Es calcula que a Catalunya podria haver-hi uns 10.000 afectats per aquesta malaltia
Cada any es detecten uns 200 casos de la malaltia de Chagas en dones embarassades
La malaltia de Chagas és una parasitosi pròpia d’Amèrica, des de Mèxic fins al sud. En el 60% dels casos no apareixen símptomes i el 40% restant pot presentar simptomatologia clínica, a vegades després de dècades de la infecció. Entre els símptomes més habituals destaquen els problemes digestius i especialment els cardíacs, com ara alteracions del ritme, insuficiència cardíaca i, en alguns casos, mort sobtada.
Encara que en el nostre país no existeix el paràsit transmissor, la malaltia es pot transmetre per una transfusió de sang, per trasplantaments d’òrgans contaminats i de mare a fill. Precisament per evitar aquest darrer tipus de contagi, s’ha elaborat el nou protocol.
D’acord amb el nou protocol, el cribratge de la malaltia de Chagas en embarassades que provenen o han residit als països endèmics consisteix a fer una serologia per descartar-ne la infecció. Aquesta serologia s’ha d’incloure en la mateixa analítica que de forma habitual es fa el primer trimestre d’embaràs. En les dones infectades, s’hauran de fer les exploracions pertinents per veure l’estat de la malaltia, especialment per descartar problemes cardíacs o digestius. Cal afegir que l’embaràs no sol complicar-se.
La transmissió als nadons és baixa (4-7% dels fills de mare infectada), i normalment no apareixen símptomes clínics, per la qual cosa el part es pot atendre en els dispositius assistencials habituals; tanmateix, s’hauran de fer proves parasitològiques i serològiques als nadons per descartar-ne la infecció. Aquestes proves estan explicades en el protocol. En cas que el nadó presenti infecció, caldrà prescriure el tractament indicat (benzimidazole) que és totalment efectiu en nens i adolescents.
El document, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la població seleccionada i a partir del qual s’espera aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos de la malaltia en població susceptible, és eminentment pràctic. A més, estableix les directrius sobre la inclusió del cribratge en el circuit habitual d’atenció a l’embaràs, l’atenció a les dones infectades i/o malaltes, el diagnòstic de la infecció en els nounats i les mesures d’atenció als nadons infectats amb símptomes o sense. Així mateix, estableix les mesures de vigilància epidemiològica que es posaran en marxa a Catalunya.
La detecció creixent de casos d’aquesta malaltia a Catalunya, directament relacionada amb els canvis socials i demogràfics que han tingut lloc al nostre país en els darrers 10 anys, ha determinat que, des de ja fa alguns anys, els professionals més implicats en la prevenció i el tractament de patologies tropicals i malalties importades hagin considerat l’estudi i les intervencions relacionades amb aquesta malaltia com una de les seves prioritats.
Entre aquestes intervencions destaca el cribratge sistemàtic en els bancs de sang per evitar la transmissió sanguínia.
Protocol
Altres informacions i protocols:
Protocol de la Camfic
.
.
Cada any es detecten uns 200 casos de la malaltia de Chagas en dones embarassades
La malaltia de Chagas és una parasitosi pròpia d’Amèrica, des de Mèxic fins al sud. En el 60% dels casos no apareixen símptomes i el 40% restant pot presentar simptomatologia clínica, a vegades després de dècades de la infecció. Entre els símptomes més habituals destaquen els problemes digestius i especialment els cardíacs, com ara alteracions del ritme, insuficiència cardíaca i, en alguns casos, mort sobtada.
Encara que en el nostre país no existeix el paràsit transmissor, la malaltia es pot transmetre per una transfusió de sang, per trasplantaments d’òrgans contaminats i de mare a fill. Precisament per evitar aquest darrer tipus de contagi, s’ha elaborat el nou protocol.
D’acord amb el nou protocol, el cribratge de la malaltia de Chagas en embarassades que provenen o han residit als països endèmics consisteix a fer una serologia per descartar-ne la infecció. Aquesta serologia s’ha d’incloure en la mateixa analítica que de forma habitual es fa el primer trimestre d’embaràs. En les dones infectades, s’hauran de fer les exploracions pertinents per veure l’estat de la malaltia, especialment per descartar problemes cardíacs o digestius. Cal afegir que l’embaràs no sol complicar-se.
La transmissió als nadons és baixa (4-7% dels fills de mare infectada), i normalment no apareixen símptomes clínics, per la qual cosa el part es pot atendre en els dispositius assistencials habituals; tanmateix, s’hauran de fer proves parasitològiques i serològiques als nadons per descartar-ne la infecció. Aquestes proves estan explicades en el protocol. En cas que el nadó presenti infecció, caldrà prescriure el tractament indicat (benzimidazole) que és totalment efectiu en nens i adolescents.
El document, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la població seleccionada i a partir del qual s’espera aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos de la malaltia en població susceptible, és eminentment pràctic. A més, estableix les directrius sobre la inclusió del cribratge en el circuit habitual d’atenció a l’embaràs, l’atenció a les dones infectades i/o malaltes, el diagnòstic de la infecció en els nounats i les mesures d’atenció als nadons infectats amb símptomes o sense. Així mateix, estableix les mesures de vigilància epidemiològica que es posaran en marxa a Catalunya.
La detecció creixent de casos d’aquesta malaltia a Catalunya, directament relacionada amb els canvis socials i demogràfics que han tingut lloc al nostre país en els darrers 10 anys, ha determinat que, des de ja fa alguns anys, els professionals més implicats en la prevenció i el tractament de patologies tropicals i malalties importades hagin considerat l’estudi i les intervencions relacionades amb aquesta malaltia com una de les seves prioritats.
Entre aquestes intervencions destaca el cribratge sistemàtic en els bancs de sang per evitar la transmissió sanguínia.
Protocol
Altres informacions i protocols:
Protocol de la Camfic
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada