La claritromicina és un antibiòtic del grup dels macròlids que en fitxa tècnica s’indica en adults per les infeccions del tracte respiratori superior, com les faringitis, les amigdalitis i les sinusitis; les infeccions del tracte respiratori inferior, com la bronquitis aguda, la reagudització de bronquitis crònica i les pneumònies bacterianes. Les infeccions de la pell i teixits tous, com les fol·liculitis, les cel·lulitis i la erisipela. Les infeccions produïdes per micobacteris. L´erradicació del bacteri Helicobacter pylori en pacients amb úlcera gàstrica o duodenal. Dins dels efectes adversos, els més habituals fan referència a l’aparell digestiu i encara que existeixen efectes cardiovasculars, la freqüència d’aparició és descrita com petita o de rara apareció. Tot i la petita freqüència descrita a fitxa tècnica, els efectes cardiovasculars han estat objecte d’estudi i avaluació creant controvèrsia, incloent el referent al moment d’aparició.
En un assaig recent publicat a El British Medical Journal, es va avaluar l’evolució cardiovascular de pacients adults tractats amb claritromicina (n = 108.988), en comparació amb els que van rebre amoxicil·lina (n = 217.793) amb una mitjana d’edat de 60años. Sent l’objectiu principal l’avaluació d’aparició d’infart de miocardi i secundàriament la mortalitat general, la de causa cardíaca, l’aparició d’arítmies i la d’accidents cerebrovasculars.
L’assaig s’ha realitzat en una mostra de la població no hospitalitzada d’Hong Kong entre els anys 2005 i 2009. Els efectes es valoraven 14 dies després del començament de la teràpia antibiòtica; també van realitzar un seguiment a llarg termini de 3 anys.
Als 14 dies del tractament (període immediat), en el grup de persones que van prendre Claritromicina, es van detectar 132 infarts, el que equival a 44,4 per cada mil Anys-persona, mentre que en el grup de l’amoxicilina es van observar 149 infarts, és a dir, 19,2 per cada mil Anys-persona. No obstant això, no es va observar un increment significatiu del risc d’infart cardíac després del període posterior, període de fins a 3 anys. Pel que fa a les arítmies i la mortalitat per altres causes cardíaques, també es va mostrar un creixement significatiu als 14 dies de l’inici del tractament però no a llarg termini. No hi va haver associació amb el nombre d’accidents cerebrovasculars
Sabem que el risc d’interaccions i d’efectes secundaris dels fàrmacs, s’incrementa en la població anciana, els pluripatològics i en els politractas; en aquest estudi s’observa la fragilitat d’aquest grup de pacients mostrant un augment del risc d’infart cardíac i de mortalitat en aquells que eren més grans de 75 anys, o tenien antecedents d’hipertensió o diabetis mellitus, pel que una vegada més observem la importància d’individualitzar en aquest grup de la població, podent ser necessari en aquest cas en el tractament amb claritromicina.
Referència:
Cardiovascular outcomes associated with use of clarithromycin: population based study.
Angel Y S Wong, Adrian Root, Ian J Douglas, Celine S L Chui, Esther W Chan,Yonas Ghebremichael-Weldeselassie, Chung-Wah Siu, Liam Smeeth, Ian C K Wong.
BMJ 2016;352:h6926 http://dx.doi.org/10.1136/bmj.h6926
