Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)

La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la.

Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa.

Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària.

Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (Major a 30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia després d’un ús perllongat.

La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.

Punts Claus

. La hiperplasia benigna de prostata es un trastorn benigne i frequent en els pacients d’edat avancada que s’acompanya de simptomes obstructius i irritatius de la bufeta.

•  En els pacients simptomes lleus (IPSS menor a 8) l’estrategia terapeutica es la modificacio de l’estil de vida i la conducta expectant.

. El tractament farmacologic esta indicat en pacients amb simptomes moderats-greus (IPSS  = 8 - 20).

• Els alfa-blocadors selectius es consideren els medicaments  de primera linia en els pacients amb simptomes moderats- greus i prostates petites, ja que son mes efectius en la millora dels simptomes que els inhibidors de l’alfa-reductasa.

•Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa estan indicats en pacients amb simptomes greus i prostates grans (major a 30 g).

• La terapia combinada amb un alfa-blocador i un inhibidor de l’alfa-5-reductasa esta indicada en aquells pacients que presenten simptomes moderats o greus i una grandaria prostatica major a 30 g, o un PSA ≥ d’1,5 ng/mL i amb alt risc de progressio. En els pacients sense recurrencia dels simptomes, es pot valorar retirar l’alfa-blocador als 6-12 mesos de tractament.

 No es disposa de dades que permetin establir la superioritat d’una combinacio sobre una altra, les mes estudiades han estat: doxazosina/finasterida, terazosina/finasterida i tamsulosina/ dutasterida.

• Els agents anticolinergics es podrien valorar en pacients amb un volum residual postmiccional baix i amb simptomes irritatius moderats-greus (frequencia i urgencia), que persisteixen tot i un tractament amb un alfa-blocador. Cal tenir en compte que aquests medicaments presenten una alta carga colinergica i, per tant, s’hauria de valorar el benefici-risc del seu us individualment.

• El benefici de les terapies complementaries actualment disponibles no es clar i, per tant, no es recomana el seu us.

DOCUMENT COMPLERT

Resum del tractament farmacològic de la hiperplàsia benigna de pròstata

Actualització del tractament de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata

El Centro Andaluz de Documentación e Información de Medicamentos (CADIME) ha elaborat un algorisme de tractament farmacològic de la hiperplàsia benigna de pròstata (PDF), basat en evidències i recomanacions de la següent bibliografia:

Font original en Castellà: mipropiolio

• Hipertrofia benigna de próstata. Cáncer de próstata. Proceso Asistencial Integrado (PAI), Consejería de Salud, Andalucía, 2011 (PDF).
• Guidelines on the management of non-neurogenic male lower urinary tract symptoms (LUTS), incl. bening prostatic obstruction (BPO). European Association of Urology (EAU), 2015 (PDF).
• Lower urinary tract symptoms in men overview. NICE Pathways, 2015.

Es interesante la comparación del coste de los fármacos utilizados, sobre todo teniendo en cuenta que la efectividad no es tan diferente:

La European Association of Urology (EAU) también ha publicado este año la guía clínica (EAU Guidelines on the Assessment of Non-neurogenic Male Lower Urinary Tract Symptoms including Benign Prostatic Obstruction, PDF) para la evaluación de los síntomas prostáticos en mayores de 40 años, con este algoritmo:

---

El Cuaderno del Médico de Familia de AMF (Semfyc), en su capítulo sobre hiperplasia benigna de próstata (AMF 2014;10(10):541-634 595), señala lo siguiente:

• Antes de iniciar el tratamiento farmacológico, sustituir o reducir los fármacos que empeoren los síntomas.
• El tratamiento farmacológico está indicado en casos de sintomatología moderada-grave y afectación de la calidad de vida. Su objetivo es mejorar los síntomas y evitar la retención urinaria.

1. Alfabloqueadores como primera elección, teniendo en cuenta el :
   • No selectivos: doxazosina 2-8 mg/24 h, terazosina 5-10 mg/24 h. Mayor riesgo de mareos, hipotensión o síncope.
   • Uroselectivos: tamsulosina 0,4 mg/día, alfuzosina 5-10 mg/12 h.
2. Inhibidores de la 5-alfa-reductasa (5-ARI): finasterida 5 mg/24 h (grado de recomendación A), dutasterida 0,5 mg/24 h. Indicados en pacientes con próstata grande (> a 40 g) o que no toleren los alfabloqueadores. Reducen el PSA un 50 %.
3. Tratamiento combinado: Alfabloqueadores + 5-ARI. En pacientes con síntomas graves, próstata grande y criterios de progresión.
   • El estudio CombAT mostró disminución del riesgo de retención urinaria y cirugía por HBP a los 4 años de tratamiento en pacientes seleccionados (≥ 50 años, IPSS ≥ 12, próstata ≥ 30 cm cúbicos, PSA 1.5-10 ng/ml y Q(max) entre 5 y 15 ml/s con volumen residual ≥ 125 ml). La reducción absoluta de riesgo del objetivo primario combinado del tratamiento con tamsulosina+dutasterida, respecto a dutasterida en monoterapia fue del 1% (4,2 % de incidencia frente a 5,2 %), con un NNT de 99. Respecto a tamsulosina, la reducción fue del 7,7 % (11,9 % frente a 4,2 %), con un NNT de 13.

---

Por último, enlace a un documento PDF con la escala IPSS (Puntuación internacional de los síntomas prostáticos).

Fuente de la imagen de encabezado: liberatehealth.us

Algorisme i Resum fàcil del tractament farmacològic d'Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)

Bibliografía 

- PAI. Hipertrofia benigna de próstata. Cáncer de próstata. 2011. 

- EAU. Guidelines on the management of non-neurogenic male lower urinary tract symptoms (LUTS), incl. bening prostatic obstruction(BPO). 2015. 

- NICE Pathways. Lower urinary tract symptoms in men overview. 2015.  

Recomanacions i reflexions sobre el consum dels medicaments de la Hipertròfia Benigna de Pròstata

Font Original:
Farmacia de atención primaria Blog de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria

Article en Castellà: 

Entre el 50 y 80% de los varones mayores de 50 años presentan, según criterios histológicos, hiperplasia benigna de próstata (HBP). Aunque se trata de un tumor benigno, cursa con molestos síntomas del tracto urinario inferior (STUI) que pueden limitar la calidad de vida de estos pacientes. En España, la prevalencia de síntomas secundarios a HBP en mayores de 40 años es del 11,8% y alcanza el 30% en mayores de 70 años.

El manejo adecuado de estos pacientes tiene como objetivo disminuir los síntomas, mejorar su calidad de vida y evitar complicaciones (retención urinaria o necesidad de cirugía).

¿Qué estrategia debemos seguir en pacientes de edad avanzada con HBP que presentan síntomas obstructivos y/o irritativos de varios meses de evolución?

Para responder a esta pregunta y establecer la estrategia a seguir en el abordaje de estos pacientes, hemos revisado el  Boletín INFAC publicado en 2012, las guías de práctica clínica del NICE 2010 y de la Sociedad Europea de Urología 2014 y el consenso sobre el manejo de la Hiperplasia Prostática Benigna (HBP) elaborado por distintas sociedades científicas, entre ellas la Semfyc.

Las guías de práctica clínica y los documentos revisados recomiendan un manejo diferente en función de la severidad de los síntomas, valorados con la escala IPSS, International Prostatic Symptom Score. Si los síntomas son leves (IPSS menor a 8),  está indicada una vigilancia expectante, con modificación en el estilo de vida y revisión anual si no hay cambios. Por otra parte, si los síntomas son moderados-graves (IPSS mayor o igual a 8) se recomienda iniciar tratamiento farmacológico; para ello existen varias alternativas terapéuticas que vamos a repasar a continuación.

Los alfa-bloqueantes son de elección en pacientes con síntomas de moderados (IPSS 8-19) a graves (IPSS 20-35) sin criterios de progresión. Mejoran la sintomatología y la tasa del flujo urinario; sin embargo, no han demostrado reducir el tamaño de la próstata ni evitar la aparición de retención aguda de orina. Su inicio de acción es rápido y su efectividad es visible al mes de iniciar el tratamiento. Todos los alfa-bloqueantes tienen una eficacia similar y, en general, son bien tolerados. Entre los efectos secundarios destacan mareos, hipotensión ortostática (menos frecuente con los uroselectivos) y eyaculación retrógrada (más frecuente con silodosina).

Los inhibidores de 5-alfa-reductasa son de elección en pacientes con próstatas grandes (mayor a 30 g). En estos pacientes disminuyen la incidencia de retención urinaria aguda y la necesidad de recurrir a la cirugía tras su uso prolongado durante 2-4 años. El inicio de acción de estos fármacos es lento, necesitan entre 6-12 meses para que este efecto sobre la próstata se traduzca en una mejoría de los síntomas urinarios y por lo tanto sólo son adecuados para el tratamiento a largo plazo. Dutasterida y finasterida han demostrado tener una  eficacia y un  perfil de seguridad (impotencia, disminución de la libido, trastornos de la eyaculación, ginecomastia) similares.

En relación a los efectos adversos de este grupo terapéutico, hay que destacar que la FDA emitió en 2011 una nota de seguridad  en la que recomendaba evaluar al paciente para descartar la existencia de cáncer de próstata antes de iniciar tratamiento con inhibidores de 5-alfa-reductasa. Esta recomendación está basada en los resultados de los estudios PCPT y REDUCE, que habían mostrado una una disminución neta del riesgo de cáncer de próstata a expensas del cáncer de bajo grado de malignidad, mientras que se observaba un incremento de los cánceres de próstata de alto grado de malignidad. Se cree que este hecho puede ser debido a que estos fármacos ocasionan un descenso del PSA de hasta un 50% respecto al valor basal, lo que dificulta el diagnóstico temprano del cáncer de alto grado.

La terapia combinada (alfa-bloqueantes + inhibidores de 5-alfa-reductasa) está indicada cuando existe sintomatología moderada-grave, el  volumen prostático es grande y el antígeno prostático específico o PSA mayor a 1,4 ó 1,5 ng/ml, por ser todos ellos factores pronósticos de enfermedad progresiva. Dos estudios de más de 4 años de duración, MTOPS (finasterida + doxazosina) y CombAT (dutasterida + tamsulosina), demostraron la eficacia de estas asociaciones para mejorar los síntomas a corto plazo y para reducir el riesgo de retención urinaria y la necesidad de cirugía a largo plazo. La asociación demostró superioridad frente al alfa-bloqueante solo, pero no frente a la monoterapia con inhibidores de 5-alfa-reductasa. Su uso también se asoció con más eventos adversos.

La fitoterapia es otra de las alternativas disponibles, sin embargo no ha demostrado eficacia, por lo que las guías de práctica clínica del NICE 2010 y la de la Sociedad Europea de Urología 2014  coinciden en no recomendarla.

Existen además otros medicamentos que podrían ser útiles en situaciones clínicas concretas:

Alfa-bloqueantes + anticolinérgicos: los resultados de una revisión sistemática apoyan las recomendaciones de la guía NICE 2010 para emplear esta combinación. En pacientes con vejiga hiperactiva, en los que persisten los síntomas de llenado a pesar del tratamiento en monoterapia con un alfa-bloqueante, se debe considerar añadir un anticolinérgico sin olvidar emplearlo con precaución en pacientes con obstrucción severa, porque pueden agravarla. Esta combinación ha demostrado ser más eficaz que la monoterapia para mejorar la sintomatología y la calidad de vida, con un perfil de seguridad elevado, sin producirse un incremento en las tasas de retención aguda de orina.

Por último, el tadalafilo ha sido autorizado recientemente para el tratamiento de HPB. En los ensayos frente a placebo, redujo los síntomas del tracto urinario inferior tras 12 semanas de tratamiento, sin diferencias en las tasas de flujo urinario. En la revisión realizada por NICE se concluye que, aunque las diferencias de eficacia con placebo son estadísticamente significativas, su relevancia clínica es escasa. Además, hay que tener en cuenta que no ha demostrado disminuir el riesgo de complicaciones, que no disponemos de estudios comparativos directos y que desconocemos sus efectos a largo plazo lo que limita considerablemente su lugar en la terapéutica.

¿Cómo se están empleando los medicamentos para la HBP en nuestro medio?

Hemos analizado el consumo de estos medicamentos en las Islas Baleares, en concreto el porcentaje de pacientes en tratamiento con cada uno de los medicamentos indicados para el tratamiento de la HBP (grupo terapéutico G04C), durante el período de enero a julio de 2014. Además hemos calculado el importe (€) por dosis diaria definida de cada una de las distintas alternativas.

Observamos que los alfa-bloqueantes son los medicamentos más consumidos (58% de los pacientes), siendo la tamsulosina el principio activo más prescrito dentro de este grupo, seguido de silodosina.

El 26 % de los pacientes con tratamiento para la HBP tienen prescrito un inhibidor de 5-alfa-reductasa. Llama la atención que dutasterida se utilice 9 veces más que finasterida a pesar de que es la alternativa menos eficiente (ver gráfico de importes) y de que los datos disponibles de eficacia y seguridad indican que no hay “favorito” en esta clase. Este uso “casi exclusivo” de dutasterida se debe a que se recurre mayoritariamente a la asociación a dosis fijas dutasterida/tamsulosina, en lugar de utilizar los componentes de las posibles combinaciones por separado (finasterida, tamsulosina).

Además, hay que destacar que el 16% de los pacientes están tratados con  fitoterapia a pesar de la falta de evidencia que justifique su utilización.

Todo lo anterior nos lleva a la reflexión final de que en el tratamiento de la HBP podríamos hacerlo mejor, seleccionando los medicamentos en función de la evidencia disponible y buscando el uso más eficiente de los mismos.

Entrada elaborada por Carmen Pata Iglesias

Todos los gráficos muestran datos de consumo de medicamentos de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. Dispensaciones realizadas con cargo a receta oficial del SNS. Fuente: GAIA-IB. Servicio de Salud de las Islas Baleares.

Maneig de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata

Document

També et pot interessar:

Actuació a Primària d´un pacient amb Hipertròfia Benigna de Pròstata

La Hipertròfia Benigna de Pròstata és una malaltia lligada a l'edat. Es calcula que el 40% dels homes majors de 60 anys la pateixen i per sobre dels 80 anys el 70%.

Constitueix la segona causa d'ingrés per intervenció quirúrgica en els homes, després de les cataractes, i el primer motiu de consulta en els serveis d'urologia.

Els avanços en els tractaments amb fàrmacs en els últims 15 anys han permès millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen i disminuir de manera dràstica el nombre d'intervencions quirúrgiques.

Document

També et pot interessar:

Hipertròfia Benigna de Pròstata i combinació de medicaments

       Avaluació de Dutasterida/Tamsulosina

                                 (Duodart)

        Informe d´avaluació complet del Servicio Vasco de Salud

                                            Osakidetza.

Idees Clau i lloc en terapèutica

1.- En el tractament de la HBP s'empren dues classes de fàrmacs: alfabloquejants i 5-ARI.

2.- Els alfabloquejants actuen fonamentalment sobre els símptomes irritatius associats a la HBP (freqüència i/o urgència miccional, disuria, nicturia, incontinència, etc.).

Constitueixen el tractament d'elecció, com a mitjà per prevenir la retenció urinària aguda, sense presentar cap efecte sobre el volum de la pròstata ni sobre el seu creixement.

3.- Actualment hi ha comercialitzats sis alfabloquejants: doxazosina, prazosina, terazosina, alfuzosina, tamsulosina i silodosina.

4.- Malgrat la teòrica major uroselectivitat de tamsulosina, alfuzosina i silodosina, no hi ha evidència que existeixin diferències d'eficàcia entre els diferents alfabloquejants. La resposta als alfa-bloquejants es fa evident al cap de les 4-6 setmanes.

5.- Quant als 5-ARI (finasterida, dutasterida), constitueixen una alternativa adequada per als pacients que presenten símptomes de moderats a greus i un volum prostàtic superior a 50 ml.

6.- Actuen fonamentalment sobre els símptomes obstructius de la simptomatologia (disminució en la força i grandària del coll miccional, dificultat per iniciar el buidament de la bufeta, intermitencia aturada del coll una vegada començat, buidatge incomplet, degoteig postmiccional, etc.)

7.- No s'han realitzat estudis comparatius directes entre els 5-ARI, encara que l'evidència disponible suggereix que finasterida i dutasterida tenen un perfil comparable d'eficàcia i seguretat.

8.- La resposta als 5-ARI pot trigar fins a 6 mesos a obtenir-se.

9.- Algunes guies de tractament d'HPB consideren la combinació d'ambdós tipus de fàrmacs quan:

          - hi ha simptomatologia moderada-greu (IPSS entre 8 i 20),

          - volum prostàtic gran al tacte rectal (major a 30 g) i
          - antigen prostàtic específic o PSA major a 1,4-1,5 ng/ml
             (per ser tots ells factors pronòstics de malaltia progressiva).

10.- S'han realitzat alguns estudis sobre tractaments combinats per la HBP (finasterida + doxazosina i finasterida+terazosina) amb resultats discordants

11.- En l'assaig CombAT es va observar una reducció del risc de retenció urinària aguda o cirurgia prostàtica deguda a la HBP significativament menor per a l'associació dutasterida + tamsulosina enfront de tamsulosina en monoterapia però no enfront de dutasterida en monoterapia.

12.- No hi ha cap evidència que justifiqui que l'associació dutasterida+tamsulosina present algun avantatge sobre l'associació de finasterida amb un altre alfabloquejant.

13.- A més, encara que el cost diari del tractament amb l'associació dutasterida + tamsulosina és menor que el de la suma d'ambdós administrats per separat, és superior al d'altres combinacions d'alfabloquejants + 5-ARI, com finasterida+doxazosina o finasterida + tamsulosina.

14.- D'altra banda, atès que els terminis de temps establerts per a la revisió dels pacients amb HPB que inicien el tractament amb alfabloquejants i 5-ARI són diferents, l'ús de combinacions a dosis fixes no sembla aconsellable, almenys, durant les fases inicials del tractament. Addicionalment, en alguns assajos s'ha posat de manifest que és possible la retirada de l'alfabloquejants del tractament combinat als 6-12 mesos sense recurrència dels símptomes.

Informes complementaris de l´avaluació

Nou medicament a exàmen
 

Crítica a la publicitat

Informe complet

 

Recull de més articles amb relació a:

                     Hipertròfia Benigna de Pròstata (HBP)  i Pròstata

 

 

També et poden interessar:

Actualització del tractament de la HBP i el seu ús a la clínica diària.

Esplèndid article sobre el tractament farmacològic de la HBP realitzat pels companys del CS Rafalafena.

Ens fa un repàs dels darrers tractaments així com una valoració de la seva utilització.

Tractament farmacològic de la HBP

View more presentations from miguelmolina

Més informació sobre HBP
.
.
.

Criteris de derivació en hiperplàsia benigna de pròstata per l´Atenció Primària.

Per fí una Guía de com s'ha de manejar en Atenció Primària i Especialitzada la HBP!




La hiperplàsia benigna de pròstata (HPB) és una malaltia amb alta prevalença entre els barons de més de 50 anys que requereix una continuïtat assistencial entre els 2 nivells existents al nostre país, el d'atenció primària (AP) i el d'atenció especialitzada (AE); motiu pel qual era necessari consensuar uns criteris de derivació o de continuïtat per als dos col·lectius.

Actualment la de l'Associació Europea d'Urologia (EAU) és la referència, però No existeix cap protocol i No es defineixen quines actuacions s'han de realitzar en els diferents nivells.
És per això, que l'Associació Espanyola d'Urologia (AEU), la Societat Espanyola deMetges d'Atenció Primària (SEMERGEN), la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) han elaborat aquest document de consens.

Els objectius que es pretenen són promoure l'òptim maneig dels pacients amb HBP en l'àmbit de l'AP i la urologia i aportar criteris unificats i concisos de derivació de pacients amb HBP a l'uròleg, fàcilment assumibles per tots els nivells assistencials.

El document de consens consta de dues parts: d'una banda l'algoritme en el qual s'esquematitza el maneig del pacient que acudeix a consulta amb signes i símptomes suggestius de HBP, i per un altre es detalla cada un dels passos de l'esmentada eina, tals com a proves diagnòstiques, tractaments disponibles, seguiment del pacient i criteris de derivació a l'uròleg.

Aquest document de consens pretén ser, per tant, una eina útil que faciliti el maneig del pacient amb símptomes prostàtics i la coordinació entre els nivells assistencials d'AP i atenció especialitzada.

La història clínica del pacient, l'Índex Internacional de Símptomes Prostàtics (IPSS, International Prostate Symptom Score), el tacte rectal i l'antigen prostàtic específic (PSA) són eines accessibles en l'àmbit de l'AP que permeten un diagnòstic adequat de la HBP.


Seguiment Clínic
1.- Pacients amb IPSS menys 8: Vigilància i avaluar anualment


2.- En els pacients amb IPSS 8-20

- si la mida de la pròstata és petita, es recomana el tractament amb bloquejadors alfa i avaluació al primer i tercer mes.

- si la mida de la pròstata és gran es recomana el tractament amb bloquejadors alfa o inhibidors de la 5-alfa-reductasa i avaluació al tercer i sisè mes.

- en el cas de pacients amb pròstata gran i PSA 41,5 ng/ml es recomana el tractament combinat i l'avaluació al primer i sisè mes.


Criteris de derivació
En aquest document s'estableixen uns Criteris de derivació a l'uròleg clars, que faciliten el tractament d'aquest tipus de pacients.

1.- Es derivaran a l'uròleg aquells pacients amb HBP que No presenti millora al tercer mes de tractament amb bloquejadors alfa, o al sisè mes de tractament amb inhibidors de la 5-alfa-reductasa.

2.- Es derivaran també els pacients amb símptomes del tracto urinari inferior en els quals s'observi:

- Alguna troballa patològica durant el tacte rectal
- IPSS >20
- PSA >10 ng/mil·lilitre
- PSA >4 ng/mil·lilitre i PSA lliure de menys del 20%
- Pacients amb menys de 50 anys i amb sospita de HBP

- Pacients amb alguna complicació urològica.

Consens

Guia ICS

Document d´actualització
IPSS

.
.
.

Actualització Clínica i Criteris de derivació per la Hipertròfia Benigna de Pròstata

Document de Consens

Actualització Clínica i Criteris de derivació per la Hipertròfia Benigna de Pròstata
.
.



1.- Actualitzacions sobre la HBP
2.- Criteris de Derivació i Coordinació.amb l´uròleg
.
..

Bol.letín Terapèutic editat per CADIME (Actualitzacions en Demència i HBP)

Bol.letín Terapèutic editat per CADIME

Utilització d'antipsicòtics en pacients ancians amb demència

Els antipsicòtics no haurien de ser utilitzats de forma generalitzada en pacients ancians amb demència, per la qual cosa s'hauria de valorar prèviament la relació benefici / risc del pacient

 

Fitoteràpia en el tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata

Els extractes de plantes medicinals constitueixen una opció terapèutica utilitzada tradicionalment en el tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata, si bé es necessita d'estudis de durada suficient i disseny adequat per establir el seu efecte sobre la progressió de la malaltia.

Document

.

.