Resum del tractament urgent a l´asma

Font original. Cosas del PAC

Es una revisión sistemática de Cochrane de enero del 2017: 

En general, la terapia combinada de inhalación con anticolinérgicos de acción corta (SAMA) y los beta agonistas de acción corta (SABA) redujo la hospitalización y mejoró la función pulmonar  en adultos que se presentaban en el Servicio de Urgencias con asma aguda. En particular, la terapia combinada con inhalación fue más eficaz en la prevención de la hospitalización en adultos con exacerbaciones graves del asma que tienen un mayor riesgo de hospitalización, en comparación con aquellos con exacerbaciones de leve a moderada, que tenían un menor riesgo de ser hospitalizados. Tanto una sola dosis de terapia combinada como las dosis múltiples mostraron reducciones en el riesgo de hospitalización entre adultos con asma aguda. Sin embargo, los adultos que recibieron terapia de combinación fueron más propensos a experimentar eventos adversos, como temblores, agitación y palpitaciones, en comparación con los pacientes que recibieron SABA solo.

Así que las recomendaciones de la Guía SIGN del asma del 2016 siguen vigentes:

Utilice dosis altas de inhalación de β2 agonistas como agentes de primera línea en pacientes con asma y administrelo lo antes posible.

Añada bromuro de ipratropio nebulizado (0,5mg 4-6/h) a los β2 agonistas en pacientes con crisis severa o de riesgo para la vida o con pobre respuesta a los β2 agonistas

Una imatge per la consulta: traducció visual dels dispositius inhalats existents

Esquema visual dels dispositius existents:Broncodilatadors i Corticoides inhalats en diferents dispositius d'inhalació.


SABA

SAMA
LABA
LAMA
CI




Font original: Medicina y Melodia

Abordatge resumit de la Crisi Asmàtica

Resum visual del tractament de l'agudització de l'Asma

 

Fins un 86% dels pacients asmàtics no utilitzen adequadament els inhaladors!

Segons un recent estudi publicat en la revista Annals of the American Thoracic Society es calcula que fins al 86% dels pacients asmàtics té problemes per utilitzar els inhaladors.

Aquests dispositius són essencials per al tractament de malalties respiratòries; no obstant això, tot el que els hagi tingut entre les seves mans per primera vegada sap que el seu ús no és precisament senzill. Un estudi acaba de constatar el que alguns sanitaris saben des de fa temps: l'educació del pacient és clau perquè aprengui a coordinadar la seva respiració amb el clic que farà arribar la medicació fins als seus pulmons.

Els inhaladors subministren els medicaments en forma de pols o líquid directament fins als pulmons i bronquis, sense necessitat de travessar el sistema digestiu; el que els converteix en aliats ideals en en dues grans malalties: l'asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

Resum del tractament de la crisi d'asma

Recles mneumotècniques: maneig de l´asma

Última edició de la Guia Espanyola pel Maneig de l'Asma (GEMA) 2015

GEMA 4.0: nova guia pel maneig de l'asma

Respecte a la versió anterior, aquesta nova edició de la guia incorpora tres nous capítols (Asma i MPOC, Asma Greu no controlada i Pla de difusió i d'implementació), que són també una actualització del coneixement sobre la malaltia basada en l'evidència. 

Aquesta quarta edició de la guia segueix la mateixa filosofia de les anteriors versions: millorar el coneixement i l'acció diagnòstica i terapèutica de l'asma. Amb la participació de 101 experts de 15 societats mèdiques espanyoles), la guia ha estat supervisada per l'Instituto para la Excelencia Clínica y Sanitaria (INPECS) i posiciona GEMA 4.0 com la guia sobre asma més completa publicada fins ara a Espanya.

Font d'informació:

GUÍA GEMA 4.0 COMPLETA

MAS INFORMACIÓN "WWW.GEMASMA.COM"

Radiografia rutinària de tòrax en el diagnòstic de l'asma en població pediàtrica: NO

 

Essencial és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització.

Darrera recomanació:

Radiografia de tòrax en el diagnòstic de l'asma en població pediàtrica (25.09.2015)

En conclusió, el diagnòstic d'asma en nens ha de ser clínic, per la qual cosa no es recomana la realització rutinària de la radiografia de tòrax en el diagnòstic inicial. 

Nova Guia GEMA 4.0 2015

Han transcorregut sis anys des de l'anterior edició de la Guia Espanyola pel Maneig de l'Asma (GEMA). En aquest període han emergit diversos aspectes, conceptuals i terapèutics, que obligaven a la seva actualització.

ENTRADA RELACIONADA

Tens dubtes en l´asma?

Actualització GINA 2015 (Asma)

L'actualització de 2015 de l'Estratègia Mundial per a la Gestió i Prevenció de l'Asma incorpora noves informacions científiques sobre l'asma basat en una revisió de la literatura científica recent del panell internacional d'experts del Comitè de la GINA.  Aquest recurs d'una de les malalties pulmonars cròniques més comunes a tot el món conté extenses cites de la literatura científica i formes la base per altres documents i programes de la GINA.

DOCUMENT GINA 2015

Descarrega un resum de referències afegides a l'informe GINA 2015 (PDF).

Descarregar un conjunt de diapositives que resumeix el que és nou en l'Informe 2015 GINA (PPTX).

Nova guía britànica de pràctica clínica sobre asma 2014

Des de l'agència escocesa SIGN. 

És la millor guia sobre asma, seguint una estricta metodologia de Medicina Basada en l'Evidència (MBE). 

Està produïda per la Scottish Intercollegiate Guidelines Network"  (SIGN) amb la seva metodologia MBE i la British Thoracic Society (BTS).  

Podeu consultar la versió reduïda de la mateixa sota aquestes línies o bé des de la seva pròpia web.

Com qualsevol guia de pràctica clínica, es presenta en diversos formats:
1.- versió íntegra
2.- versió reduïda

S'ofereix accés a més a material de suport de tot tipus des SIGN a través d'aquest enllaç.

La tècnica dels inhaladors:és important recordar el seu bon ús!

INFORMACIÓ ANNEXA

1.- Video formació: tècnica d´administració en inhaladors

2.- 3CLICS

Taller Inspira: una interessant iniciativa!

Taller molt intressant i amb molt casos clínics sobre el diagnòstic diferencial, proves complementàries, tractament i maneig d'inhaladors en la malaltia de MPOC i ASMA

Molt pràctic!

.

Actualització del tractament de l´asma

Dra. Mari Cruz Pérez Panizo
MIR Medicina Interna
Hospital de León

SESSIONS BIBLIOGRÀFIQUES DE RESIDENTS
SERVEI DE MEDICINA INTERNA

 PRESENTACIÓ

 

També et pot interessar:

Actualització pràctica en asma i rinitis

 

PRESENTACIÓ 

Per la Dra. Mª Antónia LLauger

Rinitis i asma: una relació molt estreta i oblidada

  

   

.

Es tracten de dues patologia que oblidem molt fàcilment en el dia a dia i que convé recordar.

 

Idees Clau

Rinitis i asma: oportunitats de millora

Necessitats detectades en una enquesta a metges en Catalunya:

1.- Augmentar la formació en temes concrets sobre rinitis asma . 

    Un 57% dels entrevistats no ha rebut cap formació sobre RA i un 25% cap sobre asma. 

2.- Millorar el coneixement de la Guia sobre rinitis al·lèrgica i asma “Aria”. 

     El 42% d’ enquestats no saben què és “Aria”, i un 12% fan una identificació errònia.

3.- Estimular la cerca sistemàtica de símptomes de rinitis al·lèrgica en els pacients asmàtics.  

     Un 43% de los entrevistats només fan una cerca de símptomes de rinitis en el 33% dels pacients amb asma.

4.- Fomentar l’ús d'algun tipus de prova per diagnosticar una rinitis al·lèrgica. 

      Un 16% dels metges no fan cap prova. 

 Altres conceptes importants:

 1.La RA és la malaltia respiratòria crònica més important per la seva prevalença, el seu impacte
 en la qualitat de vida (confort, feina/escola…) i per la relació amb l’asma. 
.

2.A més, la RA s’associa amb la sinusitis, conjuntivitis i més comorbiditats. 
.

3.La RA s’ha de considerar com un factor de risc per a l’asma.
.

4.La classificació de la RA és: Intermitent/Persistent. 
.

5.La classificació segons la gravetat (Lleu/Moderada/Greu) es fa segons la gravetat dels símptomes.
i el seu impacte en la qualitat de vida. 
.

6.El tractament és esglaonat en funció de la gravetat. 
.

7.El tractament de la RA combina evitació d'al·lèrgens, farmacoteràpia, immunoteràpia i educació. 
.

8.En la RA persistent s’ha de descartar asma (espirometria si és necessari). 
.

9.En casos d’asma s’ha d’avaluar la presència de RA. 
.

10.Cal plantejar una estratègia combinada per tractar tota la via aèria (superior i inferior)
cercant l’eficàcia i la seguritat.

  

 Document

També et pot interessar:

Quan és adequat utilitzar per a l'asma i l'MPOC les combinacions de ß2 adrenergics de llarga durada i corticoides inhalats?

Tenim clar quan utilitzar les combinacions?

Aquí us deixo un article molt didàctic dels nostres companys de les illes Balears.









Idees Clau 

1.- Les principals guies clíniques de control i tractament de l'asma reflecteixen clarament que, per a la majoria dels casos d'asma persistent lleu, el tractament inicial de fons són els CI en monoterapia.

2.- Els BALD solament han d'utilitzar-se si amb aquells no es controla la simptomatologia dels pacients, i sempre de manera concomitant amb els CI.

3.- Els efectes beneficiosos de la combinació (millores en la funció pulmonar, en els símptomes i en l'ús de la medicació de rescat) segueixen sent superiors als riscos (petit augment del risc absolut dels esdeveniments adversos greus i de mortalitat) quan són utilitzats de la manera adequada. Per tant, és necessari evitar iniciar tractaments amb una combinació de BALD i CI sense valorar el graó anterior amb CI en monoterapia.

4.- Per contra, per l'EPOC els broncodilatadors són la base del tractament i l'addició de CI afegeix uns beneficis (reducció d'exacerbacions) i uns riscos (entre uns altres, sofrir una pneumònia). En les guies hi ha unanimitat en el fet que en el primer graó del tractament dels pacients amb un FEV1 superior o igual al 50% no ha d'utilitzar-se l'associació de BALD i CI, tret que continuïn simptomàtics amb els broncodilatadors  d'acció llarga. El contrari implicaria segurament exposar als pacients a riscos innecessaris a canvi d'un benefici més que discutible i de gravar el sistema de salut amb una despesa supèrflua.

5.- Els pacients amb un grau avançat d'EPOC (FEV1 inferior al 50%) que segueixin presentant exacerbaciones freqüents malgrat el tractament broncodilatador són els principals beneficiats per l'ús de l'associació.

Document

També et pot interessar:

Utilització de Montelukast en pacients embarassades

..

.

.

.

.

.

Revisió clínica de la Canadian Family Physician sobre la seguretat i l'ús de Montelukast durant l'embaràs per Gideon Koren Moumita Sarkar i Adrienne Einarson.
.

.

.

Resum i idees clau

1.- L'asma afecta negativament fins a un 8% de tots els embarassos.

..

2.- Regla dels terços: aproximadament un terç de les dones embarassades amb asma romanen estable, un terç millora, i un terç empitjora la seva condició.

.

3.- L'Asma que no es tracta condueix a un major risc de part prematur, preeclampsia, hemorràgia vaginal i hipertensió induïda per l'embaràs.

.

4.- El Montelukast sòdic té l'avantatge d'una sola dosi diària i administració oral.

.

5.- Aquest antagonista selectiu dels receptors de leucotriens disminueix l'activació del receptor de leucotriens cisteini.

.

6.- El Col·legi Americà d'Obstetras i Ginecòlegs i el Col·legi Americà d'Al·lèrgia, Asma i Immunologia suggereixen montelukast com a teràpia adyuvante eficaç en les dones embarassades els qui presenten resistència als tractaments per a l'asma, o disminució de l'eficàcia dels tractaments, que hagin estat establerts abans de l'embaràs.

..

7.- "L'exposició al montelukast durant l'embaràs no sembla augmentar el risc de malformacions majors per sobre de la línia de base del 1% al 3% en la població general.

..

8.- És important que les dones siguin tractades de forma efectiva per a l'asma durant l'embaràs per assegurar el millor resultat per a les mares.

.

Revisió completa: Canadian Family Physician 56(9):881-882 © 2010

.

.

.

Valoració externa de les recomanacions GEMA 2009

Document- valoració externa per part d´un grup d´experts en asma de diferents especialitats.

.

.

..

..

.

És constata un elevat nivell d'acord professional amb les recomanacions fetes per la GEMA 2009 (93%).

.
Deixo el resum d'aquest grup d'experts així com el document complet (en Castellà)
.

.

Criterios/Recomendaciones de la GEMA2009 sobre el asma del adulto

Diagnóstico del asma
1.El diagnóstico de asma debe basarse en medidas objetivas de afectación funcional.

.
2.En pacientes con síntomas sugestivos de asma una variabilidad del PEF mayor del 20% resulta diagnóstica de asma.

.
3.Una fracción elevada de óxido nítrico (FENO) resulta sugestiva de asma en pacientes que no han utilizado glucocorticoides, especialmente si se asocia a un FEV1 reducido .

.
4. Se debe tomar en consideración la provocación bronquial inespecífica para descartar el diagnóstico de asma

Diagnóstico de la alergia
5. En el asma persistente se aconseja evaluar el potencial papel de los aeroalérgenos, mediante valoración clínica y pruebas de prick o IgE .

.
6. Es importante basar el diagnóstico en la concordancia entre la historia clínica y las pruebas diagnósticas

Clasificación del asma del adulto
7. La gravedad del asma se establecerá al inicio, cuando el paciente no recibe tratamiento.

. .
8. Si el paciente ya está siendo tratado, la gravedad se determinará en función de las necesidades mínimas de tratamiento de mantenimiento para lograr el control.

.
9. El control debe ser evaluado de forma periódica, y el tratamiento debe ajustarse para alcanzar y mantener el control.

.
10. El control tiene 2 componentes fundamentales que es conveniente identificar: el control actual y el riesgo futuro.

.
11. Se puede valorar el nivel de control de forma objetiva mediante cuestionarios validados de síntomas (ACT, ACQ), función pulmonar y en casos individualizados, mediante la medición de biomarcadores inflamatorios

Tratamiento de mantenimiento
12. En pacientes con síntomas de asma, y en cualquiera de los escalones terapéuticos, se recomienda utilizar un agonista β2 adrenérgico de acción corta a demanda para el alivio rápido de los mismos.

.
13. Los agonistas β2 adrenérgicos de acción corta, administrados con una antelación de unos 10–15min, son los medicamentos de elección para prevenir la broncoconstricción inducida por el ejercicio físico .

.
14. Se recomienda emplear agonistas β2 adrenérgicos de acción corta inhalados administrados a demanda para el tratamiento del asma intermitente (escalón 1) .

.
15. El tratamiento de elección en el asma persistente leve (escalón 2) es un glucocorticoide inhalado a dosis bajas utilizado de forma regular.

.
16. Se puede considerar como tratamiento alternativo en el asma persistente leve los antagonistas de los receptores de los leucotrienos.

.

17. En el asma persistente moderada se recomienda como tratamiento de elección la combinación de un glucocorticoide a dosis bajas (escalón 3) o medias (escalón 4) con un agonista β2 adrenérgico de acción larga inhalados.

.
18. En el asma persistente moderada puede considerarse, como alternativa, un glucocorticoide inhalado a dosis bajas (escalón 3) o medias (escalón 4) asociado a un antagonista de los receptores de los leucotrienos.

.
19. La combinación budesónida/formoterol puede utilizarse como tratamiento de mantenimiento y a demanda.

. .
20. En el asma persistente grave (escalón 5) se recomienda como tratamiento de elección un glucocorticoide inhalado a dosis altas en combinación con un agonista β2 adrenérgico de acción larga.

.
21. En pacientes con asma alérgica grave mal controlada, considerar la utilización de omalizumab.

22. En el asma grave mal controlada a pesar de utilizar dosis altas de glucocorticoides inhalados y un agonista β2 adrenérgico de acción larga (escalón 6), con o sin otros fármacos de mantenimiento, es necesario considerar la adición de glucocorticoides orales .

.
23. El uso de cámaras espaciadoras evita el problema de la coordinación entre la pulsación y la inspiración, mejora la distribución y la cantidad de fármaco que llega al árbol bronquial
.

Otros tratamientos
24. En el asma alérgica por ácaros no se recomienda realizar medidas aisladas de control ambiental .

.
25. En el asma alérgica bien controlada con niveles bajos o medios de tratamiento (escalones 2–4), siempre que se haya demostrado una sensibilización mediada por IgE frente a aeroalérgenos comunes, que sea clínicamente relevante, y se utilicen extractos bien estandarizados, se recomienda la inmunoterapia con alérgenos.

.
26. La inmunoterapia con alérgenos debería ser prescrita por médicos especialistas con experiencia y administrada en centros que dispongan de las medidas básicas para el tratamiento inmediato de una posible reacción adversa.

Educación
27. Se recomienda proporcionar a los pacientes con asma un plan de acción por escrito, con el objetivo de detectar precozmente el agravamiento del asma y poder instaurar acciones para su rápida remisión .

Exacerbación asmática
28. La evaluación de cualquier exacerbación de asma debe incluir la identificación de signos y antecedentes de crisis de riesgo vital y la utilización de medidas objetivas (PEF o espirometría) para cuantificar el grado de obstrucción al flujo aéreo (evaluación estática).

.
29. En pacientes con una crisis asmática se recomienda considerar la respuesta terapéutica inicial de la obstrucción al flujo aéreo para valorar la conducta a seguir (evaluación dinámica).

.
30. Además, en la exacerbación moderada-grave se recomienda administrar precozmente glucocorticoides sistémicos y oxigeno a la mínima concentración que permita una SaO2 >90%

Rinitis
31. Para confirmar el diagnóstico de rinitis alérgica se aconseja realizar pruebas cutáneas (prick) y/o la determinación de IgE específica sérica.

.
32. Ante un diagnóstico de asma es aconsejable investigar la presencia de rinitis y viceversa, para realizar una estrategia de diagnóstico y tratamiento conjunta .

.
33. En el tratamiento farmacológico de la rinitis alérgica se recomienda el empleo de antihistamínicos orales y tópicos nasales, junto con glucocorticoides tópicos nasales .

.
34. En pacientes alérgicos (adultos y niños) adecuadamente seleccionados se recomienda la inmunoterapia alérgeno específica .

.
Circunstancias especiales: asma y embarazo
35. En el tratamiento de mantenimiento del asma de la mujer embarazada se recomienda utilizar los fármacos habitualmente empleados (agonistas β2 adrenérgicos y glucocorticoides inhalados).
.
Circunstancias especiales: asma de control difícil
36. Los pacientes con asma de control difícil (ACD) deberían ser controlados habitualmente en consultas especializadas y por personal sanitario con experiencia .

.
37. Se recomienda en el abordaje diagnóstico y terapéutico del ACD seguir un esquema protocolizado mediante algoritmos de decisión, que de forma secuencial establezcan las maniobras y fármacos a emplear de forma racional, de menor a mayor agresividad .

.
38. Reconocer el fenotipo de ACD puede aportar ventajas terapéuticas.

. .
39. El tratamiento del ACD no debería perseguir el control absoluto de los síntomas, por lo que es recomendable acordar con el paciente un nivel tolerable máximo de síntomas asmáticos
.
Circunstancias especiales: asma relacionada con el trabajo
40. La prueba de referencia para el diagnóstico del asma ocupacional inmunológica es la prueba de provocación bronquial específica .

.
41. En el tratamiento del asma ocupacional inmunológica se recomienda el cese total de la exposición al agente causal .

.
42. En el síndrome reactivo de disfunción de la vía aérea (RADS), si se consigue el control del asma, con o sin tratamiento médico, no es necesario el cambio de puesto de trabajo .
.
Circunstancias especiales: disfunción de cuerdas vocales
43. El diagnóstico de la disfunción de cuerdas vocales se realizará mediante rinofibrovideolaringoscopia.

.

.

Criterios/Recomendaciones de la GEMA2009 sobre el asma del niño incluidos en el proyecto
Diagnóstico del asma en niños
1. Se recomienda realizar una espirometría con prueba broncodilatadora para confirmar el diagnóstico de asma y valorar objetivamente su gravedad en todos los niños que puedan colaborar adecuadamente.

. .
2. Es conveniente realizar espirometrías periódicas a los niños asmáticos que precisan tratamiento continuo, al menos una vez al año.

.
3. Se debe tener en cuenta la medición del FENO en el diagnóstico y seguimiento del asma en el niño .

.
Clasificación del asma infantil
4. La clasificación del asma del niño debería realizarse cuando está sin tratamiento .

.
5. En los niños, con el objetivo de tipificar correctamente el asma, además de la gravedad, es importante identificar los factores precipitantes y establecer el grado de control.
.
Tratamiento del asma del niño
6. Se recomienda el empleo de los glucocorticoides inhalados como primera línea de tratamiento para el control del asma persistente del niño de cualquier edad.

.
7. Los agonistas β2 adrenérgicos de acción larga son un tratamiento a considerar en niños si se asocian a un glucocorticoide inhalado.

.
8. Los niños con asma persistente moderada deben iniciar el tratamiento con dosis medias de glucocorticoides inhalados hasta lograr el control y luego reducirlas .

..

9. Como alternativa se puede iniciar el tratamiento con una combinación de glucocorticoides inhalados a dosis bajas más un antileucotrieno en menores de 4 años, o un agonista β2 adrenérgico de acción larga en mayores de 4 años .

.
10. En el tratamiento de niños con asma alérgica considerar el empleo de la inmunoterapia siempre que se utilicen extractos estandarizados biológicamente y los pacientes estén bien seleccionados .

Evaluación y tratamiento de la exacerbación en el niño
11. Los agonistas β2 adrenérgicos de acción corta a altas dosis y administrados de forma precoz y repetida, se recomiendan como la primera línea de tratamiento para la crisis asmática .

.
12. En el tratamiento de la crisis asmática leve-moderada se recomienda la utilización del sistema de inhalador presurizado con cámara espaciadora .

...

13. En las crisis moderadas a graves se recomienda emplear un glucocorticoide sistémico de forma precoz.

Resum Gema 2009

View more documents from miguelmolina.