Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dilluns, 22 d’agost del 2011

L´ús correcte de llàgrimes artificials per la síndrome de l´ull sec



Butlletí d´informació terapèutica del Departament de Salut
 
 
 
 


La síndrome de l’ull sec és el resultat final de patologies que produeixen una alteració en la producció i la qualitat de la llàgrima. És una malaltia multifactorial de la superfície ocular que cursa amb malestar, alteracions visuals, inestabilitat de la llàgrima, dany potencial sobre la superfície ocular, i que s’acompanya d’augment de l’osmolaritat ocular i d’inflamació.

Malgrat la manca d’uniformitat en la definició i la manca d’una prova diagnòstica, se sap que la síndrome de l’ull sec és la malaltia més freqüent a les consultes d’oftalmologia, en les quals fins a un 30% dels motius de consulta són per l’ull sec.

És la causa més freqüent d’irritació ocular en persones de més de 65 anys, amb una prevalença del 7,5% en persones de més de 50 anys i entre el 15% i el 33% en persones de més de 65 anys, essent més freqüent en dones.

El símptoma principal és la sensació de cos estrany o cremor ocular, que ocasiona malestar i que empitjora durant el dia, amb la lectura o la visualització d’una pantalla de manera prolongada.

També produeix picor, pesadesa palpebral, envermelliment conjuntival, intolerància a les lents de contacte i, si hi ha afectació corneal, fotofòbia, visió borrosa transitòria, llagrimeig paradoxal i secreció mucosa.

Les complicacions que pot produir són la conjuntivitis amb metaplàsia escamosa conjuntival i la queratitis amb ulceració, infecció, neovascularització o perforació de la còrnea.

El signe més característic de la síndrome de l’ull sec és la queratitis puntejada.

Els símptomes poden empitjorar després d’una operació corneal, refractiva o de cataractes.

El diagnòstic se sol fer a partir de l’anamnesi i l’exploració amb làmpada de fenedura, que ens permetrà descartar altres malalties oculars i visualitzar les lesions a la superfície ocular amb la tinció amb fluoresceïna.



Altres proves que no se solen realitzar a l’atenció primària de salut són la prova de Schirmer (per visualitzar una disminució en la producció de llàgrimes i que s’utilitza per diagnosticar la síndrome de Sjögren); les proves per valorar la inestabilitat de la llàgrima (el temps de ruptura de la llàgrima depèn del seu gruix i de l’estabilitat de la pel•lícula lacrimal) i altres tipus de tincions per objectivar la lesió corneal com el rosa de Bengala.




Idees Clau


1.- Les llàgrimes artificials es comercialitzen com a medicaments i productes de parafarmàcia, i només alguns dels primers estan finançats pel sistema sanitari públic.

2.- A Catalunya l’any 2010, el 82% de la despesa i el 74% dels envasos receptats va ser en format de monodosi. El 82% d’aquest import correspon a les presentacions en monodosi

3.- Tot i que les llàgrimes artificials són el tractament de primera línia per a la síndrome de l’ull sec, no es coneix bé el seu mecanisme d’acció, les proves d’eficàcia són molt limitades i no s’han comparat de manera rutinària amb placebo ni entre elles.

4.- Les recomanacions d’ús es basen fonamentalment en el consens de grups d’experts.

5.- S’ha de promoure sempre l’autocura ocular adequada del pacient, ja que pot reduir o fins i tot arribar a suprimir l’ús de llàgrimes.

6.- Caldrà incidir també sobre els factors que empitjorin els símptomes de la síndrome de l’ull sec (hàbits tòxics, factors ambientals o dieta).

7.- Per a la gent gran, els vials multidosi poden ser més fàcils de manipular que les monodosis.

8.- Els col•liris sense conservants estan indicats en cas de síndromes greus (quan es necessita administrar els col•liris continuadament, més de 4-6 vegades al dia), en pacients que utilitzen altres col•liris amb conservants concomitantment (pacients amb glaucoma), en embarassades i en portadors de lents de contacte.

9.- Considerar sempre els fàrmacs, perquè poden produir o empitjorar la sequedat ocular.

10.- Els fàrmacs que s’han associat més a la síndrome de l’ull sec són:

- els antihistamínics,

- antidepressius tricíclics,

- inhibidors selectius de la recaptació de serotonina,

- Els ansiolítics, els antipsicòtics o l’alcohol afavoririen la síndrome de l’ull sec només en cas de deshidratació.

11.- Per instaurar un tractament adequat, cal avaluar prèviament la gravetat dels signes i símptomes, la cronicitat d’aquests, l’etiologia o factors contributius (entre els quals cal descartar els fàrmacs) i la resposta als tractaments provats prèviament.

12.- Cal instruir el pacient perquè faci l’autocura dels seus ulls i utilitzi adequadament els col•liris.

13.- L’ús de llàgrimes artificials sol ser suficient en síndromes seques lleus o moderades; inicialment s’han d’administrar sovint i posteriorment se n’ha d’espaiar l’administració.

14.- Les llàgrimes artificials, sobretot quan hi hagi blefaritis acompanyant, només s’han de recomanar quan la higiene ocular sigui insuficient.

15.- En cas de síndrome de l’ull sec lleu o moderada, l’ús de llàgrimes pot ser suficient. Al principi cal administrar-les més sovint i després l’administració es pot espaiar fins a les quatre preses diàries habituals.

16.- Els conservants poden produir irritació i endarrerir la curació de les úlceres corneals.

17.- Quan s’utilitzen pomades cal tenir en compte que les persones amb sensibilitat a la llana també poden ser sensibles a la lanolina, i que potser no toleren les pomades que contenen parabens com a conservants. Una opció per a aquestes persones són les llàgrimes amb carbomer, que duren més que les artificials tradicionals i no provoquen els efectes indesitjats de les pomades.

18.- L’ús de col•liris sense conservants es recomana sobretot quan sigui necessari administrar llàgrimes continuadament, més de 4-6 vegades al dia (com és el cas dels pacients amb síndrome de l’ull sec greu), en pacients que usen altres col•liris amb conservant concomitantment (pacients amb glaucoma), en embarassades i en portadors de lents de contacte.

19.- Les monodosis tenen un cost superior als vials multidosi; per tant, el seu ús s’ha de reservar a les situacions en què estigui indicat


Document complet



Informació per a pacients

Informació per a pacients sobre l´ull sec
Manera correcta d´aplicar-se un coliri







També et poden interessar: