Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 9 de maig de 2012

El Projecte Central de Resultats de Catalunya: sistema de mesura i avaluació dels resultats assolits pels diferents agents del Sistema Sanitari Català


Depèn d'on vius tens el teu sistema sanitari particular, amb excel·lències i deficiències.






Introducció

Sabem que hi ha variacions a la pràctica mèdica i algunes d'elles poden tenir justificació i d'altres no tant. La publicació del darrer informe de la Central de Resultats mostra senzillament que depèn d'on vius tens el teu sistema sanitari particular, amb excel·lències i deficiències.

Esdevé difícil d'explicar les variacions en la taxa estandaritzada d'hospitalització (per 1.000 habitants) que va de 108 a 145, amb una mitjana de 122. O que les hospitalitzacions evitables vagin del 5,7% al 12,2%, amb una mitjana de 8,5%. I podríem seguir amb indicadors de mortalitat segons malaltia i demés.

Si algú ha de limitar l'accés, ho ha de fer amb allò que és evitable. I ha d'utilitzar els recursos alliberats per a resoldre problemes de salut que requereixen atenció, com per exemple la llista d'espera.

Aquells que mostren els indicadors de resultats pitjors s'han de preguntar el perquè, i fer tot el que puguin i més per a millorar-los. I finalment les dades econòmiques.

N'escolliré tant sols una. La despesa farmacèutica estandaritzada per habitant va de 211€ a 391€, amb una mitjana de 254€.

Si us plau, que algú s'ho miri amb deteniment i faci alguna cosa assenyada i per cert, hi ha un hospital de la XHUP amb 60% de cesàries (p.67). Algú sap quin és o es tracta d'un error?


Introducció d´en Pere Ibern en Econsalut



 
Resum i Idees Clau de l´informe

1.- L’estat de salut de la població de Catalunya i els resultats assolits pel sistema sanitari estan fortament lligats a les característiques sociodemogràfiques de la població i als canvis que aquestes han experimentat en els darrers anys. El tret més important d’aquests canvis és l’increment de la població assegurada que va créixer un 7,1% entre el 2005 i el 2010.
.
2.- En canvi, per primera vegada, la població assegurada oficial de l’any és inferior a la de l’any anterior. Dels 7.646.944 assegurats de l’any 2010 s’ha passat als 7.612.890 del 2011, una reducció del 0,45%. La reducció de la natalitat ja observada l’any 2009 i l’estabilització del fenomen migratori expliquen gran part d’aquesta reducció. La depuració del registre central d’assegurats també hi contribueix, encara que en una proporció més petita.

3.- L’any 2011, el nombre de persones assegurades de 65 anys o més a Catalunya és d’1,3 milions, de les quals dues terceres parts són dones. El 10,6% dels assegurats de 65 o més anys en tenen 85 o més (184.637). La població sobreenvellida és primordialment femenina (70%).

4.- L’arribada de població immigrant en un període curt de temps va frenar l’envelliment relatiu de la població i va contribuir a modificar les tendències de fecunditat. Tots aquests canvis han tingut un impacte important en l’àmbit social, econòmic i, especialment, en la utilització de serveis sanitaris. També, per primer cop en els darrers anys, el nombre d’assegurats amb nacionalitat estrangera ha deixat de créixer. Alguns col·lectius, com per exemple els assegurats provinents d’Amèrica del Sud, han reduït el nombre d’assegurats en més de 14.000 (3,5%). En canvi, els provinents de l’Àsia han seguit augmentant: l’any 2011 els assegurats amb nacionalitat xinesa, paquistanesa, els indis o els filipins, que s’han beneficiat del reagrupament familiar, han augmentat un 7,6% (8.732).

5.- L’edat, el sexe, el nivell d’estudis i la classe social són els principals determinants en salut i en utilització de serveis i no es distribueixen de manera homogènia en el territori.

6.- Per GTS (govern territorial de salut), n’hi ha amb índex d’envelliment que van de menys de 0,7 a més d’1,8. Hi ha GTS com el Ripollès, l’Altebrat o el Berguedà, en què per cada 100 menors de 15 anys n’hi ha més de 160 de 65 o més i, en l’extrem oposat, n’hi ha d’altres com els GTS del Vallès o els del Baix Llobregat que tenen 100 nens per cada 80 majors de 64.

7.- El pes dels majors de 84 anys sobre la població de 65 anys i més, mesurat amb percentatge de sobreenvelliment, també és molt diferent entre territoris. En els GTS amb valors més alts, els majors de 84 representen més del 17% dels de 65 anys i més. En general es tracta de zones rurals com els GTS dels Pallars, la Val d’Aran o la Garrotxa. En els territoris que tenen un percentatge més baix de sobreenvelliment (el Baix Llobregat, el Barcelonès Nord i Baix Maresme o el Baix Penedès) la proporció de majors de 84 anys sobre els majors de 64 supera escassament l’11%.

8.- La proporció de població estrangera també es distribueix de manera heterogènia en el territori. En un extrem hi ha els GTS de l’Alt Empordà i el Baix Empordà amb percentatges superiors al 23%; en l’altre, el Ripollès, el Berguedà i el Baix Montseny tenen percentatges de població estrangera al voltant del 10%.

9.- L’any 1995, amb 53.809 nascuts vius, s’iniciava una tendència creixent en aquesta variable que es trenca al 2009 amb una disminució respecte a l’any 2008, quan es van enregistrar 89.024 nascuts vius a Catalunya, amb una taxa de natalitat d’11,5 per cada 1.000 habitants, segons dades de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya). L’any 2010 es va consolidar aquesta tendència decreixent.

10.- Pel que fa als estils de vida relacionats amb la salut, la proporció de fumadors es manté en una prevalença del 29,5%, sense canvis des del 2006.

11.- La proporció de la població que es declara sedentària segueix augmentant. L’ESCA de 2010 mostra que el 28,8% de les dones i el 23,2% dels homes es declaren sedentaris.

12.- El consum de risc d’alcohol és, també, un important factor de risc que està associat a molts problemes de salut i a més a més és un problema social. Segons l’ESCA de 2010, la prevalença de consum de risc d’alcohol és del 6,2%, 8,7% en els homes i 3,7% en les dones. Comparat amb l’ESCA de 2006, la prevalença de consum de risc d’alcohol ha augmentat un 32%. Aquesta diferència observada és estadísticament significativa per al total de la població de 15 anys i més, i per a les dones d’aquest grup d’edat.

13.- Per territori de residència, s’observen diferències en la mortalitat. L’índex de mortalitat estàndard (IME) per territori mostra que algunes comarques tenen una mortalitat significativament més alta o més baixa que el conjunt de Catalunya i aquestes diferències es mantenen al llarg del temps.
.
14.- Un altre factor de risc important és el sobrepès i, especialment, l’obesitat. El 47,1% de la població de 19 a 74 anys té un problema d’excés de pes: un 35,1% té sobrepès i un 12,0% té obesitat. Els homes tenen valors més alts que les dones, pel que fa al sobrepès, principalment.

15.- El risc de patir malaltia mental és un dels fenòmens que ha sofert canvis significatius: en els homes era del 7,6% l’any 2006, mentre que en la darrera edició de l’ESCA és de l’11,7%. En el cas de les dones no ha variat de forma significativa i el risc de patir problemes de salut mental se situa en el 16,5% l’any 2010.

16.- El 77,1% de tota la població manifesta patir o haver patit algun trastorn crònic. Els trastorns crònics declarats més prevalents en la població de 15 anys i més són el mal d’esquena, la hipertensió arterial, la depressió i l’ansietat, la migranya, la mala circulació de la sang i l’artrosi. La depressió i l’ansietat que estaven en el vuitè lloc han avançat fins al quart i l’artrosi ha passat del tercer al sisè.

17.- Gairebé 1 de cada 5 enquestats declara patir una discapacitat greu (15,5% els homes i 19,9% les dones).

18.- Les diferències entre homes i dones són significatives. Els homes tenen conductes menys saludables en relació amb el consum de tabac i d’alcohol. El sobrepès i l’obesitat també afecten més als homes que a les dones. En canvi, la percepció de mala salut i la presència de trastorns crònics són més elevats en les dones; així, la qualitat de vida relacionada amb la salut de les dones és comparativament pitjor malgrat tenir una esperança de vida més llarga.

19.- La taxa d’embarassos en noies de 14 a 17 es manté estable des dels darrers anys al voltant d’un 11 per mil després d’haver assolit un pic màxim de 12,6 per mil l’any 2007.
 
20.- En general, les diferències territorials que s’observen en la utilització de serveis no sembla que es puguin explicar per diferències en l’estat de salut.

21.- L’equip d’atenció primària (EAP) és el conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que dirigeix i desenvolupa les seves activitats d’atenció al conjunt de la població de l’ABS. L’any 2010 hi havia 367 d’EAP dels quals 285 (77,7%) eren gestionats per l’Institut Català de la Salut i 70 per altres entitats proveïdores de serveis de salut. El 97,9% de la població està assignada a un EAP. La majoria estan assignats a l’EAP corresponent a la seva àrea bàsica de salut (ABS) de residència i el 8,4% té un EAP assignat a petició pròpia. L’assignació de l’EAP a petició varia en funció del territori. A la Regió Sanitària de Girona només el 3,2% té l’EAP assignat a petició pròpia mentre que a Barcelona ciutat el percentatge és del 14,6%.
.
22.- L’any 2010, els EAP comptaven amb 6.000 metges equivalents a jornada completa que suposaven 7,9 metges per cada 10.000 habitants i amb 5.200 professionals d’infermeria també equivalents a jornada completa (6,9 professionals equivalents per 10.000 habitants). Els valors més alts corresponen a territoris poc poblats, com l’RS de l’Alt Pirineu i Aran o les Terres de l’Ebre i els més baixos a Barcelona.
.
23.- Hi ha alguns trets comuns a tots els indicadors. En general, el patró d’utilització de serveis té un comportament molt estable en el temps i en el territori. En molts casos, s’intueix que les diferències d’utilització per territori estan molt relacionades amb l’oferta, com és el cas de la taxa d’hospitalització sociosanitària. Hi una tendència força clara que els valors extrems de molts dels indicadors es concentrin en uns mateixos territoris. L’edat i el sexe són predictors molt importants del nivell de salut i de la utilització de serveis però, algunes vegades, quan està estandarditza per edat la variabilitat augmenta. Molt sovint, el lloc de residència per ell mateix és també un bon predictor d’utilització.
.
24.- 8 de cada 10 assegurats, han estat atesos a l’atenció primària (AP). Per territori, els valors més baixos corresponen als governs territorials de salut (GTS) de l’Anoia (62,2%) i Barcelona (64,4%) i els més alts a territoris de predomini rural, amb valors del 82%. En els darrers anys el percentatge de població atesa a l’AP ha anat augmentant de forma progressiva. Entre 2004 i 2009 es van produir petites variacions anuals d’entre 2 i 3 punts, i es va passar del 72,7% de l’any 2004 al 73,4% del 2009. L’any 2010 el percentatge de població que ha estat atesa a l’AP ha estat del 78,8%.

25.- El nombre de visites per habitant (6,5 visites d’AP per habitant) mostra una major variabilitat amb valors extrems que van del 4,3 al 12,6. Entre 2004 i 2007 les visites d’AP han crescut molt menys que en els anys anteriors i, per primer cop en molt de temps, les visites d’atenció primària per habitant han invertit la tendència creixent.

.
26.- Les visites de salut mental ambulatòria mantenen la tendència creixent dels darrers anys, de la mateixa manera que la taxa de pacients atesos. Aquesta tendència s’observa tant en la utilització de centres de salut mental infantojuvenils com en els d’adults.

27.- El patró d’utilització dels recursos d’hospitalització convencional i CMA és estable en el temps i força homogeni per territoris. No passa el mateix amb l’hospitalització sociosanitària. Els episodis per 1.000 habitants i any han augmentat en els darrers anys. Les taxes per GTS mostren una important variabilitat, relacionada, en part, per l’oferta de recursos. La utilització de recursos ambulatoris sociosanitaris com els PADES o els hospitals de dia també varia molt en funció del territori de residència i de l’oferta de serveis disponible.

.
28.- Tant els serveis ambulatoris com els d’internament estan fortament condicionats per l’edat i el sexe dels pacients. Tot i que en general, la utilització augmenta amb l’edat, hi ha serveis com els centres de salut mental, en què es concentra una major utilització en la població infantil.

29.- La taxa d’urgències hospitalàries (442,1 urgències per 1.000 habitants) manté la tendència lleugerament decreixent ja observada els darrers anys.

30.- Malgrat que els fluxos de pacients entre territoris és gran, el percentatge de resolució tant de l’hospitalització aguda com de l’hospitalització sociosanitària és força alt en tots els GTS i més encara a dins l’RS. El 88,3% de les hospitalitzacions l’hospitalització en hospitals d’aguts la resolució de l’atenció hospitalària de l’RS és del 94,0% de tots els contactes finançats pel Catsalut i és superior al 60% en la majoria dels GTS.

31.- Els indicadors de prescripció farmacèutica tenen una variabilitat molt més baixa que els altres indicadors i, en aquest cas, l’estandardització per edat, sexe i nivell de cobertura redueix una mica la variabilitat.
.
32.- Els indicadors d’accessibilitat analitzats presenten valors globalment positius, a més d’una evolució favorable. Destaquen però els nivells baixos d’accessibilitat a l’atenció sociosanitària i l’elevada variabilitat territorial, tant en l’accés a l’atenció quirúrgica programada (temps mitjà d’espera de procediments quirúrgics) com en l’accés a dispositius d’atenció sociosanitària.
.
33.- En relació amb la qualitat tècnica o adequació de l’atenció, els indicadors analitzats també mostren resultats globalment positius, amb l’excepció del resultat de l’indicador “Percentatge de parts per cesària”, que evidencia que encara hi ha molt marge per a la millora. En termes evolutius, els resultats són estables, excepte en l’indicador de percentatge de cirurgia conservadora de càncer de mama que evoluciona favorablement. Com en el cas de l’accessibilitat, la variabilitat és l’aspecte més rellevant d’aquest àmbit de la qualitat.

34.- Els indicadors d’eficiència i satisfacció mostren generalment valors millors que en anys anteriors però, com en els altres àmbits de la qualitat, el comportament és heterogeni quan es comparen centres i territoris.

.
35.- En resum, els indicadors de qualitat analitzats per la CdR mostren resultats globalment favorables i estables en accessibilitat, efectivitat, oportunitat, satisfacció i eficiència, tot i l’existència d’àmbits concrets, com és el sociosanitari on encara hi ha força marge de millora. L’aspecte més rellevant en tots els àmbits són les diferències per línia, per centre i per territori, relacionades sobretot amb diferències en l’oferta de serveis i en els estils de pràctica mèdica.
.
36.- La ciutadania de Catalunya té un bon nivell de salut. L’esperança de vida és alta, i segueix augmentant, amb 81,9 anys l’any 2009, la mortalitat segueix disminuint, i el 79,3% de la població fa una valoració positiva de la seva salut, en declarar que és excel·lent, molt bona o bona.




 





També et pot interessar: