Des de la seva comercialització, la seguretat del tiotropi utilitzat amb el dispositiu Respimat ha estat objecte de controvèrsia en observar-se un increment de la mortalitat en comparació amb el placebo en pacients amb MPOC, increment de mortalitat que no ha estat observada amb el dispositiu tradicional Handihaler.
L’assaig clínic, doble cec, paral·lel (TIOSPIR) va incloure 17.135 pacients amb MPOC amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia i la seguretat del tiotropi amb el dispositiu Respimat (2,5 o 5 μg) respecte al dispositiu Handihaler (18 μg). El seguiment promig dels pacients va ser de 2,3 anys.
En base al risc de mortalitat i de patir exacerbacions, es conclou que les dosis del dispositiu Respimat (2,5 μg i 5 μg) tenen una seguretat i una eficàcia similar a la del Handihaler (dosis de 18 μg).
No obstant això, hi ha autors que qüestionen aquesta conclusió i reclamen prudència2. Loke, en analitzar el risc d’infart entre els pacients de l’estudi TIOSPIR, diferenciant entre l’infart fatal i no fatal, va trobar una associació estadísticament significativa dels IAM fatals amb el dispositiu Respimat a la dosi de 5 μg respecte a Handihaler (21 infarts/11.441 respecte a 3 infarts/5.694 respectivament; RR 3,48 i IC 95% 1,04-11,68).
Verhamme3,4 qüestiona també les conclusions de l’estudi TIOSPIR i assenyala l’exclusió de l’assaig clínic de pacients amb funció renal alterada com a possible clau de la discrepància observada amb un estudi de cohorts dut a terme prèviament amb onze mil pacients; en aquest estudi es va observar un increment d’un 27% del risc de mortalitat entre els pacients que havien rebut tiotropi amb l’inhalador Respimat en relació al Handihaler. Per avaluar aquesta hipòtesi, va realitzar una anàlisi estratificada de la mateixa cohort de pacients atenent a la funció renal.
En els pacients amb afectació de la funció renal (taxa de filtrat glomerular estimada < 60 ml per minut per 1,73 m2 de superfície corporal), l'associació entre l'ús de Respimat i la mortalitat va continuar essent estadísticament significativa (raó de risc ajustada, 1,52 ; IC 95%, 1,02 a 2,28), mentre que l'associació ja no va estar present en pacients amb funció renal normal (raó de risc ajustada, 0,84; IC 95 %, 0,25 - 2,85).
Repercussions a la pràctica clínica
El canvi de la formulació galènica de tiotropi pot tenir repercussions a la pràctica clínica. Un possible increment dels nivells plasmàtics de tiotropi, especialment rellevant en pacients amb insuficiència renal, podria potenciar els efectes anticolinèrgics responsables dels problemes de seguretat.
Amb les dades existents, i fins no tenir més estudis de seguretat amb població general, semblaria més prudent la utilització de tiotropi amb el dispositiu Handihaler, especialment en pacients amb afectació de la funció renal.
En l’actualitat, el 14% de les dosis de tiotropi prescrit a l’Àmbit de Barcelona s’administren amb el dispositiu Respimat.
Font: 3 clics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada