Com millorar el maneig de l'espatlla dolorosa des d'Atenció Primària?

Excel·lent entrada dels nostres companys del Servei Basc de Salut en Sesiones Alza
 
Còpia sencera del contingut ja que és de gran utilitat a la consulta d'AP.

 
EL HD puede afectar a un 47 % de la población general. La prevalencia en atención primaria se estima entre el 7 y 26 %. En nuestro medio suponen 1000 interconsulta al año al servicio de RH y hasta el 9 % de los pacientes en lista de espera en dicho servicio.

Ante un hombro doloroso lo primero es valorar los antecedentes de traumatismos y las causas de dolor referido potencialmente graves (tumores,infecciones,etc)

Una vez descartados ambos supuestos nos quedamos conlas causas comunes periarticulares y articulares
 

La sesión ha incluido dos presentaciones.En la primera Iván Carbajo jefe de servicio de RH ha realizado un repaso a la etiología, exploración y evaluación del tratamiento del HD. 

Básicamante el tratamiento del HD puede incluir el reposo relativo los AINES en la fase aguda (1ª y 2ª semana), la infiltración con corticoides en las primeras 8 semanas y sobre todo los ejercicios específicos del hombro que son el tratamiento de elección

Todo el contenido de la sesión se basa en guías de práctica clínica y revisiones sistemáticas recientes y de calidad:  

• Diercks R, Bron C, Dorrestijn O, Meskers C, Naber R, de Ruiter T, et al. Guideline for diagnosis and treatment of subacromial pain syndrome: a multidisciplinary review by the Dutch Orthopaedic Association. Acta Orthop.  2014;85(3):314-22. (Texto completo)  
• Steuri R, Sattelmayer M, Elsig S, Kolly C, Tal A, Taeymans J, et al. Effectiveness of conservative interventions including exercise, manual therapy and medical management in adults with shoulder impingement: a systematic review and meta-analysis of RCTs. Br J Sports Med. 22 de julio de 2017;bjsports-2016-096515 (Texto completo) 
• Dong W, Goost H, Lin X-B, Burger C, Paul C, Wang Z-L, et al. Treatments for shoulder impingement syndrome: a PRISMA systematic review and network meta-analysis. Medicine (Baltimore). marzo de 2015;94(10):e510. (Texto completo) 

PRESENTACION

En la  segunda presentación Belén Ubierna, fisioterapeuta del servicio de RH. nos ha presentado la información y consejos para pacientes en base  a la Guia elaborada por su servicio y disponible en la intranet de la OSI Donostia (para acceder desde fuera de la red de Osakidetza pulsar en la imagen)

Pulsar en la imagen

La aportación novedosa de la guía es a la realización de ejercicios para el hombro en grupo.

La sesión también ha servido para aclarar algunos aspectos sobre la derivación y flujos de pacientes.

Espatlla dolorosa i incapacitat temporal. La tornada al treball després de una llarga baixa per espatlla dolorosa. Causalitat del treball en l'espatlla dolorosa

Idees Clau

1.- L'espatlla dolorosa, considerant amb tal denominació diversos processos amb una mateixa significació disfuncional, suposa una causa habitual de processos d'incapacitat mèdica perllongada, bé en processos que aconsegueixen o s'allarguen més enllà dels 365 dies de baixa (incapacitat temporal), bé en processos que passen a situació d'incapacitat permanent. 

2.- La valoració de la incapacitat temporal per aquest tipus de processos precisa una acurada avaluació considerant a més la transcendència de les actuacions mèdic avaluadores. 

3.- L'espatlla dolorosa és causa d'absentisme laboral perllongat i per això es precisa implantar mesures que, sense disminuir la protecció de la salut laboral, contribueixin a la més ràpida i completa recuperació de les limitacions funcionals conseqüència d'aquest tipus de malaltia. 

4.- La tornada al treball després d'incapacitat per espatlla dolorosa ha de tenir una consideració preventiva implícita, a més de la valoració de les restitucions de les capacitats laborals funcionals i la seva correlació amb les quals exigeix el treball. Aquesta tornada laboral no és sempre fàcil ni exempt de discrepàncies o controvèrsies, però ha de ser facilitada. Es proposen algunes mesures perquè sigui possible sense perjudici de la salut del treballador, o que causi desprotecció. 

5.- La determinació de la contingència laboral per espatlla dolorosa (ben accident de treball o bé malaltia professional) és extremadament habitual i per això la seva consideració exigeix el compliment dels requisits de causalitat i metge legals establerts aquí exposats

Autor : José Manuel Vicente Pardo

Unidad Médica Equipo Valoración Incapacidades INSS Gipuzkoa. España

DOCUMENT

.

Espatlla dolorosa: aproximació al maneig en atenció primària.

Font original: Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de Menorca

Bibliogràfia 

Dolor de hombro en la consulta de atención primaria. C. Alba romero.

FMC. 2014;21(7):404-10

Miembro superior: hombro: síndrome subacromial. AMF 2008;4(5):244-252

Hombro doloroso. A tejedor. AMF 2005;1(2):63-74

Evaluation of the patient with shoulder complaints. Bruce C Anderson, MD.

UpToDate. Topic 238 v 23 Feb 2015

Chronic shoulder pain. Kelton M et all. Am Fam Physician,

2008 Fef 15;77(4):453-460 ; 493-497

Páginas web :www.fisioterapiatualcance.es   www.sermef-ejercicios.org

Curso de fisioterapia y rehabilitación. FMC Curso 2009;16 (Supl. 1):1

Procedimientos terapéuticos en fisioterapia y traumatología en atención primaria (II).

 FMC 2005

Efectivitat de la fibrólisis diacutània a l´espatlla

 

La síndrome del pinçament a l'espatlla es produeix quan un o més teixits tous (tendons) que envolten l'articulació de l'espatlla està pinçat. Això provoca dolor i limitacions en la mobilitat. De fet, el dolor en l'espatlla és bastant prevalente entre la població. Alguns estudis estimen que un 40% de la població general sofrirà dolor en l'espatlla en algun moment de la seva vida, i la seva prevalença en població major de 75 anys se situa en el 21%.

Més informació en Castellà

"...Fisioterapeutas de atención primaria han llevado a cabo un estudio sobre este tema con el apoyo y el asesoramiento del Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). El objetivo del estudio ha sido comprobar la efectividad de la fibrólisis diacutánea, una técnica manual aplicada por fisioterapeutas, para combatir el dolor y recuperar la movilidad del hombro en pacientes afectados por esta patología, tanto a corto como a largo plazo. La técnica se basa en mover los tejidos de la zona afectada con la ayuda de instrumental (ganchos metálicos) que son diferentes en función de la zona donde hay que actuar y que permiten delimitar mejor el área afectada.

En el estudio se incluyeron 120 pacientes, de entre 31 y 83 años, que fueron distribuidos en tres grupos. A todos los grupos se les ofreció el tratamiento protocolario, basado en la prescripción de analgésicos, de ejercicios terapéuticos y de electroterapia. Al grupo de intervención se le ofrecieron, además, seis sesiones de fibrólisis diacutánea; al grupo de control sólo se le ofreció el tratamiento protocolario y se simularon sesiones de fibrólisis diacutánea para el grupo de placebo.

Se midió la intensidad del dolor y la capacidad de movimiento, al inicio de la intervención y al cabo de tres meses de la finalización de la misma.

Los resultados, que fueron publicados en la revista Manual Therapy, muestran que en la evaluación postratamiento el 89% de los participantes en el grupo de intervención manifestaba reducción del dolor y aumento de la movilidad, frente al 76% de participantes del grupo placebo, y del 67% del grupo de control. Por tanto, el grupo que presentó una mejora más significativa fue el de los pacientes que recibieron las seis sesiones de fibrólisis diacutánea.

Por ello, según Martín Barra, fisioterapeuta de la Atención Primaria e investigador del IDIAP "podemos decir que la fibrólisis diacutánea como técnica añadida al tratamiento conservador del síndrome de pinzamiento subacromial (dolor en el hombro) mejora la función y los movimientos y es también significativamente más satisfactoria para el paciente."

"Hay que implementar más esta técnica como terapia manual frente el dolor en el hombro, ya que funciona muy bien, a pesar de no ser muy conocida", concluyen los autores del estudio...."

Com fer una bona exploració de l'espatlla!

Des de Residentes de Família en Lanzarote ens faciliten una bona presentació per explorar l'espatlla!

També et pot interessar:

Dolor d’espatlla: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Idees Clau

1.- La radiologia convencional és l’exploració inicial apropiada en les situacions clíniques proposades. En algunes d’elles no serà suficient i caldrà complementar-la amb l’ecografia i/o ressonància magnètica.

2.- En el dolor d’espatlla la radiologia convencional, l’ecografia i la ressonància magnètica poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. Al contrari la tomografia computada i la gammagrafia òssia no es valoren com a apropiades en cap dels escenaris proposats.

3.- La radiologia simple és una prova diagnòstica apropiada en qualsevol de les situacions clíniques analitzades a excepció de l’estudi de la patologia de manegot.

4.- Quant a l’adequació de l’ecografia, es considera la prova més adequada en el dolor subagut o crònic mecànic (amb o sense radiologia prèvia) i quan la simptomatologia clínica fa sospitar una síndrome subacromial.

5.- La radiologia simple és apropiada en tots els escenaris. 

6.- L’ecografia és la prova més adequada en la sospita de malaltia del manegot dels rodadors.

7.- En la situació de patologia crònica molt evolucionada en persones d’edat avançada s’ha de valorar la seva indicació en cada situació clínica concreta, ja que una radiologia simple pot ser suficient. 

8.- La ressonància magnètica és adequada en el dolor agut d’espatlla amb presència de signes d’alerta. També és útil en l’estudi de la patologia del manegot excepte en la situació de patologia crònica de llarga durada en persona d’edat avançada. 

9.- En l’espatlla dolorosa amb marcada limitació de la mobilitat que fa sospitar una capsulitis retràctil, només es considera adequat l’estudi radiològic. 

10.- La gammagrafia òssia i la tomografia computada no són apropiades en cap dels escenaris clínics proposats 

11.- Els resultats obtinguts poden ser útils en la presa de decisions, sense deixar de banda el context clínic particular de cada cas.

 Document

Recull d´informació sobre l´espatlla dolorosa

També et poden interessar:

Espatlla dolorosa

El dolor d'espatlla és una de les consultes més prevalente en la nostra pràctica mèdica. S'estima que el 40% de les persones ho presenten en algun moment de la seva vida.

La prevalença augmenta amb l'edat i amb algunes professions o activitats esportives (tennis, natació, etc.)

L'espatlla, com a unitat funcional, consta de 4 articulacions: glenohumeral, esternoclavicular, acromioclavicular i escapulotorácica.

A diferència del maluc, que és una articulació estable amb suport acetabular profund, l'espatlla és una articulació mòbil amb una fossa glenoidea superficial.

L'húmer està suspès de l'omoplato per teixits tou, músculs, lligaments i una càpsula articular, i té només un suport ossi mínim.

 

Dolor en l'espatlla no és un diagnòstic específic i pot ser causat per diversos processos:

Causes periarticulars (les més freqüents)

1.- Tendinitis del manegot dels rotadors: supraespinos, infraespinos, i rodó menor (70% de les causes que representen el dolor d'espatlla) Pot estar relacionada amb sobrecàrrega de l'espatlla (40-50 anys, treballadors), inestabilitat articular (<35 anys) o degeneració del maniguet amb l'edat (>55 anys)
2.- Tendinitis calcificante
3.- Trencament del tendó del maniguet dels rotadors
4.- Tendinitis bicipital
5.- Trencament del tendó llarg del bíceps
6.- Artritis acromioclavicular
7.- Bursitis subacromiodeltoidea


Protocol fisiotèrapia

Aquí us deixo una molt bona presentació del Dr. Huguet sobre l´exploració d´una espatlla dolorosa

Links d´interès

Exercicis estirament (Univ. de Whashington)

Exercicis potenciació muscular (Rockwood)

http://www.orthop.washington.edu/PatientCare/OurServices/ShoulderElbow.aspx  de la Universitat de Whasington (Seatle)

Article del New England interessant Rotator-Cuff Failure

Un llibre sobre el maneig i avaluacio de l'espatlla gratuit

Autoavaluacio de l'espatlla amb el simple shoulder test SST