Aquí us deixo un article molt didàctic dels nostres companys de les illes Balears.
Idees Clau
1.- Les principals guies clíniques de control i tractament de l'asma reflecteixen clarament que, per a la majoria dels casos d'asma persistent lleu, el tractament inicial de fons són els CI en monoterapia.
2.- Els BALD solament han d'utilitzar-se si amb aquells no es controla la simptomatologia dels pacients, i sempre de manera concomitant amb els CI.
3.- Els efectes beneficiosos de la combinació (millores en la funció pulmonar, en els símptomes i en l'ús de la medicació de rescat) segueixen sent superiors als riscos (petit augment del risc absolut dels esdeveniments adversos greus i de mortalitat) quan són utilitzats de la manera adequada. Per tant, és necessari evitar iniciar tractaments amb una combinació de BALD i CI sense valorar el graó anterior amb CI en monoterapia.
4.- Per contra, per l'EPOC els broncodilatadors són la base del tractament i l'addició de CI afegeix uns beneficis (reducció d'exacerbacions) i uns riscos (entre uns altres, sofrir una pneumònia). En les guies hi ha unanimitat en el fet que en el primer graó del tractament dels pacients amb un FEV1 superior o igual al 50% no ha d'utilitzar-se l'associació de BALD i CI, tret que continuïn simptomàtics amb els broncodilatadors d'acció llarga. El contrari implicaria segurament exposar als pacients a riscos innecessaris a canvi d'un benefici més que discutible i de gravar el sistema de salut amb una despesa supèrflua.
5.- Els pacients amb un grau avançat d'EPOC (FEV1 inferior al 50%) que segueixin presentant exacerbaciones freqüents malgrat el tractament broncodilatador són els principals beneficiats per l'ús de l'associació.
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada