L'Institut Català de la Salut (ICS) fixa els preus de la seva assistència als no beneficiaris del SNS

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en la seva edició del divendres 2 de març, va publicar l'ordre per la qual es regulen els preus dels serveis que presta l'Institut Català de la Salut (ICS) i que, a manera d'exemple, es fixa en 40 euros la visita mèdica no urgent a un centre de salut o en 185 euros l'atenció en urgències a l'Hospital Vall d'Hebrno.
 

La Ordre també determina quins són els supòsits en què ha de realitzar-se la facturació, normalment usuaris no coberts pel sistema sanitari públic, o quan hi hagi una entitat obligada al pagament de les despeses relacionades amb l'atenció sanitària. 

En concret, la norma fixa tres supòsits: quan es tracti d'un usuari no cobert pel sistema sanitari públic; quan existeixi una entitat asseguradora, mútua o de qualsevol altre tipus obliga, legal o contractualment, a efectuar el pagament de les despeses relacionades amb l'assistència sanitària; i quan, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent, existeixi qualsevol altra persona física o jurídica obligada al pagament. 

Document 

 

També et pot interessar:

Acord per simplificar els tràmits a l'atenció primària

La manca de temps i el creixement de la demanda són dos dels reptes amb què es troben els professionals del sistema sanitari català. L’envelliment de la població, l’elevat nombre de diagnòstics de patologies cròniques i una gran varietat de situacions socials són alguns dels elements que afecten les consultes d’atenció primària.

En aquest context, els professionals mèdics atenen un 40% més de persones que els seus homòlegs de la resta d’Europa, malgrat que la mitjana de pacients assignats no és gaire diferent. A més, els metges de família han de dedicar una part important del temps laboral a tasques que es podrien simplificar i que no són millores en l’atenció als pacients. Els principals experts en millora de l’atenció primària indiquen que cal dedicar més temps a activitats preventives, control dels pacients crònics, visites a domicili, cirurgia menor, investigació i docència, etc.

És per tot això que el Servei Català de la Salut i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària han arribat a un acord per simplificar alguns tràmits administratius i millorar la situació actual. A l’acord, també hi participen l’Institut Català de la Salut, la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Arran de l’acord s’han redactat dues instruccions i una guia informativa per als usuaris. Les instruccions fan referència als informes de salut, als criteris de millora de la coordinació, de la continuïtat assistencial i dels tractaments farmacològics entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada. L’acord compromet tots els implicats i suposarà una descàrrega de tasques burocràtiques per als professionals de medicina de família.

Es produiran beneficis directes per als usuaris, ja que s’eliminen tasques innecessàries i també es milloren les que es fan de forma poc eficient o per delegació inapropiada des d’altres nivells.

Alguns dels acords són possibles gràcies a la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com, per exemple, la recepta electrònica i la història clínica compartida. Les TIC ofereixen una oportunitat important per millorar l’assistència sanitària i l’eficiència en la gestió de la informació i documentació dels centres sanitaris, a la vegada que faciliten el procés de presa de decisions dels professionals sanitaris.


Com millora l’atenció als pacients

D’una banda, els usuaris dels serveis de salut s’estalviaran desplaçaments i consultes destinades a obtenir receptes, derivacions, etc., ja que millorarà la relació entre els nivells assistencials.

Així mateix, els pacients controlaran millor tots els aspectes del seu seguiment, medicació i pla de cures i seguiran tenint l’assessorament del seu metge o metgessa per assumir només aquelles gestions burocràtiques que els facilitin avançar en el procés sanitari i resoldre els seus problemes de salut.


Algunes mesures concretes

1.- Els metges de família només podran certificar o justificar aquells aspectes derivats d’un acte assistencial o que estiguin documentats a la història clínica: informe de l’estat de salut o certificat de salut.

2.- Els justificants de visita es podran recollir directament a les unitats d’atenció als usuaris i no a les consultes mèdiques, mentre que els justificants escolars són competència dels pares del menor, que han d’acreditar davant del centre si el seu fill ha estat malalt.

3.- La derivació d’un metge d’urgències o d’un especialista hospitalari a un metge d’atenció especialitzada no requereix la intervenció dels metges de família. Per a proves complementàries, en molts casos, els metges d’atenció primària no formaran part del circuït, ja que els responsables de generar una prova complementària són els metges que la sol·liciten.

4.- Les visites successives s’han de programar des del centre o servei on es generen.

5.- Els metges d’atenció especialitzada, una vegada hagin valorat els pacients, han de fer arribar als metges d’atenció primària un informe clínic, en el qual s’ha d’incloure la prescripció o recomanació del tractament, les proves realitzades, el diagnòstic i la pauta de seguiment.

6.- Els metges de família, un cop vistes les històries clíniques dels pacients, han de conciliar la medicació prescrita o recomanada a les consultes externes amb la que prèviament els pacients estaven prenent, amb la finalitat de millorar la seguretat i el compliment del tractament i la comprensió que els pacients en tenen.

Comissió de seguiment

Per tal de fer el seguiment d’aquest acord, es crearà una comissió formada per representants de tots els sectors i àmbits implicats. Aquesta comissió ha de facilitar criteris d’actualització permanent, i potenciar i intensificar les actuacions específiques que simplifiquin els tràmits administratius i millorin la coordinació entre els nivells assistencials.
.
.

Pla d'Innovació d'Atenció Primària i Salut Comunitària a Catalunya

El Consell de Direcció del Servei Català de la Salut ha aprovat el Pla d'Innovació d'Atenció Primària i Salut Comunitària que permetrà la modernització progressiva dels serveis d'AP a Catalunya i introduirà una nova manera de prestar aquests serveis, per tal que resulten més accessibles i resolutius, amb la implicació dels professionals i dels proveïdors.

Segons les dades de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), del 2006, el 86% de la població va visitar, com a mínim un cop l'any, a un professional de la salut, les visites al metge de capçalera són les més freqüents entre la població adulta (72'2%) i entre la població infantil les visites al pediatre (84'9%).

El Pla d'Innovació permetrà que el sistema sanitari es centri més en el malalt i en el procés de la seva malaltia, alhora que l'atenció primària i l'hospitalària treballin de forma més integrada.

Document
.
.

Reportatge als informatius de Televisió de Catalunya sobre el CUAP de l'Hospitalet

Reportatge als informatius de Televisió de Catalunya sobre el CUAP de l'Hospitalet

El dia 12 d'abril van emetre a TV3 un reportatge sobre el nou CUAP de l'Hospitalet, on s'explica la importància que té el nou centre per a la població de l'Hospitalet i es mostren les seves instal·lacions.

Podeu veure el vídeo clicant l'enllaç següent:

Vídeo sobre el CUAP de l'Hospitalet

L'autonomia de gestió ja és una realitat!

El passat dia 3 d’abril, al Centre d’Atenció Primària Can Vidalet va tenir lloc, per primera vegada, la signatura de l’Acord de Gestió per part del gerent territorial, Dr. Xavier Corbella, i la directora de l’Equip Esplugues-1, Dra. Isabel Porta, dins la fase demostrativa del projecte d’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària de l’ICS.

A proposta dels gerents territorials, l’any 2008 es van seleccionar 10 EAP de tot Catalunya que participarien en l’experiència demostrativa.

En aquesta primera fase, l’Equip de Can Vidalet va ser el seleccionat per la Gerència Territorial Metropolitana Sud.

El nou model de gestió pretén construir-se amb la participació dels professionals, amb la referència del Pla Estratègic de l’ICS i de les polítiques definides pel Departament de Salut en matèria de planificació i ordenació dels serveis sanitaris, i incorpora les experiències prèvies d’èxit en la mateixa empresa.

Comporta una major autonomia i implicació per part de tots els professionals de l’equip en la gestió dels recursos i, a la vegada, un major grau de responsabilitat, sempre dins del marc institucional d’empresa pública.

L’objectiu fonamental del projecte és introduir una nova cultura en els equips assistencials, que avancin cap a l’excel•lència clínica, amb una major satisfacció de ciutadans i professionals i una millor utilització dels recursos.

Mals de Cap!

"Mals de CAP"

L'altre dia a TV3 van realitzar el següent documental sobre l'AP.

Precisament, surten uns companys molt coneguts de la nostra zona.

MIREU EL VIDEO!
http://www.tv3.cat/videos/1035479

La Generalitat dóna llum verda als estatuts de l'empresa pública ICS

El Consell Executiu de la Generalitat, que presideix José Montilla, va aprovar ahir els estatuts de l'empresa pública Institut Català de la Salut (ICs), que desenvolupen i amplien la llei de modernització d'aquest organisme públic que gestiona el 80 per cent de la xarxa d'atenció primària autonòmica, vuit grans hospitals i una plantilla de més de 45.000 persones.

Més informació:
http://www.gencat.net/ics/pdf/estatuts_ics.pdf
http://www.azprensa.com/noticias_ext.php?idreg=40248

D'acord amb la llei, aprovada el juliol de 2007, els nous estatuts recullen el reglament de funcionament intern de l'empresa i els seus òrgans de govern i de direcció i òrgans de gestió.

També concreta la composició i el funcionament del Consell general de participació, el Consell de participació dels professionals de l'ICs i els consells de participació dels centres, serveis i establiments.

Quant a l'organització, els estatuts contemplen l'autonomia de gestió que s'aplicarà inicialment en deu centres d'atenció primària.

L'objectiu és que finalment tots els centres, serveis i establiments de l'ICs poden definir la seva pròpia estructura i organització.

Autonomia de gestió
L'autonomia de gestió i econòmic-financera, a més, es podrà concretar en els àmbits organitzatiu, de gestió econòmica, de gestió de personal i de gestió assistencial, per mitjà dels acords de gestió.

El grau d'autonomia de cada àmbit o servei serà aprovat en última instància pel Consell d'Administració.

L'últim capítol del document estableix l'aprovació anual d'un programa d'actuació, d'inversions i de finançament, i les bases del contracte programa amb el Servei Català de la Salut, ja que l'ICS òrgans de govern, direcció i gestió passarà a ser un proveïdor assistencial mes del sistema, encara que el més gran.

El Consell d'Administració haurà d'aprovar en breu un codi de bon govern que orienti l'actuació dels membres.

Camfic i CatSalut arriben a un principi d'acord sobre l'eliminació d'activitats burocràtiques en primària

Bones notícies!!!

Camfic i CatSalut arriben a un principi d'acord sobre l'eliminació d'activitats burocràtiques en primària La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han assolit un principi d'acord per eliminar activitats burocràtiques en atenció primària, després de revisar les propostes de la societat científica.

La negociació entre les dues parts continua per acabar de precisar les mesures que s'aplicaran per alliberar de tasques no assistencials el primer nivell, després de la seva revisió per experts i juristes.

Segons ha informat la Camfic, que presideix Dolors Forés, el CatSalut ha admès realitzar un estudi jurídic per valorar si fa falta una normativa o una instrucció per regular els procediments sobre receptes indicades per a tractament hospitalari privat-concertat i aclarir qui ha de fer què i com utilitzar les receptes oficials per a assistència pública.

Patologia aguda i crònica
El CatSalut també ha acceptat revisar el llistat de medicaments de prescripció hospitalària que s'han de visar després en atenció primària, però creu que la solució definitiva vindrà de la mà de l'extensió de la recepta electrònica (prevista per a finals de l'any 2010).
En el cas de les receptes de prescripció realitzades pels especialistes fins a la pròxima revisió s'ha acordat igualment valorar l'elaboració d'una normativa o instrucció específica que els especialistes facin les receptes en el cas de la patologia aguda, i es faci un informe amb recomanació de tractament als facultatius del primer nivell assistencial per a la patologia crònica. Resta pendent en cas d'aclarir si en el cas de l'aguda els especialistes faran també les receptes de continuació de tractament o només les primeres.

Altres preacords assolits entre ambdues parts són:
1.- els especialistes són els qui han de receptar els estupefaents
2.- les entitats sociosanitàries haurien de tenir receptes
3.- els administratius són els qui han de fer justificants d'assistència a consulta
4.- les escoles no han de demanar justificants d'assistència a consulta
5.- els metges no han de fer justificants de malaltia a posterior
6.- i cal revisar els circuits hospitalaris per evitar la formalització de sol·licituds de proves complementàries d'altres professionals.

Font: Diario Medico

http://www.diariomedico.com/edicion/diario_medico/mi_dm/atencion_nuevo/profesion/es/desarrollo/1198656_01.html

Comunicat en relació a l’acord amb Metges de Catalunya sobre el servei d’atenció domiciliària

Comunicat en relació a l’acord amb Metges de Catalunya sobre el servei d’atenció domiciliària





[11/12/2008]



• La Direcció de l’Institut Català de la Salut (ICS) i el sindicat Metges de Catalunya (MC), reunits avui dijous, dia 11 de desembre de 2008, a la seu del Departament de Treball han arribat als següents acords:





De forma transitòria, i fins que es defineixi un nou model retributiu per al personal facultatiu dels equips d’atenció primària, es crearà una unitat de reforç per a l’atenció domiciliària a l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat.



Aquesta unitat de reforç, amb la finalitat de garantir la qualitat de l’atenció domiciliària i no incrementar les càrregues de treball dels professionals, es desplegarà en la franja horària de les 17 a les 19 hores de dilluns a divendres i reforçarà l’activitat pròpia dels equips d’atenció primària.





Es constituirà una comissió de seguiment entre l’ICS i MC que permeti adequar progressivament la unitat de reforç a les necessitats assistencials que es produeixin en cada moment.





En el termini de dos mesos, ambdues parts es comprometen a consensuar un document per tal de revisar i garantir la qualitat de l’atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona.





En qualsevol cas, l’ICS continua assumint, tal i com ha fet des del dia 1 de desembre de 2008, l’atenció domiciliària continuada de 17.00 a 19.00 hores, de dilluns a divendres.

L'ICS, reticent a retribuir el desenvolupament professional continu

En ple debat sobre el model de desenvolupament professional continu que s'establirà a Catalunya, l'Institut Català de la Salut (ICS) es mostra molt reticent a pagar els metges per l'adquisició d'unes competències que avaluaran els col·legis i societats científiques.


Més informació: Diario Médico

"La Administración sanitaria catalana y los consejos de la Profesión Médica y Enfermera siguen enfrascados en el diseño del modelo de desarrollo profesional continuo (DPC) que se establecerá en la comunidad. En pleno proceso de negociación, los médicos ya han dejado clara su primera exigencia: la adquisición de competencias debe retribuirse económicamente, y hacerse al margen de la carrera profesional, ya que ambos conceptos -y aquí coinciden Administración y consejos profesionales- son distintos.

Josep Roma Millán, responsable de Formación del Instituto de Estudios de la Salud (IES) de la Generalitat explicó ayer en Madrid, en el XII Congreso de Recursos Humanos de la Sanidad que organiza el Instituto de Fomento Sanitario, los pormenores de una negociación que, luego, puede extrapolarse al resto del Sistema Nacional de Salud.

Roma Millán aseguró que la exigencia económica de los médicos ha suscitado ya reacciones encontradas en las tres patas de la patronal sanitaria catalana: Consorcio Hospitalario de Cataluña, Unión Catalana de Hospitales e Instituto Catalán de la Salud (ICS). Mientras los dos primeros parecen proclives a plegarse a esa exigencia, el ICS "es muy reticente a retribuir la adquisición de unas competencias que, al fin y al cabo, la Administración no va a evaluar", afirma el responsable del IES. Porque otra de las cosas que ya ha quedado clara en la negociación es que serán los colegios profesionales y las sociedades científicas los que determinarán si el médico ha adquirido un determinado grado de desarrollo profesional.

"La Administración facilitará medios e infraestructura para hacerlo y, como mucho, será la que ponga el sello final al proceso" Y, claro, de aprobarse la asignación de un complemento salarial, será la que pague.

Roma Millán fue incluso más allá: "Particularmente no entiendo las reticencias del ICS a retribuir el desarrollo profesional continuo, porque lo más importante no es si se paga o no, sino las competencias que el facultativo vaya adquiriendo".

El peso de la prácticaMás allá de las dudas económicas, la Administración y los profesionales ya han alcanzado un alto grado de consenso sobre los criterios de valoración del DPC. Ambas partes, aseguró el responsable del IES, coinciden en algo clave: "La valoración de la práctica profesional diaria debe pesar bastante más de la mitad a la hora de dilucidar el nivel que ha adquirido cada uno, porque es, sin duda, la parte fundamental de su desarrollo".

Las sociedades se autodefinen como idóneas para evaluar

Los representantes de las sociedades científicas que ayer se dieron cita en el XII Congreso de Recursos Humanos coincidieron en que sus organizaciones son las mejor preparadas -por medios, experiencia y disponibilidad- para evaluar el nivel de competencia de los profesionales.

José Antonio Prados, vicepresidente de la Sociedad Española de Medicina Familiar (Semfyc); José Luis del Cura, responsable de Formación de la Sociedad de Radiología Médica, y Juan Sergio Fernández, presidente de Semergen-Andalucía, alabaron respectivamente las bondades del Proyecto de Desarrollo Profesional Continuo de Semfyc, del Proyecto ARA de Acreditación y Reacreditación (que agrupa a 18 sociedades) y del programa DPC-AP que auspicia Semergen.

Según Del Cura, las sociedades asumen el papel que la Administración no dejó claro en la LOPS, "ya que esta ley únicamente diseñó la carrera profesional, un mecanismo que no sirve para evaluar competencias, pues se ha convertido en una mera herramienta de negociación sindical e incorpora factores que tienen más que ver con el cumplimiento de objetivos que con el desarrollo profesional individual".

Los tres representantes de las sociedades coincidieron en la "capital importancia" de la formación continuada, ya que, como remachó el propio Del Cura, "el 50 por ciento de los conocimientos médicos se modifican de forma significativa en un periodo de entre 3 y 5 años. Yo ya he reaprendido mi especialidad dos o tres veces".

El Departament de Salut ha iniciat el desplegament de la recepta electrònica a la Regió Sanitària de Lleida

Salut ha emés la primera recepta electrònica de Lleida

El Departamen de Salut emet la primera recepta electrònica a la Regió Sanitària de Lleida

Lleida.- El Departament de Salut ha iniciat aquest dimarts passat el desplegament de la recepta electrònica a la Regió Sanitària de Lleida, en concret als ABS d’Agramunt, Artesa de Segre i Ponts.

Funcionen amb aquest sistema els CAP i farmàcies d’aquestes tres poblacions, a més de la de Sanaüja. La segona fase de la implantació comprén la resta d’ABS que no pertanyen a la ciutat de Lleida.

Es farà en tres fases progressives i finalitzarà a la capital del Segrià, durant el 2009. La utilització de la recepta electrònica no suposa la supressió de la recepta de paper, de manera que continuaran convivint les dues modalitats.

La prevenció de malalties oculars als centres de primària redueix les derivacions a l'especialista

La majoria dels usuaris que es beneficien del nou sistema són diabètics. L’ús de 33 càmeres no midriàtiques ha permès a l’Institut Català de la Salut consolidar la prevenció de malalties oculars als centres d’atenció primària.

Més informació:
http://www.gencat.net/ics/pdf/cameres_%20no_midriatiques.pdf

Lliurament del 4t. Premi de Recerca en Atenció Primària 2008 de la Regió Sanitària Barcelona

La consellera de Salut, Marina Geli, ha presidit avui l’acte de lliurament del 4t. Premi de Recerca en Atenció Primària 2008 de la Regió Sanitària Barcelona.

El Premi s’ha concedit al projecte “Estudi d’intervenció per millorar el suport social en cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, com a investigador principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Cerdanyola-Ripollet, de l’Institut Català de la Salut.

En aquesta quarta convocatòria del Premi, s’han presentat 16 projectes. Dels 16 projectes, es van seleccionar 4 projectes finalistes.

Segons el territori de procedència, 6 són de la ciutat de Barcelona, 3 del Barcelonès Nord, 2 del Baix Llobregat, 3 del Vallès Occidental i 2 del Vallès Oriental.

Pel que fa a l’entitat gestora a la qual pertany l’equip investigador, 11 projectes són de l’ICS, 2 de Badalona Serveis Assistencials, 1 del Consorci Sanitari Integral, 1 del Consorci Sanitari de Terrassa i 1 de Gesclínic.La convocatòria del 4t. Premi de Recerca en Atenció Primària 2008 de la Regió Sanitària Barcelona es va publicar al DOGC núm. 5080, de 28 de febrer de 2008, i compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol.

Els projectes de recerca s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i l'impacte dels serveis d'atenció primària en els resultats de salut de la població, amb especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells, l'efectivitat i l'eficiència dels serveis.

Aquest Premi, que té una dotació de 12.000 euros, va adreçat als equips d’investigació de les entitats proveïdores d’atenció primària de la Regió Sanitària Barcelona, del Servei Català de la Salut.

La Regió Sanitària Barcelona té previst continuar convocant anualment el Premi de Recerca en Atenció Primària, d’acord amb les línies estratègiques del Departament de Salut, i promoure la difusió dels resultats dels projectes de recerca amb la finalitat d’afavorir el benchmarking entre els equips d’atenció primària.

Projecte guanyador

Projecte: “Estudi d’intervenció per millorar el suport social en cuidadors”

Investigador principal: Josep M. Bonet

Equip investigador: Servei d’Atenció Primària Cerdanyola-Ripollet, de l’Institut Català de la Salut

Més informació:

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc26955.html

El programa Anem a Caminar s'implanta a tot el Camp de Tarragona

• Està demostrat científicament que la promoció de l’exercici físic moderat és una manera de prevenir malalties cardiovasculars.

Per aquesta raó, l'Institut Català de la Salut (ICS) va posar en marxa el programa "Anem a caminar", que va néixer al consultori local del barri Sant Josep Obrer de Reus l’any 2004, i que ha rebut varis premis i subvencions per part d’Ajuntaments i al Congrés Nacional de Residents de Medicina Familiar i Comunitària, gràcies als bons resultats en la millora de l’estat de salut de la població i a la originalitat del projecte.

Amb el tret de sortida del “Tarragona Camina” totes les Àrees Bàsiques de Salut de Tarragona (Jaume I, Tàrraco, Sant Salvador, Torreforta, Bonavista i Sant Pere i Sant Pau) incorporen aquest programa com una activitat molt important per promoure l’exercici físic moderat i la interrelació entre els ciutadans adscrits a la mateixa Àrea Bàsica de Salut. L’”Anem a caminar” té tants bons resultats que també es fa a totes les Àrees Bàsiques de Reus, del Priorat (excepte Cornudella del Montsant), de Montblanc i Valls.

És important saber que els grups al principi van acompanyats per les infermeres que coordinen el programa, però quan passa un temps es converteixen en grups independents, ja que es creen líders dintre dels grups que s’encarreguen de controlar l’assistència amb un llistat i d’encoratjar a les persones per sortir a caminar.

Les infermeres i els metges dels Centres de Salut han fet abans un control de l’estat de salut de totes les persones que volen participar en aquest programa per donar el vist i plau o no.A part dels bons resultats numèrics, cal remarcar i donar molta importància a la satisfacció que tots i cada un dels participants mostra del programa, dels responsables i de la iniciativa dels líders.

És molt rellevant, no tant sols la millora en l’estat de salut, si no també la millora en l’estat d’ànim dels participants, que no falten cap dia a la seva cita amb la “caminada”.

Aquest Programa és una demostració de que un canvi en els estils de vida és tant o més important que la presa de fàrmacs per millorar l’estat de salut de les persones.

El CatSalut vigilará més la farmacia dels hospitals

El CatSalut preveu un augment de la despesa farmacèutica del zero per cent el 2009 malgrat la desviació d'aquest any (d'entre 120-140 milions), però es disposa a reforçar el control especialment en els hospitals.

Més informació:

Carmen Fernández.
"El Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) ha recogido en el proyecto de presupuestos para 2009 su intención de "intensificar de forma significativa las medidas de racionalización del gasto farmacéutico, con instrumentos como las guías de prescripción de medicamentos o el control de la polimedicación, entre otros, y con especial énfasis en el ámbito hospitalario".

Ha previsto, en concreto, 1.698 millones de euros para fármacos en 2009, lo que supone el 18,48 por ciento del presupuesto total y un incremento del cero por ciento respecto a la partida inicial de este año, lo que ha causado sorpresa entre los agentes sociales (ver DM de 29y 30-X-2008).

Toni Tuà, responsable de política sanitaria de CCOO, ha apuntado que el presupuesto de farmacia de 2009 es "irreal", puesto que la previsión de cierre del ejercicio de 2008 se sitúa entre 120 y 140 millones de euros, "por lo que la realidad es que partimos con un incremento negativo de menos un 8,2 por ciento".

Según sus cálculos, si en 2009 se mantiene el mismo nivel de gasto farmacéutico de 2008, "aunque se cumpliese la previsión del resto de capítulos y partidas del proyecto de presupuesto, lo cual es improbable, estaríamos hablando de un déficit previsible de entre 240 y 280 millones de euros".

En el Plan estratégico 2007-2010 de la gerencia de Atención Farmacéutica figura que se introducirán incentivos en los hospitales para el control del gasto, corresponsabilizando a los centros y asegurando que la prescripción se base en protocolos farmacoterapéuticos; se establecerán mecanismos que permitan la dispensación hospitalaria de medicamentos prescritos en urgencias y al alta hospitalaria, y se promoverá la coordinación entre los profesionales de los diferentes niveles asistenciales para el seguimiento de la farmacoterapia. También se implantará un programa de evaluación de tratamientos de alta complejidad."

Bones noticies del Nou Director Gerent de l´ICS!!!

Font: Diario Medico
Enric Argelagués: "El 2009 mantindrem la plantilla i les inversions"

Enric Argelagués, nou director gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), arriba amb la missió de potenciar la gestió de la nova empresa pública i millorar les relacions amb els sindicats. El pressupost per a 2009 que li ha assignat la Generalitat li facilitarà les coses.


Carmen Fernández. Barcelona 30/10/2008
"La consejera Marina Geli dice (ver DM de 16-X-2008) que es usted el mejor y más antiguo de los gerentes del Instituto Catalán de la Salud (ICS) y que, para ascenderlo al cargo de director gerente de la institución, tuvo especialmente en cuenta su labor en la gerencia única (territorial) del Barcelonés Norte y Maresme. "

"¿Qué le ha encomendado?
-No puedo contradecir a la consejera, y menos en que soy el gerente más antiguo; el resto es cuestión de opinión. El encargo que tengo es evolucionar de la etapa de aprobación y despliegue de la nueva ley del ICS a la de gestión, pasando de lo que sería un organismo sujeto a un presupuesto a uno gestionado por contrato programa con el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) y con cuenta de resultados.Se ha avanzado mucho en el desarrollo de las gerencias únicas.

¿Qué queda por hacer?
-Están desplegadas por todo el territorio y eso ya se nota en continuum e integración asistencial. Ya no hay dos mundos separados y todos entendemos que estamos al servicio de los ciudadanos y tenemos que darles una atención integral, evitando duplicidades. Ese es el motivo del modelo. La atención primaria y la hospitalaria tienen mucho en común y sus actividades están a caballo; por eso es importante que haya una sola visión gerencial, aunque con eso no basta. El médico de atención primaria ha tenido a lo largo del tiempo la percepción de la duplicación de la atención especializada y de que la medicación recetada en el hospital podía determinar su prescripción, y eso son cuestiones que se tienen que trabajar conjuntamente.

¿Asume plenamente la experiencia piloto de autonomía de gestión en primaria que se va a iniciar pronto en diez centros?
-Eso ha sido aprobado por el Consejo de Administración del ICS y tenemos que llevarlo a cabo para poder evaluarlo y, después, realizar las correcciones necesarias antes de extenderlo. Mi apoyo será total.

¿Qué otras novedades se podrán acometer dentro del actual marco legal de la empresa pública en lo que queda de legislatura (dos años)?
-El año que viene tenemos que dedicarnos a explicar la organización, lo que es el gobierno de la empresa y lo que es la gestión. Ahora tenemos una forma de trabajar que no es la habitual; pasamos de un modelo administrativista a uno de empresa y tenemos dos elementos fundamentales a desarrollar: los acuerdos de gestión con el CatSalut, en los que se nos marcan los objetivos comunes de la institución y los adaptados a cada centro, y el contrato programa, en el que el CatSalut nos marca la actividad que necesita de nosotros (general y centro por centro), que somos su mayor proveedor asistencial pero otro más del sistema. Aquí podemos entrar en el benchmarking y en la gestión centro a centro. Los hospitales, por ejemplo, ya facturarán en 2009 toda su actividad. El contrato programa será a partir de ahora una herramienta de gestión fundamental. En 2009 lo que haremos es gestionar y transformar la empresa.

¿Cómo valora el presupuesto del ICS para 2009?
-En un contexto de crisis se plantean unos presupuestos austeros, de acuerdo con la bajada de los ingresos en la Generalitat, pero si todos los sectores estuviesen como el sector salud todo el mundo estaría tranquilo. En salud afrontaremos la crisis con la seguridad de que conservaremos todos los puestos de trabajo, cumpliremos los acuerdos laborales y mantendremos las inversiones previstas. El presupuesto del ICS ha crecido una media del 7 por ciento en los últimos seis años, por encima del IPC, y en periodo de recesión el presupuesto tiene que ser más restrictivo, aunque sin olvidar que el sector salud es un motor para el resto de la economía; por eso nuestros concursos son a varios años vista, lo que da estabilidad a los proveedores.

¿Hará cambios en el organigrama directivo?
-Yo vengo de dentro del ICS y, por tanto, conozco bien, como compañeros, al equipo directivo. De entrada no haré cambios, al margen de cambios puntuales. Considero que nuestro éxito, y la implementación de este modelo enfocado en la gestión, tiene como base las gerencias territoriales, y tenemos que dar confianza a nuestros equipos.

¿Va a variar en adelante la relación con los sindicatos de la mesa sectorial, en especial con Médicos de Cataluña?
-Pondré el máximo esfuerzo en mejorar las relaciones con todos los sindicatos. La relación ha sido correcta, pero quizás, y más por la situación que nos viene ahora, tenemos que intentar que haya relaciones más fluidas.

Un hombre de la casa
Enric Argelagués (Barcelona, 1950) es médico especialista en hematología y hemoterapia y, como tal, ha ejercido en los hospitales Clínico, Valle de Hebrón, San Pablo y Germans Trias, donde fue jefe de sección.En gestión ha ocupado diversos cargos: director técnico del Programa de promoción de la donación y transfusión sanguínea; subdirector general de Ordenación y Planificación Sanitaria; director de la empresa pública Centro de Transfusión y Banco de Tejidos, y en 2002 se incorporó al Instituto Catalán de la Salud (ICS) como gerente del Hospital Germans Trias de Badalona y, desde principios de 2008, gerente territorial en la Región Metropolitana Norte."

Més informació Curricular del Nou Director Gerent de l´ICS

Més informació del nostre nou Gerent de l´ICS

Font: AZprensa

"El Gobierno de la Generalitat aprueba el nombramiento de Enric Argelagués como nuevo director gerente del ICS "




"Barcelona (15-10-08).- El Gobierno catalán ha dado el visto bueno la propuesta de la consejera de Salud de la Generalitat, Marina Geli, de nombrar a Enric Argelagués como nuevo director gerente del Institut Català de la Salut (ICS) en sustitución de Francesc José Maria, que ha estado dos años en el cargo.

Nacido en Barcelona en 1950, Argelagués es licenciado en Medicina y Cirugía y tiene el título de especialista en Hematología y Hemoterapia. Ha trabajado como médico en el Hospital Clínic de Barcelona, Vall d Hebron, Sant Pau y el Germans Trias i Pujol (Can Ruti), donde ha sido jefe de sección del Servicio de Hematología y Hemoterapia.

El nuevo director del ICS también tiene una dilatada experiencia en gestión. De 2002 a 2008 ha trabajado como director gerente de Can Ruti y presidente de la Junta de Gobierno de la Fundación Instituto de Investigación en Ciencias de la Salud Germans Trias i Pujol.

En 2008, Argelagués también fue nombrado gerente territorial del ICS en la Región Sanitaria Metropolitana Sur. Previamente, había sido director general del Banco de Sangre del ICS y director gerente de la empresa pública Servicios Sanitarios de Referencia-Centro de Transfusión y Banco de Tejidos.

En el ámbito docente, Argelagués ha impartido en las especialiddades de Hematología y Hemoterapia, así como en gestión sanitaria. También ha publicado numerosos artículos de investigación en publicaciones nacionales e internacionales."

Nou Director Gerent de l´ICS

Font: Acta Sanitaria



Noticia:

"Enric Argelagués ha sido propuesto por la consejera de Salud de Cataluña como nuevo director gerente del Instituto Catalán de la Salud, ICS, en sustitución de Francesc José María."

"Argelagués ocupa en la actualidad la gerencia de Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona."

Geli destitueix al Gerent de l´ICS

Font: Diario Médico

"Geli destituye al director gerente del Instituto Catalán de la Salud dos años después de su nombramiento."

"Francesc José María, abogado laboralista y gerente del Instituto Catalán de la Salud (ICS) desde el 27 de diciembre de 2006, ha sido cesado del cargo, según ha podido saber Diario Médico al cierre de esta edición.

Carmen Fernández. Barcelona 03/10/2008
"Fuentes autorizadas del Departamento de Salud de la Generalitat han manifestado: "Ni desmentimos, ni confirmamos", aunque la información está avalada por otras fuentes solventes de la propia consejería.Este diario también ha podido saber que el sustituto podría ser Enric Argelagués, director gerente del Hospital Germans Trias y Pujol de Badalona, aunque esta propuesta tiene que ser aprobada antes por el consejo de administración de la empresa pública ICS.

En los últimos días la consejería ha estado tanteando también a otros gestores sanitarios para este mismo cargo.

La noticia del cese, aunque no sorprende porque hace tiempo que se rumoreaba, coge al sector desprevenido puesto que José María está a punto de iniciar la que, posiblemente, sea su decisión más brillante al frente del ICS: dar autonomía de gestión a diez centros de primaria

(ver DM de 29-IX-2008). De su gestión se pueden destacar especialmente el haber contribuido a la aprobación de la ley del ICS en el Parlamento, que transformó el ente en empresa pública, y la redacción del proyecto de estatutos que la desarrollan, que actualmente está pendiente de aprobación por parte del Consejo Ejecutivo de la Generalitat.

El primer año de su gestión, no obstante, estuvo marcado por los incendios en dos grandes hospitales de Barcelona y las sentencias que hundieron la jubilación forzosa a los 65 años y la integración obligatoria de los médicos de cupo y zona de atención primaria, que son decisiones que se adoptaron en la anterior legislatura (la primera del Gobierno tripartito).

La actual dirección del ICS también ha tenido que hacer frente en estos dos años a una huelga en atención primaria, en buena parte motivada por la elevada presión asistencial y la intención (ahora congelada) de ampliar el horario de apertura al público de los ambulatorios.

Bajo la gestión de José María también se ha logrado flexibilizar el horario laboral de los profesionales del primer nivel; se ha comenzado en varios centros la experiencia piloto de atención enfermera a agudos en atención primaria (sin esperar a la opinión de los consejos de las profesiones médica y enfermera al respecto), y se ha celebrado, con varios actos, el 25 aniversario del ICS."

ICS: Nou model d´Autonomia de Gestió als CAPs

Noticia:
"Instituto Catalán de la Salud prueba un modelo de autonomía de gestión de los ambulatorios"

2008-09-30

Font: BARCELONA (EUROPA PRESS)

"El Instituto Catalán de la Salud (ICS), dependiente de la Generalitat, prueba desde hoy un nuevo modelo de autonomía de gestión en diez centros de Atención primaria (CAP).

El objetivo es que los centros alcancen autonomía en decisiones asistenciales, organizativas, económicas y de gestión de personal.

La iniciativa se enmarca en un proceso de cambio en la cultura organizativa del ICS, que permitirá a los Equipos de Atención Primaria (EAP) poseer centros adaptados a sus necesidades asistenciales.

El primer paso en cada centro será la elaboración de un plan funcional que determinará la composición del equipo y su organización; posteriormente, ambas partes comprometerán los objetivos en un acuerdo de gestión."