Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 5 de gener de 2011

La TBC a Catalunya: situació actual



Resum
L‘any 2009 s‘han registrat 1.487 casos de TBC en residents a Catalunya, que corresponen a una taxa de 19,9 casos per 100.000 habitants.
.
El 95% d‘aquests casos (1.413) són malalts nous no tractats mai amb fàrmacs antituberculosos durant un temps superior a un mes, la qual cosa correspon a una taxa d‘incidència de TBC de 18,9 casos nous per 100.000 habitants.
.
El 61,4% dels casos són homes i el 38,6%, dones; amb unes taxes de 24,6 i 15,3 casos per 100.000 habitants, respectivament. L‘edat mitjana dels malalts ha estat de 40 anys i més de la meitat (59,3%) s‘inclouen en el grup de 15-44 anys. Els casos pediàtrics representen el 7,7% del total, el 19% correspon a persones de 45-64 anys, i el 14%, a persones de més de 65 anys.
.
La forma més freqüent de presentació de la TBC ha estat la pulmonar, observada en el 73,9% dels casos (14,7 casos per 100.000 habitants), mentre que la TBC extrapulmonar exclusiva ha estat la forma de presentació en el 26,1% dels casos (5,2 casos per 100.000 habitants).
.
La meitat dels casos de TBC pulmonar (50,5) han estat bacil·lífers i la taxa de 7,9 casos per 100.000 habitants és similar a la de l‘any anterior. Aquest any s‘han diagnosticat 2 casos de meningitis tuberculosa en nens menors de 5 anys.
.
Quasi la meitat de casos de TBC registrats l‘any 2009 són de persones nascudes a l‘estranger. Els darrers deu anys, aquesta proporció quasi s‘ha triplicat
i ha passat del 16,8% l‘any 2000 al 48,6% l‘any 2009.
.
Entre aquests casos, quasi una quarta part pertany a persones originàries dels països andins Bolívia (11,5%), Perú (5,5%) i Equador (6,1%), seguides de les nascudes al Marroc (20,1%), Pakistan (8,9%), Romania (8,3%), Senegal (5,8%) i Gàmbia (5%).
.
La taxa de TBC és més de quatre vegades superior en les persones nascudes a l‘estranger (59,9 casos per 100.000 habitants) que en les autòctones (12,4 per 100.000 habitants).
.
Més d‘una quarta part dels casos de TBC (26,4%) són residents a la ciutat de Barcelona, el 41,2%, a la resta del territori que integra la RS de Barcelona (Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), 10,2% a la RS Girona, 7,7% a la RS de Lleida, 7,3% a la RS Camp de Tarragona, 3,8% a la RS Catalunya Central, 2,2% a la RS Terres de l‘Ebre i 0,5% a la RS Alt Pirineu i Aran.
.
Les taxes de casos més altes s‘observen a la RS Lleida (32,5 casos per 100.000 habitants), RS Girona (20,9) i Barcelona Ciutat (20,4).
.
Els antibiogrames practicats al 83,7% dels cultius positius mostren que el 12,2% dels aïllaments són resistents a alguna droga antituberculosa de primera línia. El 6,4% dels aïllaments són resistents a la isoniazida, l‘1,9% a la rifampicina, el 4,7% i l‘1,2% simultàniament a la isoniazida i la rifampicina.
.
La prevalença de resistència a algun dels fàrmacs de primera línia és superior entre els casos de malalts nascuts a l‘estranger que en els autòctons (16,7% i 8,5%, respectivament).
En els casos nous, la resistència primària a la isoniazida és del 6,3%, superior en els estrangers (7,9%) que en els autòctons (4,6%). En els casos tractats anteriorment, la resistència a la isoniazida és del 7,8%, també superior en els estrangers autòctons (17,4) que en els autòctons (0)
.
Els factors de risc de malaltia tuberculosa més freqüents són el tabaquisme (31,6%), la precarietat social (25,7%) i l‘alcoholisme (11,9%).
.
La prevalença de malalts tuberculosos coinfectats pel VIH és del 6,9%. En el conjunt de casos registrats l‘any 2009, un 39,9% no ha presentat cap factor de risc relacionat amb la TBC.
.
El retard diagnòstic dels casos de TBC pulmonar continua sent superior a un mes (mediana de 43 dies), de la mateixa manera que en els casos amb TBC pulmonar bacil·lífera (44 dies). Aquest retard ha estat significativament superior en les dones (49 dies) que en els homes (40 dies) i augmenta amb l‘edat, i és el més alt en els casos de més de 65 anys (54 dies). En comparació del retard observat en els casos del 2008, entre els homes el retard ha disminuït (mediana de 44 dies i 40 dies, respectivament) però entre les dones ha augmentat significativament (mediana de 39,5 dies i 49 dies, respectivament).
.
Respecte al lloc d‘origen, el retard diagnòstic en els casos amb TBC pulmonar és discretament superior en les persones nascudes a l‘estranger que en les nascudes a Espanya (mediana de 45,5 i 42 dies, respectivament). No obstant això, pel que fa als casos de TBC pulmonar bacil·lífera, el retard és significativament superior entre els immigrants que en els autòctons (mediana de 51,5 i 37,5 dies, respectivament).
.
El 62,5% dels casos del 2008 han estat hospitalitzats i la mediana de l‘estada és d‘11 dies. Entre els casos coinfectats pel VIH, la mediana de l‘estada hospitalària ha estat superior (15 dies).
.
El 83,8% dels casos han rebut una quimioteràpia curta de sis mesos i el 9,8%, de nou mesos. Així mateix, el 80,3% dels malalts han rebut un règim amb quatre fàrmacs i el 13,3%, amb tres. Cal destacar l‘adhesió a la recomanació d‘utilitzar quatre fàrmacs per tractar tots els nous casos de TBC, ja que respecte al 2008, la proporció de casos tractats amb quatre fàrmacs durant el 2009 ha augmentat significativament (64% i 80,3%, respectivament).
..
El nombre de casos associats a brot ha disminuït lleugerament respecte a l‘any 2008, i es tracta majoritàriament de brots en l‘àmbit domiciliari i microepidèmies de 2 casos.
.
En el 83,1% dels casos de TBC pulmonar bacil·lífera s‘han realitzat els estudis de contactes (EC), i en conjunt s‘han estudiat 7.723 contactes. La proporció de casos bacil·lífers amb EC realitzat ha augmentat respecte a l‘any anterior, tot i que no s‘ha assolit l‘objectiu establert del 95% o més. L‘EC es fa més sovint en la població autòctona que en les persones nascudes fora d‘Espanya. En els casos de TBC pulmonar bacil·lífera aquestes proporcions han estat del 85,7% i 77,6%, respectivament, i aquesta diferència és estadísticament significativa.
.
El seguiment dels 1.565 casos de TBC que van iniciar el tractament durant l‘any 2008 mostra que el 86,6% van completar correctament el tractament antituberculós. Aquest percentatge és del 85,4% entre els casos nous de TBC pulmonar bacil·lífera, lleugerament superior en les persones nascudes a Espanya que en les nascudes a l‘estranger (86,9% i 83,8%, respectivament), però no té significació estadística.
.
Amb aquest percentatge d‘èxit en el tractament en pacients bacil·lífers mai tractats anteriorment s‘assoleix l‘objectiu establert per l‘OMS i cal mantenir-lo amb la col·laboració dels pacients, els equips d‘infermeria de salut pública, els agents de salut i els recursos de tractament supervisat existents al territori.
.
Els malalts nascuts a l‘estranger i que pertanyen als grups d‘edat de quinze a vint-i-quatre anys tenen un compliment de tractament significativament inferior al dels seus grups homòlegs nascuts a Espanya (el 89,3% enfront del 100%); com també el grup d‘edat de vint-i-cinc a trenta-quatre (85,3% enfront del 92%). Pel que fa a la resta de grups d‘edat, la diferència no és estadísticament significativa.
.
El resultat del tractament dels casos de TBC resistents a la isoniazida i/o a la rifampicina és menys bo que el dels casos de TBC sensibles a les drogues tuberculoses: el 76,7% s‘han curat o han seguit un tractament complet; el 5,4% han mort per TBC o per altres causes, el 13,7% han estat traslladats a un altre registre i per tant es desconeix el resultat del seu tractament, i el 4,1% restant no han completat amb èxit el tractament.
.
Durant aquest any 2009, la taxa d‘incidència anual de la TBC s‘ha reduït en un 10,4% respecte a l‘any passat i aquesta reducció, en el grup d‘edat sentinella —el de menors de 5 anys— és del 25,1%. Aquesta taxa d‘incidència de TBC és la més baixa dels darrers 20 anys i, per primer cop des de l‘any 1998, es compleix l‘objectiu de reduir la taxa d‘incidència anual en un 10%. No ha estat així, però, pel que fa a la taxa anual de casos de tuberculosi pulmonar bacil·lífera, la qual ha experimentat un declivi del 8,6%.
.
La davallada s‘ha produït tant en homes com en dones, però ha estat més marcada en els homes que en les dones (13,1% i 5,6%, respectivament).
.
La taxa disminueix molt en els menors de 5 anys (25,1%) i en els grups d‘edat compresos de 15 a 24 anys (11,4%), de 25 a 34 anys (7,1%), de 35 a 44 anys (6,5%), de 45 a 54 anys (12,6%) i també en els de més de 65 anys (18,2%); però augmenta lleugerament en el grup de 5 a 14 anys (1,3%) i en el de 55 a 64 anys (0,8%).
.
La taxa del 2009 també ha disminuït tant en la població autòctona com en persones nascudes fora de l‘Estat espanyol, tot i que la disminució ha estat més important entre la població autòctona (13,3% i 4,6%, respectivament).
.
Per interpretar correctament aquest declivi cal esperar a veure que succeeix l´any vinent, atès que no es pot asseverar que aquesta davallada sigui atribuïble només als resultats dels esforços realitzats per millorar el control de la malaltia; sinó que també podria haver estat ocasionada per altres motius, com moviments migratoris recents ocasionats per la crisi econòmica i no reflectits en el padró d‘habitants o fins i tot una subnotificació de casos al sistema de malalties de declaració obligatòria per la sobrecàrrega del sistema de vigilància, produïda per la resposta a la pandèmia de la grip A (H1N1)2009.
.

Conclusions
La TBC a Catalunya continua presentant una taxa d‘incidència molt superior a la de la majoria dels països europeus i una evolució que continua sent irregular, amb augments i davallades d‘un any a l‘altre i un declivi anual mitjà des de l‘any 2000 del 3,4%, lluny del 10% establert com a objectiu pel Programa de prevenció i control de la tuberculosi a Catalunya.
..
Les dades d‘aquest informe demostren que, malgrat la tendència a la baixa, no hi ha lloc per a la complaença. En particular, l'alentiment del declivi de l'epidèmia indica la necessitat d‘una acció renovada en el control de la TBC a Catalunya.
.
Els casos de TBC pulmonar bacil·lífera es continuen diagnosticant amb molt retard (mediana de 44 dies), la qual cosa indica la necessitat d‘augmentar la sospita diagnòstica de la TBC, especialment en les dones grans, i educar i aconsellar les persones estrangeres procedents de països amb alta prevalença de TBC, sobre la conveniència de consultar amb un metge quan presentin tos durant més de 15 dies o hagin estat en contacte amb un malalt amb TBC.
.
Els resultats dels esforços per descobrir i tractar correctament els malalts de TBC es multipliquen si el diagnòstic i el tractament es fan de manera precoç.

Cal seguir aplicant mesures de control per disminuir la incidència en els grups de risc més vulnerables, i especialment cal augmentar la realització d‘estudis dels contactes de malalts amb tuberculosi pulmonar.
.
Actualment, el desenvolupament d‘actuacions orientades a la cerca activa de casos i el diagnòstic i el tractament correcte i complet de tots els malalts esdevenen més complexos en el context de gran migració per motius econòmics; per tant, requereix la col·laboració i la coordinació entre professionals de diferents àmbits, sanitari, social i ocasionalment judicial.
.
Continua existint l'amenaça de transmissió sostinguda i l‘aparició de la TBC MDR. Aquesta amenaça en el territori és baixa, especialment en vista de l‘alt percentatge de casos que finalitzen amb èxit el tractament. No obstant això, aquest alt percentatge de finalització correcte del tractament caldrà mantenir-lo alt durant els propers anys, amb el desenvolupament sostingut de formes supervisades de tractament adaptades a les necessitats dels malalts i la coordinació entre els serveis de salut pública implicats en el control de la tuberculosi.