Idees Clau
L’obesitat és actualment un problema de gran magnitud en el primer món i amb un important impacte sobre la salut de les persones.
L’estratègia del maneig i la prevenció de l’obesitat és multifactorial, però principalment es basa en l’educació, els canvis nutricionals i l’increment de l’exercici físic.
La cirurgia bariàtrica es reserva per a casos greus en els quals han fracassat altres intervencions.
Fins fa poc, al nostre entorn, l’orlistat, un inhibidor de les lipases, era l’únic fàrmac amb indicació aprovada disponible.
Recentment, s’han comercialitzat el bupropió/naltrexona i la liraglutida, cal tenir en compte, però, que cap dels tres està inclòs dins del finançament de l’SNS. Tot i les noves opcions terapèutiques, el tractament farmacològic de l’obesitat continua limitat per la modesta eficàcia, el risc d’efectes adversos i la recuperació de pes un cop s’atura el tractament.
Es recomana iniciar el tractament amb teràpies no farmacològiques que inclouen educació i canvis nutricionals (principalment, restricció de la ingesta calòrica), canvis d’hàbits i increment de l’exercici físic, i es reserva la cirurgia bariàtrica per a grans obesos (IMC > 35 - 40) quan han fracassat altres intervencions.
El tractament farmacològic s’ha de valorar només en aquelles situacions en les quals el pacient no pot aconseguir la pèrdua de pes desitjable amb canvis d’hàbits, d’activitat física i dieta. La història de l’ús de medicaments ( i, fins i tot, de teràpies alternatives) per a la pèrdua de pes ha estat plena de problemes de seguretat que han comportat la retirada de molt d’ells. Actualment, disposem de tres medicaments (orlistat, bupropió/naltrexona i liraglutida) per al tractament del sobrepès/obesitat. No obstant això, aquests han mostrat reduccions de pes modestes respecte a placebo, no s’han comparat entre ells i, de moment, no disposen de dades que mostrin un impacte positiu sobre les complicacions de l’obesitat.
Tot i la incorporació de noves opcions terapèutiques per al tractament del sobrepès/obesitat, de moment no hi ha evidència suficient per establir la seva eficàcia i seguretat a llarg termini, i el balanç benefici-risc net d’aquests medicaments continua sense ser del tot clar. A més, hi ha dubtes raonables sobre si la pèrdua de pes induïda és tangible i sostenible en el temps. Per tant, la utilitat real d’aquests medicaments encara està limitada per una eficàcia modesta, uns efectes adversos potencialment greus i una recuperació del pes quan s’atura el tractament. En aquest sentit, sembla raonable valorar la retirada d’aquests medicaments si no s’aconsegueix com a mínim una reducció del pes del 5 % i d’aquesta manera minimitzar, en casos en els quals hi ha poques perspectives de benefici a llarg termini, el risc d’efectes adversos i el cost del tractament (no finançat per l’SNS).
DOCUMENT
