Font: 3clics
Algunes reaccions adverses associades als corticosteroides poden adquirir una rellevància especial en la gent gran. Entre aquestes reaccions hi ha pneumònies, cataractes, fractures i hiperglucèmia.
Algunes reaccions adverses associades als corticosteroides poden adquirir una rellevància especial en la gent gran. Entre aquestes reaccions hi ha pneumònies, cataractes, fractures i hiperglucèmia.
Es tracta d’una meta-revisió amb cerca activa de metanàlisis i revisions sistemàtiques a EMBASE, MEDLINE i el PubMed Automated Uptades sobre la seguretat dels corticosteroides inhalats i, especialment, sobre les reaccions adverses considerades d’interès. També es busquen nous estudis que no hagin estat inclosos en les metanàlisis.
Se seleccionen 1.858 referències fins a juliol de 2013 (de les quals només 75 tenen relació amb reaccions adverses) i 85 articles addicionals publicats fins a novembre de 2013. Se’n revisen 160 i s’inclouen finalment 5 metanàlisis i 3 nous estudis que aporten informació addicional sobre els riscos de pneumònia.
Els principals resultats d’aquesta revisió són que l’ús de corticosteroides inhalats s’associa de forma dosi-dependent a:
= Augment del risc de fractures. El nombre necessari de pacients que cal tractar (NNT) per produir un esdeveniment és de 83 durant 3 anys, estimant-se que els increments de 500 mcg de beclometasona (o dosis equivalents de la resta) comporten un increment del risc de fractures del 9% (els increments són modestos amb odds ratio pel mètode de Peto d’1,27, IC 95% 1,01-1,58).
= Augment de risc de pneumònia. L’NNT és de 60 durant 1 any. L’augment del risc de pneumònia es troba tant en pacients amb asma com en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). En una metanàlisi en MPOC es troba un augment de risc amb RR d’1,56 (IC 95% 1,4-1,74). En un estudi de casos i controls niat els riscos de pneumònia greu són superiors amb fluticasona (RR 2,01 i IC 95% 1,93-2,1) quan es compara amb budesonida (RR 1,17 i IC 95% 1,09-1,26) i en un altre amb asma els resultats són equiparables amb OR d’1,64 (IC 95% 1,50-1,79) i d’1,20 (IC 95% 1,06-1,35) respectivament. Els riscos de pneumònia disminueixen progressivament després de suprimir el tractament.
Quant a l’associació amb risc de cataractes, l’evidència és menys sòlida: només una metanàlisi amb 4 estudis documenta un 25% d’increment de risc anual de cataractes amb cada 1.000 mcg d’increment de beclometasona inhalada (o equivalent), sense poder descartar possibles biaixos en el procés de selecció dels controls i l’anàlisi de les dades.
En la revisió també s’afirma que, amb les dades existents, no és possible conèixer la influència de l’ús de corticosteroides inhalats sobre la diabetes mellitus.
Repercussions a la pràctica clínica
La majoria de reaccions adverses dels corticosteroides són ben conegudes i relacionades amb la seva activitat farmacològica. És necessari fer un balanç dels beneficis i dels riscos esperats del tractament i procurar administrar la dosi mínima necessària per a l’alleujament dels símptomes, ja que d’aquesta manera reduirem els riscos de reaccions adverses.
En la majoria de pacients amb asma, dosis de corticosteroides inhalats d’aproximadament 400 mcg de beclometasona (o equivalents), són suficients per al control dels símptomes. Els corticosteroides inhalats aporten pocs beneficis en una àmplia majoria de pacients amb MPOC, per la qual cosa és preferible considerar altres opcions de tractament.
Referències
- Mattishent K, Thavarajah M, Blanco P, Gilbert D, Wilson AM and Loke YK. Meta-review: adverse effects of inhaled corticosteroids relevant to older patients. Drugs. 2014 Apr; 74(5) :539-47. link
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada