Classificació i normes d´ús dels corticoides tòpics segons potència

Normes d´ús dels corticoides tòpics

 En general, abans d’iniciar un tractament amb corticoide cal descartar infecció cutània.

 S’han d’emprar corticoides de baixa potència en nens, cara, parpelles, plecs i dermatosis extenses o amb solució de continuïtat.

 S’han d’emprar corticoides de potència mitjana en adolescents i gent gran.

 S’ha de reservar l’ús de corticoides potents per a dermatosis a palmells i plantes i per a lesions liquenificades.

 S’ha de restringir l’ús dels corticoides potents i de la cura oclusiva a períodes curts de temps.

 En general, no tractarem amb corticoides potents dermatosis que ocupin més del 10% de la superfície corporal total.

 No s’ha d’utilitzar la cura oclusiva en nens ni ancians.

 No s’han d’aplicar corticoides d’elevada potència en dermatosis extenses, exsudatives o fissurades.

 No s’han d’aplicar corticoides al voltant de ferides o úlceres.

 Quan la dermatosi hagi millorat, cal substituir el corticoide prescrit per un altre de menor potència o per crema hidratant.

 L’aplicació del corticoide tòpic després del bany o de l’ús d’emol·lient a la pell pot augmentar fins tres o quatre cops la seva potència.

 En teràpies llargues podem utilitzar una pauta intermitent:  una o dues aplicacions del corticoide a la setmana, o  tractament diari durant dues setmanes, seguit d’una setmana de descans.

 No s’han d’aplicar corticoides:
      durant més de 4 setmanes seguides.
      ni més de 40-50 g de corticoide potent cada setmana.
      ni més de 90-100 g setmanals de corticoide de potència moderada.
      si no hi ha millora després de 4 setmanes de tractament, hem d’assajar un altre tipus de teràpia.

 S’han de controlar periòdicament les dermatosis cròniques i intercalar períodes de descans per evitar els efectes secundaris i la taquifilàxia.

 S’ha d’informar el pacient que els tractaments tòpics també són fàrmacs i detallar-li bé la pauta de tractament concreta (quantitat a aplicar en cada lesió, forma d’aplicació, nombre d’aplicacions al dia, durada del tractament), fins i tot per escrit.

 No s’han d’utilitzar corticoides en acne ni rosàc

DOCUMENT

Resum pràctic dels corticoides tòpics

Revisió d'Intervenció: esteroides per al control de símptomes de la mononucleosi infecciosa

Revisem l'evidència sobre l'efecte dels esteroides en el control dels símptomes en persones amb febre glandular (mononucleosi infecciosa) en comparació de placebo o diferents medicaments.

Principals resultats

El tractament amb esteroides alleuja el mal de coll a curt termini (a les 12 hores). Es va notar un benefici de dos a quatre dies quan es van utilitzar esteroides en combinació amb un medicament antiviral, però aquestes troballes són limitades ja que els investigadors els van avaluar en només un o dos assajos. 

Les conclusions sobre l'efecte dels esteroides sols o quan s'utilitza amb un medicament antiviral per a altres símptomes van ser menys clars. No estem segurs sobre els efectes adversos de l'ús d'esteroides. 

Amb l'excepció de dos assajos, la majoria dels estudis no estableixen un pla previ per avaluar l'aparició d'efectes secundaris o altres esdeveniments adversos. 

Cap dels assajos va explorar efectes negatius en el llarg termini (més d'anys).

Resum

No hi ha proves suficients d'eficàcia de corticoesteroides para els símptomes de la mononucleosi infecciosa.

ESTUDI

Corticosteroides inhalats: reaccions adverses rellevants en ancians

Font: 3clics

Algunes reaccions adverses associades als corticosteroides poden adquirir una rellevància especial en la gent gran. Entre aquestes reaccions hi ha pneumònies, cataractes, fractures i hiperglucèmia.

Es tracta d’una meta-revisió amb cerca activa de metanàlisis i revisions sistemàtiques a EMBASE, MEDLINE i el PubMed Automated Uptades sobre la seguretat dels corticosteroides inhalats i, especialment, sobre les reaccions adverses considerades d’interès. També es busquen nous estudis que no hagin estat inclosos en les metanàlisis.

Se seleccionen 1.858 referències fins a juliol de 2013 (de les quals només 75 tenen relació amb reaccions adverses) i 85 articles addicionals publicats fins a novembre de 2013. Se’n revisen 160 i s’inclouen finalment 5 metanàlisis i 3 nous estudis que aporten informació addicional sobre els riscos de pneumònia.

Els principals resultats d’aquesta revisió són que l’ús de corticosteroides inhalats s’associa de forma dosi-dependent a:

= Augment del risc de fractures. El nombre necessari de pacients que cal tractar (NNT) per produir un esdeveniment és de 83 durant 3 anys, estimant-se que els increments de 500 mcg de beclometasona (o dosis equivalents de la resta) comporten un increment del risc de fractures del 9% (els increments són modestos amb odds ratio pel mètode de Peto d’1,27, IC 95% 1,01-1,58).

= Augment de risc de pneumònia. L’NNT és de 60 durant 1 any. L’augment del risc de pneumònia es troba tant en pacients amb asma com en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). En una metanàlisi en MPOC es troba un augment de risc amb RR d’1,56 (IC 95% 1,4-1,74). En un estudi de casos i controls niat els riscos de pneumònia greu són superiors amb fluticasona (RR 2,01 i IC 95% 1,93-2,1) quan es compara amb budesonida (RR 1,17 i IC 95% 1,09-1,26) i en un altre amb asma els resultats són equiparables amb OR d’1,64 (IC 95% 1,50-1,79) i d’1,20 (IC 95% 1,06-1,35) respectivament. Els riscos de pneumònia disminueixen progressivament després de suprimir el tractament.

Quant a l’associació amb risc de cataractes, l’evidència és menys sòlida: només una metanàlisi amb 4 estudis documenta un 25% d’increment de risc anual de cataractes amb cada 1.000 mcg d’increment de beclometasona inhalada (o equivalent), sense poder descartar possibles biaixos en el procés de selecció dels controls i l’anàlisi de les dades.

En la revisió també s’afirma que, amb les dades existents, no és possible conèixer la influència de l’ús de corticosteroides inhalats sobre la diabetes mellitus.

Repercussions a la pràctica clínica

La majoria de reaccions adverses dels corticosteroides són ben conegudes i relacionades amb la seva activitat farmacològica. És necessari fer un balanç dels beneficis i dels riscos esperats del tractament i procurar administrar la dosi mínima necessària per a l’alleujament dels símptomes, ja que d’aquesta manera reduirem els riscos de reaccions adverses.

En la majoria de pacients amb asma, dosis de corticosteroides inhalats d’aproximadament 400 mcg de beclometasona (o equivalents), són suficients per al control dels símptomes. Els corticosteroides inhalats aporten pocs beneficis en una àmplia majoria de pacients amb MPOC, per la qual cosa és preferible considerar altres opcions de tractament.

Referències

1.  Mattishent K, Thavarajah M, Blanco P, Gilbert D, Wilson AM and Loke YK. Meta-review: adverse effects of inhaled corticosteroids relevant to older patients. Drugs. 2014 Apr; 74(5) :539-47. link

Maneig dels corticoides en la pràctica clínica

Els corticoides són àmpliament utilitzats per molt diverses especialitats.                             .....           No obstant, el seu ús no està exempt de complexitat!

Idees Clau

1.- El maneig adequat d'aquests fàrmacs requereix tenir nocions bàsiques de fisiopatología i conèixer bé les característiques del corticoide que es pretén utilitzar: les seves equivalències, vida mitjana en sang, potencia glucocorticoidea i mineralcorticoide relativa o tipus d'acció tisular del preparat.

2.- Els efectes secundaris són freqüents i poden arribar a ser greus, es per això que amb freqüència han de prendre's mesures per minimitzar-los.

3.- En els casos en en que s'administrin dosis suprafisiológiques ha d'avaluar-se adequadament l'estat de l'eix hipofi sota-adrenal al final del tractament.

També et pot interessar: