Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antibiòtics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antibiòtics. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 d’agost del 2017

Tractament antibiòtic empíric de les principals infeccions comunitàries ateses pel metge de família




Font original: AMF

José M. Molero García
Especialista en Medicina de Familia y Comunitaria.
CS San Andrés. Madrid.
Manuel Gómez García
Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria
CS Mirasierra. Madrid

Puntos clave

  • El diagnóstico clínico de sospecha de faringoamigdalitis aguda (FAA) por el estreptococo beta-hemolítico del grup A (EBHGA) obtenido por criterios clínicos debe confirmarse siempre que sea posible mediante una prueba diagnóstica rápida o cultivo.
  • El tratamiento antibiótico de elección de la FAA por EBHGA es la penicilina.
  • La sinusitis bacteriana no grave no se beneficia de un tratamiento con antibióticos (ATB).
  • La otitis media aguda (OMA) tiene una elevada tasa de resolución espontánea y el beneficio del tratamiento ATB es pequeño.
  • En mayores de 2 años y adultos con OMA no grave, sin otorrea ni afectación bilateral, se aconseja una actitud expectante sin prescripción de ATB o realizar una prescripción diferida.
  • No se recomienda prescribir ATB en los casos de bronquitis aguda (BA), salvo infecciones graves o situaciones con riesgo de neumonía (pacientes de edad avanzada o con comorbilidad crónica importante) o sospecha de B. pertussis.
  • Los antibióticos no están indicados para el tratamiento de la colonización de las vías aéreas en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) estable. La reagudización infecciosa de la EPOC se sospecha ante un aumento de la purulencia del esputo y es muy probable si además existe un incremento de disnea y de producción de esputo.
  • En todos los casos de neumonía, el tratamiento empírico debe dirigirse a cubrir adecuadamente el neumococo resistente a penicilinas. Solo en casos graves deben cubrirse bacilos entéricos gramnegativos o Legionella spp.
  • La pauta corta de antibióticos es el tratamiento de elección en las infecciones del tracto urinario (ITU) no complicadas del tracto urinario inferior en mujeres.
  • La única indicación de tratamiento claramente establecida de la bacteriuria asintomática es en la mujer embarazada.
  • Solo deben tratarse con ATB las infecciones sintomáticas en pacientes sondados, sin usarse profilaxis tras el cambio de sonda, en ausencia de síntomas de infección urinaria.
  • No se recomienda el uso de quinolonas por el elevado nivel de resistencias del gonococo en el tratamiento de uretritis/cervicitis.

La utilización adecuada de los ATB en la comunidad se facilita conociendo las indicaciones y pautas correctas en las infecciones más frecuentes en Atención Primaria (AP).



dimecres, 21 de desembre del 2016

Idees clau a l'hora de receptar antibiòtics en infeccions comuns


Font original en Castellà de Cosas del PAC




Explican en su página que se trata de un recurso creado para ayudar en sus decisiones a los médicos de familia de una ciudad canadiense: Saskatoon. Seguro que alguna otra vez la hemos utilizado. Sus tablas resumen son autenticas perlas, aunque hace falta dedicarles tiempo por la gran cantidad de información que tienen.
La de hoy habla del uso de antibióticos en las infecciones comunes. Hemos traducido los resúmenes, pero vale la pena leerla entera.

Neumonía
  • Se recomienda una Rx tórax para confirmar la neumonía.
  • Se puede usar la escala CRB-65 para ayudar a identificar a los adultos que pueden requerir hospitalización debido a un mayor riesgo de mortalidad.
  • S. pneumoniae es la bacteria más común, incluso en aquellos con comorbilidades.
  • Doxiciclina cubre la mayoría de los patógenos bacterianos de la NAC (p.ej. S. pneumoniae,S. aureus, H. influenzae y atípicos.
  • La duración estándar de la terapia es de 5 a 7 días.
  • Hay pocos datos sobre el papel de los corticosteroides en pacientes ambulatorios.
  • Se debe recomendar la vacuna antigripal cada otoño.
  • Se debe recomendar la vacuna neumocócica para aquellos ≥ 65 años de edad, o en alto riesgo, independientemente de la edad (p. e enfermedad cardiaca o pulmonar crónica, DM, enfermedad renal).
  • Los pacientes deben consultar si los síntomas empeoran o no mejoran en 48-72 horas. La tos, la fatiga o la disnea pueden persistir hasta 1 mes o más.

Bronquitis aguda
  • No se recomiendan los antibióticos ya que la bronquitis es predominantemente viral.
  • Se debe aconsejar sobre tratamientos que proporcionen alivio sintomático: mantenimiento de la hidratación y aumento de la humedad. 
  • Se pueden considerar los supresores de la tos para controlar la tos, broncodilatadores inhalados si hay sibilancia. La miel puede ayudar a los niños.
  • Los pacientes deben consultar si: 1) los síntomas empeoran, 2) si aparecen nuevos síntomas (por ejemplo, disnea, fiebre, vómitos), 3) tos más de 1 mes o 4) más de 3 episodios / año.

Faringitis 
  • La mayoría de los casos de faringitis NO requieren antibióticos ya que son infecciones virales (80-90% en adultos, más del 70% en niños).
  • La faringitis es típicamente autolimitada (a menudo 3-7 días; 10 días).
  • Una regla de decisión clínica validada p.e. puntuación de Centor modificada, puede ayudar a identificar a los pacientes de bajo riesgo que no requieren pruebas diagnósticas (ver abajo) o antibióticos.
  • Para el Streptococcus confirmado del Grupo A, la penicilina durante 10 días es la droga de elección. No hay documentado resistencia a la penicilina.
  • Asesorar sobre tratamientos que proporcionen alivio sintomático: AINE, acetaminofeno, pastillas para la garganta medicinales, anestésicos tópicos, líquidos calientes.
  • Los pacientes deben consultar si: 1) los síntomas empeoran, 2) los síntomas tardan en resolverse más de 3 a 5 días, y/o 3) se desarrolla hinchazón unilateral del cuello.

Sinusitis aguda 
  • La mayoria de los casos no requieren antibióticos ya que el 98-99.5% de las infecciones son virales.
  • La sinusitis viral y bacteriana tiene síntomas similares, pero los síntomas que empeoran o se prolongan (≥10 días) sugieren la implicación bacteriana.
  • Asesorar sobre los tratamientos que proporcionan alivio sintomático: analgésicos, solución salina gotas / enjuagues nasales, descongestionantes, calor local y corticosteroides.
  • La amoxicilina es el antibiótico de elección para las sinusitis bacterianas. Los macrólidos deben reservarse para pacientes con verdadera alergia a la penicilina.
  • Loss pacientes deben consultar a su médico si los síntomas empeoran o tardan más de 10 días en resolverse.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Resum dels tractaments antibiòtics més adeqüats!

Resultat d'imatges de medico enseñando
Solem tractar gairebé tot de 10 a 14 dies per costum, però molts assajos proven ja l'eficàcia de tractaments més curts:

dilluns, 7 de març del 2016

dimecres, 24 de febrer del 2016

divendres, 29 de gener del 2016

divendres, 4 de desembre del 2015

Guia Clínica per a la prescripció d'antibioteràpia empírica d'infeccions prevalents a urgències



Resultat d'imatges de semes

En aquesta enllaç podeu descarregar aquesta interessant guia clínica editada pel grup de treball d'infeccions de la SEMES. Aquí trobareu de forma molt esquemàtica el tractament empíric de les infeccions greus més freqüents a Urgències.


divendres, 24 de gener del 2014

Quins pacients amb agudització de la MPOC lleu a moderada necessiten antibiòtics?


El que se sap fins ara: beneficiosos en malalts crítics, efecte dubtós en les agudizaciones de menor gravetat.

Antibiotics for exacerbations of chronic obstructive pulmonary disease. Vollenweider DJ, Jarrett H, Steurer-Stey CA, Garcia-Aymerich J, Puhan DT.. Cochrane Database Syst Rev 2012; 12: CD010257.[PubMed]



"Els antibiòtics en l'agudització de la MPOC presenten un benefici clar en els pacients ingressats en la UCI, però en els pacients ambulatoris o ingressats no en UCI els resultats no són clars..." "... els antibiòtics no van tenir efecte sobre la mortalitat o la durada de l'estada en pacients hospitalitzats, i gairebé no existeixen dades sobre resultats del propi pacient. Aquests efectes inconsistents suggereixen la necessitat d'investigar en biomarcadors i signes clínics que ajudin a identificar què pacients es beneficien d'antibiòtics i quins no, i en quins casos és preferible evitar-los (efectes secundaris, costos i multirresistència)".

Un estudi recent suggereix la utilitat del tractament antibiòtic:

Efficacy of antibiotic therapy for acute exacerbations of mild to moderate chronic obstructive pulmonary disease. Llor C, Moragas A, Hernández S, Baiona C, Miravitlles M. Am J Respir Crit Care Med 2012; 186(8): 716-723.[PubMed] [Text complert]


En aquest estudi, el tractament antibiòtic amb amoxicilina-àcid clavulànic durant vuit dies va ser superior a placebo en el tractament de les aguditzacions de la MPOC lleu-moderada en l'àmbit ambulatori, però necessiten l'antibiòtic tots els pacients? 

Per prendre aquesta decisió, habitualment es consideren els Criteris d'Anthonisen, però aquests criteris podrien ser poc específics, portant a un ús excessiu i innecessari d'antibiòtics.

Criteris d'Anthonisen
Dos o més criteris indicarien la necessitat de tractament antibiòtic:
1.- Augment de la quantitat d'esput
2.- Augment de la purulència de l'esput
3.- Augment de la dispnea

Un estudi recent realitzat al nostre país avalua la utilitat de la determinació de PCR per identificar què pacients es beneficien del tractament antibiòtic: Is it possible to identify exacerbations of mild to moderate COPD that do not require antibiotic treatment? Miravitlles M, Moragas A, Hernández S, Baiona C, Llor C. Chest 2013; 144(5): 1571-1577. [PubMed]

RESUM FINAL

En aquest estudi, dels Criteris d'Anthonisen només l'augment en la purulencia de l'esput va ser un predictor de fracàs del tractament sense antibiòtics. 

La determinació de PCR (PCR major a 40 mg/dl) va ajudar a predir el fracàs del tractament sense antibiòtics. 

Aquestes dades són fàcils d'obtenir i poden ajudar al metge a identificar els pacients amb agudització lleu a moderada de la seva MPOC que poden tractar-se de manera ambulatori sense antibiòtics.


Font original: Eduardo Palencia Herrejón
Hospital Universitari Infanta Leonor, Madrid. © REMI, http://medicina-intensiva.com. Gener 2014.

Artícle nº B76. Vol 14 nº 1, gener 2014.

divendres, 2 de juliol del 2010

Possibles millores en l'ús d'antibiòtics a nivell d´AP

Excel·lent document-resum (i amb seny) de la utilització d'antibiotics en patologies molt prevalents!




Hi ha nombroses evidències de la correlació entre l'ús d'antibiòtics i l'increment de la prevalença de gèrmens resistents.









.
.

Dins de les possibles millores en l'ús d'antibiòtics tenim:
1.- l'ús de proves ràpides per diagnosticar les faringoamigdalitis bacterianes
2.- l'ús diferit d'antibiòtics en les otitis mitges agudes
3.- la no utilització dels mateixos en patologies víriques
4.- la realització d'un bon diagnòstic de les infeccions del tracte respiratori inferior, al costat de la correcta elecció de l'antibiòtic
i la seva posologia.



Idees Claus

1.- Faringoamigdalitis aguda (FA)
Criteris clínics i caracterìstiques del diagnòstic de FA

1.- Malgrat l'experiència del metge, és difícil distingir exactament el pacient que presenta una FA estreptocócica. La sensibilitat oscil·la entre el 55 i 74% i l'especificitat entre el 58 i 76 %

2.- Per millorar aquesta situació s'han elaborat diverses regles de predicció clínica. La més utilitzada i acceptada són els criteris de Centor:

Pacient que acudeix a consulta amb mal de coll com a símptoma principal i algun dels següents:

1· Presència d´exudat faringi.
2· Febre.
3· Presència d'adenomegalies cervicals.
4· Absència de tos.
.
3.- La probabilitat de tenir una FA d'origen estreptocócic quan es compleixen els 4 criteris és de 56% per tant, si tractéssim únicaments aquells que tinguessin els 4 criteris, estaríem sobretractant un 44% dels malalts.

4.- Tanmateix, l'absència de 2 d'aquests criteris descarta l'origen estreptocócic en el 85% de les ocasions.
.
5.- La presència d'un o l'absència de tots ells descarta pràcticament la presència de SGA i no s'ha de tractar amb antibiòtics a aquests pacients.

6.- Per tant utilitat a la pràctica clínica: L'estreptotest serveix per identificar els pacients que es beneficiarien del tractament antibiòtic de la faringoamigdalitis.


2.- Otitis mitja Aguda (OMA)

Existeix una revisió Cochrane que avalua l'eficàcia dels antibiòtics en la OMA.
.
- Segons aquesta revisió, a les 24 hores, dos terços dels pacients no tenien dolor mentre que el 80% eren asimptomàtics entre els 2 i 7 dies, independentment de si prenien antibiòtics o placebo.

- No es van trobar diferències en l'audició entre el grup placebo i el grup d'antibiòtic.
.
- Tampoc no hi va haver diferències en la prevenció de l'otitis mitja contralateral ni en les complicacions. L'única complicació descrita va ser una mastoiditis al grup dels antibiòtics.
.
- En general, la prescripció immediata disminuïa la durada del dolor, de la supuració, del nombre de dies de plor i del nombre de nits interrompudes aproximadament un dia. També era major la satisfacció dels pares.
.
- Tanmateix, no hi havia millora en la intensitat del dolor, en el nombre d'episodis diaris de patiment ni en la pèrdua de dies escolars.
..
- D'altra banda, els antibiòtics produïen més efectes adversos (diarrea com a més freqüent).
.
- La qualitat de l'evidència era moderada.
..
- Tenint en compte totes aquestes dades, els antibiòtics no són massa útils en la majoria dels casos i a més poden provocar efectes adversos, així com augment de les resistències bacterianes.
.
- Per tot això, una estratègia raonable seria la prescripció diferida i donar antibiòtics a partir de les 72 hores si no tenim milloria clínica.

-En un metanálisis es conclou que aquesta és l'opció més adequada llevat d'en els nens menors de 2 anys amb OMA bilateral o amb OMA i otorrea que són els que més es beneficiarien del tractament antibiòtic inmediat.


3.- Patologia respiratoria baixa (bronquitis aguda, pneumònia i reagudització de MPOC)

· En pacients amb símptomes d'infecció del tracte respiratori baix s'ha de començar tractament antibiòtic immediat i avaluar la seva derivació si és pertinent, en aquells que presentin algun d'aquests ítems:

- Taquipnea (>30 respiracions/minut)
- Baixa pressió sanguínia (sistòlica per sota de 90 i/o diastòliques per sota de 60)
- Confusió de començament recent
- Edat > 50 anys
- Presència de malalties concomitants (per exemple: Insuficiència cardíaca, malaltia cardiovascular, neoplasies, insuficiències renals o hepàtiques, alteracions immunològiques)
- Temperatures 35 è C o ≥ 40 è C
- Taquicàrdia (> 125 pulsacions / minut)


En els pacients que estaven prèviament sans, que no tenen cap de les característiques anteriors i no tenen signes en l'exploració pulmonar, no s'han de prescriure normalment antibiòtics.
.
· Fonamental: La aparició d'un esput purulent sense una altra simptomatologia en un pacient prèviament sa, sense símptomes pulmonars, no és indicació per realitzar un tractament antibiótic!



Criteris per tractar una reagudització de la MPOC amb antibiòtics
La guia GOLD recomana tractar amb antibiòtics en aquestes dues situacions:

- Quan apareixen els 3 següents símptomes (evidència B):
1.- augment de dispnea
2.- augment de purulència de l'esput
3.- augment de la quantitat d'esput.

· Quan tenim presència de purulència a l'esput i a més d'un dels 2 següents símptomes (evidència C):
1.- augment de disnea
2.- i augment de la quantitat d'esput.

Cal sospitar infecció per P. aeruginosa en les següents situacions i posar un antibiòtic amb una bona cobertura davant d´ella (ej. ciprofloxací):

· Ingrés recent.
· Més de 4 tractaments amb antibiòtics l'últim any.
· Reaguditzacions severes.
· Aïllament de P. aeruginosa tant en període estable com en reagudització.


Reflexions final

1.- El problema de l'increment de les resistències antibiòtiques d'alguns microorganismes és un problema que es correlaciona amb el mal ús dels antibiòtics.
. .
2.- Està a les nostres mans prendre mesures per minimitzar-lo.
.
3.- Hem d'evitar repetir la "fàbula d'Esop" del pastor i el llop. No podem estar amenaçant amb l'arribada del llop sense prendre mesures!.
.
4.- El problema és allà i també les eines per evitar-ho.

Més informació: Document complet
.
.
.