Vols informació?
El Metacercador d´Informació Sanitària
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anticoncepció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anticoncepció. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 de juny del 2016
divendres, 4 d’octubre del 2013
Contraceptius: Quins sí estan finançats i quins estan exclosos?
Al juliol del 2013 es va notificar des de el Sistema Nacional de Salud l’exclusió del finançament de bastants anticonceptius orals, tanmateix també es va publicar una nota de premsa del ministeri en el que es llistava quins fàrmacs seguien estant finançats com a contraceptius orals.
Us fem un resum dels medicaments que actualment que
SI estan finançats.
dimarts, 18 de juny del 2013
dijous, 31 de gener del 2013
Balanç benefici-risc dels medicaments que contenen acetat de ciproterona en combinació amb etinilestradiol
Nota de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS).
Diane 35®
Compte amb el seu ús!
Més informació en Castellà:
Al medicamento Diane 35 en España se le quitó la indicación de anticonceptivo hace 7 años , por el riesgo de tromboembolismo. Hoy en día en España es un medicamento que está autorizado con la indicación para tratar determinadas formas graves de acné.
Lo que llama la atención es que hoy en España (y en muchos países) el fármaco de Bayer continúa vendiéndose, al menos a través de Internet, como anticonceptivo! Y no en pocos sitios de la red.
Incluso, la Sociedad Española de Contracepción lo incluye en su lista de anticonceptivos; de manera paradójica avisa en las notas bibliográficas que estos medicamentos
deben utilizarse únicamente como tratamiento de enfermedades andrógenodependientes en mujeres, tales como: formas pronunciadas de acné, alopecia androgénica, y formas leves de hirsutismo. No se debe iniciar una terapia con dichas especialidades con fines meramente anticonceptivos.Recordemos que Francia suspende el fármaco en sus dos indicaciones, tanto como anticonceptivo como para tratar el acné.
En 2010, Diane 35 ya dio problemas y la AEMPS anunció la retirada del mercado de todas las unidades distribuidas del lote 01831C. Se había detectado la presencia de cajas del medicamento Femodene ED en algunas unidades de Diane 35.
Ante la alarma social desatada por los daños e incluso muertes que pueden provocar los anticonceptivos, la Agencia Española de Medicamentos se ha visto obligada a emitir una nota informativa.
La AEMPS anuncia que ha iniciado la revisión de los anticonceptivos orales combinados de tercera y cuarta generación con el fin de evaluar si es necesario algún cambio en las condiciones de autorización de comercialización.
Font original i comentari de Miguel Jara sobre las muertes provocadas por el fármaco Diane 35:
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Actualització en anticoncepció hormonal
L'enquesta Daphne de 2009 sobre hàbits anticonceptius a Espanya indica que el 79% de les dones en edat fèrtil regulen la seva fertilitat amb algun mètode anticonceptiu.
El mètode més utilitzat és el preservatiu amb un 37 % d'usuàries, seguit de l'anticoncepció hormonal empleada pel 24 % de les enquestades en les seves diferents vies d'administració, amb clar predomini de la via oral. S'estima que prop de tres milions de dones utilitzen anticonceptius orals combinats
Idees Clau
1.- Des de la introducció en els anys 60 de la píndola anticonceptiva, amb l'objectiu de millorar la seva seguretat i tolerabilitat, s'han anat produint modificacions en la seva composició. La reducció progressiva de la dosi d'estrogen ha aconseguit, a més de disminuir el risc de malaltia tromboembòlica, que efectes secundaris com nausees, vòmits, cefalea i mastalgia siguin menors.
2.- El desenvolupament de progestàgens de 3ª generació tenia com a objectiu minimitzar els efectes androgènics evitant l'efecte advers sobre el perfil lipídic. En 1995 es va comunicar major nombre d'episodis de tromboembolisme venos respecte als progestàgens de 2ª generació. Posteriorment s'han introduït nous progestàgens buscant efectes que millorin la tolerabilitat.
3.- L'efectivitat dels ACOC depèn de l'estricte compliment diari de la presa, sent freqüents les errades per oblit. Les noves vies d'administració com la transdèrmica o la transvaginal pretenen, a més de reduir els efectes secundaris, facilitar el compliment i millorar l'efectivitat del mètode.
4.- En l'elecció del mètode anticonceptiu tan importants són els criteris mèdics com les preferències dels usuaris. Els factors a tenir en compte respecte a la dona són l'edat, activitat sexual, el seu pla reproductiu, els seus antecedents patològics i l'actitud que, després de ser informada, té cap al mètode (compliment, acceptació de canvis patró de sagnat…).
5.- Els majors determinants de l'acceptació són l'eficàcia, el control del cicle i els efectes secundaris.
6.- Respecte al mètode anticonceptiu cal tenir en compte la seva eficàcia, contraindicacions, efectes secundaris, cost i possibles beneficis.
7.- L'OMS classifica diferents situacions mèdiques en 4 categories segons l'elegibilitat del mètode anticonceptiu .
8.- Quant al cost són més eficients els mètodes reversibles de llarga durada com el DIU i els implants que els mètodes d'anticoncepció hormonal combinada.
9.- Un estudi realitzat a EUA sobre el cost efectivitat dels contraceptius conclou que els mètodes més eficients són el DIU i la vasectomía.
10.- En l'elecció de l'ACOC en dones que comencen per primera vegada a utilitzar anticoncepció hormonal es deu tenir en compte l'increment de risc dels progestàgens de 3ª generació enfront dels de 2ª i que aquest és major durant 1er any, l'Agència Espanyola del Medicament ha recomanat que en noves usuàries s'estableixi com 1er elecció un preparat que contingui baixa dosi d'estrogen i un progestàgen de 2ª generació.
11.- Els ACOC de 20 mcg o menys d'EE no semblen tenir molts avantatges sobre la resta, poden controlar pitjor el cicle i tenen amb major freqüència escapi ovulatorio si s'àmplia més de 7 dies l'interval lliure d'hormona.
12.- No hi ha avantatges en preparats multifásics respecte a monofàsics.
13.- Els ACO amb progestàgen només són pitjor tolerats pels freqüents sagnats irregulars, són recomanables en dones lactants i en les quals té alguna contraindicació per prendre estrògens.
14.- En dones amb dificultat en el compliment es pot optar pel pegat o l'anell vaginal. Si el que es desitja és una contracepció a llarg termini el DIU de LVN o l'implants subcutani poden recomanar-se.
TAULES RESUM
També et pot interessar:
divendres, 14 d’agost del 2009
Protocol d'atenció farmacèutica per dispensar la píndola postcoital
.
Catalunya ja compta amb un protocol d'atenció farmacèutica per dispensar la píndola postcoital
El Departament de Salut i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya han elaborat un document per garantir un ús segur del fàrmac
El procediment a seguir inclou informació per a la usuària i una entrevista per part del farmacèutic, en condicions de privacitat, per valorar que no hi hagi contraindicacions o factors que desaconsellin el contraceptiu d’emergència
Els farmacèutics catalans seran informats durant aquest mes d’agost sobre el protocol de dispensació de la píndola postcoital (Levonorgestrel 1.500 mil·ligrams), un anticonceptiu d’emergència que està previst que a partir del setembre deixi de requerir recepta mèdica. El protocol s’activarà coincidint amb l’inici de la dispensació sense recepta del producte. Aquest canvi farà que el professional sanitari encarregat de vetllar pel seu bon ús sigui el farmacèutic.
En aquest nou context el Departament de Salut i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya han consensuat el procediment d’actuació que s’haurà de seguir a l’hora de dispensar el fàrmac. L’objectiu d’aquest protocol és proporcionar a la usuària tota la informació necessària per obtenir el màxim benefici i el mínim risc de l’ús d’aquest medicament.
El protocol
Per assolir aquesta fita el document contempla que el farmacèutic, a més d’informar, realitzi una entrevista a la usuària per tal d’assegurar que no existeixen factors que desaconsellin l’ús del fàrmac, com per exemple, que hagin passat més de 72 hores des del moment que es va produir la relació de risc, que es pateixi alguna malaltia com una disfunció hepàtica o problemes gastrointestinals (diarrees i/o vòmits), o que s’estiguin prenent altres fàrmacs que redueixin la seva efectivitat. Aquesta actuació d’atenció farmacèutica es realitzarà en un entorn de privacitat i amb garantia de confidencialitat. Quan es aquestes condicions no es puguin garantir s’indicarà a l’usuari el lloc més proper on li puguin subministrar el medicament, ja sigui un CAP, un centre de salut sexual i reproductiva o una altra oficina de farmàcia
Cada dispensació anirà acompanyada d’una sèrie de recomanacions que reforcin tant els aspectes educatius com els preventius. El consell del farmacèutic es completarà amb el lliurament d’un tríptic informatiu, un preservatiu, com a element educatiu per a la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats, i instruccions sobre com utilitzar-lo. Al final del procés es recomana al farmacèutic assegurar-se que la usuària ha estat informada de manera precisa i inequívoca sobre el medicament, per fer-ho ella podrà emplenar un document on així es reflecteixi.
El Levonorgestrel com qualsevol medicament, no està exempt de possibles reaccions adverses ni de possibles problemes derivats d’una utilització incorrecta. És fonamental que no s’utilitzi sinó com a contraceptiu d’emergència i que no substitueixi altres mètodes anticonceptius que prevenen de malalties de transmissió sexual. Per garantir aquest bon ús també l’edat serà un factor a tenir en compte a l’hora de dispensar-lo i s’aplicaran els mateixos criteris que actualment s’estan utilitzant als centres sanitaris en que l’anticoncepció és accessible de forma gratuïta: si es tracta d’una menor d’entre 13 i 16 anys que el professional sanitari consideri amb la capacitat i maduresa suficient, una menor de 16 anys en endavant, o una menor emancipada, es facilitarà l’accés al tractament.
Per últim, el document reconeix el dret constitucional a l’objecció de consciència, i en cas que es vulgui exercir, s’indicarà a l’usuari el lloc més proper on li puguin subministrar el medicament, ja sigui un CAP, un centre de salut sexual i reproductiva o una altra oficina de farmàcia.
Ni la limitació d’edat ni l’objecció de consciència han de ser incompatibles amb un bon acolliment de la demanda del fàrmac per part dels professionals sanitaris, que han d’evitar que, en cap cas, la usuària se senti rebutjada o jutjada negativament. Ho recull explícitament el document consensuat per Administració i farmacèutics, tenint en compte que la demanda d’un anticonceptiu d’emergència es produeix en un moment especialment sensible de la dona i la parella. L’objectiu final és garantir l’accés al medicament amb les condicions de seguretat necessàries per a la pròpia usuària.
El Departament de Salut va posar en marxa a Catalunya el programa d’anticoncepció d’emergència a l’octubre del 2004 amb la finalitat de prevenir un embaràs no desitjat després d’un coit no protegit. La seva dispensació fins ara es realitzava gratuïtament als centres d’atenció primària, els centres d’atenció continuada, a les urgències hospitalàries i als centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva. A partir del moment que l’Agència Espanyola del Medicament determini la seva dispensació sense recepta mèdica es podrá accedir també complementàriament a les oficines de farmàcia, sense recepta mèdica.
Des del 1 d’octubre del 2004 fins al 31 de març del 2009, s’han distribuït un total de 630.528 tractaments postcoitals.
També et pot interessar:
dilluns, 15 de juny del 2009
Mecanisme d'acció de la Píndola Anticonceptiva d'Emergència
Declaració de la Federació Internacional de Societats de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) en la qual explica el mecanisme d'acció de la "Píndola anticonceptiva d'emergència" (PAE), erròniament denominada "Píndola del dia després" (PDD).
Font: medicosypacientes.com
Amb relació a la denominada "Píndola del dia després" (PDD), a la qual nombrosos experts reclamen s'hauria de denominar com a "Píndola anticonceptiva d'emergència" (PAE) per evitar induir a l'error i/o a l'ús no adequat de la mateixa, el Consell General de Col·legis de Metges es va pronunciar clarament tot just conèixer-se l'anunci realitzat pel ministeri de sanitat i Política Social relatiu a la lliure dispensació en farmàcies .
Adjuntem l'informe elaborat per la Federació Internacional de Societats de Ginecologia i Obstetrícia:
DECLARACION FIGO SOBRE EL MECANISME D'ACCION DE LA PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA D'EMERGÈNCIA
Les píndoles anticonceptives d'emergència que contenen només levonorgestrel inhibeixen o retarden l'alliberament d'un òvul des de l'ovari quan es prenen abans de l'ovulació.
Possiblement impedeixen que els espermatozoids i l'òvul es trobin, ja que afecten el moc cervical o la capacitat de l'els espermatozoids d'unir-se a l'òvul.
Ovulació
Diversos estudis proporcionen evidència sòlida que les PAE de LNG impedeixen o retarden l'ovulació.
Si es prenen abans de l'ovulació, les PAE de LNG inhibeixen el pic preovulatorio de l'hormona luteinizante (LH), impedint el desenvolupament i la maduració folicular i/o l'alliberament de l'òvul. Aquest és el principal mecanisme d'acció de les PAE de LNG i és possible que sigui el seu únic mecanisme d'acció anticonceptiva.
Implantació
Un sol estudi ha estimat l'eficàcia de les PAE de LNG determinant el dia del cicle en el qual va ser administrat mitjançant anàlisi hormonal (altres estudis havien usat la data del cicle informada per les mateixes dones). En aquest estudi, es van observar embarassos només en les dones que van prendre les PAE després de l'ovulació o el mateix dia que aquesta, el qual confirma que les PAE no impedeixen la implantació. D'altra banda, no es va observar cap embaràs en les dones que van prendre les PAE abans de l'ovulació.
Diversos estudis han avaluat si les PAE produeixen canvis en les característiques histològiques i bioquímiques de l'endometri. La majoria d'aquests estudis mostra que les PAE de LNG no tenen l'esmentat efecte sobre l'endometri, el que indica que no tenenposseeixen un mecanisme que impedeixi la implantació Un estudi va mostrar un únic paràmetre endometrial alterat només en els casos en els quals el LNG va ser administrat abans del pic de LH, en un moment en què les PAE inhibeixen l'ovulació.Un estudi va mostrar que el levonorgestrel no va impedir que embrions humans s'adherissin a un mitjàmedi endometrial simulat (in vitro).
Estudis realitzats en animals han demostrat que les PAE de LNG no impedeixen la implantació de l'ou fecundat a l'endometri.
Espermatozoides
Les PAE de LNG poden interferir amb la motilitat espermàtica fent que el moc cervical es faci més espès, la qual cosa impedeix que els espermatozoids arribin a l'òvul, inhibint així la fecundació. El levonorgestrel també pot afectar la capacitat dels espermatozoids d'unir-se a l'òvul.No obstant això, un estudi recent no va trobar cap efecte del LNG sobre el nombre d'espermatozoids viables recuperats en rentats uterins obtinguts 36-60 hores després del coit i 24-48 hores després d'haver pres les PAE de LNG.La investigació sobre l'efecte de les PAE de LNG sobre els espermatozoides no és concloent.
Altres fets
L'anticoncepció d'emergència no és el mateix que l'avortament mèdic primerenc. L'AE només és eficaç si es pren en els primers dies després de la relació sexual, abans que l'òvul sigui alliberat des de l'ovari i de la qual els espermatozoides el fecundin.
L'avortament mèdic és una opció per a les dones que presenten un embaràs primerenc ja establert, però requereix l'ús d'una droga diferent del levonorgestrel.
L'AE no pot interrompre un embaràs ja establert ni danyar un embrió en desenvolupament.
Implicacions de la investigació
La inhibició o retard de l'ovulació constitueix el principal mecanisme d'acció de les PAE de LNG.L'anàlisi de l'evidència indica que les PAE de LNG no poden impedir la implantació d'un ou fecundat.És incorrecte incloure referències relatives a la implantació en l'inserit que acompanya els productes comercials de PAE de LNG.El fet que les PAE de LNG no tenen un efecte sobre la implantació explica per què aquestes no són 100% eficaços per impedir l'embaràs i per què són menys eficaços com més tard es prenguin després d'una relació sexual.
A les dones se'ls ha de lliurar un missatge clar respecte de que les PAE són més eficaces com abans es prenguin.
Les PAE no interrompen un embaràs (qualsevol sigui la definició d'inici d'embaràs). No obstant això, les PAE poden impedir els avortaments perquè redueixen el nombre d'embarassos no desitjats.
Enllaços relacionats:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)