Els pacients que reben estatines i fibrats el risc vascular és similar al dels pacients que sol reben estatines.
.
.
.
En els pacients amb Diabetis (DM) tipus 2 el tractament amb estatines permet disminuir, encara que no evitar, les complicacions cardiovasculars. D'altra banda, la utilitat dels fibrats és incerta, ja que els estudis no són coincidents.
L'objectiu d'aquest estudi va ser comparar la reducció de la taxa de complicacions vasculars en pacients amb DM tipus 2 que reben tractament amb estatines i fibrats, amb la dels pacients que sol reben estatines.
Es van seleccionar 5.518 pacients amb DM tipus 2 i dislipèmia de l'estudi d'Acción per a Controlar el Risc Cardiovascular en la Diabetis (ACCORD).
Tots els pacients van rebre tractament amb estatines i un mes després els els va assignar aleatòriament a dos grups per agregar fenofibrat (160 mg/ dia) o placebo (2.753 participants).
El control dels valors plasmàtics dels lípids es va controlar als quatre, vuit i dotze mesos i després anualment. Es van definir com a punts primaris d'acabament els episodis cardiovasculars majors (infart de miocardi i accident cerebrovascular no fatal i mort de causa vascular).
En els pacients amb Diabetis (DM) tipus 2 el tractament amb estatines permet disminuir, encara que no evitar, les complicacions cardiovasculars. D'altra banda, la utilitat dels fibrats és incerta, ja que els estudis no són coincidents.
L'objectiu d'aquest estudi va ser comparar la reducció de la taxa de complicacions vasculars en pacients amb DM tipus 2 que reben tractament amb estatines i fibrats, amb la dels pacients que sol reben estatines.
Es van seleccionar 5.518 pacients amb DM tipus 2 i dislipèmia de l'estudi d'Acción per a Controlar el Risc Cardiovascular en la Diabetis (ACCORD).
Tots els pacients van rebre tractament amb estatines i un mes després els els va assignar aleatòriament a dos grups per agregar fenofibrat (160 mg/ dia) o placebo (2.753 participants).
El control dels valors plasmàtics dels lípids es va controlar als quatre, vuit i dotze mesos i després anualment. Es van definir com a punts primaris d'acabament els episodis cardiovasculars majors (infart de miocardi i accident cerebrovascular no fatal i mort de causa vascular).
El seguiment es va realitzar durant aproximadament cinc anys.
En ambdós grups, el descens del colesterol LDL i l'augment del HDL van ser similars.
En el grup que rebia fenofibrat es va registrar una taxa del 2,2% d'episodis primaris, mentre que en l'altre la taxa va ser del 2,4%. La taxa de mort per totes les causa també va ser molt similar en ambdós grups.
D'altra banda, es van registrar dos subgrups que es van beneficiar més amb el tractament amb fenofibrat: els homes i els pacients amb augment dels valors plasmàtics de triglicèrids i valors baixos de colesterol HDL.
.
D'altra banda, es van registrar dos subgrups que es van beneficiar més amb el tractament amb fenofibrat: els homes i els pacients amb augment dels valors plasmàtics de triglicèrids i valors baixos de colesterol HDL.
.
Conclusions
Els autors conclouen que en els pacients amb DM tipus 2, els resultats en quant al descens del risc vascular amb les estatines No difereixen dels assolits amb el tractament combinat amb fenofibrat.
Font: Effects of combination lipid therapy in type 2 diabetis mellitus
Ginsberg H, Elam M, Lovato L i cols- The ACCORD Study Group.
N Engl J Med 2010;362:1563-74
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada