L’Agència de Salut Pública de Catalunya va rebre el passat 28 de maig una notificació d’un possible cas de diftèria en un nen de 6 anys, no vacunat, resident a Olot, a la Garrotxa. El menor havia començat a tenir símptomes el dia 23 de maig, però el dia 28 a conseqüència de l’empitjorament del quadre va requerir l’ingrés hospitalari. Posteriorment els resultats del laboratori van confirmar el diagnòstic de la malaltia. El pacient està hospitalitzat en estat greu i està rebent tractament específic.
Actualment, la diftèria és una malaltia molt poc freqüent en els països desenvolupats gràcies a la vacunació generalitzada de la població i a la millora de les condicions higièniques. La forma més efectiva d'evitar la malaltia és mantenir un elevat nivell de vacunació en la població. A Catalunya no s' havia declarat cap cas des de 1983.
La diftèria és una malaltia infecciosa produïda per un bacteri que genera una toxina molt agressiva. Fonamentalment es transmet per via respiratòria, requerint un contacte proper per al seu contagi. La simptomatologia és variable però freqüentment produeix mal de coll i secreció nasal, inflamació dels ganglis del coll, malestar general i febre. La diftèria també pot presentar la formació d' una membrana que se situa a la faringe i que sagna amb facilitat i complicacions cardíaques i renals, entre d’altres.
Es recorda la importància de complir amb el calendari vacunal per evitar la reemergència de malalties greus que pràcticament havien desaparegut en el nostre entorn.
La possibilitat de tenir
un cas importat o en persones que hagin tingut contacte amb viatgers procedents de zones
endèmiques fa necessari establir un mecanisme d’alerta temprana i seguiment dels pacients
amb clínica sospitosa.
Qualsevol cas sospitós, probable o confirmat en un centre sanitari s’ha de notificar de
forma urgent a la unitat de vigilància epidemiològica (UVE) corresponent trucant al 061
durant horari laboral o al Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya
(SUVEC) fora de l’horari laboral (627480828). Les UVE o el SUVEC el comunicaran també de
forma urgent a la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències (SGVRESP) de
l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i realitzaran l’enquesta epidemiològica de
cas.
Resum actuacions enfront d’un cas de diftèria respiratòria
1.- Notificació urgent de la sospita de cas a l’Unitat de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
2.- Enquesta epidemiològica del cas per identificar la possible font d’infecció.
3.- Recollida de mostres clíniques per confirmació analítica del cas mitjançant aïllament de soca toxigènica.
4.- Administració d’antitoxina diftèrica immediatament després de la presa de mostres sense esperar a la confirmació de laboratori.
5.- Vacunació del cas; segons el seu estat de vacunació s’iniciarà o es completarà la pauta de vacunació enfront la diftèria segons calendari vigent.
6.- Aïllament del cas fins a negativitat d’almenys 2 cultius realitzats amb no menys de 24 hores de diferència i no menys de 24 hores abans de finalitzar el tractament antibiòtic.
7.- Desinfecció de tots els objectes que hagin estat en contacte directe amb el pacient o les seves secrecions.
8.- Alerta epidemiològica als hospitals, demanant que davant l’aparició de quadres clínics amb antecedents epidemiològics compatibles, sospitin de l’existència de diftèria.
9.- Tractament profilàctic dels contactes de risc amb Pencil·lina G Benzatina IM o eritromicina.
10.- Els contactes de risc correctament vacunats han de rebre una dosi de reforç de DTP i els no immunitzats han de rebre una dosis inicial i completaran la pauta vacunal segons calendari.
11.- Exclusió de la feina dels portadors que treballin en contacte amb nens no immunitzats davant la malaltia o en l’àmbit de la manipulació d’aliments fins a la negativitat del cultiu.
RECORDATORI DEL CALENDARI
Nota informativa del COMB: cas de diftèria a Catalunya
La Junta del Col·legi de Metges de Barcelona vol recordar a tots els metges que sempre han d'exercir la seva tasca atenent a la Bona Praxi, en aquest cas, en relació a la indicació de les vacunes sistemàtiques.
El COMB també remarca fermament als ciutadans i als mitjans de comunicació la importància de seguir les recomanacions d'experts de la comunitat mèdica i científica sobre la vacunació, mesura de provada eficàcia i seguretat.
Davant de qualsevol dubte recomanem consultar al seu metge.
Nota tècnica
Des de 1987 no es registrava cap cas de diftèria a Espanya (des de 1983, cap cas a Catalunya). La diftèria es una malaltia produïda per un bacteri (Corynebacterium diphteriae), transmissible de persona a persona per les secrecions respiratòries, tos i esternuts (distància curta: inferior a 1 metre), tot i que també es pot transmetre per objectes contaminats (molt poc freqüent).
El període d’incubació és de 2 a 7 dies. Per cada cas s'estima que es poden produir uns 6-7 possibles contagis. La sospita diagnòstica és clínica i la confirmació és microbiològica. La simptomatologia habitual és dolor a la faringe, febre i mal estat general. Hi ha molts casos asimptomàtics.
El bacteri fabrica una toxina potent que pot provocar l’aparició de membranes molt espeses i que sagnen amb facilitat, que poden produir dificultat respiratòria alhora que problemes cardíacs i neurològics.
La vacuna no protegeix contra la infecció però si contra els efectes de la toxina. Per això s’anomena toxoide. L’eficàcia clínica es del 95-97%. La protecció dura uns 10 anys i per això cal fer revacunacions periòdiques. El tractament es basa en l'administració d'antibiòtics per eliminar el bacteri i en antitoxina diftèrica per neutralitzar els efectes nocius de la toxina. Tot i això la mortalitat es del 10%.
La vacuna està inclosa dins del calendari vacunal sistemàtic (3 dosi inicials i 3 dosi més abans dels 14-16 anys: total, 6 dosi). Desprès es recomana revacunar als 40 i als 65 anys i en persones d'alt risc cada 10 anys.
Els nivells de vacunació en la població infantil espanyola i aquí a Catalunya son alts (>90%) fet que condiciona l’existència d’immunitat de grup (els vacunats protegeixen indirectament als no vacunats) i permet un bon control de la malaltia.
Perquè s’ha presentat aquest cas aquí ara?
- En altres països del món hi ha casos de diftèria (alguns casos a Rússia i a alguns països de l'est d'Europa -uns 20 casos per any- i en especial a Pakistan i Nepal).
- Existeixen portadors asimptomàtics (que poden durar fins a 6 mesos)
- Un viatger provinent d’una zona amb casos de diftèria pot ser portador asimptomàtic. Fins i tot un cas lleu o asimptomàtic pot arribar a Catalunya i produir algun contagi.
- La immunitat de grup només resulta útil si els individus no vacunats es distribueixen a l’atzar entre la població. Si hi ha “bosses” de població no vacunada que s’agrupen geogràficament (per exemple una comunitat contraria a la vacunació) la circulació del bacteri és factible i poden aparèixer casos secundaris.
- Els adults no revacunats poden perdre immunitat. S’estima en un 30% aquesta població, que seria per tant quelcom més susceptible.
- Aïllament del pacient.
- Estudi dels possibles contactes. Els contactes propers han de rebre profilaxi amb antibiòtic i la vacunació o revacunació en cada cas concret.
- Estudi de portadors, per tal de conèixer la possible font d'infecció.
La diftèria és una malaltia de declaració obligatòria i urgent.
Més informació
Comunicat del grup de treball de vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalaria i Atenció primària (SEPEAP)
1.- Lamentar la aparición de este caso de difteria que afecta a un niño de 6 años no vacunado y desear su pronta recuperación aunque se trata de una enfermedad grave con gran repercusión a nivel de varios órganos y sistemas.
2.- Recomendar que a todo niño le sea administrado el Calendario Vacunal vigente que en nuestro país es de los más completos, siendo el nivel de vacunación de nuestros niños de los más altos del mundo.
3.- Denunciar los movimientos que están proliferando sobre la no vacunación infantil con argumentos poco científicos y afirmar que la prevención es el mejor tratamiento para cualquier dolencia. Los efectos secundarios de las vacunas son prácticamente inexistentes y han conseguido gracias al alto nivel de protección existente que muchas enfermedades vacunables, prácticamente hayan desaparecido. La actitud irresponsable de los padres que no permitan que sus hijos sean vacunados puede ocasionar que puedan empezar a verse patologías que habían desaparecido ,como es el caso de la difteria que desde hace 28 años no se había producido ningún caso en España.
4.- Los colectivos que promueven la no vacunación, se están aprovechando del alto nivel de cobertura que tiene la sociedad española al estar la mayor parte de los niños con su vacunas correspondientes administradas y por tanto se están beneficiando de este hecho. Un aumento del colectivo contrario a la vacunación supondría empezar a ver cada vez con más frecuencia casos como el de Olot en niños no vacunados por una actitud irresponsable de los padres.
5.- Bajo el lema “más vale tarde que nunca” animamos a todos los padres cuyos hijos no están vacunados a que se pongan en manos de sus pediatras de atención primaria para que inicien el Calendario Vacunal, tenga el niño la edad que tenga. Lo importante es vacunar y proteger a nuestros niños.
6.- La Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y de Atención Primaria (SEPEAP) seguirá siendo el adalid a la hora de recomendar y defender un derecho que es del menor, aunque lo ostenten sus padres y que creemos que es fundamental como es la vacunación.
Comunicado de la Asociación Española de Pediatria (AEP) sobre el primer caso de difteria en España desde 1986
(Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Pediatría )
Ante la confirmación por parte del Centro Nacional de Microbiología (Madrid) de un caso de difteria en Cataluña en un niño de 6 años no vacunado frente a la enfermedad, según ha confirmado el Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, desde el Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Pediatría (CAV-AEP) queremos informar de que:
- La difteria se caracteriza por ser una enfermedad infecciosa endémica en áreas en desarrollo de África, Asia, Caribe y Sudamérica. La última gran epidemia se produjo en los países de la antigua Unión Soviética, en la década de los 90. En el último informe de la Organización Mundial de la Salud (OMS) se documentan 4.680 casos de difteria en el mundo en el año 2013. El anterior caso registrado en España más reciente data de 1986.
- La enfermedad se transmite de unas personas a otras por vía respiratoria y produce fiebre, dolor de garganta intenso y dificultad para respirar por obstrucción grave de la vía aérea superior, de tal forma que puede llevar a la asfixia y la muerte. La afectación sistémica puede ser intensa por efecto de la toxina que libera el microorganismo, que puede causar daño en el miocardio, sistema nervioso central y otros órganos. El tratamiento consiste en antibióticos, suero antitoxina de la difteria, así como medidas de soporte respiratorio, tales como traqueotomía, intubación endotraqueal, etc. La letalidad es del 5-10 %, siendo mayor en niños menores de 5 años.
- Gracias a la vacunación sistemática y al mantenimiento de coberturas frente a esta enfermedad de más del 95 % de los niños residentes en España, no se producía ningún caso en nuestro país desde hace casi 30 años. La vacuna antidiftérica está incluida en las vacunas combinadas (unida a otras, como tosferina y tétanos, entre otras) que se administran desde los 2 meses de edad. En total, siguiendo el calendario infantil, un niño recibe hasta 6 dosis de vacuna antidiftérica durante los primeros 14-16 años de vida. El esquema habitual en la mayoría de comunidades autónomas es este: 2, 4, 6 y 18 meses, 6 y 14 años.
- Desde el CAV-AEP queremos insistir en los beneficios que aporta la vacunación, tanto a nivel individual como colectivo, incluyendo la prevención de enfermedades infecciosas aparentemente eliminadas en nuestro medio, como es el caso de la difteria.
- Asimismo, queremos transmitir un mensaje de tranquilidad a la población. La Agencia de Salud Pública de esta comunidad autónoma ha comenzado a tomar las medidas de control marcadas en los protocolos para estos casos, que incluyen, entre otras, la vacunación contra la enfermedad de los contactos más cercanos al enfermo.
Entrada de molta utilitat per conèixer aspectes clínic de la diftèria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada