Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dimarts, 19 d’abril del 2011

Com fer la retirada del tractament amb benzodiazepines?




                                                                 




Idees Clau

Les benzodiazepines (BZD) són un dels grups farmacològics més àmpliament utilitzats en el nostre entorn.

Actualment no hi ha cap indicació clínica que justifiqui la prescripció perllongada de BZD (més de 4 setmanes), ja que la pràctica clínica de mantenir el fàrmac ininterrompudament genera fenòmens de tolerància i dependència.

L’excés d’utilització de les BZD i les seves conseqüències implica iniciar estratègies de control desde tots els àmbits de l’atenció sanitària (hospitalari i atenció primària).

L’ingrés hospitalari afavoreix la prescripció d’una BZD que generalment es manté després de l’alta, moment en què desapareixen les causes que han motivat la prescripció. La majoria de les vegades s’hauria de retirar el fàrmac o recomanar- ne (també en l’informe d’alta) la retirada. Aquesta s’ha de fer efectiva en un període no superior a quatre setmanes.


La polifarmàcia i les interaccions entre fàrmacs generen efectes adversos, principalment en persones d’edat avançada. Sovint, els efectes sedants de les BZD són responsables de caigudes i problemes cognitius, i comporten patiment per al pacient i una càrrega econòmica important per a la societat.

Els autors recomanen retirar gradualment les BZD i substituir-les amb una dosi equivalent de diazepam per evitar la síndrome d’abstinència i millorar la tolerabilitat del procés de deshabituació.recomanen el pas a diazepam.

Es recomana canviar la dosi total diària a l’equivalent en diazepam per facilitar la reducció de la dosi i la posterior retirada de la BZD. El diazepam s’elimina més lentament i evita les oscil·lacions en la concentració sanguínia de la BZD, la qual cosa facilita la retirada gradual.

Els psiquiatres, els metges d’atenció primària, els farmacèutics i els farmacòlegs han de treballar conjuntament per elaborar guies de bona praxi en la indicació clínica i la utilització de BZD i arribar a un consens pel que fa a l’ús de BZD.

El metge o metgessa d’atenció primària té un paper clau en la detecció i el control dels pacients en tractament perllongat amb BZD i, per tant, ha de disposar d’instruments i pautes clares que el permetin tractar adequadament aquest problema.


View more documents from miguelmolina