Avaluació de Cilostazol
.
. .
.
.
.
El.laborada pel Comitè d'Avaluació de Nous Medicaments d'Euskadi (CEVIME)
Nou Medicament a Examen: Document
Crítica a la publicitat: Document
Evaluació de Cilostazol en la claudicació intermitent.
Institut Català de la Salut: Document
RESUM
Després de realitzar l'avaluació comparativa de cilostazol en la claudicació intermitent respecte als fàrmacs comparadors segons l'anàlisi de l'evidència científica publicada fins a aquest moment, el Comitè recomana:
Continuar utilitzant el tractament habitual, ja que l’evidència comparativa disponible de cilostazol no ha demostrat major eficàcia ni seguretat
Justificació
Els fàrmacs que s’usen en el tractament dels símptomes de la claudicació intermitent (pentoxifil·lina, naftidrofuril i buflomedil) No tenen evidència científica suficient per poder considerar-se d’elecció respecte a la modificació dels factors de risc cardiovascular, ni a altres mesures preventives.
L’eficàcia de cilostazol es considera similar en comparació a pentoxifil·lina. No s’ha comparat amb naftidrofuril o buflomedil.
La seguretat es considera inferior respecte de pentoxifil·lina, ja que cilostazol presenta una major proporció d’alguns efectes adversos (cefalea, diarrea, femtes toves, etc) i la seva farmacocinètica fa que el risc d’interaccions sigui més elevat. A més, està contraindicat en pacients amb insuficiència cardíaca congestiva.
La pauta és similar i el cost és superior.
Lloc en la Terapèutica
El tractament de la claudicació intermitent combina les mesures preventives per tal d’evitar esdeveniments cardiovasculars (modificació dels factors de risc, programes d’exercici físic i tractament antiagregant); juntament amb el tractament dels seus símptomes.
Hi ha una evidència clara que els programes d’exercici físic supervisat són el millor tractament en els pacients amb claudicació intermitent, ja que redueixen el risc cardiovascular i milloren els símptomes de la claudicació.
El benefici dels fàrmacs usats en el tractament simptomàtic de la claudicació intermitent és limitat; els estudis presenten defectes metodològics, biaixos de publicació i resultats controvertits i poc consistents.
Cilostazol ha demostrat millorar la distància màxima caminada i la distància sense dolor respecte de placebo en pacients amb claudicació intermitent.
No es coneix el seu efecte sobre la morbimortalitat cardiovascular.
El perfil de seguretat de cilostazol no sembla millor que el d’altres fàrmacs.
En resum, cilostazol s’afegeix com una alternativa més a l’arsenal terapèutic per al tractament simptomàtic de la claudicació intermitent, sense que millori la relació benefici-risc d’altres fàrmacs disponibles.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada