Document facilitat per la Dra. Montse Espuga. Metgessa de Família. EAP Vila de Gràcia, Barcelona.
En les darreres dècades i especialment en els darrers anys la investigació biomèdica ha avançat molt en diferents terrenys.
Un d’ells és el de la recerca en biologia molecular i cel·lular en els processos de creixement, diferenciació i desenvolupament i mort cel·lular, de manera que se’ns planteja la qüestió de si el principi de la inviolabilitat de la vida humana necessita més precisió.
Aquest document, elaborat pel Grup Interdisciplinari de Bioètica (GIB) de l’Institut Borja de Bioètica (IBB) –grup estable que fa recerca en bioètica–, és una reflexió en veu alta adreçada als professionals de la salut, i a la societat en general, sobre algunes qüestions biològiques, ètiques i jurídiques que es plantegen entorn a l’inici de la vida humana.
Analitzarem aquestes qüestions en el present document que consta de dues parts. En la primera part, més descriptiva, la refl exió se centra en l’estatut biològic, ètic i jurídic de l’embrió humà, un camp d’estudi i de controvèrsia vast i complex en el qual hi ha una notable varietat de posicions.
En primer lloc ens preguntem què és un embrió humà des del punt de vista biològic. En segon lloc, estudiem l’estatut ètic de l’embrió humà, una qüestió intrínsecament lligada al seu estatut ontològic o biològic, i ens fem ressò de la pluralitat d’opinions que hi ha sobre aquest punt. En tercer lloc, abordem la qüestió del seu estatut jurídic, és a dir, sobre quina protecció dóna la llei a l’embrió humà i més endavant al nasciturus (en camí cap al naixement), i en quins casos i en quines condicions de seguretat jurídica es pot intervenir en el procés d’una vida incipient.
En la segona part presentem el punt de vista de l’IBB sobre algunes intervencions en els primers estadis del desenvolupament embrionari, relacionades amb la recerca i la teràpia embrionàries, amb la reproducció assistida i amb la interrupció voluntària de la gestació.
A l’hora d’endinsar-nos en l’estudi dels problemes biològics, ètics i jurídics que es plantegen en l’inici de la vida humana hem partit de la premissa que vivim en una societat plural, no en una societat de codi ètic únic. Per tant, entenem que es puguin donar respostes diverses i fi ns i tot oposades a aquests problemes.
En un context plural com el nostre no hauria de sorprendre que no hi hagi unanimitat a l’hora de respondre preguntes com quins són l’abast i els límits del dret a la vida i quin lloc ha d’ocupar l’autonomia reproductiva de la dona a l’hora de parlar de l’avortament.
En l’elaboració d’aquest document hem fet un exercici de diàleg bioètic i, per tant, el nostre parer és el resultat de la interacció i integració dels diversos punts de vista dels membres del GIB.
Respectem aquelles persones, grups o institucions que, en aquest tema, van més enllà de la nostra posició i també aquelles que es queden més ençà. En una societat plural no es pot imposar una ètica de màxims per a tothom, sinó que cal cercar uns mínims ètics compartits que garanteixin la convivència.
Aquest document vol contribuir al diàleg social sobre les qüestions biològiques, ètiques i jurídiques que fan referència a l’inici de la vida humana i aportar elements de reflexió que ajudin.
MOLT INTERESSANTS!!!!!!!
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada