Idees Clau
1.- La radiologia convencional és l’exploració inicial apropiada en les situacions clíniques proposades. En algunes d’elles no serà suficient i caldrà complementar-la amb l’ecografia i/o ressonància magnètica.
2.- En el dolor d’espatlla la radiologia convencional, l’ecografia i la ressonància magnètica poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. Al contrari la tomografia computada i la gammagrafia òssia no es valoren com a apropiades en cap dels escenaris proposats.
3.- La radiologia simple és una prova diagnòstica apropiada en qualsevol de les situacions clíniques analitzades a excepció de l’estudi de la patologia de manegot.
4.- Quant a l’adequació de l’ecografia, es considera la prova més adequada en el dolor subagut o crònic mecànic (amb o sense radiologia prèvia) i quan la simptomatologia clínica fa sospitar una síndrome subacromial.
5.- La radiologia simple és apropiada en tots els escenaris.
6.- L’ecografia és la prova més adequada en la sospita de malaltia del manegot dels rodadors.
7.- En la situació de patologia crònica molt evolucionada en persones d’edat avançada s’ha de valorar la seva indicació en cada situació clínica concreta, ja que una radiologia simple pot ser suficient.
8.- La ressonància magnètica és adequada en el dolor agut d’espatlla amb presència de signes d’alerta. També és útil en l’estudi de la patologia del manegot excepte en la situació de patologia crònica de llarga durada en persona d’edat avançada.
9.- En l’espatlla dolorosa amb marcada limitació de la mobilitat que fa sospitar una capsulitis retràctil, només es considera adequat l’estudi radiològic.
10.- La gammagrafia òssia i la tomografia computada no són apropiades en cap dels escenaris clínics proposats
11.- Els resultats obtinguts poden ser útils en la presa de decisions, sense deixar de banda el context clínic particular de cada cas.
Recull d´informació sobre l´espatlla dolorosa
També et poden interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada