Mes discrepàncies en relació amb el grau òptim de control HTA.
.
.
..
.
.
.
.
Els resultats d'un control estricte de la pressió arterial en pacients amb malaltia renal crònica variarien respecte als nivells inicials de proteïnúria, observant-se una disminució de la progressió de la malaltia en els pacients amb un índex proteïna/creatinina major de 0,22.
Segons estudis observacionals, la relació entre la pressió arterial (PA) i la malaltia renal en etapa terminal (ERET) és directa i progressiva. Als Estats Units, aproximadament un 30% dels casos d'ERET s'associen a hipertensió arterial.
La prevalença de malaltia renal crònica relacionada amb hipertensió arterial i l'ERET és especialment elevada entre els pacients afro-americans, tanmateix, en pocs assaigs es va avaluar si el control intensiu de la PA retarda la progressió de la malaltia renal crònica en aquesta població.
Es van avaluar els efectes del control estricte de la PA (objectiu menor de 130/80 mm hg) comparat amb el control tradicional (140/90 mm hg), sobre la progressió de la malaltia renal crònica (ERC) en pacients afro-americans amb ERC hipertensiva.
L'estudi es va realitzar en 2 fases: després de completar una fase d'assaig inicial en el qual es van assignar aleatòriament entre ambdós grups 1.094 pacients afro-americans de 18 a 70 anys amb ERC, els pacients van ser convidats a una fase de cohort, amb un objectiu de PA menor de 130/80 mmhg.
Segons estudis observacionals, la relació entre la pressió arterial (PA) i la malaltia renal en etapa terminal (ERET) és directa i progressiva. Als Estats Units, aproximadament un 30% dels casos d'ERET s'associen a hipertensió arterial.
La prevalença de malaltia renal crònica relacionada amb hipertensió arterial i l'ERET és especialment elevada entre els pacients afro-americans, tanmateix, en pocs assaigs es va avaluar si el control intensiu de la PA retarda la progressió de la malaltia renal crònica en aquesta població.
Es van avaluar els efectes del control estricte de la PA (objectiu menor de 130/80 mm hg) comparat amb el control tradicional (140/90 mm hg), sobre la progressió de la malaltia renal crònica (ERC) en pacients afro-americans amb ERC hipertensiva.
L'estudi es va realitzar en 2 fases: després de completar una fase d'assaig inicial en el qual es van assignar aleatòriament entre ambdós grups 1.094 pacients afro-americans de 18 a 70 anys amb ERC, els pacients van ser convidats a una fase de cohort, amb un objectiu de PA menor de 130/80 mmhg.
El principal resultat a avaluar va ser la progressió de l'ERC, que es va definir com la duplicació dels nivells de creatinina sèrics, el diagnòstic d'ERET o la mort.
Després de 12 anys de seguiment, no es van trobar diferències entre el grup amb control intensiu i el grup amb control tradicional de la PA, respecte al risc de progressió de l'ERC. Tanmateix, els resultats van ser diferents d'acord al valor de la proteïnúria inicial: en els pacients amb una relació proteïna/creatinina major de 0,22 el control estricte de la PA va implicar una disminució important en la progressió de la malaltia, en canvi no es va observar el mateix resultat en aquells amb un valor inicial menor de 0,22.
Conclusió:
Després de 12 anys de seguiment, no es van trobar diferències entre el grup amb control intensiu i el grup amb control tradicional de la PA, respecte al risc de progressió de l'ERC. Tanmateix, els resultats van ser diferents d'acord al valor de la proteïnúria inicial: en els pacients amb una relació proteïna/creatinina major de 0,22 el control estricte de la PA va implicar una disminució important en la progressió de la malaltia, en canvi no es va observar el mateix resultat en aquells amb un valor inicial menor de 0,22.
Conclusió:
1.- Encara que les guies actuals recomanen un control intensiu de la PA en pacients amb ERD hipertensiva, l'evidència que recolza aquesta recomanació és escassa.
.
2.- Segons els resultats d'aquest estudi, sol es beneficiarien els pacients amb una relació proteïna/creatinina major de 0,22.
.
.
Font:
Intensive blood-pressure control in hypertensive chronic kidney disease
Appel L , Wright J, Greene T jr y cols.Lawrence J. Appel: lappel@jhmi.edu
N Engl J Med 2010;363:918-29
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada