Radiografia de tòrax per al control i seguiment de la pneumònia adquirida en la comunitat

En pacients adults amb pneumònia adquirida en la comunitat que responen favorablement al tractament antibiòtic, la radiografia de tòrax per al control i seguiment no aporta valor al maneig clínic del pacients

• La pneumònia adquirida en la comunitat és una de les principals causes d'ingrés hospitalari i representa una important càrrega en el sistema sanitari.
• La radiografia de tòrax és la prova d'elecció per realitzar el diagnòstic de pneumònia, però s'ha demostrat que les radiografies de control no són efectives per al seu control i seguiment.
• Tenint en compte que l'Rx de tòrax no és una prova innòcua, en pacients adults diagnosticats de pneumònia adquirida a la comunitat que responen clínicament a la teràpia antibiòtica inicial, no es recomana la realització de radiografia de tòrax en finalitzar el tractament per al control i seguiment de la malaltia.

Més informació

La pneumònia adquirida en la comunitat és una de les principals causes d’ingrés hospitalari i representa una important càrrega en el sistema sanitari. La incidència anual se situa entre el 5% i l’11% en la població adulta. Aquesta malaltia és més freqüent en homes i especialment en pacients majors de 65 anys.

La radiografia de tòrax és la prova d’elecció per realitzar el diagnòstic de pneumònia. Així mateix, s’ha plantejat la necessitat de realitzar una radiografia de tòrax de control per al seguiment de la malaltia en finalitzar el tractament antibiòtic. No obstant això, s'ha observat que la resolució posterior de les troballes radiològiques és més lenta que la millora clínica dels pacients. Aquesta resolució al mes d’inici és molt variable segons els estudis, amb un percentatge que varia entre el 53% i el 87% dels casos. La resolució és més ràpida en infeccions causades per Mycoplasma i Chlamydophila i més lenta en la causada per pneumococ. És també més ràpida en joves i quan només afecta un lòbul.

A més, s’ha observat que la correlació entre resolució clínica i radiològica és molt pobra. Algunes societats científiques ja advocaren al començament de segle per deixar de prescriure radiografia de control en pacients diagnosticats de pneumònia hospitalitzats abans de ser donats d’alta de l’hospital. L'evidència científica disponible i les guies de pràctica clínica recomanen no demanar radiografies de control en pacients diagnosticats de pneumònia que responen clínicament al tractament antibiòtic inicial.

Cal tenir en compte que la radiografia de tòrax no és una prova innòcua i, tot i que amb una dosi mínima, emet radiació ionitzant. Així doncs, caldrà valorar-ne els riscos i beneficis.

Per tant, en pacients adults diagnosticats de pneumònia adquirida en la comunitat que responen clínicament a la teràpia antibiòtica inicial, no es recomana la realització de radiografia de tòrax en finalitzar el tractament per al control i seguiment de la malaltia. 

És més important el monitoratge clínic del pacient, que inclogui el control de la temperatura, els paràmetres respiratoris i els hemodinàmics. 

Les excepcions a aquesta recomanació són els pacients en què fracassa el tractament antibiòtic, que han requerit hospitalització i són majors de 50 anys, que desenvolupen complicacions i els que presenten un deteriorament en la seva situació clínica.

Font: Essencial