Avaluació de Dutasterida/Tamsulosina
(Duodart)
Informe d´avaluació complet del Servicio Vasco de Salud
Osakidetza.
Idees Clau i lloc en terapèutica
1.- En el tractament de la HBP s'empren dues classes de fàrmacs: alfabloquejants i 5-ARI.
2.- Els alfabloquejants actuen fonamentalment sobre els símptomes irritatius associats a la HBP (freqüència i/o urgència miccional, disuria, nicturia, incontinència, etc.).
Constitueixen el tractament d'elecció, com a mitjà per prevenir la retenció urinària aguda, sense presentar cap efecte sobre el volum de la pròstata ni sobre el seu creixement.
3.- Actualment hi ha comercialitzats sis alfabloquejants: doxazosina, prazosina, terazosina, alfuzosina, tamsulosina i silodosina.
4.- Malgrat la teòrica major uroselectivitat de tamsulosina, alfuzosina i silodosina, no hi ha evidència que existeixin diferències d'eficàcia entre els diferents alfabloquejants. La resposta als alfa-bloquejants es fa evident al cap de les 4-6 setmanes.
5.- Quant als 5-ARI (finasterida, dutasterida), constitueixen una alternativa adequada per als pacients que presenten símptomes de moderats a greus i un volum prostàtic superior a 50 ml.
6.- Actuen fonamentalment sobre els símptomes obstructius de la simptomatologia (disminució en la força i grandària del coll miccional, dificultat per iniciar el buidament de la bufeta, intermitencia aturada del coll una vegada començat, buidatge incomplet, degoteig postmiccional, etc.)
7.- No s'han realitzat estudis comparatius directes entre els 5-ARI, encara que l'evidència disponible suggereix que finasterida i dutasterida tenen un perfil comparable d'eficàcia i seguretat.
8.- La resposta als 5-ARI pot trigar fins a 6 mesos a obtenir-se.
9.- Algunes guies de tractament d'HPB consideren la combinació d'ambdós tipus de fàrmacs quan:
- hi ha simptomatologia moderada-greu (IPSS entre 8 i 20),
- volum prostàtic gran al tacte rectal (major a 30 g) i
- antigen prostàtic específic o PSA major a 1,4-1,5 ng/ml
(per ser tots ells factors pronòstics de malaltia progressiva).
- antigen prostàtic específic o PSA major a 1,4-1,5 ng/ml
(per ser tots ells factors pronòstics de malaltia progressiva).
10.- S'han realitzat alguns estudis sobre tractaments combinats per la HBP (finasterida + doxazosina i finasterida+terazosina) amb resultats discordants
11.- En l'assaig CombAT es va observar una reducció del risc de retenció urinària aguda o cirurgia prostàtica deguda a la HBP significativament menor per a l'associació dutasterida + tamsulosina enfront de tamsulosina en monoterapia però no enfront de dutasterida en monoterapia.
12.- No hi ha cap evidència que justifiqui que l'associació dutasterida+tamsulosina present algun avantatge sobre l'associació de finasterida amb un altre alfabloquejant.
13.- A més, encara que el cost diari del tractament amb l'associació dutasterida + tamsulosina és menor que el de la suma d'ambdós administrats per separat, és superior al d'altres combinacions d'alfabloquejants + 5-ARI, com finasterida+doxazosina o finasterida + tamsulosina.
14.- D'altra banda, atès que els terminis de temps establerts per a la revisió dels pacients amb HPB que inicien el tractament amb alfabloquejants i 5-ARI són diferents, l'ús de combinacions a dosis fixes no sembla aconsellable, almenys, durant les fases inicials del tractament. Addicionalment, en alguns assajos s'ha posat de manifest que és possible la retirada de l'alfabloquejants del tractament combinat als 6-12 mesos sense recurrència dels símptomes.
Informes complementaris de l´avaluació
Recull de més articles amb relació a:
També et poden interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada