Els pacients amb depressió presenten taxes més altes de suïcidi i
d’intent de suïcidi, per la qual cosa la reducció d’aquest risc esdevé
prioritari quan es tracta aquests pacients.
Tot i així, preocupa que aquestes taxes augmentin paradoxalment amb l’ús d’antidepressius, especialment en pacients joves. A més a més, es desconeix si hi ha diferències en els riscos entre els diferents antidepressius i quina influència té la dosi utilitzada i la durada dels tractaments.
Aquest estudi de cohorts té com a objectiu investigar l’associació entre diferents antidepressius i el risc de suïcidi, intent de suïcidi o autolesió.
Es van incloure pacients d’entre 20 i 64 anys del registre d’atenció primària del Regne Unit, amb un primer diagnòstic de depressió entre gener de 2000 i juliol de 2011 i amb un seguiment fins a agost de 2012, que estaven en tractament amb antidepressius o sense.
Les variables analitzades van ser: suïcidi, primer intent de suïcidi o d’episodi autolesiu i exposició a antidepressius (dosi i durada de tractament).
Del total de pacients inclosos (238.963), el 87,7 % van rebre un o més antidepressius. La durada mediana del tractament va ser de 221 (rang interquartil 79–590) dies.
Els 11 antidepressius més prescrits van ser (en aquest ordre): Citalopram (el més prescrit, 31,5% del total), Fluoxetina, Amitriptilina, Sertralina, Venlafaxina, Paroxetina, Mirtazapina, Escitalopram, Dosulepina, Lofepramina i Trazodona.
Es va observar que les taxes de suïcidi i d’autolesió van ser similars durant els períodes de tractament amb els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i amb els antidepressius tricíclics o relacionats (ATC). No obstant això, i emprant com a referència el citalopram, les taxes de suïcidi van ser superiors amb mirtazapina (hazard ratio (HR):3,70; IC 95 % 2,00-6,84)) i venlafaxina (HR:2,23; IC 95 % 1,14-4,39). Les taxes d’intent de suïcidi també foren superiors amb venlafaxina (HR:1,85; IC 95 % 1,61-2,13), trazodona (HR:1,73; IC 95 % 1,26-2,37) i mirtazapina (HR:1,70; IC 95 % 1,44-2,02), i van ser menors per l’amitriptilina (HR:0,71; IC 95 % 0,59-0,85).
Les taxes de suïcidi o autolesió van ser més elevades en els primers 28 dies de tractament així com en els 28 primers dies després de la retirada del tractament.
Cal assenyalar que el nombre de suïcidis va ser petit i els resultats s’han d’interpretar amb cautela.Tot i així, preocupa que aquestes taxes augmentin paradoxalment amb l’ús d’antidepressius, especialment en pacients joves. A més a més, es desconeix si hi ha diferències en els riscos entre els diferents antidepressius i quina influència té la dosi utilitzada i la durada dels tractaments.
Aquest estudi de cohorts té com a objectiu investigar l’associació entre diferents antidepressius i el risc de suïcidi, intent de suïcidi o autolesió.
Es van incloure pacients d’entre 20 i 64 anys del registre d’atenció primària del Regne Unit, amb un primer diagnòstic de depressió entre gener de 2000 i juliol de 2011 i amb un seguiment fins a agost de 2012, que estaven en tractament amb antidepressius o sense.
Les variables analitzades van ser: suïcidi, primer intent de suïcidi o d’episodi autolesiu i exposició a antidepressius (dosi i durada de tractament).
Del total de pacients inclosos (238.963), el 87,7 % van rebre un o més antidepressius. La durada mediana del tractament va ser de 221 (rang interquartil 79–590) dies.
Els 11 antidepressius més prescrits van ser (en aquest ordre): Citalopram (el més prescrit, 31,5% del total), Fluoxetina, Amitriptilina, Sertralina, Venlafaxina, Paroxetina, Mirtazapina, Escitalopram, Dosulepina, Lofepramina i Trazodona.
Es va observar que les taxes de suïcidi i d’autolesió van ser similars durant els períodes de tractament amb els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) i amb els antidepressius tricíclics o relacionats (ATC). No obstant això, i emprant com a referència el citalopram, les taxes de suïcidi van ser superiors amb mirtazapina (hazard ratio (HR):3,70; IC 95 % 2,00-6,84)) i venlafaxina (HR:2,23; IC 95 % 1,14-4,39). Les taxes d’intent de suïcidi també foren superiors amb venlafaxina (HR:1,85; IC 95 % 1,61-2,13), trazodona (HR:1,73; IC 95 % 1,26-2,37) i mirtazapina (HR:1,70; IC 95 % 1,44-2,02), i van ser menors per l’amitriptilina (HR:0,71; IC 95 % 0,59-0,85).
Les taxes de suïcidi o autolesió van ser més elevades en els primers 28 dies de tractament així com en els 28 primers dies després de la retirada del tractament.
Repercussions a la pràctica clínica
Cal un seguiment acurat dels pacients tractats amb antidepressius a l’inici i a la retirada del tractament, més encara davant de risc de suïcidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada