Les opcions terapèutiques actuals en funció de la
gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i
el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles,
l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa.
Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid,
milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la
grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària.
Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció
en pacients amb pròstates grans (Major a 30 g). En aquests pacients han mostrat
disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia
després d’un ús perllongat.
La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs
es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes
concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de
progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en
pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o
incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en
el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.
Punts Claus
. La hiperplasia benigna de prostata es un trastorn
benigne i frequent en els pacients d’edat avancada que s’acompanya de simptomes
obstructius i irritatius de la bufeta.
• En els pacients
simptomes lleus (IPSS menor a 8) l’estrategia terapeutica es la modificacio de
l’estil de vida i la conducta expectant.
. El tractament farmacologic esta indicat en pacients amb
simptomes moderats-greus (IPSS = 8 -
20).
• Els alfa-blocadors selectius es consideren els
medicaments de primera linia en els
pacients amb simptomes moderats- greus i prostates petites, ja que son mes
efectius en la millora dels simptomes que els inhibidors de l’alfa-reductasa.
•Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa estan indicats en
pacients amb simptomes greus i prostates grans (major a 30 g).
• La terapia combinada amb un alfa-blocador i un
inhibidor de l’alfa-5-reductasa esta indicada en aquells pacients que presenten
simptomes moderats o greus i una grandaria prostatica major a 30 g, o un PSA ≥
d’1,5 ng/mL i amb alt risc de progressio. En els pacients sense recurrencia
dels simptomes, es pot valorar retirar l’alfa-blocador als 6-12 mesos de
tractament.
No es disposa de
dades que permetin establir la superioritat d’una combinacio sobre una altra,
les mes estudiades han estat: doxazosina/finasterida, terazosina/finasterida i
tamsulosina/ dutasterida.
• Els agents anticolinergics es podrien valorar en
pacients amb un volum residual postmiccional baix i amb simptomes irritatius
moderats-greus (frequencia i urgencia), que persisteixen tot i un tractament
amb un alfa-blocador. Cal tenir en compte que aquests medicaments presenten una
alta carga colinergica i, per tant, s’hauria de valorar el benefici-risc del
seu us individualment.
• El benefici de les terapies complementaries actualment
disponibles no es clar i, per tant, no es recomana el seu us.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada