Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

divendres, 9 de desembre de 2011

Quin pot ser el paper dels nous anticoagulants en la fibril·lació auricular no valvular?


Des de Navarra ens aporten aquest bon document per reflexionar l'ús actual que s'està donant i es donarà als nous medicaments anticoagulants. 

Font: Bit  Boletín de información Farmacoteraéutica de Navarra









Idees Clau

1.- Existeixen dades de l'eficàcia del dabigatrán, apixabán i rivaroxabán, però han d'utilitzar-se amb precaució o poden estar contraindicats en un grup important de pacients, especialment els de edat avançada i els de patologia hepàtica o renal significativa

2.- No es disposa de dades concloents sobre la seva seguretat a llarg termini i ja s'estan generant alertes de seguretat en diferents països. 

3.- El seu elevat cost limita la utilització d'aquests medicaments.

4.- No està justificat substituir el tractament anticoagulant oral actual pels nous fàrmacs anticoagulants en aquells pacients que el tractament convencional ho toleren bé i els seus controls són estables.

5.- Es necessiten assajos independents per definir amb precisió el paper dels nous fàrmacs en els pacients amb fibril·lació auricular no valvular. 

6.- Fins a aquest moment utilitzem fàrmacs anticoagulants convencionals l'ús dels quals coneixem bé. Són eficaços però amb limitacions: necessiten controls, interaccionen amb aliments o altres fàrmacs i presenten una eficàcia irregular.

7.- S'estan desenvolupant i avaluant nous fàrmacs que no tenen una bona part dels inconvenients dels anticoagulants convencionals. Poden arribar a suposar un avanç significatiu per al maneig d'alguns
pacients, encara que sense oblidar que no estan lliures d'efectes secundaris.

8.- La seva eficàcia en el tractament inicial de la síndrome coronària aguda és limitada. A més, el seu ús és més complicat per l'augment del risc d'hemorràgies que suposa associar el tractament anticoagulant als antiagregants plaquetars (amb freqüència els pacients portaran dos antiagregants simultàniament). 


RISCOS A TENIR EN COMPTE

  • Algunes de les hemorràgies van ocórrer durant la transició de warfarina a dabigatran. 
  • Molts dels esdeveniments adversos ocorren en pacients que reben dosis baixes de dabigatran. 
  • La localització més freqüent de les hemorràgies greus secundàries a dabigatran és el tracte gastrointestinal, mentre que per a warfarina és intracranial.

  RECOMANACIONS PER A PROFESSIONALS


Com a conseqüència, es recomana als professionals sanitaris:
  • Considerar acuradament la idoneïtat de la indicació de dabigatran per a cada pacient, especialment pel que fa al risc de sagnat i a la seva estabilitat amb altres anticoagulants. 
  • Prestar especial atenció al maneig perioperatori dels pacients que prenen dabigatran. 
  • En cas de sagnat, adreçar-se a les guies de maneig disponibles. 
  • Utilitzar les dosis més baixes (110mg/12h) en pacients amb cert risc de sagnat. 
  • Monitorar els pacients amb cert risc de sagnat (signes de sagnat, anèmia) mentre prenguin el tractament.
  • Extremar les precaucions si es passa de warfarina/acenocumarol a dabigatran. El canvi hauria de fer-se sempre amb INR menor a 2. 
  • Avaluar la funció renal abans de començar un tractament amb dabigatran.
  • No iniciar dabigatran amb insuficiència renal greu (depuració de creatinina menor a 30 mL/min). 
  • Avaluar la funció renal si se’n sospita deteriorament (hipovolèmia, deshidratació, ús concomitant de determinats fàrmacs) en pacients que prenen dabigatran.
  • En majors de 75 anys i en pacients amb insuficiència renal moderada, aquesta hauria d’avaluarsa almenys anualment.
Els tests de laboratori estàndards existents no estan validats per al seu ús amb dabigatran. En cas d’hemorràgia, els tests qualitatius més accessibles són:
  • Temps de trombina (TT)
  • Temps de Tromboplastina Parcial activada Time (TTPa). Un TTPa >80 segons s’associa a major risc de sagnat.
El temps de Protrombina (INR) no hauria de fer-se servir. En la interpretació dels resultats dels tests de coagulació s’hauria de considerar l’hora d’administració de dabigatran en relació a l’hora de presa de la mostra.



 RECOMANACIONS D´US DE DABIGATRAN (ICS)

La Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS ha fet pública una nota sobre el dabigatran en la prevenció de l’ictus en pacients amb fibril·lació auricular.

S’hi destaquen els aspectes més rellevants sobre l’eficàcia i la toxicitat del fàrmac, i es fan recomanacions d’ús.

Es recorda que per al tractament inicial dels pacients amb fibril·lació auricular, es continuen considerant d’elecció els anticoagulants cumarínics.

El dabigatran estaria indicat per als que no hagin assolit valors regulars (entre 2 i 3) de l’INR en més d’un 60% de les determinacions malgrat un bon compliment, per als que tenen problemes de mobilitat o dificultats per desplaçar-se per determinar l’INR, i per als que presenten al·lèrgia o intolerància als efectes adversos dels anticoagulants orals.



 
 









També et pot interessar: