Et recordes dels mesos de la dentició?

L'anorèxia i bulímia també afecta a les dents

Les persones que pateixen desordres alimentaris com l´anorèxia i bulímia solen tenir conseqüències negatives en la seva salut. El cos realment sofreix molt els desordres alimentosos especialment la salut dental.

La incitació al vòmit, el reflux d'àcids estomacals, rentar-se la boca amb força per rentar-se la mala olor i sabor en la boca entre altres conductes generen problemes greus en la salut dental.

També la falta d'aliments i nutrients que practiquen els anorèxics danya la salut bucal.

Veiem les imatges:

En aquest ordre surten les dents del nadó!

Atles de la Boca en Imatges per a Professionals d'Atenció Primària

LLIBRE

L'estrès i el seu impacte en la teva salut bucal

Bruxisme en una imatge!

Els perills de les dents!

L'evidència científica cada vegada és major que la periodontitis predisposa a l'infart agut de miocardi!

La periodontitis augmenta el risc d'un primer infart de miocardi

Un informe de l'Estudi PAROKRANK

La relació entre la periodontitis (PD) i la malaltia cardiovascular és objecte de debat. la PD és comú en pacients amb malaltia cardiovascular. S'ha postulat que la DP podria estar causalment relacionada amb el risc de malaltia cardiovascular, una hipòtesi a prova en la periodontitis i la seva relació amb l'estudi Artèries Coronàries (PAROKRANK).

En aquest gran estudi de casos i controls, verificat per la pèrdua òssia radiogràfica i amb una acurada consideració de possibles factors de confusió, el ​​risc d'un primer IM va ser significativament major en els pacients amb malaltia de Parkinson, fins i tot després d'ajustar per factors de confusió. Aquestes troballes reforcen la possibilitat d'una relació independent entre l'EP i MI.

Actitud davant un pacient anticoagulat amb dabigatran que es va a sotmetre a una extracció dental.

 

 

Pregunta Clínica Preevid

Respuesta

Las guías de práctica clínica^(1-3) y sumarios de evidencia^(4,5) revisados no contemplan el manejo perioperatorio (en general, o en concreto respecto a cirugía dental) de un paciente anticoagulado con dabigatrán. En los documentos se menciona tan sólo la actitud ante un paciente en tratamiento antitrombótico con un antagonista de la vitamina K (AVK) (warfarina o acenocumarol). Tal y como se indicaba en preguntas previas publicadas en Preevid (ver abajo), en un paciente anticoagulado con dicho tratamiento y valores estables de INR (entre 2 y 4), que requiere someterse a un procedimiento dental ambulatorio (incluyendo la extracción dental), no se considera preciso interrumpir la anticoagulación (asociando un agente hemostático oral), dado el bajo riesgo de sangrado asociado a estas intervenciones, si el INR es menor a 4, y el aumento temporal en el riesgo de trombosis asociado a la interrupción del tratamiento. En una de las guías⁽¹⁾ se considera, sin embargo, como alternativa a mantener el tratamiento, la interrupción parcial del AVK de 2 a 3 días antes de la intervención (lo que daría lugar a un INR de 1,6 a 1,9 en el día del procedimiento), reiniciándolo después ese mismo día.

 

En cuanto al manejo perioperatorio de dabigatrán la información obtenida se basa en la aportada por tres recientes revisiones narrativas^(6-8) que revisan el tema en cuestión y exponen, de forma controvertida y en base al criterio clínico de sus respectivos autores, las recomendaciones de actuación:

• La más reciente de las revisiones⁽⁶⁾, publicada en mayo de 2013, destaca la ausencia de investigación sobre la utilización de los nuevos anticoagulantes orales en el ámbito de medicina bucodental y plantea que, debido a la ausencia de un antídoto que revierta la acción de los nuevos anticoagulantes en caso de hemorragia, el protocolo de actuación perioperatoria en estos casos es más complejo que en el caso de los AVK. Se considera que la actuación debe regirse factores como la vida media de los fármacos, el riesgo de sangrado del procedimiento dental (se definen como intervenciones con alto riesgo de sangrado la cirugía periodontal, la extracción quirúrgica, la extracción de múltiples piezas dentales [mayor a 3 dientes], la osteoplastia, y la necesidad de cirugía en cabeza y cuello), la comorbilidad y el riesgo tromboembólico de los pacientes. Como la vida media de dabigatrán es de 12-18 horas, si el riesgo de sangrado es alto, la última dosis debería administrarse 3 días antes de la cirugía (no tomar la medicación 2 días). Si el procedimiento es de riesgo bajo, la última dosis debería administrarse 2 días antes de la cirugía (no tomar la medicación 1 día). En caso de deterioro moderado de la función renal, es decir aclaramiento de creatinina de 30-50 ml/min, se debería evitar la medicación durante 2 días ante procedimientos de bajo riesgo de sangrado y durante 3-4 días si se trata de intervenciones con alto riesgo de hemorragia. El reinicio de la medicación anticoagulante se debería realizar, según los autores, en el segundo día tras la cirugía (tras 24 horas de postoperatorio), en caso de bajo riesgo de hemorragia, o al tercer día postquirúrgico (tras 48 horas de postoperatorio), si el paciente se ha sometido a un proceso con alto riesgo de sangrado. Además habría que tener en cuenta el riesgo de tromboembolismo del paciente y en caso de que este fuese elevado se debería administrar heparina durante el periodo en que el paciente no toma el anticoagulante.

• En otra revisión de publicación previa⁽⁷⁾ se hace referencia a la publicación de los hallazgos, en cuanto a eventos hemorrágicos y trombóticos perioperatorios⁽⁹⁾, de los pacientes incluidos del ensayo clínico aleatorio RE-LY (Randomized Evaluation of Long-Term Anticoagulation Therapy), En esta publicación se describe que un subgrupo de 4591 pacientes en tratamiento con alguna de las pautas anticoagulantes evaluadas (dabigatrán 110 mg, dabigatrán 150 mg, o warfarina) se sometieron al menos a un procedimiento invasivo (el 10% de ellos supuso algún tipo de intervención dental (concretamente el 9,5%, el 9,2% y el 11,4% en cada uno de los grupo) y los resultados no mostraron diferencias estadísticamente significativas en la tasa de hemorragia perioperatoria en los pacientes tratados con dabigatrán (3,8% con dosis de 110 mg; 5,1% con dosis de 150 mg) y los pacientes tratados con warfarina (4,6%). Por otra parte, la incidencia de eventos tromboembólicos ante la retirada temporal de la anticoagulación fue baja (menor a 1%), independientemente de la terapia anticoagulante. Los autores del documento indican que estos hallazgos sugieren que los pacientes tratados con dabigatrán no presentan un mayor riesgo de consecuencias clínicas adversas perioperatorias en comparación con los pacientes tratados con warfarina y que en pacientes sometidos a procedimientos menores (dentales, cutáneas, cataratas) o a angiografía coronaria, en los que la warfarina se puede continuar de forma segura, podría ser también razonable continuar el tratamiento con dabigatrán pero que, sin embargo, no hay datos clínicos, hasta la fecha, que apoyen este enfoque, y, ante la incertidumbre, plantean un esquema terapéutico similar al comentado previamente:
  • en intervenciones con bajo riesgo de sangrado, la última dosis de dabigatran se tomaría dos días antes de la cirugía, si la función renal es normal o sólo está levemente deteriorada (aclaramiento de creatinina > 50 ml/min), o tres días antes, si la función renal está afectada de forma moderada (aclaramiento de creatinina menor a 30-50 ml/min). El tratamiento se restauraría 1 día después de la cirugía.
  • en intervenciones con elevado riesgo de sangrado se suspenderían 4 dosis de dabigatran (última dosis 3 días antes de la cirugía), si la función renal es normal o sólo está levemente deteriorada, y se suspenderían 6-8 dosis de dabigatran (última dosis 4-5 días antes de la cirugía) si la función renal está afectada de forma moderada. El tratamiento se restauraría en este caso a los 2-3 días tras la cirugía.
• Por último, una tercera revisión narrativa⁽⁹⁾ expone que dada la ausencia de un riesgo significativo de complicaciones hemorrágicas graves después de tratamientos dentales habituales, incluyendo la mayoría de extracciones de piezas dentales no complicadas, en pacientes con función renal normal que están en tratamiento con dabigatrán (o rivaroxaban) y en ausencia de cualquier otro riesgo de alteración de la hemostasia, no parece necesario tener que interrumpir la utilización de estos anticoagulantes orales antes del tratamiento dental, en la mayoría de pacientes, especialmente si se utilizan de forma adecuada medidas hemostáticas locales adyuvantes (como por ejemplo, gelatina absorbible o esponjas de celulosa oxidada, suturas, presión [local con gasas estériles humedecidas con agua, solución salina normal, o solución de ácido tranexámico al 5%], etc).  
• En situaciones en que los procedimientos quirúrgicos orales/maxilofaciales puede requerir la interrupción temporal del anticoagulante debido al riesgo de posibles complicaciones resultantes de un sangrado excesivo y/o con problemas de la hemostasia, dabigatran/rivaroxaban debe ser suspendido al menos 24 horas antes de la cirugía electiva, o antes, en función del riesgo de sangrado basado en el tipo y la complejidad del procedimiento quirúrgico, la presencia y el grado de insuficiencia renal, y la presencia de otros riesgos de alteración de la hemostasia. En cuanto a cuando reiniciar la administración de dabigatrán o rivaroxaban, si ha sido precisa sus suspensión, se indica que no debería hacerse hasta que el riesgo de sangrado postoperatorio sea mínimo (es decir, después de que se forme un coágulo de fibrina estable), por lo general dentro de las 24-48 horas después de la cirugía, debido a que el inicio de la acción anticoagulante de estos fármacos es rápida (en comparación con la warfarina).

Referencias:

1. Perioperative management of antithrombotic therapy: antithrombotic therapy and prevention of thrombosis, 9th ed: American College of Chest Physicians evidence-based clinical practice guidelines. Chest. 2012 Feb;141(2 Suppl):e326S-50S. [Resumen][Texto Completo] [Consulta: 14/06/2013]
2. Antithrombotics: indications and management. SIGN, 2013. [Texto Completo] [Consulta: 14/06/2013]
3. Guidelines for the management of patients on oral anticoagulants requiring dental surgery. British Committee for Standards in Haematology, 2007. [Texto Completo] [Consulta: 14/06/2013]
4. Lip G, Douketis JD. Management of anticoagulation before and after elective surgery. This topic last updated: feb 4, 2013. In: UpToDate, Rose, BD (Ed), UpToDate,Waltham, MA, 2013. (Consultado en www.uptodate.com)
5. Anticoagulation overview. Updated 2013 Jun 05. Accesible desde Dynamed: www.ebscohost.com/dynamed
6. Fakhri HR, Janket SJ, Jackson EA, Baird AE, Dinnocenzo R, Meurman JH. Tutorial in oral antithrombotic therapy: Biology and dental implications. Med Oral Patol Oral Cir Bucal. 2013 May 1;18(3):e461-72. [Resumen][Texto Completo] [Consulta: 14/06/2013]
7. Spyropoulos AC, Douketis JD. How I treat anticoagulated patients undergoing an elective procedure or surgery. Blood. 2012 Oct 11;120(15):2954-62. [Resumen][Texto Completo] [Consulta: 14/06/2013]
8. Firriolo FJ, Hupp WS. Beyond warfarin: the new generation of oral anticoagulants and their implications for the management of dental patients. Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol. 2012 Apr;113(4):431-41. [Resumen] [Consulta: 14/06/2013]
9. Healey JS, Eikelboom J, Douketis J, Wallentin L, Oldgren J, Yang S, Themeles E, Heidbuchel H, Avezum A, Reilly P, Connolly SJ, Yusuf S, Ezekowitz M; RE-LY Investigators. Periprocedural bleeding and thromboembolic events with dabigatran compared with warfarin: results from the Randomized Evaluation of Long-Term Anticoagulation Therapy (RE-LY) randomized trial. Circulation. 2012 Jul 17;126(3):343-8. [Resumen][Texto Completo] [Consulta: 14/06/2013]

Estas referencias son del tipo:

1. Metaanálisis y/o revisiones sistemáticas: 0 referencia
2. Ensayos clínicos: 1 referencia
3. Cohortes, casos controles, serie de casos clínicos: 0 referencia
4. Consenso de profesionales: 0 referencia
5. Guías de práctica clínica: 3 referencias
6. Sumario de evidencia: 2 referencias
7. Revisión narrativa: 3 referencias
8. Información para pacientes: 0 referencia

Preguntas relacionadas

• ¿Puede sustituir el anticoagulante oral dabigatrán al acenocumarol (Sintrón®) en las situaciones de riesgo de trombosis por déficit de proteínas C o S ? [24/01/2012]
• ¿Cuándo está indicada la anticoagulación oral en mujeres mayores de 65 años con fibrilación auricular no valvular?, ¿existen diferencias en el número de accidentes cerebrovasculares evitados con tratamiento anticoagulante oral en pacientes con anticoagulantes orales habituales (acenocumarol, warfarina) frente a dabigatrán?, ¿existen diferencias en cuanto a supervivencia, eventos hemorrágicos, etc..., entre pacientes tratados con estos fármacos? [02/11/2011]
• Paciente de 60 años, hipertensa en tratamiento y anticoagulada con acenocumarol por fibrilación auricular. Se decide permuta de acenocumarol por dabigatrán. Evidencia científica sobre la mejora para prevención del tromboembolismo sistémico de dabigatrán frente a acenocumarol. [05/01/2011]
• ¿Que hacer ante un paciente anticoagulado con sintrom que precisa exodoncia? ¿Que pauta hay que seguir con el sintrom?. Si además es portador de prótesis valvular,¿qué profilaxis antibiótica sería la correcta?. [08/04/2009]
• ¿Cómo y cuando debe retirarse el sintrom en un paciente anticoagulado que debe someterse a una exodoncia?¿y a una cirugia mayor? [17/12/2008]
• ¿Debe suspenderse la anticoagulación oral con dicumarínicos para realizar una extracción dental? [25/03/2004]

Em vaig al dentista: antibiòtic com a prevenció o com a tractament?

Una situació molt freqüent en la consulta diària. Ens dóna recomanacions de gran valor clínic.

Idees Clau

1.- Les infeccions odontogèniques representen el 10% de les prescripcions antibiòtiques.

2.- Malgrat la reconeguda freqüència i importància d'aquestes crida l'atenció la freqüent confusió entre profilaxi i tractament.

3.- La cavitat bucal forma un complex ecosistema compost per més de 500 espècies bacterianes. És indispensable l'anamnesi i exploració de cada infecció i conèixer els antecedents que modifiquin la nostra conducta terapèutica i/o profilactica.

4.- Durant molts ans ha estat acceptat l'ús de la profilaxi amb antibiòtics en pacients amb el risc d'endocarditis infecciosa. Actualment les seves indicacions s'estan restringint i en moltes ocasions els riscos de prendre antibiòtic preventiu són superiors als beneficis.

5.- Manquen d'estudis per conèixer l'antibiòtic i la pauta millor indicada. Hem de basar-nos en el document de consens espanyol. Tampoc sabem com influeix l'ús d'antibiòtics en les resistències, no només del germen patògen sinó també en la flora habitual del pacient.

6.- Donat el gran consum d'antibiòtics que comporten els processos odontològics i la modificació en la resistència de la flora bacteriana bucal que produeixen, seria necessari realitzar estudis amb la qualitat científica suficient, i no sol consensos entre experts, per protocoliTzar quins antibiòtics, quines dosificació i posología i en quins processos haurien d'estar indicats.

7.- D'altra banda, i lloc que és relativament freqüent anar a la consulta del metge de família per processos odontològics, així com per a la tramitació de la recepta de l'antibiòtic prescrit per l'odontòleg, és necessari un major coneixement de les diferents malalties odontològiques pel metge de família, així com una major comunicació entre metge de família, infectòlegs i odontòlegs

DOCUMENT

DOCUMENTACIÓ ANNEXA D´INTERÈS

1.- Recomanacions per a la prevenció d'endocarditis: a qui, quan i com

2.- Guía de pràctica clínica per la prevenció, diagnòstic i tractament de la endocarditis infecciosa (nova versió 2009). Versió corregida el 26/01/2010

3.- Recull d´entrades relacionades amb l´Odontologia (molt interessants!)

4.- Entrades i recomanacions d´informació sanitària de qüalitat pels pacients

Resum pràctic dels tractaments odontològics a l´embaràs

En l'actualitat es considera que els tractaments odontològics durant l'embaràs no incrementen el risc perquè el fill present malformacions i altres defectes congènits.

DOCUMENT

Odontologia i les seves aplicacions

La Ortodòncia és l'especialitat de l'odontologia que s'ocupa de la correcció de la posició de dents i ossos, i dels problemes en la forma d'oclusió.

Aconsegueix que les dents millorin la estètica amb un encaix perfecte obtenint un somriure harmoniós i una millor funcionalitat de la dentadura.

L'Ortodòncia pot moure una dent situada en una posició anormal fins a la seva posició mes adequada. A més pot corregir rotacions e inclinacions de dents que no estiguin correctament alineades. Aquesta posició anormal pot produir l'aparició de càries i malalties de les genives, així com patir problemes en les articulacions de la mandíbula (ATM).

És un tractament eficaç a qualsevol edat existint diverses alternatives ortodònciques en funció de cada cas.

Presentació realitzada per la nostra companya estomatòloga Concepción Climent

Ortodòncia

View more presentations from miguelmolina

i un moment d´humor amb un dentista en la seva primera anestèsia

.

.

.

.

.

.

.

Guia per l´Atenció Bucodental en Atenció Primària

La direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat d'Astúries ha elaborat la primera guia per a l'atenció de la Salut Bucodental al Principat i en ella es recull una sèrie de recomanacions per al correcte abordatge de la salut oral.

Guia buco dental 2010

View more documents from miguelmolina.

Tractamen antibiòtic de la infecció Odontogènica

Informació Terapèutica del Sistema Nacional de Salut













RESUM

La infecció odontogènics és una infecció polimicrobiana i mixta (aerobis / anaerobis).

Inclou diversos quadres clínics, la importància deriva de la seva freqüència i gravetat potencial.

És el tipus d'infecció més freqüent en la cavitat oral i el seu tractament suposa fins al 10% del total de prescripcions d'antibiòtics en la Comunitat.

En la majoria dels casos el seu tractament requereix la combinació de procediments odontològic / quirúrgics i farmacològics, aquest últim no sempre és necessari.

L'elecció de l'antibiòtic és empírica basant-se en criteris epidemiològics en funció del quadre clínic, els bacteris implicades en el mateix i la seva sensibilitat a l'antibiòtic, a més del perfil farmacològic / farmacodinàmic del mateix i les característiques individuals i clíniques del pacient.

Per això és important fer un diagnòstic el més precís possible i conèixer la indicació terapèutica antibiòtica dels diferents quadres.

Els antibiòtics d'elecció són els betalactàmics: Amoxicil, Amoxicil · lina-clavulànic i com a alternativa Clindamicina.

Document

DM2: Cal visitar el dentista?: Es confirma la relació entre diabetis i malaltia periodontal

Es confirma la relació entre diabetis i malaltia periodontal.

Font: 3clics

 

Les malalties periodontals són malalties inflamatòries cròniques induïdes per bacteris que afecten els teixits que envolten i suporten les peces dentals; la seva etiopatogènia és complexa.

La lesió comença com una gingivitis i pot progressar a una periodontitis, en la qual la destrucció de la matriu de teixit connectiu i d'os alveolar pot produir la pèrdua de dents, cosa que comprometrà la capacitat del pacient per mantenir una dieta adequada i, per tant, afectarà la seva qualitat de vida.

Ja el 1993 es va establir la malaltia periodontal com a sisena complicació de la diabetis (DM) i el 1997 va ser reconeguda per un informe de l'Expert Committee on the Diagnosis and Classification of Diabetes Mellitus com una de les alteracions de salut trobades sovint en pacients amb DM.

Estudis longitudinals han evidenciat que la malaltia periodontal greu està associada amb un mal control metabòlic i amb altres complicacions cròniques de la DM.

Objectius.

Explorar l'associació entre la DM i la malaltia periodontal.
Disseny, emplaçament i pacients. Estudi retrospectiu de casos–controls efectuat amb usuaris d'una clínica dental que majoritàriament atén pacients que resideixen a North Manhattan, New York, EUA (població de majoria hispana [49 %], però també afroamericana [44 %] i amb pocs recursos socioeconòmics: el 34 % vivien per sota del nivell de pobresa, segons dades de l'any 1990).

Mètodes

Es van compilar dades de 150 pacients triats aleatòriament que tenien DM (edat de 20 anys a 88 anys) i, paral•lelament, es van reclutar 150 pacients no diabètics com a controls (edat de 18 a 90 anys), relacionats per gènere i edat (± 5 anys). Les radiografies eren avaluades per un sol examinador i mesurades fins al mil•límetre més proper. Els paràmetres que es van determinar van ser: nombre de dents que faltaven, nivell d'os alveolar, llargada de l'arrel, pèrdua proporcional d'os, afectació de la furcació (furcation involvement), lesions de càries, radiotransparències periapicals, tractaments endodòntics, i restauracions i pròtesis fixes. Els marges d'error per a cada paràmetre estaven ben definits.

Resultats

Els pacients diabètics presentaven un augment del 50 % de pèrdua d'os alveolar en relació amb els controls no diabètics. Les variables que tenen una relació estadísticament significativa per augmentar la prevalença de pèrdua d'os alveolar han resultat ser: diabetis, edat avançada, gènere masculí i hàbit tabàquic. La relació entre el nombre de dents que falten i la DM, només s'aproxima a la significació estadística (p= 0,06).

Conclusions

Les troballes d'aquest estudi en població del nord de Manhattan (amb un nivell adquisitiu baix i, per tant, amb un accés difícil a la consulta del dentista, i majoritàriament d'origen hispà) confirmen l'evidència anterior a favor de la relació entre la DM i la gravetat de la malaltia periodontal.

Actualment, les guies clíniques del Centre for Diseases Control and Prevention (CDC) d'Atlanta recomanen un mínim d'una visita al dentista cada 6 mesos per a totes les persones amb DM. En canvi, l'ADA (American Diabetes Association) només en recomana una valoració inicial, però no un seguiment.

Conflicte d'interessos.

Els autors són d'una escola d'odontologia, (Division of Periodontics, Section of Oral and Diagnostic Sciences, Columbia University School of Dental and Oral Surgery, New York).

Comentari crític

Malgrat que ja és una pràctica creixent en els centres d'atenció primària, encara massa sovint els professionals que ajudem al bon control metabòlic dels pacients amb diabetis ens oblidem de recomanar-los una revisió bucal.

La malaltia periodontal i altres infeccions que pot tractar l'odontòleg són una de les causes d'hiperglicèmia més freqüents, i és per aquest motiu que l'article resulta interessant, encara que estigui situat en un entorn diferent al nostre (amb serveis sanitaris majoritàriament privats).

Aquest entorn, probablement, justifica el fet que a l'article es recomani només la visita al dentista en el moment del debut de la DM.

En alguns centres d'atenció primària ja es fa la recapta activa d'usuaris diabètics per fer-los una revisió de rutina, cosa que es preveu que millorarà el control metabòlic i les xifres d'hemoglobina glicosilada dels pacients, amb la consegüent millora de la seva qualitat de vida per les complicacions cròniques que es podran prevenir, tant en diabètics tractats amb dieta i/o fàrmacs com amb insulina (vegeu la bibliografia).

Revisora

Marisol OlivaEAP Vilanova del Camí
Lalla E, Park DB, Papapanou PN and Lamster IB. Oral disease burden in northern Manhattan patients with diabetes mellitus. American journal of public health. 2008 Sep; 98 (9 Suppl) :S91-4. link

Atenció als bonys del coll!



Un metge d'Atenció Primària ha estat condemnat per delicte d'homicidi per imprudència professional comès en el cas d'una pacient, morta de càncer el 2005, que a començaments de 2002 va acudir a la seva consulta queixant-se d'un bony en el costat dret del coll que el condemnat va atribuir a una afecció dental i sense que li realitzés cap proves diagnòstiques ni la derivés a un altre metge especialista.

 

En la condemna recorreguda, la jutgessa retreia al metge de capçalera per no derivar a la pacient a l'especialista maxil·lofacial ni prescrigués la realització de proves radiològiques com un TAC cranial i una ortopantomografía, mentre, prenent com a referència el testimoni dels pèrits, advertia que el bony que la víctima presentava al coll era un senyal d'alarma que no podia ser tingut com a una cosa banal, actitud de passivitat que es retreu al condemnat.

Més información en Castellà:

http://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-ampltribunales-condenado-medico-valladolid-delito-no-diagnosticar-cancer-paciente-murio-20090114113417.html

Indemnitzada una pacient que no va firmar el CI per operar-se

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha condemnat a la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid a indemnitzar una pacient amb 6.000 euros per la falta de consentiment en la intervenció d'extracció de queixal del seny.

La pacient va ser aconsellada pel seu Metge de Familia de la necessitat de treure el queixal a fi d'evitar complicacions, però no se li va informar sobre "cap risc que pogués derivar-se de la intervenció i no va firmar document de Consentiment Informat (CI).

Durant l'operació es van produir diversos intents d'extracció i diverses injeccions d'anestèsia, que van provocar una lesió al nervi lingual.