-se cremat són dues condicions que fan que el metge faci més bona medicina. Fóra bo que tothom ho tingui present.

D’això es tracta, precisament, de rebre bona medicina. I per rebre una bona medicina ens cal un bon metge. I bon metge és aquell que sent empatia envers els pacients (i els pacients per tant se’n refien); i que no està cremat, és a dir, que la gestió sanitària el respecta com a professional i com a persona.

Aquesta afirmació és òbiva segons el sentit comú i segons es fàcil de veure aquí i arreu. Ara, a més, té el recolzament científic. Ja no es tracta per tant d’una opinió, sinó del resultat d’una investigació científica avalada per dues universitats, la de Barcelona i la de Lleida, i per l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària. No es refereix al metge d’hospital sinó exclusivament als metges de família d’assistència primària.

El doctor Oriol Yuguero Torres va monitorar la feina feta per 220 metges de la província de Lleida, i a més va plantejar-los una enquesta per valorar-ne empatia i sensació de trobar-se cremat.

En aquesta investigació, l’empatia es va entendre com un component imprescindible de la relació entre el metge i el pacient, i es va definir com l’actitud i les habilitats per entendre les experiències i els sentiments del pacient, i a la capacitat del metge per comunicar-li encertadament aquesta actitud.

I el concepte de sentir-se cremat (o síndrome de burnout, o d’esgotament, desgast, sobrecàrrega laboral) queda definit per quatre característiques: 1. cansament o esgotament físic i emocional; 2. despersonalització o deshumanització envers els pacients i els companys de feina; 3. grau baix de realització personal i professional; i 4. disminució del grau de satisfacció del pacient, que per tant rep una atenció mèdica de menor qualitat.

Cal observar que l’empatia és una virtut que el metge ha de conrear ell mateix per fer una bona feina, però que la condició de metge cremat és conseqüència d’exigències impròpies, no mèdiques, imposades per la gestió sanitària que no mira gaire ni professionals ni pacients, sinó números.

Aquesta investigació assoleix unes conclusions que confirmen que, en efecte, el metge content és més bon metge perquè fa més bona medicina. El metge cremat, per contra, fa una medicina de menor qualitat, tant humana com mèdica.

 
D’una altra banda, el bon metge també és pot definir amb el Decàleg del bon metge, que estableix les deu condicions que ha d’assumir el metge en la feina de cada dia.

L’autor d’aquest Decàleg és el doctor René Favaloro, un cirurgià que ha estat tota una autoritat mundial en cirurgia del cor. És ell qui va desenvolupar la tècnica quirúrgica que permet de canviar, mitjançant bypass, un tros afectat, obstruït, d’artèria coronària (del cor) per un tros sa d’una vena de la cama. Aquesta tècnica és avui universal, i continua que salva moltes vides.

Amb tot de prestigi i de reconeixement de pacients i col·legues, el doctor Favaloro és un exemple per entendre fins a quin punt l’autoritat sanitària, a través d’una gestió sanitària que no mira pas persones sinó xifres, és responsable de la sensació de cremat d’un metge, i quines són les conseqüències d’aquesta gestió despersonalitzada.

Cremat, agobiat per greus dificultats de pressupost per continuar amb la cirurgia cardiaca, i la investigació en cardiologia, el doctor Favaloro va sol·licitar ajuda, un cop i un altre, a l’autoritat sanitària. Però ni tan sols li van contestar. I el 29 de juliol del 2000, després d’una vida personal i professional força intensa, es va suïcidar.

dijous, 14 de gener del 2016

Secret Mèdic i comunicació de VIH (+)



El secret mèdic, és una assignatura pendent del legislador que patim els professionals sanitaris des de temps immemorial. La Constitució Espanyola, anunciava al art.24.2, que el legislador determinaria en quins casos, per raó de secret professional, no estaria obligat a declarar sobre fets presumptament delictius. Si bé, tal declaració d'intencions no ha tingut des de la CE 78, el desenvolupament legislatiu anunciat i el que trobem és una regulació dispersa i heterogènia.

La situació genera inseguretat en el professional sanitari, que coneixedor de la responsabilitat professional que tal qüestió pot acarrrear, camina sempre en el punt de mira davant de situacions conflictives com són les   Malalties de Declaració Obligatòria (MDO). 

Font original: Dra. Carmen Rodrigo de Larrucea 


La regulación del secreto médico

Como hemos avanzado no hay una regulación unitaria, hallándose esta dispersa y fragmentada a lo largo de una serie de disposiciones legales, como la Ley General de Sanidad de 1986 , la Ley  41/2002 de Autonomía del Paciente (si bien,  esta se trata más del derecho a la intimidad del paciente y a la confidencialidad de sus datos , – en un post anterior  tratamos la diferencia entre el derecho a la intimidad y el secreto profesional ;  la Ley  44/2003 de  Ordenación de Profesiones Sanitarias  o la Ley 14/2007 de Investigación Biomédica,etc… También hay parte de la regulación en la Ley 31/1995 de Prevención de Riesgos Laborales, en el Estatuto Marco de los Trabajadores o en la Ley de Enjuiciamiento Criminal,  o en el Código Penal,  entre otros.

Este marasmo legal, esta ambivalencia entre conceptos entre derecho a la intimidad, secreto profesional o la confidencialidad de los datos clínicos, somete al profesional a una situación de inseguridad jurídica además de los conflictos éticos inherentes a la profesión.

Qué hacer ante un paciente VIH (+)  o  cualquier otra EDO?

Como Uds. conocen ante un paciente VIH (+), el médico responsable debe llevar a cabo una serie de actuaciones perfectamente protocolizadas, como la de someter a la prueba de VIH a la pareja del paciente – previa información – , que habitualmente es un paciente de cupo del mismo profesional.
¿ Se halla exonerado el facultativo, de la obligación secreto ante esta situación y debe ponerlo en  conocimiento de la pareja llegado el caso?  ¿Está obligado a hacerlo, o por contra,  incurre en responsabilidad, si no lo hace?
Esta cuestión,  requiere un trato diferente desde la bioética que desde la legal, al entrar en conflicto valores diversos y bienes jurídicos a proteger.  De una parte, la protección de la vida del paciente o de otras personas. De otra, el derecho que el paciente tiene al respeto de su intimidad y confidencialidad; y el deber correlativo del profesional a respetarlos.  Ello a su vez, fundamenta la relación de confianza entre el médico y el paciente, esencial para la consecución de los objetivos de la relación clínica.

El médico puede optar por dos situaciones extremas: la protección del secreto médico, haciendo caso omiso del otro valor en conflicto; o proteger a la (s) pareja(s) sexual, revelando la situación que padece el paciente.

Ante estas situaciones extremas, tambien podemos hallar caminos más atemperados.

¿Debe el médico ponerlo en conocimiento de la pareja?

Desde la óptica legal,  el derecho a la intimidad de un paciente, debe ceder cuando estamos ante una situación de derecho a la vida y por eso cuando debe salvaguardar la vida o el interés vital de una persona,  debe revelarse a título de ejemplo la Infección de VIH de un cónyuge.

Desde la bioética, debe darse la oportunidad de que sea el propio paciente quien comunique  a su pareja  la situación (VIH+), y, en caso de no hacerlo, el profesional sanitario estará exonerado de su obligación de secreto médico y podrá proceder a poner en conocimiento de la pareja, la situación.

Es una situación,  que requiere un hábil manejo del profesional, a fin de evitar llegar a la denuncia. Por ello, las recomendaciones deben encaminarse, hacia una buena educación sanitaria, fomentada en la relación clínica – a fin, de evitar la ruptura del secreto y salvaguardar a las personas de potenciales contagios.

Es habitual, que el paciente VIH (+) se niegue a comunicar a su pareja, algo que pone en peligro su estabilidad – no sólo sexual, sino familiar. Por ello, el facultativo debe ayudarle a asumir la situación, a fin de gestionarla del mejor modo posible. En ocasiones, debe solicitarse ayuda de otros profesionales clínicos (psicólogos o trabajadores sociales), o bien de otro equipo médico; pues se da  la situación, que la pareja es del mismo cupo del profesional. Es necesario, fortalecer la relación de confianza con el paciente y persuadirle de que debe adoptar medidas de protección al mantener relaciones sexuales con su pareja.

Aquí les dejo un espléndido trabajo elaborado por la Fundación Ciencias de la Salud, en la que se recoge una casuística variada y que les puede ser de gran ayuda ante situaciones como la descrita.
Una cosa es cierta, en el secreto médico, queda mucho camino por recorrer. Pero no corresponde al médico suplir las carencias del legislador ¡¡






dimecres, 2 de setembre del 2015

Com millorar la dignitat del pacient i la nostra professionalitat com a metges

A ética médica em evidência durante congresso virtual
 
La Dra. Mónica Lalanda en el seu bloc medicoacuadros  fa dues entrades de manera gràfica per a detectar les diferències entre una situació sanitària realitzada (quotidiana i molt freqüent) i la que esperaríem realitzar com cal (ètica i professionalment) i així pogué treballar alguns conceptes ètics, deontològics i de seguretat del pacient.

Mònica comenta que és necessari millorar la nostra comunicació amb la resta de companys mèdics, garantint la protecció a la dignitat i millorar la nostra professionalitat i sobretot, fer-nos aturarr davant totes aquelles coses que donem per bones només perquè sempre les hem vist fer o les fem d'una determinada manera.



SITUACIÓ HABITUAL
https://medicoacuadros.files.wordpress.com/2015/08/la-tripalgia-1.jpg

 

SITUACIÓ OPTIMA I ESPERABLE
 
https://medicoacuadros.files.wordpress.com/2015/09/comic-para-blog-ii3.jpg







Per últim, no deixeu de llegir els comentaris aportats pels companys i tot l'entrada sencera a:


1.- LA TRIPALGIA- Un cómic para médicos:
COMENTARIS


2.- LA TRIPALGIA- un cómic para médicos (2ª parte)
 COMENTARIS




 INFORMACIÓ ANNEXA

Recull de documentació i entrades sobre l'ètica
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
 

dilluns, 27 d’abril del 2015

Prevenció del errors: la identificació clau per prevenir danys!



Resultat d'imatges de erro medico
.


Les equivocacions estan presents en la medicina com en altres activitats socials. Les seves conseqüències poden ser trivials, però sovint són greus i podent ser catastròfiques.  Alguns errors són inevitables; altres s’haguessin pogut evitar i altres, fins i tot, són culpables. 

Per corregir els errors s’han de prendre mesures, però, en moltes situacions, les equivocacions són irrevocables; l’únic benefici està en la prevenció d’errors similars en el futur. 

Dels metges s’espera que treguin profit de les seves experiències i, des dels primers dies com estudiants de medicina, són exhortats a aprendre dels seus propis errors. 

Aprendre, però, només dels propis errors d’un mateix seria un procés massa lent i dolorós, innecessàriament costós per als malalts. Les experiències s’han d’agrupar de tal manera que els metges puguin també aprendre dels errors dels altres. Això requereix una disposició a admetre que hom s’ha equivocat i a discutir els factors que poden haver estat responsables. 

Exigeix una actitud crítica cap el propi treball que hom fa i cap el que fan els altres. Lamentablement, és poc freqüent entre els estudiants de medicina i els metges trobar aquesta franquesa al seu voltant.

Gorowitz i McIntyre van escriure: “Cap mena de fal·libilitat és més important o menys entesa que la fal·libilitat en la pràctica mèdica. La propensió del metge cap a una errada que provoqui perjudicis és àmpliament negada, potser perquè és intensament temuda... metges i cirurgians sovint reculen davant la identificació d’un error en la pràctica clínica; molt menys el registren, presumiblement perquè ells mateixos sostenen... que l’error prové de la ignorància o ineptitud d’un mateix o dels col·legues ”. Però les equivocacions s’han de registrar i analitzar si volem conèixer la raó per la qual s’han donat i com es podrien haver previngut.

Ja que les errades no haurien de repetir-se, és impor tant que unes determinades actituds, profundament arrelades en la professió, se superin. Sovint les actituds professionals estan determinades per l’ètica professional, pels principis que determinen si les idees i les accions són considerades bones o dolentes. També estan influenciades pels costums professionals, les regles de conducta cap als col·legues i, més important encara, cap als malalts.

La identificació inequívoca del pacient en qualsevol gestió de tipus administratiu o actuació assistencial és clau per a la seva seguretat.



https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAXswb8JG9ARrx6_7GSeqiSVFBmFdLHZMDfP-0bspjOVZgEJxuetNs6mDy-lisicrdd4YlooQxkVkM3w92QuYCDJJ4_ZVDTFgn506rfMbY8BHZYEze7KQUed8h12EvUdV9pgwI0MhzCpk/s1600/IDENTFI+ESPA%C3%91.png

dijous, 23 d’abril del 2015

Doctor, si només és una signatura!

Resultat d'imatges de firma de un medico incapacidad


Article original:   "Doctor, si sólo es una firma..."

Dr. Jacinto Bátiz, presidente de la Comisión de Deontología del Colegio de Médicos de Bizkaia



"Doctor, si solo es una firma..." Esta suele ser la entradilla de quien solicita un certificado médico de complacencia. Son bastantes la circunstancias en las que nos es solicitado un certificado médico para certificar algo que no se ajusta a la realidad clínica del enfermo:

- Padres que acuden al médico para que certifiquemos el buen estado de salud de su hijo para cumplimentar los trámites de matriculación en un centro educativo (Colegio, Universidad...). Los padres acuden con el impreso del certificado pero si su hijo, alegando que no puede acudir a la consulta, no puede perder clases. En el historial que poseemos de su hijo observamos que no hay ninguna anotación desde hace 5 años por lo que nos negamos a cumplimentar el certificado si previamente no exploramos y comprobamos que lo que vamos a certificar es cierto.

- Quien acude solicitando que certifiquemos que padece una dolencia (inexistente) para retrasar la asistencia a un juicio por recomendación de su abogado.

- Quienes acuden para poder argumentar una enfermedad (inexistente) ante la agencia de viajes y le devuelvan el dinero que adelantó para ese viaje del que ahora se ha arrepentido de contratar.

La lista de situaciones de este tipo podrían continuar, pero creo que son lo suficientemente representativas para contextualizar lo que deseo reflexionar en este post. Nuestra negativa a realizar estos certificados de complacencia nos dejan a los médicos en situación de "vaya borde, no me ha querido hacer un pequeño favor. ¡Si total sólo es una firma! ¡Que faena me ha hecho!"

Pero lo que ha colmado el vaso de mi enfado ha sido cuando estos días, previos a las elecciones, he recibido en mi consulta militantes de distintos partidos políticos con un listado de algunos de mis enfermos junto a su número de DNI, su fecha de nacimiento y una leyenda "no puede acudir a votar por padecer...". Junto a este listado le han entregado a mi enfermera un taco de impresos de certificados oficiales para cumplimentarlos con los datos aportados. Ante esta situación me planteo lo siguiente: no aportan fotocopia del DNI, no aportan consentimiento escrito del paciente y aunque así fuera, ¿voy a entregar certificados con las patologías de mis pacientes a cualquiera?. Compruebo el listado, y observo que algunos a quienes tenía que certificar que no podían ir a votar, habían venido a la consulta días antes sin ningún tipo de incapacidad. Llamo a aquellos pacientes que considero que sí están impedidos para poder ir a votar y les comento que deberá venir algún familiar suyo para recorrer dicho certificado. En ningún caso se lo voy a entregar a nadie extraño salvo que venga acompañado de su autorización escrita.

Resultat d'imatges de etica medica
Llegado este momento me permito hacer alusión a nuestro Código de Deontología Médica:

Art.20.1.- "Cuando proceda o el paciente lo solicita, es deber del médico proporcionar un informe o un certificado sobre la asistencia prestada o sobre los datos de la historia clínica. Su contenido será auténtico y veraz y será entregado únicamente al paciente, a la persona por él autorizada o a su represente legal".

Art.20.3.- "Están éticamente prohibidos los certificados médicos de complacencia".

Desearía que estas situaciones nos hicieran reflexionar a todos:

-A los médicos, para ser escrupulosos en nuestro ejercicio profesional no solo con el fonendoscopio o con el bisturí, sino también con el bolígrafo.

-A los pacientes, para que no exijan "estas chapuzas burocráticas" que le pondrían en una situación dificil al médico.

-A la sociedad en general, instituciones, partidos políticos... para que no induzcan a "banalizar" los actos médicos.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Reflexions sobre les qualitats que ha de tenir un bon metge de família

 
Com creus que hauria de ser un bon metge de família?

Què el/la caracteritza? Tothom té en el seu imaginari la figura d'allò que considera "un bon metge defamília": de tant en tant s'hi atansa, de tant en tant s'hi allunya, de vegades fins i tot un s'esgota intentant atansar-s'hi, perquè , l'esforç realitzat troba obstacles posats per altri.

Tot i així, aquest ideal de bon metge roman intacte dins el nostre cap.
 

Basat en el document elaborat pell grup d´ètica de la CAMFIC.



Esborrany


COMPROMÍS DEL METGE DE FAMÍLIA

M’adhereixo als valors definits per la Societat Catalana de  Medicina Familiar i Comunitària que m’encoratgen a fer de  metge de familia amb …


…fent de l’atenció a la seva salut el centre del meu interès professional


…respectant la seva dignitat, el seu dret a decidir, la seva intimitat i guardant secret de la informació que conec de la seva persona


…tractant-lo amb calidesa, estimació i cortesia, procurant comprendre les seves emocions i mantenir la serenitat en els moments difícils


…donant-li informació clara i sincera dels seus problemes de salut, les opcions, riscos i beneficis previsibles i el meu consell, atenent les seves necessitats i creences


…no actuant sense informació adequada, ni recomanant accions poc provades, d’utilitat o seguretat dubtoses o que aportin més risc que benefici


…tractant tothom amb el mateix interès i fent bon ús dels recursos de què disposo pel conjunt dels ciutadans


…mantenint els meus coneixements al dia, consultant quan calgui un altre professional de confiança, i evitant que altres interessos personals alterin aquest compromís