.
.
.
.
En pacients trasplantats renals el tractament amb eritropoetines s’associa a un augment de la mortalitat, i en pacients amb diabetis i insuficiència renal crònica la darbepoetina alfa augmenta el risc d’ictus, segons els resultats de dos estudis recents.
.
En pacients amb insuficiència renal crònica el tractament amb eritropoetina per aconseguir concentracions altes (de més de 12 g/dL) d'hemoglobina s'ha associat a un augment de la morbimortalitat cardiovascular (Butll Groc 2007;20:5-8).
En el tractament de l'anèmia en pacients amb càncer els estimuladors de l'eritropoesi augmenten el risc de tromboembolisme venós i la mortalitat (JAMA 2008;299:914-24).
Els resultats d’un estudi de cohorts retrospectiu en pacients trasplantats renals suggereixen que el tractament amb eritropoetines per assolir concentracions d’hemoglobina per sobre de 12,5 g/dL s’associa a un augment de la mortalitat (BMJ 2009;339:b4018).
En un altre estudi es van aleatoritzar més de 4.000 pacients diabètics, amb insuficiència renal crònica i anèmia moderada a rebre darbepoetina alfa (per assolir una xifra d’hemoglobina de 13 g/dL) o bé placebo (s’iniciava tractament de rescat si l’hemoglobina queia per sota de 9 g/dL).
Després d’un seguiment mitjà de gairebé 2,5 anys, no es van observar diferències en les variables principals combinades de mort o malaltia renal terminal, ni de mort o esdeveniment cardiovascular.
No obstant, els pacients tractats amb darbepoetina alfa van presentar més ictus (5%) que els del grup placebo (2,6%) (NEJM 2009;361).
Aquestes troballes confirmen els riscos associats a l'ús d'epoetines en trasplantats renals i en pacients diabètics amb insuficiència renal crònica (BMJ 2009;339:b3825).
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada