Pel Dr. Xavier Bayona. Societat Catalana de Gestió Sanitària
El sobrediagnòstic i els problemes
de la medicina preventiva
1) produeix danys innecessaris per etiquetament;
2) condueix a tractaments innecessaris (sobretractament),
3) destina recursos a situacions que no necessiten intervenció soscavant els
sistemes de salut basats en la solidaritat.
La Conferència de Prevenció de sobrediagnòstic 2013 (Darmouth, Estats
Units) va identificar diverses prioritats estratègiques que es resumeixen
a continuació:
¨ Educar els professionals de la salut i als estudiants de Ciències de la
Salut.
¨ Comunicar la problemàtica del sobrediagnòstic a la població general.
¨ Descoratjar els incentius que sistemàticament transformen a les
persones en pacients (Ex. L'ampliació dels límits de la malaltia).
¨ Rediscutir la forma en què les malalties són definides.
Els avenços tècnics en proves diagnòstiques permeten detectar fins
i tot petites anomalies, encara que no hagi símptomes.
¨ Els interessos comercials també juguen el seu paper en aquest
fenomen, aquesta clar que a la Indústria farmacèutica li interessa
vendre els màxims tractaments, ja siguin preventius o curatius.
¨ Conflictes en guies i definicions de malalties cada vegada més
àmplies cataloguen cada vegada a sans com malalts.
¨ Els temes legals sempre penen l'infradiagnòstic i gairebé mai el
sobrediagnòstic.
¨ Els Sistemes de Salut incentiven i treballen cada vegada més
iniciatives de screening i detecció precoç de malalties.
¨ El lema cultural de més és millor ... No hem medicalitzar la nostra
vida, hem de confiar la cura de la nostra salut als professionals i per
descomptat també al nostre sentit comú, cada vegada mes oblidat.
Els metges i els pacients necessiten fer front a la seva por a la incertesa
i la mort, per controlar els excessos de proves diagnòstiques i medicació;
excessos que produeixen més danys que beneficis als pacients.
La cultura neoliberal actual i la conversió de la salut en un bé de consum
ha afavorit el traspàs de persones des del món dels sans al dels malalts.
Aquesta invasió del món de la malaltia ve determinada per una
combinació tòxica de bones intencions, com separar la noció de malaltia
de l'experiència del sofriment, ampliar les definicions de les malalties,
transformar els factors de risc en malalties i, sobretot, la por.
D'un bon metge que tingui reputació professional i social
s'espera:
1. Capacitat per realitzar diagnòstics precisos i oporturnos;
2. Ús prudent dels recursos preventius, diagnòstics,
terapèutics i rehabilitadors per maximitzar beneficis i
minimitzar danys, i
3. Habilitat per respondre apropiadament a les necessitats
de pacients complexos en situacions reals de limitacions
múltiples
En atenció primària s'aspira a un metge general / de família que
sàpiga defensar els seus pacient de sobrediagnòstics i
sobretractaments com a forma d'oferir una atenció clínica
generalista, assertiva, reflexiva i transfiguradora de les
assistència sanitària.
1 comentari:
Temos mucho trabajo que hacer.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada