La major part de pacients amb malaltia cardiovascular (MCV) no prenen els tractaments prescrits a llarg termini. Les combinacions a dosis fixes (CDF) podrien millorar l'adherència al tractament en determinades indicacions, tot i que fins fa pocs anys no hi havia gaires estudis respecte a això.
L’estudi Umpire és un assaig clínic aleatoritzat, obert (cec quant a la variable principal), que va incloure 2.004 pacients d’Europa i de l’Índia amb MCV establerta o amb risc de MCV entre juliol de 2010 i juliol de 2011 i amb un seguiment fins a juliol de 2012. L’objectiu de l’estudi va ser valorar si una combinació a dosis fixes d’àcid acetilsalicílic (AAS), estatina i dos antihipertensius comparada amb el tractament habitual millorava a llarg termini l’adherència al tractament indicat i el control dels factors de risc d’MCV (pressió arterial sistòlica i colesterol d’LDL).
Es van aleatoritzar els pacients (1:1) per rebre tractament amb CDF (n = 1002; amb AAS 75 mg, simvastatina 40 mg, lisinopril 10 mg i atenolol 50 mg [o hidroclorotiazida 12,5 mg enlloc de l’atenolol]) o bé l'atenció habitual, en què els pacients rebien els tractaments que el seu metge considerava oportú (n = 1.002).
Les variables principals van ser l’adherència a la medicació (informada pel pacient a partir de la presa de medicaments la setmana prèvia a cada visita) i els canvis en la PAS i en el colesterol d’LDL respecte als valors basals.
A l'inici de l'estudi, es van considerar adherents al tractament 1.233 (61,5 %) pacients, la PA mitjana va ser de 137/78 mmHg i el colesterol d’LDL de 91,5 mg/dl. Al final de l'estudi, després d’una mitjana de seguiment de 15 mesos (rang interquartílic, 12-18 mesos) en el grup assignat a CDF va ser més elevada la proporció de pacients adherents al tractament (86 % vs 65%; RR 1,33; IC95 % 1,26-1,41; p < 0,001) i va haver majors reduccions de la PAS (-2,6 mmHg; IC95% -4,0 a -1,1 mmHg; p < 0,001) i del colesterol d’LDL (-4,2 mg/dl; IC 95 % -6,6 a -1,9 mg/dl; p < 0,001) .
En el subgrup de pacients amb baixa adherència a l’inici de l’estudi (n = 727; 36,3 %), es varen observar majors beneficis al final de l’estudi; en el grup assignat a CDF l'adherència va ser més elevada: 77 % vs 23 % (RR 3,35; IC95 % 2,74-4,09; p < 0,001), i va haver major reduccions de la PAS (4,9 mmHg; IC95 % 7,3-2,6mmHg; p = 0,01) i del colesterol d’LDL (6,7 mg/dl; IC95 % 10,5-2,8 mg/dl; p = 0,11).
No hi va haver diferències significatives entre els grups quant a esdeveniments adversos o a esdeveniments cardiovasculars (50 [5,0 %] vs 35 [3,5%]; RR 1,45; IC95 % 0,94-2,24; p = 0,09 ).
Repercussions a la pràctica clínica
- En els pacients amb MCV o amb alt risc d’MCV, l'ús d'un tractament combinat a dosis fixes (amb AAS, estatina i dos antihipertensius) es va associar a una major adherència al tractament, descensos modestos de les xifres de pressió arterial sistòlica (entre 2 i 5 mmHg) i descensos clínicament poc rellevants de colesterol d’LDL (entre 4 i 7 mg/dl).
- La polipíndola inicialment va ser concebuda per a països subdesenvolupats. En el nostre entorn, probablement aportarà ben poc atès que només obté beneficis clínicament rellevants sobre la pressió arterial sistòlica i hi ha comercialitzades moltes combinacions d’antihipertensius.
Font: ·clics. Joan Antoni Vallès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada