Resum de les Gomerulonefritis

CLASSIFICACIÓ  DE LES GLOMERULONEFRITIS


.

Què ens indica el color de l'orina?

Diferències visuals entre sindrome nefrític i la síndrome nefròtic

Recorda que...tromboesbolisme de l´artèria renal!

Pacient amb dolor lumbar intens (tipus còlic renal), que augmenta la DHL, AST i fosfatasa alcalina: Sospitar tromboembolia d'artèria renal.

Hidronefrosi: Coneix la seva classificació segons els ultrasons. Útil en la pràctica clínica!

Idees clau de la nefropatia diabètica

Substitució de la fòrmula de Càlcul del filtrat glomerular MDRD-4 IDMS per CKD-EPI

El filtrat glomerular (FG) es considera el millor indicador de funcionalisme renal. Hi ha  moltes maneres de valorar amb exactitud el FG (aclariment d’inulina, iotalamat,...), però són tècniques molt complexes. Per això, a la pràctica clínica, es recomana estimar el  FG (eFG) mitjançant fórmules basades en la concentració de creatinini en sèrum.  

Actualment, el nostre laboratori, com la majoria de laboratoris clínics, utilitza la fórmula inicialment recomanada MDRD (Modification of Diet in Renal Disease) coneguda com MDRD-4 IDMS per a l’estimació del FG. Aquesta utilitza pel càlcul quatre variables: la concentració de creatinini en sèrum mesurada mitjançant un mètode estandaritzat (IDMS), el sexe, l’edat i la raça. Les limitacions més importants en l’ús d’aquesta equació són la imprecisió i la infraestimació sistemàtica a valors normals de l’eFG ( al voltant de 60 ml/min/1,73 m2), i com a conseqüència, augmenta el nombre de pacients derivats als serveis de Nefrologia. 

Per tal d’evitar aquests inconvenients s’han desenvolupat noves fórmules per millorar l’exactitud i precisió de les estimacions de l’eFG. Al 2009, Levey va introduir una nova fórmula de càlcul, CKD-EPI (Chronic Kidney Disease Epidemiology Collaboration) basada en les mateixes variables, però diferenciada en funció de la concentració de creatinini. 

Per dones: 
Si creatinini ≤ 62 µmol/L, eFG = 144 x ([creatinini / 88,4 /0,7]-0,329) x 0,993edat

Si creatinini > 62 µmol/L, eFG = 144 x ([creatinini / 88,4 /0,7]-1.209) x 0,993edat
 

Per homes: 
Si creatinini ≤80 µmol/L, eFG = 141 x ([creatinini / 88,4 /0,9]-0,411) x 0,993edat
Si creatinini >80 µmol/L, eFG = 141 x ([creatinini / 88,4 /0,9]-1,209) x 0,993edat

La fórmula de CKD-EPI va ser elaborada a partir d’una població amb valors d’eFG més elevats i mètodes de creatinini estandaritzats. Aquesta fórmula és recomanada per les noves guies KDIGO 2012 ( Kidney Disease Improving Global Outcomes) donat que presenta una millor exactitud i redueix el biaix de l’equació MDRD-4 IDMS. També millora la imprecisió global, especialment important en valors superiors a 60 mL/min/1,73 m2

Per tant, a partir del proper dilluns 24 de març es passa a l’eFG segons la fórmula CKD-EPI. Amb la introducció d’aquesta fórmula es millora l’eFG real i s’ajuda a prevenir de manera més eficient la progressió de la malaltia renal crònica (MRC) cap a les fases més avançades, disminuint la morbilitat i mortalitat degut al risc vascular de les complicacions de la mateixa. 

BIBLIOGRAFIA 
1. Levey AS et al. A new equation to estimate glomerular filtration rate. Annals of Internal Medicine 2009; 150:604-13.

2. Martinez-Castelao A(en representación del Grupo de estudio para elaborar un Nuevo Consenso sobre ERC de 10 sociedades científicas). Estimación de filtrado glomerular.

3. KDIGO 2012. Clinical Practice Guideline for the Evaluation and Management of Chronic Kidney Disease. Kidney International Supplements 2013; 3: 1-136.

Actualització, evidència i maneig pràctic del còlic nefrític

 

Presentació molt bona i pràctica a l'hora del maneig del còlic nefritic. Noves alteratives terapèutiques.

INFORMACIÓ ANNEXA


Recull de document d´interès sobre el Còlic Nefrític





 

Actualització i material d´ajut a la Malaltia Renal Crònica

Material molt interessant pel maneig de la Malaltia Renal Crònica!

 

Contingut:

Es parla del screening d'aquesta malaltia, quines equacions d'estimació de filtrat glomerular utilitzem (MDRD-4, Cockcroft-Gault) i quins són les recomanades per les noves guies (CKD-EPI), quan l'ús d'aquestes equacions és inadequat; com avaluar la lesió renal; classificació de la MRC, progressió, què es recomana controlar en cada revisió a aquests pacients, com prevenir la nefrotoxicitat. etc...

Font Original: Docencia Algemesí

DOCUMENT

 

MÉS INFORMACIÓ ANNEXA

1.- Document Consens sobre la Malaltia Renal Crònica

2.- Estrategia de la Enfermedad Renal Crónica en Baleares

 

El control estricte de la pressió arterial no beneficiaria els pacients amb malaltia renal!

Mes discrepàncies en relació amb el grau òptim de control HTA.

.

.

..

.

.
.

Els resultats d'un control estricte de la pressió arterial en pacients amb malaltia renal crònica variarien respecte als nivells inicials de proteïnúria, observant-se una disminució de la progressió de la malaltia en els pacients amb un índex proteïna/creatinina major de 0,22.

Segons estudis observacionals, la relació entre la pressió arterial (PA) i la malaltia renal en etapa terminal (ERET) és directa i progressiva. Als Estats Units, aproximadament un 30% dels casos d'ERET s'associen a hipertensió arterial.

La prevalença de malaltia renal crònica relacionada amb hipertensió arterial i l'ERET és especialment elevada entre els pacients afro-americans, tanmateix, en pocs assaigs es va avaluar si el control intensiu de la PA retarda la progressió de la malaltia renal crònica en aquesta població.

Es van avaluar els efectes del control estricte de la PA (objectiu menor de 130/80 mm hg) comparat amb el control tradicional (140/90 mm hg), sobre la progressió de la malaltia renal crònica (ERC) en pacients afro-americans amb ERC hipertensiva.

L'estudi es va realitzar en 2 fases: després de completar una fase d'assaig inicial en el qual es van assignar aleatòriament entre ambdós grups 1.094 pacients afro-americans de 18 a 70 anys amb ERC, els pacients van ser convidats a una fase de cohort, amb un objectiu de PA menor de 130/80 mmhg.

El principal resultat a avaluar va ser la progressió de l'ERC, que es va definir com la duplicació dels nivells de creatinina sèrics, el diagnòstic d'ERET o la mort.

Després de 12 anys de seguiment, no es van trobar diferències entre el grup amb control intensiu i el grup amb control tradicional de la PA, respecte al risc de progressió de l'ERC. Tanmateix, els resultats van ser diferents d'acord al valor de la proteïnúria inicial: en els pacients amb una relació proteïna/creatinina major de 0,22 el control estricte de la PA va implicar una disminució important en la progressió de la malaltia, en canvi no es va observar el mateix resultat en aquells amb un valor inicial menor de 0,22.

Conclusió:

1.- Encara que les guies actuals recomanen un control intensiu de la PA en pacients amb ERD hipertensiva, l'evidència que recolza aquesta recomanació és escassa.

.

2.- Segons els resultats d'aquest estudi, sol es beneficiarien els pacients amb una relació proteïna/creatinina major de 0,22.
.

Font:
Intensive blood-pressure control in hypertensive chronic kidney disease
Appel L , Wright J, Greene T jr y cols.Lawrence J. Appel: lappel@jhmi.edu
N Engl J Med 2010;363:918-29

.
.
.
.

Risc d’ictus i augment de la mortalitat amb epoetines

.

.

.

.

En pacients trasplantats renals el tractament amb eritropoetines s’associa a un augment de la mortalitat, i en pacients amb diabetis i insuficiència renal crònica la darbepoetina alfa augmenta el risc d’ictus, segons els resultats de dos estudis recents.

.

En pacients amb insuficiència renal crònica el tractament amb eritropoetina per aconseguir concentracions altes (de més de 12 g/dL) d'hemoglobina s'ha associat a un augment de la morbimortalitat cardiovascular (Butll Groc 2007;20:5-8).


En el tractament de l'anèmia en pacients amb càncer els estimuladors de l'eritropoesi augmenten el risc de tromboembolisme venós i la mortalitat (JAMA 2008;299:914-24).


Els resultats d’un estudi de cohorts retrospectiu en pacients trasplantats renals suggereixen que el tractament amb eritropoetines per assolir concentracions d’hemoglobina per sobre de 12,5 g/dL s’associa a un augment de la mortalitat (BMJ 2009;339:b4018).


En un altre estudi es van aleatoritzar més de 4.000 pacients diabètics, amb insuficiència renal crònica i anèmia moderada a rebre darbepoetina alfa (per assolir una xifra d’hemoglobina de 13 g/dL) o bé placebo (s’iniciava tractament de rescat si l’hemoglobina queia per sota de 9 g/dL).


Després d’un seguiment mitjà de gairebé 2,5 anys, no es van observar diferències en les variables principals combinades de mort o malaltia renal terminal, ni de mort o esdeveniment cardiovascular.

No obstant, els pacients tractats amb darbepoetina alfa van presentar més ictus (5%) que els del grup placebo (2,6%) (NEJM 2009;361).

Aquestes troballes confirmen els riscos associats a l'ús d'epoetines en trasplantats renals i en pacients diabètics amb insuficiència renal crònica (BMJ 2009;339:b3825).
.
.

Punta al llapis.Tractaments nous pel còlic nefrític

RODA CONTÍNUA DE FORMACIÓ I CONSENS








Per Mència Benítez
EAP Gòtic. ICS. Barcelona.

Nota: Adaptació del treball presentat al curs de doctorat “Introducció a la Medicina Basada en l’Evidència”. Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia, i Medicina Preventiva. Departament de Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona.


Idees Clau:

"Resolució del cas"

"En general, es tractava d’un assaig clínic amb una validesa interna acceptable, que incloïa pacients molt similars al meu i, per tant, amb moltes possibilitats per poder extrapolar aquestes dades.
Els resultats obtinguts demostraven que amb la utilització de tamsulosina en el curs d’un còlic nefrític s’augmentaven les probabilitats d’expulsió del càlcul, però no proporcionaven millor efecte analgèsic que l’ús d’AINE sols.

La relació de risc-benefici entre els efectes beneficiosos i els efectes secundaris es decantava clarament a favor del tractament.

Per tant, amb aquests resultats, podríem aconsellar el nostre pacient prendre tamsulosina juntament amb els AINE, per facilitar l’expulsió del càlcul, en comptes d’AINE sols.

Tot i així, seria desitjable poder comptar amb més assaigs clínics amb una major grandària mostral que corroboressin aquesta indicació.

ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 92, NÚMERO 2, ABRIL / MAIG / JUNY 2009

Article complert

Guies pel maneig de la malaltia crònica renal

A l'edició del 18 de novembre de la CMAJ hi ha una guia clínica titulada Guies per al maneig de la malaltia renal crònica per by Adeera Levin, MD, Brenda Hemmelgarn, MD PhD, Bruce Culleton, MD MSc, et alii de la Societat Canadenca de Nefrologia que comença: "S'estima que la malaltia renal crònica afecta entre 1,9 i 2,3 milions de Canadienses. Això constitueix un problema de Salut Pública.

La Insuficiència Renal Crònica sovint coexisteix amb malalties cardiovasculars i diabetis i és reconeguda com un factor de risc per a la mortalitat per totes les causes i les malalties cardiovasculars.

"La definició de malaltia renal crònica s'ha simplificat en els últims 5 anys.

Ara es defineix com la presència de dany renal durant un període superior a 3 mesos.

S'estima que la taxa de filtració glomerular menor de 60 mL/min/1.73 m2 es considera anormal per a tots els adults.

Una taxa de més de 60 mL/min/1.73 m2 es considera anormal si s'acompanya d'alteracions del sediment urinari o resultats anormals de les proves d'imatge, o si el pacient ha tingut una biòpsia renal amb anomalies documentades.

Com la presentació d'informes de les estimacions de les taxes de filtració glomerular s'ha tornat més comú, la relativa alta prevalença de la insuficiència renal s'ha fet més evident (és a dir, que es calcula la taxa de filtració glomerular <60>

Per a la revisió completa, faci click aquí.

Quinolones i PNA

Font: Sinestesia Digital

Resistències a Moxifloxacino.

Primero fue el moxi ahora el norflo, mes aciago para las quinolonas.

"Hay un informe de la EMEA que afirma que no hay evidencia clínica suficiente de que el norfloxacino sea eficaz en el tratamiento de la pielonefritis aguda o crónica complicada por lo que ante estos cuadros debe selecccionarse otra alternativa terapeútica.
En una entrada previa se hablaba del moxifloxacino, acerca de reacciones cutáneas graves y hepatitis fulminante. Se puede consultar más abajo (esto es autopropaganda y lo demás es tontería).
Lo dicho mes aciago para el grupo. Esperemos que mejore su situación el mes que viene, por ahora levofloxacino resiste. "