.
Les equivocacions estan presents en la medicina com en altres activitats socials. Les seves conseqüències poden ser trivials, però sovint són greus i podent ser catastròfiques. Alguns errors són inevitables; altres s’haguessin pogut evitar i altres, fins i tot, són culpables.
Les equivocacions estan presents en la medicina com en altres activitats socials. Les seves conseqüències poden ser trivials, però sovint són greus i podent ser catastròfiques. Alguns errors són inevitables; altres s’haguessin pogut evitar i altres, fins i tot, són culpables.
Per corregir els errors s’han de prendre mesures, però, en moltes
situacions, les equivocacions són irrevocables; l’únic benefici està en la
prevenció d’errors similars en el futur.
Dels metges s’espera que treguin
profit de les seves experiències i, des dels primers dies com estudiants de medicina,
són exhortats a aprendre dels seus propis errors.
Aprendre, però, només dels
propis errors d’un mateix seria un procés massa lent i dolorós, innecessàriament
costós per als malalts. Les experiències s’han d’agrupar de tal manera que els
metges puguin també aprendre dels errors dels altres. Això requereix una disposició
a admetre que hom s’ha equivocat i a discutir els factors que poden haver estat
responsables.
Exigeix una actitud crítica cap el propi treball que hom fa i cap
el que fan els altres. Lamentablement, és poc freqüent entre els estudiants de
medicina i els metges trobar aquesta franquesa al seu voltant.
Gorowitz i McIntyre van escriure: “Cap mena de
fal·libilitat és més important o menys entesa que la fal·libilitat en la
pràctica mèdica. La propensió del metge cap a una errada que provoqui perjudicis
és àmpliament negada, potser perquè és intensament temuda... metges i
cirurgians sovint reculen davant la identificació d’un error en la pràctica
clínica; molt menys el registren, presumiblement perquè ells mateixos
sostenen... que l’error prové de la ignorància o ineptitud d’un mateix o dels
col·legues ”. Però les equivocacions s’han de registrar i analitzar si volem conèixer
la raó per la qual s’han donat i com es podrien haver previngut.
Ja que les errades no haurien de repetir-se, és
impor tant que unes determinades actituds, profundament arrelades en la
professió, se superin. Sovint les actituds professionals estan determinades per
l’ètica professional, pels principis que determinen si les idees i les accions
són considerades bones o dolentes. També estan influenciades pels costums
professionals, les regles de conducta cap als col·legues i, més important
encara, cap als malalts.
La identificació inequívoca del pacient en qualsevol gestió de tipus
administratiu o actuació assistencial és clau per a la seva seguretat.
