La manca de temps i el creixement de la demanda són dos dels reptes amb què es troben els professionals del sistema sanitari català. L’envelliment de la població, l’elevat nombre de diagnòstics de patologies cròniques i una gran varietat de situacions socials són alguns dels elements que afecten les consultes d’atenció primària.
En aquest context, els professionals mèdics atenen un 40% més de persones que els seus homòlegs de la resta d’Europa, malgrat que la mitjana de pacients assignats no és gaire diferent. A més, els metges de família han de dedicar una part important del temps laboral a tasques que es podrien simplificar i que no són millores en l’atenció als pacients. Els principals experts en millora de l’atenció primària indiquen que cal dedicar més temps a activitats preventives, control dels pacients crònics, visites a domicili, cirurgia menor, investigació i docència, etc.
És per tot això que el Servei Català de la Salut i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària han arribat a un acord per simplificar alguns tràmits administratius i millorar la situació actual. A l’acord, també hi participen l’Institut Català de la Salut, la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arran de l’acord s’han redactat dues instruccions i una guia informativa per als usuaris. Les instruccions fan referència als informes de salut, als criteris de millora de la coordinació, de la continuïtat assistencial i dels tractaments farmacològics entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada. L’acord compromet tots els implicats i suposarà una descàrrega de tasques burocràtiques per als professionals de medicina de família.
Es produiran beneficis directes per als usuaris, ja que s’eliminen tasques innecessàries i també es milloren les que es fan de forma poc eficient o per delegació inapropiada des d’altres nivells.
Alguns dels acords són possibles gràcies a la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com, per exemple, la recepta electrònica i la història clínica compartida. Les TIC ofereixen una oportunitat important per millorar l’assistència sanitària i l’eficiència en la gestió de la informació i documentació dels centres sanitaris, a la vegada que faciliten el procés de presa de decisions dels professionals sanitaris.
Com millora l’atenció als pacients
D’una banda, els usuaris dels serveis de salut s’estalviaran desplaçaments i consultes destinades a obtenir receptes, derivacions, etc., ja que millorarà la relació entre els nivells assistencials.
Així mateix, els pacients controlaran millor tots els aspectes del seu seguiment, medicació i pla de cures i seguiran tenint l’assessorament del seu metge o metgessa per assumir només aquelles gestions burocràtiques que els facilitin avançar en el procés sanitari i resoldre els seus problemes de salut.
Algunes mesures concretes
1.- Els metges de família només podran certificar o justificar aquells aspectes derivats d’un acte assistencial o que estiguin documentats a la història clínica: informe de l’estat de salut o certificat de salut.
2.- Els justificants de visita es podran recollir directament a les unitats d’atenció als usuaris i no a les consultes mèdiques, mentre que els justificants escolars són competència dels pares del menor, que han d’acreditar davant del centre si el seu fill ha estat malalt.
3.- La derivació d’un metge d’urgències o d’un especialista hospitalari a un metge d’atenció especialitzada no requereix la intervenció dels metges de família. Per a proves complementàries, en molts casos, els metges d’atenció primària no formaran part del circuït, ja que els responsables de generar una prova complementària són els metges que la sol·liciten.
4.- Les visites successives s’han de programar des del centre o servei on es generen.
5.- Els metges d’atenció especialitzada, una vegada hagin valorat els pacients, han de fer arribar als metges d’atenció primària un informe clínic, en el qual s’ha d’incloure la prescripció o recomanació del tractament, les proves realitzades, el diagnòstic i la pauta de seguiment.
6.- Els metges de família, un cop vistes les històries clíniques dels pacients, han de conciliar la medicació prescrita o recomanada a les consultes externes amb la que prèviament els pacients estaven prenent, amb la finalitat de millorar la seguretat i el compliment del tractament i la comprensió que els pacients en tenen.
Comissió de seguiment
Per tal de fer el seguiment d’aquest acord, es crearà una comissió formada per representants de tots els sectors i àmbits implicats. Aquesta comissió ha de facilitar criteris d’actualització permanent, i potenciar i intensificar les actuacions específiques que simplifiquin els tràmits administratius i millorin la coordinació entre els nivells assistencials.
.
.
En aquest context, els professionals mèdics atenen un 40% més de persones que els seus homòlegs de la resta d’Europa, malgrat que la mitjana de pacients assignats no és gaire diferent. A més, els metges de família han de dedicar una part important del temps laboral a tasques que es podrien simplificar i que no són millores en l’atenció als pacients. Els principals experts en millora de l’atenció primària indiquen que cal dedicar més temps a activitats preventives, control dels pacients crònics, visites a domicili, cirurgia menor, investigació i docència, etc.
És per tot això que el Servei Català de la Salut i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària han arribat a un acord per simplificar alguns tràmits administratius i millorar la situació actual. A l’acord, també hi participen l’Institut Català de la Salut, la Unió Catalana d’Hospitals, el Consorci Hospitalari de Catalunya i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arran de l’acord s’han redactat dues instruccions i una guia informativa per als usuaris. Les instruccions fan referència als informes de salut, als criteris de millora de la coordinació, de la continuïtat assistencial i dels tractaments farmacològics entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada. L’acord compromet tots els implicats i suposarà una descàrrega de tasques burocràtiques per als professionals de medicina de família.
Es produiran beneficis directes per als usuaris, ja que s’eliminen tasques innecessàries i també es milloren les que es fan de forma poc eficient o per delegació inapropiada des d’altres nivells.
Alguns dels acords són possibles gràcies a la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com, per exemple, la recepta electrònica i la història clínica compartida. Les TIC ofereixen una oportunitat important per millorar l’assistència sanitària i l’eficiència en la gestió de la informació i documentació dels centres sanitaris, a la vegada que faciliten el procés de presa de decisions dels professionals sanitaris.
Com millora l’atenció als pacients
D’una banda, els usuaris dels serveis de salut s’estalviaran desplaçaments i consultes destinades a obtenir receptes, derivacions, etc., ja que millorarà la relació entre els nivells assistencials.
Així mateix, els pacients controlaran millor tots els aspectes del seu seguiment, medicació i pla de cures i seguiran tenint l’assessorament del seu metge o metgessa per assumir només aquelles gestions burocràtiques que els facilitin avançar en el procés sanitari i resoldre els seus problemes de salut.
Algunes mesures concretes
1.- Els metges de família només podran certificar o justificar aquells aspectes derivats d’un acte assistencial o que estiguin documentats a la història clínica: informe de l’estat de salut o certificat de salut.
2.- Els justificants de visita es podran recollir directament a les unitats d’atenció als usuaris i no a les consultes mèdiques, mentre que els justificants escolars són competència dels pares del menor, que han d’acreditar davant del centre si el seu fill ha estat malalt.
3.- La derivació d’un metge d’urgències o d’un especialista hospitalari a un metge d’atenció especialitzada no requereix la intervenció dels metges de família. Per a proves complementàries, en molts casos, els metges d’atenció primària no formaran part del circuït, ja que els responsables de generar una prova complementària són els metges que la sol·liciten.
4.- Les visites successives s’han de programar des del centre o servei on es generen.
5.- Els metges d’atenció especialitzada, una vegada hagin valorat els pacients, han de fer arribar als metges d’atenció primària un informe clínic, en el qual s’ha d’incloure la prescripció o recomanació del tractament, les proves realitzades, el diagnòstic i la pauta de seguiment.
6.- Els metges de família, un cop vistes les històries clíniques dels pacients, han de conciliar la medicació prescrita o recomanada a les consultes externes amb la que prèviament els pacients estaven prenent, amb la finalitat de millorar la seguretat i el compliment del tractament i la comprensió que els pacients en tenen.
Comissió de seguiment
Per tal de fer el seguiment d’aquest acord, es crearà una comissió formada per representants de tots els sectors i àmbits implicats. Aquesta comissió ha de facilitar criteris d’actualització permanent, i potenciar i intensificar les actuacions específiques que simplifiquin els tràmits administratius i millorin la coordinació entre els nivells assistencials.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada