Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 5 de juliol de 2011

Guia de pràctica clínica 2011 sobre la bronquiolitis aguda


La bronquiolitis aguda és la infecció del tracte respiratori inferior més freqüent en el lactant. Té una incidència anual del 10% en els lactants i una taxa d'ingrés d'entre el 2 i el 5%, amb un increment important en els últims anys.








Idees Clau

1.- Aquesta patologia genera una important demanda assistencial. 

2.- A més, existeixen controvèrsies científiques quant al maneig de la bronquiolitis que generen una gran variabilitat en la manera d'abordar aquesta entitat. 

3.- La bronquiolitis aguda suposa una important demanda assistencial, no només en l'àmbit de l'Atenció Primària, on genera un important nombre de consultes, tant en fase aguda com en fase de seqüeles, sinó també a nivell hospitalari, amb grans requeriments d'assistència a l'àrea d'Urgències i un important nombre d'ingressos en època epidémica. Un 5-16% d'ells, requeriran ingrés en la unitat de vigilància intensiva pediàtrica (UCIP). 

En un estudi realitzat a Espanya en 2003, aquesta entitat era la responsable de l'ingrés hospitalari de 37 per 1.000 lactants menors de 6 mesos i de 25 per 1.000 si considerem als lactants menors de 12 mesos.
4.- Existeixen controvèrsies científiques quant al maneig de la bronquiolitis aguda que generen una gran variabilitat en la manera d'abordar aquesta entitat pels diferents centres i professionals sanitaris. 

5.- Amb freqüència s'utilitzen de forma indiscriminada molts tractaments l'eficàcia dels quals no està demostrada. 

6.- Diferents estils en la pràctica clínica habitual poden conduir a variacions no tan sols en el consum de recursos sanitaris, sinó també en els resultats clínics obtinguts, en la qualitat assistencial i en l'equitat d'accés i utilització dels serveis.






També et poden interessar: