El tractament farmacològic d’elecció de la diabetis gestacional és la insulina. Els antidiabètics orals, sobretot la metformina però també algunes sulfonilurees com la glibenclamida, s’utilitzen en la diabetis gestacional en països com Austràlia o Gran Bretanya, però no en el nostre país. Tot i l’ex-periència d’ús en la gestació, la informació quant a la seva seguretat és limitada.
Aquesta revisió sistemàtica d’assaigs clínics aleatoritzats i controlats tenia com a objectiu sintetitzar l’evidència disponible quant a resultats obtinguts a curt termini entre glibenclamida amb insulina, metformina amb insulina i glibenclamida amb metformina en dones amb diagnòstic de diabetis gestacional que requerien tractament farmacològic.
Com a variables primàries en la gestant es van analitzar: HbA1c al 3r trimestre, hipoglucèmies greus, preeclàmpsia, augment de pes durant l’embaràs, cesària i fracàs terapèutic.
Les variables primàries analitzades en el fetus van ser: edat gestacional del nadó, prematurs, pes en el moment de néixer, macrosomia (≥ 4000 g), pes > p90, pes < p10, hipoglucèmies en el nounat i mortalitat perinatal.
Es varen analitzar 15 estudis, que varen incloure 2.509 dones. Comparada amb la insulina, la glibenclamida es va associar a un pes major en el moment de néixer [diferència de 109 g (IC 95 % 35,9 a 181)], més macrosomia [risc relatiu-RR 2,62 (IC 95 % 1,35 a 5,08)] i més hipoglucèmies en el nounat [RR 2,04 (IC 95 % 1,30 a 3,20)]. El tractament amb glibenclamida va fracassar en un 6,37 % de les pacients.
Comparada amb la insulina, la metformina va associar-se a un guany de pes menor en la gestant [diferència de -1,14 Kg (IC 95 % -2,22 a -0,06)], menor edat gestacional del nadó [diferència -0,16 setmanes (IC 95% -0,30 a -0,02)] i més nounats prematurs [RR 1,50 (IC 95 % 1,04 a 2,16)]. La metformina va mostrar també menor glucèmia postprandial i menys hipertensió en la gestant, així com menys hipoglucèmies greus en el nounat. El tractament amb metformina va fracassar en un 33,8 % de les pacients.
Comparada amb la glibenclamida, la metformina va associar-se a un guany de pes menor en la gestant [diferència de -2,06 Kg (IC 95 % -3,98 a -0,14)], menor pes en el moment de néixer [diferència de -209 g (IC 95 % -314 a -104)], menys macrosomia [RR 0,33 (IC 95 % 0,13 a 0,81)]. La metformina va mostrar també glucèmies majors en la gestant. Un 26,8% de les pacients van fracassar amb metformina i un 23,5 % amb glibenclamida.
Repercussions a la pràctica clínica
1.- A curt termini, en dones amb diabetis gestacional que requereixen tractament farmacològic, la insulina i la metformina són millors opcions de tractament que la glibenclamida.
2.- La glibenclamida no s’hauria d’utilitzar en el tractament de la diabetis gestacional si es poden usar la metformina o la insulina.
3.- Tot i que la metformina sola (o associada a insulina) sembla presentar alguns avantatges respecte a la insulina quant a glucèmia postprandrial, risc d’hipoglucèmies i d’hipertensió en la gestant, també s’associa a una major taxa de fracàs terapèutic.
Font: 3 clics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada